-
1 praeduco
praeducere, praeduxi, praeductus Vextend; construct -
2 praeduco
praedūco, ĕre, dūxi, ductum - tr. - mener en face de, mener devant, creuser en avant, construire en avant, tracer devant. - praeducere nubila Phoebo, Luc.: couvrir le soleil de nuages. - fossas transversas viis praeducit, Caes. BC. 1, 27: creuser des fossés en travers des rues. - fossam praeducere, Tac. A. 14: s'entourer de fossés.* * *praedūco, ĕre, dūxi, ductum - tr. - mener en face de, mener devant, creuser en avant, construire en avant, tracer devant. - praeducere nubila Phoebo, Luc.: couvrir le soleil de nuages. - fossas transversas viis praeducit, Caes. BC. 1, 27: creuser des fossés en travers des rues. - fossam praeducere, Tac. A. 14: s'entourer de fossés.* * *Praeduco, praeducis, pen. prod. praeduxi, praeductum, praeducere. Plin. Mener, ou Mettre devant.\Praeducere fossam homini obsesso. Seneca. Faire des fossez à l'entour de luy, et l'enclorre. -
3 fossa
[st1]1 [-] fossa, ae, f.: - [abcl][b]a - excavation, creux, fosse, trou, sillon, ornière. - [abcl]b - retranchement, tranchée, fossé (le fossé, en forme de V, sert de protection au camp; sa largeur est d'ordinaire de douze pieds). - [abcl]c - rigole; canal. - [abcl]d - mine. - [abcl]e - limite, borne.[/b] - fossam ducere (obducere, praeducere, instituere, fodere, facere): creuser une fosse, creuser un fossé. - circumdare moenia vallo atque fossā, Sall. J. 23, 1: entourer le lieu fortifié d'un retranchement et d'un fossé. - designare moenia fossā, Virg. En. 7.157: tracer avec la charrue l'enceinte d'une ville. - fossa (sepulcri): fosse, tombe. - fossa Rheni, Cic.: la barrière du Rhin. - fossam determinare, Tert.: fixer des bornes. [st1]2 [-] fossa, ae, f. + nom propre: canal, détroit. - fossa Clodia, Plin.: canal de Clodius (formant une des bouches du Pô). - fossa Cluilia, Liv.: canal de Cluilius (voisin de Rome). - fossa Corbulonis, Tac.: canal de Corbulon (de la Meuse au Rhin). - fossa Neronis, Plin.: canal de Néron (pour joindre Ostie au lac Averne). [st1]3 [-] Fossa, ae, f.: Fossa (île voisine de la Sardaigne).* * *[st1]1 [-] fossa, ae, f.: - [abcl][b]a - excavation, creux, fosse, trou, sillon, ornière. - [abcl]b - retranchement, tranchée, fossé (le fossé, en forme de V, sert de protection au camp; sa largeur est d'ordinaire de douze pieds). - [abcl]c - rigole; canal. - [abcl]d - mine. - [abcl]e - limite, borne.[/b] - fossam ducere (obducere, praeducere, instituere, fodere, facere): creuser une fosse, creuser un fossé. - circumdare moenia vallo atque fossā, Sall. J. 23, 1: entourer le lieu fortifié d'un retranchement et d'un fossé. - designare moenia fossā, Virg. En. 7.157: tracer avec la charrue l'enceinte d'une ville. - fossa (sepulcri): fosse, tombe. - fossa Rheni, Cic.: la barrière du Rhin. - fossam determinare, Tert.: fixer des bornes. [st1]2 [-] fossa, ae, f. + nom propre: canal, détroit. - fossa Clodia, Plin.: canal de Clodius (formant une des bouches du Pô). - fossa Cluilia, Liv.: canal de Cluilius (voisin de Rome). - fossa Corbulonis, Tac.: canal de Corbulon (de la Meuse au Rhin). - fossa Neronis, Plin.: canal de Néron (pour joindre Ostie au lac Averne). [st1]3 [-] Fossa, ae, f.: Fossa (île voisine de la Sardaigne).* * *Fossa, huius fossae. Colum. Une fosse, ou un fossé, Une trenchee.\Circundare latam fossam alicui rei. Cicero. L'environner d'un fossé, Faire un fossé tout autour.\Obcaecare fossas in agro. Colum. Faire des fossez ou trenchees pour escouler les eaues, lesquels fossez soyent couverts par dessus, à fin qu'on ne les appercoyve.\Percutere fossam. Plin. Faire un fossé. -
4 fossa [1]
