-
101 parte
lugar, sitio. s. K'iti, suyu. marka. || Mi parte: chayaqey. || Una parte: huk p'atma. || Media parte: ch'eqtan. || Mínima parte: sipt'i, k'ita, ch'illpi. || Parte de: chayaqe.partes del aparato genital femenino: vulva: raka. || Vagina: raka t'oqo. || Labios mayores: hatun wirp'a. || Labios menores: huch'uy wirp'a. || Clítoris: raka k'akara. || Himen: raka llika. || Horquilla: raka tanka. || Útero: kisma. || Cuello uterino: kismaq kunkan. || Trompa de Falopio: Phalopioq qeqerin. || Glándulas mamarias: ñuñu. || Seno: k'inchu, mullkhu.partes del aparato genital masculino: Pene: ullu. || Frenillo: ulluq sirk'an. || Glande: ulluq uman. || Prepucio: ulluq ch'ullun. || Testículo: q'orota, runtu. || Epididimo: q'orotaq qatan. || Conducto deferente: yumaq pincha. || Bolsa escrotal: q'orotaq ch'uspan. || Vesícula seminal: yumaq p'urun. || Conductos eyaculadores: yuma ch'ikwachiq. || Semen: yuma, wawsa. -
102 signora
sf [siɲ'ɲora]Nostra Signora Rel — Our Lady
2)buon giorno signora — good morning, (deferente) good morning Madam, (quando si conosce il nome) good morning Mrs (o Ms) Xsignora maestra! — please Mrs (o Ms) X!, please Miss!
3)la signora Rossi sta male — Mrs (o Ms) Rossi is illlo dirò alla signora — I'll let Mrs (o Ms) X know
4)Gentile Signora — Dear MadamGentile (o Cara) Signora Rossi — Dear Mrs (o Ms) Rossi
Gentile Signora Anna Rossi — (sulle buste) Mrs (o Ms) Anna Rossi
-
103 signore
sm [siɲ'ɲore]1) (uomo) gentlemanil Signore Rel — the Lord
oh Signore! — oh Lord!, oh God!
2)buon giorno signore — good morning, (deferente) good morning Sir, (quando si conosce il nome) good morning Mr Xsignor maestro! — please Mr X!, please Sir!
3)il signor Rossi sta male — Mr Rossi is illi signori Bianchi — (coniugi) Mr and Mrs Bianchi
4)Gentile Signore — Dear SirGentile (o Caro) Signor Rossi — Dear Mr Rossi
Gentile Signor Paolo Rossi — (sulle buste) Mr Paolo Rossi
-
104 signorina
sf [siɲɲo'rina]1) (giovane donna) young womanormai sei una signorina! — (complimento) how grown up you are!, (rimprovero) you're not a child any more!
2)buon giorno signorina — good morning, (deferente) good morning Madam, (quando si conosce il nome) good morning Miss (o Ms) X3)la signorina Rossi sta male — Miss (o Ms) Rossi is ill4)Gentile signorina — Dear MadamGentile (o Cara) Signorina Rossi — Dear Miss (o Ms) Rossi
Gentile Signorina Anna Rossi — (sulle buste) Miss (o Ms) Anna Rossi
-
105 abaisance
s.1 gesto de deferencia, reverencia, inclinación de respetuoso saludo.2 actitud deferente, actitud respetuosa. -
106 deferent canal
s.ductus deferens, conducto deferente. -
107 deferent duct
s.conducto deferente, ductus deferens, vas deferens. -
108 deferential
adj.1 deferente.2 deferencial. -
109 deferential attitude
s.actitud deferente. -
110 docible
adj.dócil, flexible, obediente, deferente; el que aprende con facilidad lo que le enseñan. -
111 duteous
adj.1 obediente, obsequiso, respetuoso.2 deferente. -
112 emissary duct
s.conducto deferente. -
113 obeisance
s.1 cortesía, reverencia, saludo respetuoso.2 profundo respeto, actitud deferente, actitud respetuosa. -
114 obeisant
adj.deferente. -
115 respectful attitude
