Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

tortus

  • 1 tortus

        tortus ūs, m    [TARC-], a twisting, winding coil: tortu multiplicabili Draco, C. poët.—Poet.: serpens longos dat corpore tortūs, V.

    Latin-English dictionary > tortus

  • 2 tortus

    Tortus, tortas que se hacen con harina de maíz principalrnente amasada con sal y agua muy caliente, que se cuece sin fermentar encima de las losas del lar, cuando éstas se encuentran bien calientes, los tortus si están bien hechos y cocidos son más sanos que la borona y que el mismo pan de escanda. Cuando se encuentra bien caliente el llar, se apartan cuidadosamente las brasas, se limpia la ceniza, y entonces se colocada la masa encima de las aburióxus (callentes losas), se le unta por encima con un poco de aceite, manteca o cualquier otra grasa, después se cubre el tortu con hojas de berzas, papel de estraza, se rocía esta cubrición con una fina capa de ceniza, y encima de ésta se ponen las brasas, luego se espera que cueza, y después comido con leche cuayá ou tarabazada, no hay manjar mas sano ni nutritivo en el mundo.

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > tortus

  • 3 tortus

        tortus adj.    [P. of torqueo], twisted, twined: quercus, i. e. an oak-garland, V.: via, Pr.

    Latin-English dictionary > tortus

  • 4 tortus

    [st1]1 [-] tortus, a, um: part. passé de torqueo. - [abcl][b]a - tordu, tortueux, roulé, enroulé, sinueux. - [abcl]b - entortillé, ambigu, équivoque. - [abcl]c - tourmenté. - [abcl]d - mis à l'épreuve, éprouvé.[/b] [st1]2 [-] tortŭs, ūs, m.: - [abcl][b]a - repli (du serpent). - [abcl]b - action de faire tournoyer, tournoiement.[/b]
    * * *
    [st1]1 [-] tortus, a, um: part. passé de torqueo. - [abcl][b]a - tordu, tortueux, roulé, enroulé, sinueux. - [abcl]b - entortillé, ambigu, équivoque. - [abcl]c - tourmenté. - [abcl]d - mis à l'épreuve, éprouvé.[/b] [st1]2 [-] tortŭs, ūs, m.: - [abcl][b]a - repli (du serpent). - [abcl]b - action de faire tournoyer, tournoiement.[/b]
    * * *
        Tortus, Participium: vt Vino tortus et ira. Horat. Geiné de vin et de courroux, Contrainct par vin et par ire de dire tout ce qu'on scait.
    \
        Verberibus tortus. Cic. Tormenté de coups.
    \
        Anfractus torti. Claud. Tortuz.
    \
        Baculus tortus. Ouid. Tortu, Gauche.
    \
        Capillus tortus. Ouid. Cheveuls crespes, ou frizez et recroquillez avec le fer chauld.
    \
        Comae tortae. Martial. Crespes.
    \
        Crines torti in nodum. Martial. Torts, Tortillez.
    \
        Facies torta. Ouid. Tournee de l'autre costé, Destournee.
    \
        Linum tortum. Ouid. Une corde.
    \
        Radix torta. Ouid. Torse, Tortue.
    \
        Serpentes torti. Catull. Entortillez, ou Tortuz, ou Tortuez.
    \
        Supercilia torta. Plaut. Qui vont de travers.
    \
        Vertigo torta. Propert. Tournement d'eaue en rond, Eaue tournoyant.
    \
        Tortus, huius tortus. Cic. Tortuosité, Flexuosité, Recroquillement.