1. fossa, ae, f. (fodio), der Graben, I) eig. u. meton.: A) eig.: fossa vastissima, Cic.: fossam pedum viginti ducere, Caes.: vallum fossamque per tantum spatii ducere, Liv.: fossam facere, fodere, Liv., od. percutere, Plin. ep., od. deprimere, Hirt. b. G.: fossam obducere, praeducere, Caes.: vallo et fossā cingere, Cic.: fossas implere, Liv.: Plur. fossae, v. einem Graben in seiner Ausdehnung u. seinen verschiedenen Punkten, Caes. b. c. 3, 46, 5 (vgl. no. c). – Insbes.: a) die Grube, das Loch, Lucr. 5, 482. Liv. 23, 47, 6. Auct. b. Afr. 50, 4. Tac. ann. 1, 65. Hor. sat. 1, 8, 28. Ov. fast. 4, 821 u.a. – b) die Wasserrinne, der Abflußgraben, Verg. georg. 1, 326. – c) der Kanal, das Flußbett, Rheni, Cic.: navigabilis, Tac.: advecta fossā onera, Plin. ep.: inchoare fossam ab Averno Ostiam usque, Suet.: ab lacu Averno navigabilem fossam usque ad ostia Tiberina deprimere, Tac.: Plur. fossae v. einem Kanal in seiner Ausdehnung u. seinen verschiedenen Punkten, fossae Cluiliae, Liv. 2, 39, 5: u. so Plin. 3, 34. Suet. Claud. 1, 2. – d) die Furche, die gezogen wurde, um die Linie zu bezeichnen, auf der die Mauer einer zu gründenden Stadt errichtet werden sollte (vgl. Varro LL. 5, 143), Verg. Aen. 7, 157. Ov. fast. 4, 839. – e) das Grab, Corp. inscr. Lat. 6, 10185, wo usque at fotsa(m) = fossam. – B) meton., die Grenze, Tert. adv. haeret. 10. – II) übtr., wie βόθρος, von der weiblichen Scham, Priap. 83, 32; und v. After eines Cinäden, Iuven. 2, 10.
-
5 maceria
māceria, ae, f., eine Mauer aus Lehm usw., als Einfriedigung eines Gartens, Weinberges usw., horti, Plaut. u. Liv.: villarum, Sisenn. fr. nulla maceria, nulla casa, Cic.: maceriam sex in altitudinem pedum praeducere, Caes. – Nbf. māceriēs, ēī, f., Varro r. r. 3, 5, 11. Prud. ham. 226. Corp. inscr. Lat. 1, 1463. Vgl. Georges Lexik. d. lat. Wortf. S. 399.
-
6 Graben [2]
2. Graben, der, fossa. – einen G. machen, ziehen, führen, fossam facere, ducere, perducere: einen G. um etwas ziehen, führen, fossā cingere oder circumdare alqd: einen G. durch etw. ziehen, führen, fossā secare alqd: einen G. vorziehen, fossam praeducere.
-
7 abgraben
abgraben, I) durch Graben dem Erdboden gleichmachen, z. B. Berge a., montes aequare od. coaequare; montes in planum deducere: einen Hügel a., clivum in planitiem redigere. – II) durch querüber gezogene Gräben absondern; z. B. die Wege a., fossas transversas viis [18] praeducere. – III) durch Graben entziehen; z. B. den Belagerten durch Minen das Quellwasser a., cuniculis venas fontis intercīdere atque avertere: einen Fluß a., flumen novo alveo avertere. – IV) durch Graben ableiten; z. B. einen Sumpf a., paludem sulcis derivare: das Wasser in den Bergwerken a., effodere rivos.
-
8 vorziehen
vorziehen, I) = hervorziehen, w. s. – II) vor einem Gegenstand ausdehnen, hinziehen: praeducere (vornher ziehen, graben etc., z.B. fossam). – praetendere, vor etwas, alci rei (vornherausspannen, z.B. plagas). – obducere, vor etwas, alci rei (gegen etwas hinziehen zur Verteidigung od. als Hindernis, z.B. fossam). – obtendere, voretwas, alci rei od. ante alqd (gegen etwas hinspannen, um es zu bedecken etc., z.B. velum ante lectum). – obicere, obmoliri, vor etwas, alci rei (vor etwas hinbringen, machen, stellen, schieben etc., zur Verteidigung oder als Hindernis, z.B. propugnaculum). – III) höher schätzen: praeponere, anteponere, praeferre, anteferre alqm alci, alqd alci rei (im allg.). – alqm potissimum diligere (jmd. vornehmlich hochschätzen). – rem alqā re potiorem habere. mihi est res potior alqā re (eine Sache für vorzüglicher oder wichtiger halten, höher schätzen als etwas). – praeoptare alqd alci rei oder mit Infin. (lieber wünschen). – malle mit Infin. (lieber wollen, z.B. er zog es vor zu sterben, mori maluit).
