-
1 procer
prŏcer, ĕris, in sing. only Juv. 8, 26, and Capitol. Max. 2; prŏcĕres, um (anteclass. collat. form prŏcus, i, in the gen. plur.:I.procum patricium in descriptione classium quam facit, Serv. Tullius, significat procerum,
Fest. p. 249 Müll.; cf.:jam (ut censoriae tabulae loquuntur) fabrum et procum audeo dicere, non fabrorum et procorum,
Cic. Or. 46, 156), m. [pro and root kar- of creo; cf. procērus].Lit., a chief, noble; plur., the leading men, chiefs, nobles, princes (class.; syn.: primores, optimates, primi): scindunt proceres Pergamum, the Grecian chiefs, princes, * Plaut. Bacch. 4, 9, 130:II.audiebam nostros proceres clamitantes,
Cic. Fam. 13, 15, 1:Latinorum,
Liv. 1, 45, 2:Etruscorum,
id. 2, 10:ego proceribus civitatis annumeror,
Tac. A. 14, 53:Caecina Largus e proceribus,
Plin. 17, 1, 1, § 5:delectos populi ad proceres,
Verg. A. 3, 58:castrorum,
Luc. 7, 69:in procerum coetu,
id. 8, 261; Juv. 2, 121; 3, 213:proceres rerum,
Sil. 11, 142.— Transf., of bees:procerum seditio,
Col. 9, 9, 6.—In sing.:agnosco procerem,
Juv. 8, 26:in pueritiā fuit pastor nonnumquam et procer,
a leader, captain, Capitol. Max. 2.—Trop., the foremost or most celebrated men, the masters in an art, science, etc. (post-Aug.):proceres artis ejus (medicinae),
Plin. 29, 1, 8, § 26:sapientiae,
id. 7, 30, 31, § 112:gulae,
id. 9, 17, 30, § 66:indicatis in genere utroque (pingendi) proceribus,
id. 35, 11, 40, § 138. -
2 procer
procer, eris, m., einer der Vornehmsten, agnosco procerem, Iuven. 8, 26. – Häufiger Plur. procerēs, um, m., die Vornehmsten, die Aristokraten, die Aristokratie (Ggstz. vulgus, pauperes), Latinorum, Liv.: iuventutis, die vornehmsten unter den patriz. Jünglingen, bes. aus dem patriz. Ritterstande, Liv.: nostri proceres, Cic. – übtr., die Meister, artis eius, Plin.: sapientiae, Plin.: gulae, die größten Feinschmecker, Plin.
-
3 prócer
-
4 procer
procer, eris, m., einer der Vornehmsten, agnosco procerem, Iuven. 8, 26. – Häufiger Plur. procerēs, um, m., die Vornehmsten, die Aristokraten, die Aristokratie (Ggstz. vulgus, pauperes), Latinorum, Liv.: iuventutis, die vornehmsten unter den patriz. Jünglingen, bes. aus dem patriz. Ritterstande, Liv.: nostri proceres, Cic. – übtr., die Meister, artis eius, Plin.: sapientiae, Plin.: gulae, die größten Feinschmecker, Plin. -
5 prócer
adj.eminent, illustrious.f. & m.illustrious citizen, great man, eminent person, great figure.* * *► nombre masculino (pl próceres)1 great man* * *SM1) (=persona eminente) worthy, notable; (=magnate) important person; esp LAm (Pol) famous son, famous citizenprócer de las letras — literary figure, eminent writer
2) (=líder) great man, leader; LAm leader of the independence movement* * *masculino national hero ( esp of a struggle for independence)* * *masculino national hero ( esp of a struggle for independence)* * *national hero ( esp of a struggle for independence)* * *
prócer sustantivo masculino
national hero ( esp of a struggle for independence)
* * *prócer nmFormal great man* * *prócer nmf: eminent person, leader -
6 prócer
prɔ'θermhoch gestellte Persönlichkeit f, Vorkämpfer m, Magnat msustantivo masculinoprócerprócer ['proθer]I adjetivobedeutendbedeutende Persönlichkeit femenino -
7 prócer
-
8 prócer
a. e s. prócer -
9 procer
m prócer -
10 prócer
• proslulý• významným• procer• průkopník• předák* * *m• magnát (i finanční aj.)• přední bojovník• významná osoba -
11 prócer
1. adj2) величавый, величественный, монументальный2. m -
12 procer
-
13 pròcer
primate -
14 procer
сущ.1) общ. магнат, вельможа, возвышенный2) амер. борец за свободу, герой -
15 prócer
-
16 procer
Igreat man, noblemanIInobles (pl.), chiefs, princes; leading men of the country/society/profession -
17 prócer
• eminent• eminent person• great elegance• great friend• Great London• great many• illustrious• illustrious citizen -
18 prócer
m 1) издигнат, изтъкнат човек; видна личност; 2) Амер. народен герой. -
19 prócer
1. adj1) выдающийся, видный, крупный ( о деятеле)2) величавый, величественный, монументальный2. mвидный деятель, выдающаяся личность -
20 procer
chief noble, prince.