    Dictionarium latinogallicum > tortus

  • 5 tortus

    1. tortus, a, um, PAdi. (v. torqueo), gedreht, gewunden, krumm, I) adi.: via, des Labyrinthes, Prop.: quercus, Eichenkranz, Verg.: vimen, Bienenkorb, Ov.: bildl., condiciones tortae, auf Schrauben gestellte, verfängliche, spitzfindige (die man so u. so auslegen kann), Plaut. Men. 591. – II) subst.: A) tortum, ī, n., a) das Folterseil, torto distraham, Pacuv. tr. 159. b) etw. Verdrehtes, Verkehrtes, si quid tortum committitur, salutari emendatione protinus corrigitur, Cassiod. in psalm. 118, 6. – B) torta, ae, f., ein gewundenes Gebäck, der Striezel, torta panis (»ein Laib Brot«, Luther), Vulg. exod. 29, 23 u.a.
    ————————
    2. tortus, ūs, m. (torqueo), I) die Windung, Krümmung, das Gewinde, der Ringel, bucinarum tortus (Plur.), Arnob. 6, 10: bes. der Schlangen, tortu draco terribilis, Cic. poët.: tortu multiplicabili draco, Cic. poët.: serpens longos dat corpore tortus, krümmt sich in langen Windungen, Verg. Aen. 5, 276. – II) das Schwingen, Schleudern, habenae, Stat. Ach. 2, 421.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > tortus

  • 6 tortus [2]

    2. tortus, ūs, m. (torqueo), I) die Windung, Krümmung, das Gewinde, der Ringel, bucinarum tortus (Plur.), Arnob. 6, 10: bes. der Schlangen, tortu draco terribilis, Cic. poët.: tortu multiplicabili draco, Cic. poët.: serpens longos dat corpore tortus, krümmt sich in langen Windungen, Verg. Aen. 5, 276. – II) das Schwingen, Schleudern, habenae, Stat. Ach. 2, 421.

    lateinisch-deutsches > tortus [2]

  • 7 tortus

    1.
    tortus, a, um, Part. and P. a. of torqueo.
    2.
    tortus, ūs, m. [torqueo]. a twisting, winding; a wreath ( poet.): tortu multiplicabili Draco, Cic. poët. Tusc. 2, 9, 22: draco tortu terribilis, id. poët. Div. 2, 30, 63.—In plur.:

    serpens Nequicquam longos fugiens dat corpore tortus,

    Verg. A. 5, 276:

    bucinarum,

    Arn. 6, 196. —
    * II.
    A whirling, hurling:

    flexae habenae,

    Stat. Achill. 2, 421.

    Lewis & Short latin dictionary > tortus

  • 8 tortus

    I 1. a, um
    part. pf. к torqueo
    2. adj.
    2) витой, кручёный (funes V; periscelides Pt)
    4) крутящийся, бурный ( vertex V)
    5) запутанный, неясный, нечёткий ( condiciones Pl)
    II tortus, ūs m. [ torqueo ]
    1) извив, изгиб ( dracōnis C)
    corpore tortūs dare V — извиваться, изгибаться
    2) вращение, размахивание ( habēnae St)

    Латинско-русский словарь > tortus

  • 9 tortus [1]

    1. tortus, a, um, PAdi. (v. torqueo), gedreht, gewunden, krumm, I) adi.: via, des Labyrinthes, Prop.: quercus, Eichenkranz, Verg.: vimen, Bienenkorb, Ov.: bildl., condiciones tortae, auf Schrauben gestellte, verfängliche, spitzfindige (die man so u. so auslegen kann), Plaut. Men. 591. – II) subst.: A) tortum, ī, n., a) das Folterseil, torto distraham, Pacuv. tr. 159. b) etw. Verdrehtes, Verkehrtes, si quid tortum committitur, salutari emendatione protinus corrigitur, Cassiod. in psalm. 118, 6. – B) torta, ae, f., ein gewundenes Gebäck, der Striezel, torta panis (»ein Laib Brot«, Luther), Vulg. exod. 29, 23 u.a.

    lateinisch-deutsches > tortus [1]

  • 10 tortus

    -a/um adj A
    tordu

    Dictionarium Latino-Gallicum botanicae > tortus

  • 11 tortus

    {Deutsch:} gewunden
    {Русский:} извилистый, кручёный

    Latein-Deutsch-Wörterbuch von Heilpflanzen > tortus

  • 12 tortus

    , torta, tortum (m,f,n) см. torqueo
      витой

    Dictionary Latin-Russian new > tortus

  • 13 faire des raisonnements tortus

    Французско-русский универсальный словарь > faire des raisonnements tortus

  • 14 перекрученный

    tortus [a, um]