-
9 fossa
1. fossa, ae, f. (fodio), der Graben, I) eig. u. meton.: A) eig.: fossa vastissima, Cic.: fossam pedum viginti ducere, Caes.: vallum fossamque per tantum spatii ducere, Liv.: fossam facere, fodere, Liv., od. percutere, Plin. ep., od. deprimere, Hirt. b. G.: fossam obducere, praeducere, Caes.: vallo et fossā cingere, Cic.: fossas implere, Liv.: Plur. fossae, v. einem Graben in seiner Ausdehnung u. seinen verschiedenen Punkten, Caes. b. c. 3, 46, 5 (vgl. no. c). – Insbes.: a) die Grube, das Loch, Lucr. 5, 482. Liv. 23, 47, 6. Auct. b. Afr. 50, 4. Tac. ann. 1, 65. Hor. sat. 1, 8, 28. Ov. fast. 4, 821 u.a. – b) die Wasserrinne, der Abflußgraben, Verg. georg. 1, 326. – c) der Kanal, das Flußbett, Rheni, Cic.: navigabilis, Tac.: advecta fossā onera, Plin. ep.: inchoare fossam ab Averno Ostiam usque, Suet.: ab lacu Averno navigabilem fossam usque ad ostia Tiberina deprimere, Tac.: Plur. fossae v. einem Kanal in seiner Ausdehnung u. seinen verschiedenen Punkten, fossae Cluiliae, Liv. 2, 39, 5: u. so Plin. 3, 34. Suet. Claud. 1, 2. – d) die Furche, die gezogen wurde, um die Linie zu bezeichnen, auf der die Mauer einer zu gründenden Stadt errichtet werden sollte (vgl. Varro LL. 5, 143), Verg. Aen. 7, 157. Ov. fast. 4, 839. – e) das Grab, Corp. inscr. Lat. 6, 10185, wo usque at fotsa(m) = fossam. – B) meton., die Grenze, Tert. adv. haeret.————10. – II) übtr., wie βόθρος, von der weiblichen Scham, Priap. 83, 32; und v. After eines Cinäden, Iuven. 2, 10. -
10 maceria
māceria, ae, f., eine Mauer aus Lehm usw., als Einfriedigung eines Gartens, Weinberges usw., horti, Plaut. u. Liv.: villarum, Sisenn. fr. nulla maceria, nulla casa, Cic.: maceriam sex in altitudinem pedum praeducere, Caes. – Nbf. māceriēs, ēī, f., Varro r. r. 3, 5, 11. Prud. ham. 226. Corp. inscr. Lat. 1, 1463. Vgl. Georges Lexik. d. lat. Wortf. S. 399. -
11 fossa
I.Lit.A.In gen.:B.salso suffudit gurgite fossas,
Lucr. 5, 482:fodere fossam,
Liv. 3, 26, 9:ut unus aditus maximo aggere objecto fossa cingeretur vastissima,
Cic. Rep. 2, 6:(oppidum) vallo et fossa circumdedi,
id. Fam. 15, 4, 10:pomarium circummunire fossă praecipiti,
Col. 5, 10, 1:circumdare moenia vallo atque fossā,
Sall. J. 23, 1;and, in a different construction: circumdare fossam latam cubiculari lecto,
Cic. Tusc. 5, 20, 59:vallo fossaque munire,
Caes. B. G. 2, 5 fin.; cf.:Rheni fossam immanissimis gentibus objicere et opponere,
Cic. Pis. 33, 81:fossa et vallo aliquem septum tenere,
id. Att. 9, 12, 3:fossam pedum XX. directis lateribus duxit,
Caes. B. G. 7, 72, 1; so,fossam ducere,
id. ib. 7, 73, 2:transversam fossam obducere,
id. ib. 2, 8, 3:praeducere,
id. B. C. 1, 27, 3:institutae fossae,
id. ib. 3, 46, 5:ut flumen nullam in partem depressis fossis derivari posset,
sunk deeper, Hirt. B. G. 8, 40, 3:deprimere fossam,
id. ib. 8, 9, 3; cf. Tac. A. 15, 42; 1, 65; Ov. F. 4, 821:cruor in fossam confusus,
Hor. S. 1, 8, 28.—In partic.1. 2.A furrow drawn to mark foundations, etc.:3.ipse humili designat moenia fossa,