См. также в других словарях:
PROCER — apud Capitolin. in Maximinis, c. 2. Et in prima quidem pueritia fuit pastor, nonnumquam Procer, qui latronibus insidiaretur: dicitur, qui pastorum, ad pugnandum contra latrones adunatorum, dux erat. Scribit enim de Maximino Herodian. l. 7. c. 1.… … Hofmann J. Lexicon universale
prócer — Como adjetivo, ‘eminente o destacado’ y, como sustantivo, ‘persona ilustre y respetada’. Es voz llana en singular (prócer) y esdrújula en plural (próceres). No es correcta la forma aguda ⊕ procer (pron. [prosér, prozér]) … Diccionario panhispánico de dudas
prócer — (Del lat. procer, ĕris). 1. adj. Eminente, elevado, alto. 2. m. Persona de la primera distinción o constituida en alta dignidad. 3. Cada uno de los individuos que, por derecho propio o nombramiento del rey, formaban, bajo el régimen del Estatuto… … Diccionario de la lengua española
Prócer — (wörtlich Herzog, Magnat, Nationalheld) bezeichnet Vorkämpfer der Unabhängigkeit Lateinamerikas von Spanien Estamento de Próceres del Reino, das Oberhaus der Cortes von Cádiz in Spanien … Deutsch Wikipedia
prócer — s. m. O mesmo que prócere … Dicionário da Língua Portuguesa
prócer — (Del lat. procer.) ► adjetivo 1 Que ocupa una posición social elevada. SINÓNIMO magnate ► sustantivo masculino 2 Persona de primera distinción constituida en alta dignidad. SINÓNIMO prohombre 3 HISTORIA Persona que, por derecho propio o… … Enciclopedia Universal
prócer — {{#}}{{LM P31714}}{{〓}} {{SynP32476}} {{[}}prócer{{]}} ‹pró·cer› {{◆}}(pl. próceres){{◇}} {{《}}▍ s.com.{{》}} Persona noble, ilustre y respetada. {{★}}{{\}}ETIMOLOGÍA:{{/}} Del latín procer. {{#}}{{LM SynP32476}}{{〓}} {{CLAVE… … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos
prócer — s m y f Persona de gran dignidad o respeto, particularmente la que ha realizado alguna obra de gran importancia o es considerada entre los fundadores o héroes de una nación: Celebraron el natalicio de doña Josefa Ortiz de Domínguez, prócer de la… … Español en México
Procer — Generic term used in Latin records for one of the men of power, or a leader, i.e. barons, lords, nobles, tribal chiefs etc. A more direct translation = magnate. Cf. Probi homines … Dictionary of Medieval Terms and Phrases
pròcer — prò|cer Mot Pla Nom masculí … Diccionari Català-Català
prócer — adjetivo 1) alto, eminente, elevado, egregio. sustantivo masculino 2) magnate, primate, optimate, grande*. * * * Sinónimos: ■ insigne … Diccionario de sinónimos y antónimos