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > перекрученный

  • 15 Закрученный

    - tortus; intortus; retortus; contortus; distortus; cochleatus;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Закрученный

  • 16 borona

    Borona ou boroña, así se llama al pan hecho con harina de maíz. La borona tandu ben fecha ye mu ñutritiva pos fasta lus xatus conecha engorden. (La borona estando bien hecha es muy nutritiva, pues hasta los jatos con ella engordan). Lu que nun son tan bonus pal estómadu son lus tortus fechus d'enría ‘l chare, pos lus tortus paque gusten ben hay qu'enzulalus callentris, ben con lleichi ou oitra couxa, nel momentu qu'esfrecen ya nun son bonus. (Lo que no son nada buenos para el estómago son los tortus (tortas) cocidos encima del llar, pues las tortas para que gusten bien hay que comerlas calientes, bien con leche u otras cosas, en el momento que enfrían ya ni gustan bien, ni tampoco son para la salud muy buenos). —Fae un mamplenáu d’anus, achá per lus tempus de lus llutus, lus pioyus ya les fames, achegóu pedigüeñandu chimosna un probe a la miou aldina qu’al falar de les xentes yera andalluz ou castiétchanu, ‘l casu foi, que daquién n'aldina, paeme que fói una muyer que se nomaba Xofía, cuntu qu'apurrióle aquel probe un escudiétchu de lleichi ya un bon cantexu de borona, ‘l probe comencipióu char farugas de la borona dientru la lleichi, ya cuntu agüétchou qu'afondaben, díxole noxáu a Xofía qu'él nun enzulaba nagua d'aquel mestranzu, perque lu mesmu qu'afondaba n'escudiétcha fairiayu nel sou banduérchu. (Hace muchos años, allá por los tiempos de los lutos, los piojos y el hambre, llegó pidiendo limosna uno de los muchos pobres que llegaban a mi aldeina que al decir de las gentes debía de ser andaluz o castellano, el caso fue, que alguien, me parece que fue una mujer llamada Sofía, cuento que le dio aquel pobre una escudilla de leche con un buen pedazo de boroña, el pobre comenzó a desmenuzarla dentro de la leche, y cuando vio que ahondaba en ella, díjole enfadado a Sofía que él no comería nada de aquel mejunje, porque lo mismo que ahondaba en la escudilla seguramente lo haría en su estómago). Paeme amindi qu’aquel probe ye que nun l'aguixonaba la fame. (Me parece a mí que aquel pobre no le pinchaba el hambre).

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > borona

  • 17 torqueo

    torsī, tortum, torquēre
    1) поворачивать ( alicui collum L); направлять, обращать (oculos ad aliquid V)
    t. sonum rhH.менять тон
    2) заворачивать, обёртывать ( vestem circum bracchia T)
    3)
    se t. — вращаться ( circum axem C)
    б) ворочать, катить ( saxa V)
    5)
    а) крутить, скручивать, прясть (stamĭna pollĭce O; aurea pensa Pt — см. pensum 2.)
    t. orbes O — извиваться кольцами, клубиться (о змее), но тж.
    б) завивать ( capillos ferro O); вить, свивать
    6) сгибать, гнуть ( taxos in arcūs V); кривить, искривлять ( ora V)
    7) скручивать члены, истязать, пытать, мучить (aliquem eculeo C; corpus suum Sen)
    8) терзать, мучить, беспокоить ( memoriā malorum torqueri C)
    et ventūro torquetur et praeterĭto Sen — его тревожит как будущее, так и прошлое
    9)
    а) подвергать испытанию, испытывать ( aliquem mero H)
    aquas remis t. O — пенить, т. е. рассекать вёслами воды
    11) искажать, извращать ( jus omne C)
    12) метать, бросать с размаху (jaculum in hostem V, O; fulmĭna V). — см. тж. tortus I