Verg. A. 7, 157; Ov. F. 4, 839; cf. Varr. L. L. 5, 32, § 143.—A grave (late Lat.):4.FILETIVS VSQVE AT FOTSA (ad fossam),
Inscr. Orell. 4794, v. fossor.—In mal. part.:5.pudenda muliebria,
Auct. Priap. 84; cf.:inter Socraticos notissima fossa cinaedos,
Juv. 2, 10.—Fos-sa Drūsiāna, v. Drusus.—* II.Trop., a boundary:alicui fossam determinare,
Tert. adv. Haer. 10. -
12 Fossa Drusiana
I.Lit.A.In gen.:B.salso suffudit gurgite fossas,
Lucr. 5, 482:fodere fossam,
Liv. 3, 26, 9:ut unus aditus maximo aggere objecto fossa cingeretur vastissima,
Cic. Rep. 2, 6:(oppidum) vallo et fossa circumdedi,
id. Fam. 15, 4, 10:pomarium circummunire fossă praecipiti,
Col. 5, 10, 1:circumdare moenia vallo atque fossā,
Sall. J. 23, 1;and, in a different construction: circumdare fossam latam cubiculari lecto,
Cic. Tusc. 5, 20, 59:vallo fossaque munire,
Caes. B. G. 2, 5 fin.; cf.:Rheni fossam immanissimis gentibus objicere et opponere,
Cic. Pis. 33, 81:fossa et vallo aliquem septum tenere,
id. Att. 9, 12, 3:fossam pedum XX. directis lateribus duxit,
Caes. B. G. 7, 72, 1; so,fossam ducere,
id. ib. 7, 73, 2:transversam fossam obducere,
id. ib. 2, 8, 3:praeducere,
id. B. C. 1, 27, 3:institutae fossae,
id. ib. 3, 46, 5:ut flumen nullam in partem depressis fossis derivari posset,
sunk deeper, Hirt. B. G. 8, 40, 3:deprimere fossam,
id. ib. 8, 9, 3; cf. Tac. A. 15, 42; 1, 65; Ov. F. 4, 821:cruor in fossam confusus,
Hor. S. 1, 8, 28.—In partic.1. 2.A furrow drawn to mark foundations, etc.:3.ipse humili designat moenia fossa,
Verg. A. 7, 157; Ov. F. 4, 839; cf. Varr. L. L. 5, 32, § 143.—A grave (late Lat.):4.FILETIVS VSQVE AT FOTSA (ad fossam),
Inscr. Orell. 4794, v. fossor.—In mal. part.:5.pudenda muliebria,
Auct. Priap. 84; cf.:inter Socraticos notissima fossa cinaedos,
Juv. 2, 10.—Fos-sa Drūsiāna, v. Drusus.—* II.Trop., a boundary:alicui fossam determinare,
Tert. adv. Haer. 10.
См. также в других словарях:
CRETA — I. CRETA Herodoto, l. 2. ubi de more Aegyptiorum Sacerdotum, quem in probando bove sacrificiis apto solebant usurpare, γῆ σημαντρὶς dicta est, quod eâ literas signari antiquissimis temporibus in usu fuit. Servius, ad illud l. 6. Aen. v. 321.… … Hofmann J. Lexicon universale
METATORES Castrorum — apud Romanos dicti sunt, qui exercitum praecedentes locum castris eligebant: His suberant Mensores, qui in castris ad podismum dimetiebantur loca, in quibus tentoria, milites figerent, vel qui hospitia in civitatibus designabant. Magnae autem id… … Hofmann J. Lexicon universale
PLUMBUM — Graece μόλυβδος, a Midacrito inventum, primumque e Cassiteride Insul. apportatum, Plin. l. 7. c. 56. aliud album, aliud nigrum est. De illo idem, l. 34. c. 17. Album incoquitur aereis operibus Galliarum inventô, ita ut vix discerni queat ab… … Hofmann J. Lexicon universale
mettre — Mettre, Ponere. Il vient de Mittere, par syncope et antiptose, Inde Mittere in possessionem. Mettre en possession. Mettre à bord, Naues ad terram applicare, Appellere nauem. Mets toy à dextre, Concede ad dexteram. Mettre à feu et à sang, Incendia … Thresor de la langue françoyse