s.actitud respetuosa, actitud deferente, modosidad. -
116 spermolith
s.espermolito, cálculo en el conducto deferente. -
117 towardly
adj.dócil (meek), complaciente, deferente. -
118 vas deferens
s.conducto deferente, ductus deferens, vas deferens. -
119 conripio
cor-rĭpĭo ( conr-), rĭpŭi, reptum, 3, v. a. [rapio], to seize or snatch up, to collect, to seize upon, take hold of (very freq., and class. in prose and poetry).I.Lit.A.In gen.:B.hominem conripi ac suspendi jussit in oleastro,
Cic. Verr. 2, 3, 23, § 57; Caes. B. C. 3, 109; cf. Ov. M. 9, 217 al.:arcumque manu celeresque sagittas,
Verg. A. 1, 188; cf.:lora manu,
Ov. M. 2, 145:fasces,
Sall. C. 18, 5:arma,
Vell. 2, 110 et saep.: corpus, to rise up quickly, start up:ex somno,
Lucr. 3, 164; Verg. A. 4, 572:de terrā,
Lucr. 4, 1000:e stratis,
Verg. A. 3, 176: se, to get or rise up hastily, to betake one's self somewhere, Plaut. Merc. 3, 4, 76; Ter. Hec. 3, 3, 5; Verg. A. 6, 472.— Poet.: viam, gradum, spatium, etc., to set out quickly, to pursue hastily, to hasten, hasten through or over:viam,
Verg. A. 1, 418; Ov. M. 2, 158; Plin. Ep. 4, 1, 6:gradum,
Hor. C. 1, 3, 33:spatia,
Verg. A. 5, 316:campum,
id. G. 3, 104:aequora,
Val. Fl. 1, 132 al.:correptā luce diei,
collected, Lucr. 4, 81.—In partic.1.Of robbery, etc., to carry off, rob, plunder, take possession of, usurp:2.pecunias undique quasi in subsidium,
Tac. A. 13, 18; cf.:bona vivorum ac mortuorum usquequaque,
Suet. Dom. 12:pecunias,
Cic. Verr. 1, 2, 5; Tac. A. 13, 31 fin.:sacram effigiem,
Verg. A. 2, 167:praefecturas,
Tac. A. 11, 8 al. —In Tac. freq. of accusations, to bring to trial, accuse, inform against:3.Vitellius accusatione corripitur, deferente Junio Lupo senatore,
Tac. A. 12, 42; 2, 28; 3, 49; 6, 40 al.—Of fire, etc., or of diseases, to attack, seize, sweep, or carry away (freq. after the Aug. per.):4.turbine caelesti subito correptus et igni,
Lucr. 6, 395; cf. Verg. A. 1, 45:flamma Corripuit tabulas,
id. ib. 9, 537; so Ov. M. 2, 210 al.;and transf. to the person: ipsas ignes corripuere casas,
id. F. 2, 524:nec singula morbi Corpora corripiunt,
Verg. G. 3, 472; Cels. 6, 18, 9; Plin. 7, 51, 52, § 172:morbo bis inter res agendas correptus est,
Suet. Caes. 45:pedum dolore,
Plin. Ep. 1, 12, 4;rarely of death: subitā morte,
Flor. 3, 17, 2:(ales) caeco correpta veneno,
Lucr. 6, 823:(segetes) modo sol nimius, nimius modo corripit imber,
Ov. M. 5, 483.— Absol.:si (paralytici) correpti non sunt, diutius quidem vivunt, sed, etc.,
Cels. 3, 47, 4.—With the access. idea of lessening by compressing, to draw together, draw in, contract, shorten, abridge, diminish (rare; mostly post-Aug.): singulos a septenis spatiis ad quina corripuit. Suet. Dom. 4:II.impensas,
id. Tib. 34;of discourse: quae nimium corripientes omnia sequitur obscuritas,
Quint. 4, 2, 44;of words in the number of syllables (trabs from trabes),
Varr. L. L. 7, § 33 Müll.;or in the length of syllables,
Quint. 9, 4, 89; 10, 1, 29;and so of syllables (opp. producere),
id. 1, 5, 18;opp. porrigere,
id. 1, 6, 32, and later grammarians.—In time:numina corripiant moras,
shorten, Ov. M. 9, 282:ut difficiles puerperiorum tricas Juno mulceat corripiatque Lucina?
