-
1 disserto
-
2 disserto
disserto, āvī, ātum, āre (Intens. v. 2. dissero), etw. auseinandersetzen, entwickeln, erörtern, ausführlich besprechen, über etw. einen Vortrag halten, Worte wechseln, disputieren (im guten u. üblen Sinne), alqd, Tac. ann. 12, 11; hist. 4, 69: alqd cum alqo, Cato oratt. 40. fr. 6 (bei Paul. ex Fest. 60, 1): de alqa re, Tac. ann. 13, 38: absol., Gell. 6 (7), 14, 9. – Vgl. discerto.
-
3 disserto
disserto, āvī, ātum, āre (Intens. v. 2. dissero), etw. auseinandersetzen, entwickeln, erörtern, ausführlich besprechen, über etw. einen Vortrag halten, Worte wechseln, disputieren (im guten u. üblen Sinne), alqd, Tac. ann. 12, 11; hist. 4, 69: alqd cum alqo, Cato oratt. 40. fr. 6 (bei Paul. ex Fest. 60, 1): de alqa re, Tac. ann. 13, 38: absol., Gell. 6 (7), 14, 9. – Vgl. discerto.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > disserto
-
4 dissertō
dissertō āvī, ātus, āre, freq. [dissero], to discuss, debate, treat: vim Romanam, Ta.: rectius de alquā re, Ta.* * *dissertare, dissertavi, dissertatus V -
5 disserto
disserto, āvi, ātum, 1, v. freq. a. [dissero], to discuss, argue, debate a thing; or to dispute, converse, treat respecting a thing (ante-class. and post-Aug., esp. in Tac.): quid ego cum illo dissertem amplius? Cato ap. Paul. ex Fest. p. 60, 1 Müll.:dic mihi istuc, quod vos dissertatis,
Plaut. Men. 5, 2, 58; cf.:vim Romanam pacisque bona dissertans,
Tac. H. 4, 69; so,haec atque talia,
id. A. 12, 11.— Absol.:ostentandi gratia magno conventu hominum,
Gell. 7, 14, 9:totis exercitibus coram dissertare,
Tac. A. 13, 38. -
6 disserto
-
7 ē-dissertō
ē-dissertō —, —, āre, intens. [e-dissero], to set forth in full, explain, relate: quae edissertando minora vero fecero, L. -
8 dissertatio
dissertātio, ōnis, f. (disserto), die Erörterung, der erörternde Vortrag, Gell. 17, 13, 11: Plur., Gell. 1, 2, 6 u. 14, 3, 5.
-
9 dissertator
dissertātor, ōris, m. (disserto), der Erörterer, Disputierer, Prud. apoth. 850. Cl. Mam. de stat. anim. 2, 9, 3.
-
10 dissertatio
dissertātio, ōnis, f. (disserto), die Erörterung, der erörternde Vortrag, Gell. 17, 13, 11: Plur., Gell. 1, 2, 6 u. 14, 3, 5.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > dissertatio
-
11 dissertator
dissertātor, ōris, m. (disserto), der Erörterer, Disputierer, Prud. apoth. 850. Cl. Mam. de stat. anim. 2, 9, 3.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > dissertator
-
12 dissertatio
dissertātĭo, ōnis, f. [disserto], a spoken dissertation, discourse, disquisition (not a written treatise; cf. disputatio;late Lat.),
Gell. 1, 2, 6; 10, 4, 1; 14, 3, 5 (in Plin. 10, 68, 87, § 190, the true reading is edissertatio) al. -
13 edisserto
ē-disserto, āvi, ātum, 1, v. a., to analyze, set forth, explain, relate (rare, and mostly ante- and post-class.;not in Cic. or Caes.): ordine omne uti quidque actum'st, Edissertavit,
Plaut. Am. 2, 1, 53; id. Cas. 5, 2, 36; id. Stich. 2, 1, 30; Arn. 1, [p. 626] p. 34; Tert. Res Carn. 33: neque aggrediar narrare, quae edissertando minora vero fecero, * Liv. 22, 54, 8.
См. также в других словарях:
диссертация — через польск. dysertacja или нем. Dissertation из лат. dissertātiō; dissertō, āre обсуждаю … Этимологический словарь русского языка Макса Фасмера
dissertare — dis·ser·tà·re v.intr. (io dissèrto; avere) CO discorrere sviluppando in modo ampio un argomento: dissertare di, su qcs.; anche scherz., discorrere con eccessiva retorica di argomenti comuni Sinonimi: 1parlare, 1ragionare, trattare. {{line}}… … Dizionario italiano
dissertare — {{hw}}{{dissertare}}{{/hw}}v. intr. (io disserto ) Trattare di un argomento ragionandovi sopra a lungo: dissertare su problemi filosofici … Enciclopedia di italiano
dissertare — v. intr. [dal lat. dissertare ] (io dissèrto, ecc.; aus. avere ). [prendere in esame con minuziosa sottigliezza, talora con pedanteria, con le prep. di, sopra, su, intorno a o assol.: sentilo come disserta! ] ▶◀ [➨ disquisire] … Enciclopedia Italiana