    Латинско-русский словарь > torqueo

  • 18 torqueō

        torqueō (old inf. torquērier, H., Pr.), torsī, tortus, ēre    [TARC-], to turn, turn about, turn away, twist, bend, wind: cervices oculosque: ab obscenis sermonibus aurem, H.: ad sonitum vocis vestigia, V.: ferro capillos, i. e. curl, O.: stamina pollice, spin, O.: tenui praegnatem pollice fusum, Iu.: taxos in arcūs, bend, V.: tegumen torquens inmane leonis, wrapping about him, V.: cum terra circum axem se torqueat.—Poet.: torquet medios nox umida cursūs, i. e. has half-finished, V. — To whirl around, whirl, wield, brandish, fling with force, hurl: hastas lacertis: lapidem, H.: amnis torquet sonantia saxa, V.: in hunc hastam, O.: telum aurata ad tempora, V.: sibila, i. e. hiss, Pr.— To twist awry, misplace, turn aside, distort: quae (festinationes) cum fiant... ora torquentur: ora Tristia temptantum sensu (sapor) torquebit amaro, V.— To wrench on the rack, put to the rack, rack, torture: eculeo torqueri.—Fig., to twist, wrest, distort, turn, bend, direct: suam naturam huc et illuc: oratio ita flexibilis, ut sequatur, quocumque torqueas: verbo ac litterā ius omne.— To rack, torment, torture: te libidines torquent: mitto aurum coronarium, quod te diutissime torsit: equidem dies noctīsque torqueor: Torqueor, infesto ne vir ab hoste cadat, O.: Aeacus torquet umbras, examines, Iu.— To ply, put to the test: (reges) dicuntur torquere mero, quem perspexisse laborant, H.—Of speech, to hurl, fling: curvum sermone rotato enthymema, Iu.
    * * *
    torquere, torsi, tortus V
    turn, twist; hurl; torture; torment; bend, distort; spin, whirl; wind (round)

    Latin-English dictionary > torqueō

  • 19 chamaetortus

    chămae-tortus, a, um, adj. [vox hibrida, from chamai and tortus], that creeps on the ground, Fronto de Oratt. 2, p. 254.

    Lewis & Short latin dictionary > chamaetortus

  • 20 torqueo

    torquĕo, torsi, tortum, 2 (archaic inf. torquerier, Hor. S. 2, 8, 67), v. a. [Gr. trepô, to turn; cf. atrekês; also Sanscr. tarkus; Gr. atraktos, a spindle; and strephô, to twist], to turn, turn about or away; to twist, bend, wind (class.; syn. converto).
    I.
    Lit.
    A.
    In gen.:

    cervices oculosque,

    Cic. Leg. 2, 15, 39:

    oculum,

    to roll, distort, id. Ac. 2, 25, 80:

    ora,

    to twist awry, id. Off. 1, 36, 131:

    ab obscenis sermonibus aurem,

    Hor. Ep. 2, 1, 127:

    oculos ad moenia,

    Verg. A. 4, 220:

    ad sonitum vocis vestigia,

    id. ib. 3, 669:

    serpens squamosos orbes Torquet,

    Ov. M. 3, 42; cf.

    anguis,

    Verg. G. 3, 38:

    capillos ferro,

    i. e. to curl, frizzle, Ov. A. A. 1, 505:

    stamina pollice,

    id. M. 12, 475:

    remis aquas,

    id. F. 5, 644:

    spumas,

    Verg. A. 3, 208:

    taxos in arcus,

    to bend, id. G. 2, 448:

    tegumen torquens immane leonis,

    winding about him, id. A. 7, 666:

    cum terra circum axem se convertat et torqueat,

    Cic. Ac. 2, 39, 123:

    torta circum bracchia vestis,

    Tac. H. 5, 22.—
    B.
    In partic.
    1.
    To whirl around, to whirl in the act of throwing, to wield, brandish, to fling with force, to hurl (mostly poet.):

    torquet nunc lapidem, nunc ingens machina tignum,

    Hor. Ep. 2, 2, 73:

    amnis torquet sonantia saxa,

    Verg. A. 6, 551:

    stuppea torquentem Balearis verbera fundae,

    id. G. 1, 309:

    jaculum in hostem,

    id. A. 10, 585; Ov. M. 12, 323: hastam in hunc, id. ib 5, 137;

    for which: hastam alicui,

    Val. Fl. 3, 193:

    telum aurata ad tempora,

    Verg. A. 12, 536:

    tela manu,

    Ov. M. 12, 99:

    valido pila lacerto,

    id. F. 2, 11:

    glebas, ramos,

    id. M. 11, 30:

    cum fulmina torquet (Juppiter),

    Verg. A. 4, 208;

    and trop.: cum Juppiter horridus austris Torquet aquosam hiemem,

    id. ib. 9, 671; cf.:

    Eurus nubes in occiduum orbem,

    Luc. 4, 63.—In prose:

    torquere amentatas hastas lacertis,

    Cic. de Or. 1, 57, 242.—
    2.
    To twist awry, misplace, turn aside, distort:

    negat sibi umquam, cum oculum torsisset, duas ex lucernā flammulas esse visas,

    Cic. Ac. 2, 25, 80:

    ora Tristia temptantum sensu (sapor) torquebit amaro,

    Verg. G. 2, 247.—
    3.
    To wrench the limbs upon the rack, to put to the rack or to the torture, to rack, torture (class.):

    ita te nervo torquebo, itidem uti catapultae solent,

    Plaut. Curc. 5, 3, 12:

    eculeo torqueri,

    Cic. Fin. 3, 13, 42:

    aliquem servilem in modum,

    Suet. Aug. 27; cf.:

    ira torquentium,

    Tac. A. 15, 57:

    servum in caput domini,

    against his master, Dig. 48, 18, 1: vinctus tortusve, [p. 1880] Suet. Aug. 40 fin.
    II.
    Trop.
    A.
    In gen., to twist, wrest, distort, turn, bend, direct (a favorite expression of Cicero):

    versare suam naturam et regere ad tempus atque huc et illuc torquere ac flectere,

    Cic. Cael. 6, 13:

    torquere et flectere imbecillitatem animorum,

    id. Leg. 1, 10, 29:

    oratio ita flexibilis, ut sequatur, quocumque torqueas,

    id. Or. 16, 52:

    omnia ad suae causae commodum,

    id. Inv. 2, 14, 46:

    verbo ac litterā jus omne torqueri,

    wrested, perverted, id. Caecin. 27, 77:

    sonum,

    to inflect, Auct. Her. 3, 14, 25:

    cuncta tuo qui bella, pater, sub numine torques,

    Verg. A. 12, 180:

    versare sententias, et huc atque illuc torquere,

    Tac. H. 1, 85.—
    B.
    In partic. (acc. to A. 2.), to rack, torment, torture (syn.:

    ango, crucio): tuae libidines te torquent,

    Cic. Par. 2, 18:

    mitto aurum coronarium, quod te diutissime torsit,

    id. Pis. 37, 90: acriter nos tuae supplicationes torserunt, Cael. ap. Cic. Fam. 8, 11, 1:

    equidem dies noctesque torqueor,

    Cic. Att. 7, 9, 4:

    verbi controversia jam diu torquet Graeculos homines,

    id. de Or. 1, 11, 47; 3, 9, 33:

    stulti malorum memoriā torquentur,

    id. Fin. 1, 17, 57:

    sollicitudine, poenitentia, etc., torquetur mens,

    Quint. 12, 1, 7:

    invidiā vel amore vigil torquebere,

    Hor. Ep. 1, 2, 37; Ov. H. 20, 123:

    torqueor, infesto ne vir ab hoste cadat,

    id. ib. 9, 36; cf. Hor. S. 2, 8, 67:

    Aeacus torquet umbras,

    holds inquisition over, Juv. 1, 9.— Transf.: (reges) dicuntur torquere mero, quem perspexisse laborant, qs. to rack with wine, i. e. to try or test with wine, Hor. A. P. 435; so,

    vino tortus et irā,

    id. Ep. 1, 18, 38.—
    C.
    To hurl, fling (of language):

    curvum sermone rotato enthymema,

    Juv. 6, 449.—Hence, tortus, a, um, P. a., twisted, crooked, contorted, distorted.
    A.
    Lit.:

    via (labyrinthi),

    Prop. 4 (5), 4, 42:

    quercus,

    i. e. a twisted oakgarland, Verg. G. 1, 349.—Hence,
    2.
    Subst.: torta, ae, f., a twisted loaf, a twist, Vulg. 1 Par. 16, 3. —
    * B.
    Trop.:

    condiciones,

    confused, complicated, Plaut. Men. 4, 2, 25. — Adv.: tortē, awry, crookedly:

    torte penitusque remota,

    Lucr. 4, 305 (329).