Arn. 3, 21.—Trop.A.To reproach, reprove, chide, blame (first freq. after the Aug. per.;B.not in Cic.): hi omnes convicio L. Lentuli consulis correpti exagitabantur,
Caes. B. C. 1, 2: clamoribus maximis judices corripuerunt, Cael. ap. Cic. Fam. 8, 2, 1; so with abl., Suet. Aug. 53:impransi correptus voce magistri,
Hor. S. 2, 3, 257:hunc cetera turba suorum corripiunt dictis,
Ov. M. 3, 565 al.:ut eum non inimice corripere, sed paene patrie monere videatur,
Quint. 11, 1, 68; Liv. 2, 28, 5; Suet. Calig. 45; Ov. M. 13, 69 al.:corripientibus amicis,
Suet. Ner. 35.—As a figure of speech, Cels. ap. Quint. 9, 2, 104.—Of the passions, emotions, etc., to seize upon, attack (rare, [p. 474] and mostly poet. or in post-Aug. prose):hunc plausus hiantem... plebisque patrumque Corripuit ( = animum commovit),
Verg. G. 2, 510:correpta cupidine,
Ov. M. 9, 734; so id. ib. 9, 455:duplici ardore (sc. amoris et vini),
Prop. 1, 3, 13:misericordiā,
Suet. Calig. 12:irā,
Gell. 1, 26, 8: militiā ( poet. for militiae studio), Verg. A. 11, 584:imagine visae formae,
seized, fascinated, Ov. M. 4, 676. -
120 corripio
cor-rĭpĭo ( conr-), rĭpŭi, reptum, 3, v. a. [rapio], to seize or snatch up, to collect, to seize upon, take hold of (very freq., and class. in prose and poetry).I.Lit.A.In gen.:B.hominem conripi ac suspendi jussit in oleastro,
Cic. Verr. 2, 3, 23, § 57; Caes. B. C. 3, 109; cf. Ov. M. 9, 217 al.:arcumque manu celeresque sagittas,
Verg. A. 1, 188; cf.:lora manu,
Ov. M. 2, 145:fasces,
Sall. C. 18, 5:arma,
Vell. 2, 110 et saep.: corpus, to rise up quickly, start up:ex somno,
Lucr. 3, 164; Verg. A. 4, 572:de terrā,
Lucr. 4, 1000:e stratis,
Verg. A. 3, 176: se, to get or rise up hastily, to betake one's self somewhere, Plaut. Merc. 3, 4, 76; Ter. Hec. 3, 3, 5; Verg. A. 6, 472.— Poet.: viam, gradum, spatium, etc., to set out quickly, to pursue hastily, to hasten, hasten through or over:viam,
Verg. A. 1, 418; Ov. M. 2, 158; Plin. Ep. 4, 1, 6:gradum,
Hor. C. 1, 3, 33:spatia,
Verg. A. 5, 316:campum,
id. G. 3, 104:aequora,
Val. Fl. 1, 132 al.:correptā luce diei,
collected, Lucr. 4, 81.—In partic.1.Of robbery, etc., to carry off, rob, plunder, take possession of, usurp:2.pecunias undique quasi in subsidium,
Tac. A. 13, 18; cf.:bona vivorum ac mortuorum usquequaque,
Suet. Dom. 12:pecunias,
Cic. Verr. 1, 2, 5; Tac. A. 13, 31 fin.:sacram effigiem,
Verg. A. 2, 167:praefecturas,
Tac. A. 11, 8 al. —In Tac. freq. of accusations, to bring to trial, accuse, inform against:3.Vitellius accusatione corripitur, deferente Junio Lupo senatore,
Tac. A. 12, 42; 2, 28; 3, 49; 6, 40 al.—Of fire, etc., or of diseases, to attack, seize, sweep, or carry away (freq. after the Aug. per.):4.turbine caelesti subito correptus et igni,
Lucr. 6, 395; cf. Verg. A. 1, 45:flamma Corripuit tabulas,
id. ib. 9, 537; so Ov. M. 2, 210 al.;and transf. to the person: ipsas ignes corripuere casas,
id. F. 2, 524:nec singula morbi Corpora corripiunt,
Verg. G. 3, 472; Cels. 6, 18, 9; Plin. 7, 51, 52, § 172:morbo bis inter res agendas correptus est,
Suet. Caes. 45:pedum dolore,
Plin. Ep. 1, 12, 4;rarely of death: subitā morte,
Flor. 3, 17, 2:(ales) caeco correpta veneno,
Lucr. 6, 823:(segetes) modo sol nimius, nimius modo corripit imber,
Ov. M. 5, 483.— Absol.:si (paralytici) correpti non sunt, diutius quidem vivunt, sed, etc.,
Cels. 3, 47, 4.—With the access. idea of lessening by compressing, to draw together, draw in, contract, shorten, abridge, diminish (rare; mostly post-Aug.): singulos a septenis spatiis ad quina corripuit. Suet. Dom. 4:II.impensas,
id. Tib. 34;of discourse: quae nimium corripientes omnia sequitur obscuritas,
Quint. 4, 2, 44;of words in the number of syllables (trabs from trabes),
Varr. L. L. 7, § 33 Müll.;or in the length of syllables,
Quint. 9, 4, 89; 10, 1, 29;and so of syllables (opp. producere),
id. 1, 5, 18;opp. porrigere,
id. 1, 6, 32, and later grammarians.—In time:numina corripiant moras,
shorten, Ov. M. 9, 282:ut difficiles puerperiorum tricas Juno mulceat corripiatque Lucina?
