Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

laxo

  • 1 laxo

    laxo, āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] agrandir, étendre, élargir, rendre plus spacieux. [st2]2 [-] détendre, lâcher, relâcher, desserrer, désunir, ouvrir. [st2]3 [-] au fig. détendre, donner du repos, donner du répit, délasser, alléger. [st2]4 - intr. - se détendre, se relâcher.    - judicum animos laxare: détendre l’esprit des juges.    - animo locum laxa, Sen. Ep. 2, 15, 2: donne du large à ton âme.    - annona laxaverat, Liv. 26, 20: les denrées avaient baissé.    - laxant arva sinus, Virg.: la terre ouvre son sein.
    * * *
    laxo, āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] agrandir, étendre, élargir, rendre plus spacieux. [st2]2 [-] détendre, lâcher, relâcher, desserrer, désunir, ouvrir. [st2]3 [-] au fig. détendre, donner du repos, donner du répit, délasser, alléger. [st2]4 - intr. - se détendre, se relâcher.    - judicum animos laxare: détendre l’esprit des juges.    - animo locum laxa, Sen. Ep. 2, 15, 2: donne du large à ton âme.    - annona laxaverat, Liv. 26, 20: les denrées avaient baissé.    - laxant arva sinus, Virg.: la terre ouvre son sein.
    * * *
        Laxo, laxas, laxare. Cice. Mettre au large, Eslargir, Estendre, Dilater, Desployer.
    \
        Laxare. Virgil. Ouvrir.
    \
        Laxari a vinculis. Cic. Estre lasché et delivré.
    \
        Astringere et Laxare, contraria. Cic. Estraindre et lascher.
    \
        Laxare animum a laboribus. Liu. Relascher, Reposer, Recreer.
    \
        Annona haud multum laxauerat. liu. Les vivres n'estoyent gueres à meilleur marché que devant.
    \
        Catenas laxare. Lucan. Lascher, ou destendre les chaines.
    \
        Corpora laxantur rugis. Ouid. Quand la peau s'estend et devient ridee par vieillesse.
    \
        Fraenos laxat populis furentibus. Lucan. Il leur lasche la bride, et leur permet de faire tout à leur plaisir.
    \
        Laxare sese molestiis. Luceius ad Ciceronem. S'en mettre hors et delivrer.
    \
        Tempus laxare. Seneca. Prolonger, Alonger.