    Lewis & Short latin dictionary > torqueo

См. также в других словарях:

  • tortus — tortus, use obs. forms of tortoise …   Useful english dictionary

  • tort — [ tɔr ] n. m. • 980; lat. pop. tortum, neutre subst. de tortus « tordu, de travers », de torquere « tordre » A ♦ (En loc., sans article) 1 ♦ AVOIR TORT : ne pas avoir le droit, la raison de son côté (opposé à avoir raison) . « Prouver que j ai… …   Encyclopédie Universelle

  • tortu — tortu, ue (tor tu, tue) adj. 1°   Qui n est pas droit, qui est de travers. •   On dit que les meilleurs navires et qui résistent le mieux aux tourmentes, se composent des arbres les plus tortus et noueux, Dial. d Orat. Tubero, t. II, p. 290.… …   Dictionnaire de la Langue Française d'Émile Littré

  • tortueux — tortueux, euse [ tɔrtɥø, øz ] adj. • 1314; tortuous « compliqué » h. 1200; lat. tortuosus, de tortus, de torquere « tordre » 1 ♦ Qui fait des tours et des détours, présente des courbes irrégulières. ⇒ sinueux. « un labyrinthe de ruelles emmêlées …   Encyclopédie Universelle

  • TORTU — UE. adj. Qui n est pas droit, qui est de travers. Cet homme est tout tortu, bossu, etc. Il a les jambes tortues, les pieds tortus, le nez tortu. Un arbre tortu. Cette pièce de bois est tortue. Un chemin, un sentier tortu. Les ceps de vigne sont… …   Dictionnaire de l'Academie Francaise, 7eme edition (1835)

  • Rappelz — Infobox VG title = Rappelz Epic 5 Dragonic Age developer = nFlavor publisher = Gala Net Inc released = November 03, 2006 genre = Fantasy MMORPG modes = Multiplayer platforms = Windows media = Download (1.93 GB client) cite web |author =|… …   Wikipedia

  • ТОРТ — (нем. Torte, фр. torte, от лат. tortus извитый). Сорт пирожного: круглый, сладкий пирог бисквитного теста, с украшениями сверху. Словарь иностранных слов, вошедших в состав русского языка. Чудинов А.Н., 1910. ТОРТ нем. Torte, фр. Иourle, итал. и… …   Словарь иностранных слов русского языка

  • tortu — tortu, ue [ tɔrty ] adj. • v. 1230; de tort(e), a. p. p. de tordre ♦ Vx ou littér. Tordu, tortueux. « un chemin tortu, bossu, qui fait un coude considérable » (Nerval). ♢ Fig. et Littér. Qui manque de justesse ou de droiture. ⇒ retors, tortueux.… …   Encyclopédie Universelle

  • tourte — [ turt ] n. f. • v. 1200; lat. torta (panis) « (pain) rond » 1 ♦ Région. Pain rond. 2 ♦ (1393) Cour. Pâtisserie de forme ronde semblable à la tarte, mais garnie de produits salés, et que l on consomme chaude en entrée. Tourte au saumon. Tourte… …   Encyclopédie Universelle

  • John Gordon (d. 1619) — John Gordon, D.D., (September 1 1544 ndash; September 3 1619), was a Scottish prelate. John Gordon was the natural son of Alexander Gordon (c. 1516 1575), Bishop of Galloway and former Archbishop of Glasgow, and Barbara Logie; his parents married …   Wikipedia

  • Fagopyrum esculentum — El estilo de esta traducción aún no ha sido revisado por terceros. Si eres hispanohablante nativo y no has participado en esta traducción puedes colaborar revisando y adaptando el estilo de ésta u otras traducciones ya acabadas …   Wikipedia Español

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»