-
1 antenna
s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si langle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix dantena o obertura), es parla dantenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom dantenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud duna antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix dones electromagnètiques, i daltres que fan de reflectors i estan darrere dun dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany dantena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples daltres tipus dantenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas. -
2 consist
v consistir, constar -
3 consist in
v consistir en,a -
4 consist on
v constar de, consistir en -
5 lie
s mentida | posicióv mentir | ajeure's, ajaure's, estirar-se, estar estirat, estar ajagut, estar, estar situat, trobar-se | estar enterrat, descansar | consistir, basar-se, raure | estendre's, ocupar, quedar-se | dependre | NÀUT estar ancoratlie about estar escampat, estar pertot arreulie in quedar-se al llitlie low ajupir-se, estar quiet, amagar-selie on dependre de, pesar sobrelie up no fer-se servir | estar-se al llit | NÀUT desarmar -
6 take the form of
loc consistir en
См. также в других словарях:
consistir — Se conjuga como: partir Infinitivo: Gerundio: Participio: consistir consistiendo consistido Indicativo presente imperfecto pretérito futuro condicional yo tú él, ella, Ud. nosotros vosotros ellos, ellas, Uds. consisto consistes consiste… … Wordreference Spanish Conjugations Dictionary
consistir — ‘Ser’, ‘estar formado’ y ‘ser efecto de una causa’. En cualquiera de sus acepciones, rige un complemento con en: «Mi trabajo consistía en hacer planillas de jornales» (Araya Luna [Chile 1982]); y no de: ⊕ «La flotilla consistía de ocho barcos y… … Diccionario panhispánico de dudas
consistir — em tudo consiste em ser honesto … Dicionario dos verbos portugueses
consistir — v. intr. 1. Resumir se. 2. Cifrar se. 3. Ter por objeto. 4. Constar. 5. Ser formado. 6. Fundar se … Dicionário da Língua Portuguesa
consistir — verbo intransitivo 1. Estar (una cosa) formada por [otra cosa]: El regalo consiste en una serie de cajitas de muchos colores. El espectáculo ha consistido en un recital de viejas canciones interpretadas con gusto … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
consistir — (Del lat. consistĕre). 1. intr. Dicho de una cosa: Estribar, estar fundada en otra. Su trabajo consiste en corregir pruebas. 2. Ser efecto de una causa. 3. desus. Se decía de lo que está y se cría encerrado en otra cosa … Diccionario de la lengua española
consistir — {{＃}}{{LM C10038}}{{〓}} {{ConjC10038}}{{＼}}CONJUGACIÓN{{／}}{{SynC10278}} {{［}}consistir{{］}} ‹con·sis·tir› {{《}}▍ v.{{》}} {{＜}}1{{＞}} Ser o estar formado o compuesto por lo que se expresa: • El premio consiste en un lote de libros. Mi trabajo… … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos
consistir — (Del lat. consistere < cum, con + sistere, detenerse.) ► verbo intransitivo 1 Tener una cosa su causa o explicación en otra: ■ todo consiste en afilar bien el lápiz. REG. PREPOSICIONAL + en 2 Estar una cosa compuesta por otra exclusivamente: ■ … Enciclopedia Universal
consistir — con|sis|tir Mot Agut Verb intransitiu … Diccionari Català-Català
consistir — (v) (Básico) estar compuesto por varios elementos, basarse en algo Ejemplos: Este trabajo es muy simple, consiste en contestar a las cartas. Mi proyecto consistió en una parte teórica y otra práctica. Sinónimos: constar, apoyarse … Español Extremo Basic and Intermediate
consistir — v intr (Se conjuga como subir. Sólo se usa en la tercera persona, y generalmente seguido de la preposición en) 1 Tener una cosa su causa o explicación en otra: Su éxito consiste en su habilidad para vender 2 Tratarse de algo cierta cosa: El… … Español en México