    Dictionarium latinogallicum > laxo

  • 2 laxo

    laxo, āvī, ātum, āre (laxus), I) schlaff machen, losspannen, lockern, lösen, öffnen, lüften, 1) im allg.: arcum, Phaedr.: vincula epistulae, Nep.: habenas, Curt. (im Bilde eloquentiae frenos, Plin. ep.): claustra, Verg.: repagula, Lucan.: excussos rudentes, Verg.: fidiculas, Val. Max.: navigii compages undique, Sen.: sellae curulis compages, Suet. (vgl. crebris arietibus saxorum compage laxatā, Curt.): intestina concreta, erweichen, Plin.: corpora laxantur rugis, werden runzelig, Ov.: Ggstz., musculus conducitur (wird angespannt) aut laxatur, Cael. Aur. de morb. chron. 2, 1, 8. – refl., se lax., sich lockern, laxare se (sich zu erweitern) sinus montium coeperant, Curt. 3, 9 (24), 12: compages operis laxavēre se, Curt 4, 3 (12), 6 Vogel (al. bl. laxavere). – 2) prägn.: a) ausrenken, membra, Ps. Quint. decl. 19, 12 extr., talos, Plin. Val. 2, 49. – b) losmachen, elatum pedem ab stricto nodo, Liv. 24, 7, 5. – c) entfesseln, loslassen, canes, Apul. met. 9, 36. – übtr., entfesseln (= freien Ausgang verschaffen), ubi dolor vocem laxaverat, Iustin.: ructum, das Aufstoßen befördern (v. Rettich), Plin. – 3) übtr.: a) erleichtern, Erleichterung-, Erholung verschaffen, sich erholen lassen, zerstreuen, membra quiete, Verg.: vesicam urinae effusione, Hieron.: animum curamque, Cic.: animum lusu latrunculorum, Plin. ep.: vino animum curis publicis fatigatum, Sen.: animum ab assiduis laboribus, Liv. (vgl. laxandi levandique animi causā in Agrippinae porticu ambulare, Gell.): cum laxati curis sumus, uns frei fühlen von S., Cic.: se molestiis, sich befreien, Luccei. b. Cic. – b) nachlassen, ex eo, quo astricti sumus, laxari aliquid velim, Cic.: aliquid laboris, Liv.: iram, mäßigen, Stat.: annonam, den Getreidepreis ermäßigen, herabsetzen, Liv. 2, 34, 12: vis morbi videbatur laxata, Curt.: intr., annona haud multum laxaverat, hatte nachgelassen, Liv. 26, 20, 11. – und im üblen Sinne, mit etwas nachlassen, etw. lässig betreiben, ubi laxatam pugnam vidit, Liv. 21, 59, 6: ubi laxatas sensit custodias, Liv. 21, 32, 12: ut viderunt laxatam custodiam, Petron. 112, 5. – c) poet., eröffnen, offenbaren, fata, Stat. Ach. 1, 508. – II) erweitern, geräumig machen (Ggstz. coartare), 1) im allg.: forum, Cic.: foramina, Ov.: manipulos, auseinander rücken lassen, Caes. (u. so laxatae custodiae, einzeln stehende Posten, Ggstz. artae, Liv.): mare modice se laxat, Mela: littera se laxat (in cortice), Calp. – 2) prägn.: a) ausdehnen, ferrum laxatur in usus innumeros, Stat. Ach. 1, 429 Queck (Kohlm. lassatur?!). – b) verdünnen, nigrantes tenebras, Stat. 12, 254: lucidam noctem, erhellen, Sil. 13, 550: aër laxatus, Ggstz. densatus, Quint. 5, 9, 16. – 3) übtr., eine Zeit verlängern, ausdehnen, tempus, Sen.: necessitatem dicendi longiore dierum spatio, auf den Raum mehrerer Tage ausdehnen, Quint.

