parla+di+sé

s TECNOL digitalització de la parla. Def. del Termcat: Conversió d'un senyal de parla analògic en un senyal de parla digital.

s digitalització de la parla. Def. del Termcat: Conversió d'un senyal de parla analògic en un senyal de parla digital.

s INFORM enginyer -a de processament de la parla, enginyer -a de processament de la veu, enginyer -a de tractament de la parla, enginyer -a de tractament de la veu. Def. del Termcat: Persona que s'ocupa del desenvolupament de sistemes de síntesi, de reconeixement i de conversió de la parla.

s TECNOL digitalització de la parla. Def. del Termcat: Conversió d'un senyal de parla analògic en un senyal de parla digital.

s digitalització de la parla. Def. del Termcat: Conversió d'un senyal de parla analògic en un senyal de parla digital.

s INFORM enginyer -a de processament de la parla, enginyer -a de processament de la veu, enginyer -a de tractament de la parla, enginyer -a de tractament de la veu. Def. del Termcat: Persona que s'ocupa del desenvolupament de sistemes de síntesi, de reconeixement i de conversió de la parla.

s INFORM processament de la parla, processament de la veu, tractament de la parla, tractament de la veu

s INFORM enginyeria de processament de la parla, eninyeria de processament de la veu, enginyeria de tractament de la parla, enginyeria de tractament de la veu

s INFORM processament de la parla, processament de la veu, tractament de la parla, tractament de la veu

s enginyeria de processament de la parla, enginyeria de processament de la veu, enginyeria de tractament de la parla, enginyeria de tractament de la veu

s accés, entrada, via d'entrada

v accedir

s INFORM i TELECOM accéss a dades, ordinador, etc. Def. Termcat: Procés que permet a l’usuari introduir-se en una xarxa de comunicacions, o a una memòria o a un fitxer d’un ordinador. En xarxes de comunicacions l’accés pot ser obert (o lliure), o bé necessitar contrasenyes prèvies. Quan el canal de comunicacions és compartit per diversos usuaris es parla d’accés múltiple, que pot ser amb escolta de portadora i detecció de col·lisió (CSMA/CD), en el qual es comprova si el canal està lliure abans d’enviar un missatge detectant la presència dones portadores, i en cas que el canal estigui ocupat s’intenta una nova transmissió al cap d’un cert temps. També es pot establir l’accés múltiple per divisió de codi (CDMA), tècnica usada en telefonia mòbil que es basa en la codificació del senyal transmès i en la descodificació del senyal rebut mitjançant seqüències que recorden els nombres aleatoris (seqüències pseudoaleatòries), i que permet tant la privacitat de les comunicacions com l’ús de la mateixa banda de freqüències per part de diversos usuaris; i per divisió de temps (TDMA), tècnica que també permet que diversos usuaris emprin la mateixa banda de freqüències, en aquest cas intercalant temporalment mostres (o parts) dels missatges de cada emissor de forma sincronitzada, de tal manera que en recepció es puguin tornar a ajuntar les parts corresponents a cada missatge. L’accés múltiple per divisió de freqüències (FDMA) trasllada (modula) cada missatge a una banda de freqüències diferent, amb la qual cosa tots els missatges ocupen una banda de l’espectre de freqüències que, a la vegada, es torna a modular abans de la seva transmissió. En sistemes de comunicació per fibra òptica també s’utilitza el multiplexatge per longitud d’ona (WDM, wavelength division multiplexing), en què els diferents senyals es transmeten simultàniament per les fibres en diferents longituds d’ona.

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

s parla infantil

s nadiu de certes àrees de Londres, parla característica d'aquestes àrees

adj propi dels nadius de certes àrees de Londres

s parla lenta i pesada | manera lenta i poc clara de parlar, allargant les vocals

v parlar de manera lenta i poc clara, allargant les vocals

s INFORM dictat electrònic. Def. del Termcat: Discurs oral que es pronuncia davant d'un reconeixedor de la parla perquè l'ordinador executi una ordre o transcrigui un text dictat.

s GENÈTICA clapa. El terme es refereix a quan es parla de clapes sobre gespa bacteriana

s persona que parla, orador | president d'una assemblea | altaveu

s parla, paraula, llenguatge | discurs | pronúncia, manera de parlar | parlament

s LINGÜÍSTICA acte de parla