Arn. 3, 21.—Trop.A.To reproach, reprove, chide, blame (first freq. after the Aug. per.;B.not in Cic.): hi omnes convicio L. Lentuli consulis correpti exagitabantur,
Caes. B. C. 1, 2: clamoribus maximis judices corripuerunt, Cael. ap. Cic. Fam. 8, 2, 1; so with abl., Suet. Aug. 53:impransi correptus voce magistri,
Hor. S. 2, 3, 257:hunc cetera turba suorum corripiunt dictis,
Ov. M. 3, 565 al.:ut eum non inimice corripere, sed paene patrie monere videatur,
Quint. 11, 1, 68; Liv. 2, 28, 5; Suet. Calig. 45; Ov. M. 13, 69 al.:corripientibus amicis,
Suet. Ner. 35.—As a figure of speech, Cels. ap. Quint. 9, 2, 104.—Of the passions, emotions, etc., to seize upon, attack (rare, [p. 474] and mostly poet. or in post-Aug. prose):hunc plausus hiantem... plebisque patrumque Corripuit ( = animum commovit),
Verg. G. 2, 510:correpta cupidine,
Ov. M. 9, 734; so id. ib. 9, 455:duplici ardore (sc. amoris et vini),
Prop. 1, 3, 13:misericordiā,
Suet. Calig. 12:irā,
Gell. 1, 26, 8: militiā ( poet. for militiae studio), Verg. A. 11, 584:imagine visae formae,
seized, fascinated, Ov. M. 4, 676.
См. также в других словарях:
deferente — adjetivo 1. (ser / estar) Que se comporta con deferencia, respeto o cortesía: actitud deferente, comportamiento deferente. Estuviste muy deferente con ellos, te lo agradezco. Locuciones 1. conducto deferente Conducto que comunica cada uno de los… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
deferente — (Del lat. defĕrens, entis, part. act. de deferre, conceder). 1. adj. Que defiere al dictamen ajeno, sin querer sostener el suyo. 2. Respetuoso, cortés. ☛ V. conducto deferente … Diccionario de la lengua española
deferente — /defe rɛnte/ agg. [nel sign. 1, dal lat. defĕrens entis, part. pres. di deferre portar giù ; nel sign. 2, dal fr. déférent, part. pres. di déférer rimettersi, condiscendere ]. 1. (biol.) [che porta giù, che trasporta da un punto a un altro:… … Enciclopedia Italiana
deferente — adj. 2 g. 1. Que manifesta deferência. 2. Que defere. 3. [Anatomia] Diz se do ducto excretor do esperma … Dicionário da Língua Portuguesa
déférente — ● déférent, déférente adjectif (latin deferens, entis, qui porte de haut en bas) déférent nom masculin (latin deferens, entis, qui porte de haut en bas) Canal déférent ou déférent (nom masculin), conduit cylindrique de 2 mm de diamètre sur 40 cm… … Encyclopédie Universelle
deferente — ► adjetivo 1 Respetuoso, cortés: ■ con un gesto discreto y deferente nos hizo saber que era cierto lo que contaban. SINÓNIMO considerado atento 2 Que accede al dictamen ajeno, sin querer mantener el suyo. SINÓNIMO complaciente 3 ANATOMÍA Se… … Enciclopedia Universal
deferente — de·fe·rèn·te p.pres., agg., s.m. 1. p.pres. → deferire 2. agg. CO che ha un ossequioso rispetto, spec. per una persona autorevole: essere deferente verso i superiori | che rivela ossequio, rispetto: atteggiamento deferente Sinonimi: ossequente,… … Dizionario italiano
deferente — {{#}}{{LM D11675}}{{〓}} {{SynD11943}} {{[}}deferente{{]}} ‹de·fe·ren·te› {{《}}▍ adj.inv.{{》}} Que demuestra deferencia o que actúa con cortesía y consideración: • Tuvo un gesto muy deferente al recibirnos en su casa.{{○}} {{#}}{{LM… … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos
deferente — {{hw}}{{deferente}}{{/hw}}part. pres. di deferire ; anche agg. 1 Che permette il deflusso di qlco.: canale –d. 2 Che denota rispetto, ossequio, riguardo: mostrarsi deferente verso qlcu.; SIN. Ossequioso, rispettoso … Enciclopedia di italiano
deferente — adjetivo respetuoso, considerado, atento, mirado. Por ejemplo, comportamiento o gesto deferente. * * * Sinónimos: ■ atento, respetuoso, cortés, considerado, mirado … Diccionario de sinónimos y antónimos
deferente, conducto — anat. Conducto del testículo por el que se excreta el esperma al exterior. Se origina en la cola del epidídimo y una vez se le une el conducto espermático de la vesícula seminal, se transforma en el conducto eyaculador. Medical Dictionary. 2011 … Diccionario médico