    lateinisch-deutsches > laxo

  • 3 laxo

    laxo, āvī, ātum, āre (laxus), I) schlaff machen, losspannen, lockern, lösen, öffnen, lüften, 1) im allg.: arcum, Phaedr.: vincula epistulae, Nep.: habenas, Curt. (im Bilde eloquentiae frenos, Plin. ep.): claustra, Verg.: repagula, Lucan.: excussos rudentes, Verg.: fidiculas, Val. Max.: navigii compages undique, Sen.: sellae curulis compages, Suet. (vgl. crebris arietibus saxorum compage laxatā, Curt.): intestina concreta, erweichen, Plin.: corpora laxantur rugis, werden runzelig, Ov.: Ggstz., musculus conducitur (wird angespannt) aut laxatur, Cael. Aur. de morb. chron. 2, 1, 8. – refl., se lax., sich lockern, laxare se (sich zu erweitern) sinus montium coeperant, Curt. 3, 9 (24), 12: compages operis laxavēre se, Curt 4, 3 (12), 6 Vogel (al. bl. laxavere). – 2) prägn.: a) ausrenken, membra, Ps. Quint. decl. 19, 12 extr., talos, Plin. Val. 2, 49. – b) losmachen, elatum pedem ab stricto nodo, Liv. 24, 7, 5. – c) entfesseln, loslassen, canes, Apul. met. 9, 36. – übtr., entfesseln (= freien Ausgang verschaffen), ubi dolor vocem laxaverat, Iustin.: ructum, das Aufstoßen befördern (v. Rettich), Plin. – 3) übtr.: a) erleichtern, Erleichterung-, Erholung verschaffen, sich erholen lassen, zerstreuen, membra quiete, Verg.: vesicam urinae effusione, Hieron.: animum curamque, Cic.: animum lusu latrunculorum, Plin. ep.: vino animum curis publicis fa-
    ————
    tigatum, Sen.: animum ab assiduis laboribus, Liv. (vgl. laxandi levandique animi causā in Agrippinae porticu ambulare, Gell.): cum laxati curis sumus, uns frei fühlen von S., Cic.: se molestiis, sich befreien, Luccei. b. Cic. – b) nachlassen, ex eo, quo astricti sumus, laxari aliquid velim, Cic.: aliquid laboris, Liv.: iram, mäßigen, Stat.: annonam, den Getreidepreis ermäßigen, herabsetzen, Liv. 2, 34, 12: vis morbi videbatur laxata, Curt.: intr., annona haud multum laxaverat, hatte nachgelassen, Liv. 26, 20, 11. – und im üblen Sinne, mit etwas nachlassen, etw. lässig betreiben, ubi laxatam pugnam vidit, Liv. 21, 59, 6: ubi laxatas sensit custodias, Liv. 21, 32, 12: ut viderunt laxatam custodiam, Petron. 112, 5. – c) poet., eröffnen, offenbaren, fata, Stat. Ach. 1, 508. – II) erweitern, geräumig machen (Ggstz. coartare), 1) im allg.: forum, Cic.: foramina, Ov.: manipulos, auseinander rücken lassen, Caes. (u. so laxatae custodiae, einzeln stehende Posten, Ggstz. artae, Liv.): mare modice se laxat, Mela: littera se laxat (in cortice), Calp. – 2) prägn.: a) ausdehnen, ferrum laxatur in usus innumeros, Stat. Ach. 1, 429 Queck (Kohlm. lassatur?!). – b) verdünnen, nigrantes tenebras, Stat. 12, 254: lucidam noctem, erhellen, Sil. 13, 550: aër laxatus, Ggstz. densatus, Quint. 5, 9, 16. – 3) übtr., eine Zeit verlängern, ausdehnen, tempus, Sen.: necessitatem dicendi longiore dierum spatio, auf den
    ————
    Raum mehrerer Tage ausdehnen, Quint.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > laxo

  • 4 laxō

        laxō āvī, ātus, āre    [laxus], to extend, make wide, open, expand: forum: manipulos, Cs.: ubi laxatas sensit custodias, L.— To open, undo, unloose, release: vincla epistolae, N.: pedem ab nodo, L.: claustra portarum, Iu.— To slacken, relax, unbend: arcum, Ph.: excussos rudentīs, V.: laxatis habenis invehi, Cu.: se cutis arida laxet, Iu.— Fig., to lighten, relieve, free, unbend, recreate: iudicum animos: animum ab adsiduis laboribus, L.: libidinum vinculis laxati.— To relax, mitigate, moderate, weaken: sibi aliquid laboris, L.: quies laxaverat artūs, V.: laxata pugna, interrupted, L. — To lessen, abate, reduce: annonam, L.: annona laxaverat (sc. se), L.
    * * *
    laxare, laxavi, laxatus V
    loosen, slaken, relax, weaken; expand, open up, extend

    Latin-English dictionary > laxō

  • 5 laxo

    laxo, āvi, ātum, 1, v. a. (rarely n.; v. I. B. 2. b. and II. B. b. infra) [id.], to stretch out, extend, to make wide or roomy, to expand.
    I.
    Lit.:

    forum,

    Cic. Att. 4, 16, 8:

    manipulos,

    to open the ranks, Caes. B. G. 2, 25:

    lilium ab angustiis in latitudinem paulatim se laxans,

    Plin. 21, 5, 11, § 22.—
    B.
    Transf.
    1.
    To open, undo, unloose (syn. solvo):

    vincula epistolae laxavit,

    Nep. Paus. 4:

    nodos Herculeos,

    Luc. 4, 632:

    ubi dolor vocem laxaverat,

    had loosened his voice, Just. 42, 4, 13:

    claustra,

    Verg. A. 2, 259:

    claustra portarum,

    Juv. 8, 261:

    intestina,

    Plin. 8, 36, 54, § 129.—
    2.
    To slacken, relax:

    laxare arcum,

    to slacken, unbend, Phaedr. 3, 14, 11:

    excussos rudentes,

    Verg. A. 3, 267:

    laxantur corpora rugis,

    become flabby with wrinkles, Ov. A. A. 3, 73:

    laxatis habenis invehi jussit,

    Curt. 4, 9, 24; 4, 15, 3:

    laxatisque vinculis... ostendit manum,

    Just. 14, 4, 1:

    se cutis arida laxet,

    Juv. 6, 144:

    oleum ad nervos laxandos utile est,

    Plin. 23, 8, 80, § 157:

    corpus velut laxatum,

    Petr. 82:

    ferrum,

    to smelt, Stat. Achill. 1, 429.—
    (β).
    Neutr.:

    crebris fluctibus compages operis verberatae laxavere,

    were loosened, opened, Curt. 4, 3, 6.—
    3.
    To lighten, ease:

    pharetra graves laxavit umeros,

    Sen. Herc. Oet. 787.—
    II.
    Trop.
    A.
    To lighten, relieve, unbend, recreate (syn.: levo, libero): a contentione disputationis animos curamque laxemus, Cic. de Or. 3, 61, 230:

    judicum animos atque a severitate ad hilaritatem traducere,

    id. Brut. 93, 322:

    animum ab assiduis laboribus,

    Liv. 32, 5: ut istis te molestiis laxes, release yourself, Luc. ap. Cic. Fam. 5, 14, 3.—
    B.
    To relax, mitigate, moderate, abate, weaken:

    alicui laxare aliquid laboris,

    Liv. 9, 16:

    vix primos inopina quies laxaverat artus,

    Verg. A. 5, 187:

    placida laxarant membra quiete... nautae,

    id. ib. 5, 836:

    subtile examen justitiae,

    Gell. 1, 3:

    iram,

    Stat. Th. 6, 831: nigrantes tenebras id. ib. 12, 254:

    paulatim temeritate laxata,

    Petr. 82:

    longiore dierum spatio laxare dicendi necessitatem,

    to prolong, delay, defer, Quint. 10, 5, 22:

    memoriae inhaeret fldelius, quod nulla scribendi securitate laxatur,

    id. 10, 6, 2:

    rarescit multo laxatus vulnere miles,

    weakened, Sil. 17, 422.— To lay open, disclose, reveal ( poet.):

    fata latentia laxa,

    Stat. Achill. 1, 508.—
    (β).
    To reduce the price of:

    annonam,

    Liv. 2, 34, 12; so neutr., to lessen, fall in price:

    annona laxaverat,

    Liv. 26, 20.— laxātus, a, um, P. a., spread out, separated, extended, wide.
    A.
    Lit.:

    custodiae,

    i. e. separated, withdrawn, Liv. 21, 32 fin.:

    custodia,

    Petr. 112:

    membrana laxatior,

    Plin. 19, 1, 3, § 17:

    laxati ordines (aciei),

    Tac. H. 3, 25; Sil. 9, 364:

    corpore laxati,

    released from the body, Cic. Rep. 6, 15 fin.
    B.
    Trop.:

    libidinum vinculis laxati,

    released, freed, free, Cic. de Sen. 3, 7:

    laxatus curis,

    id. Tusc. 1, 19, 44:

    pugna,

    a battle broken off, Liv. 21, 59:

    nox,

    i. e. clear, Sil. 13, 550.

    Lewis & Short latin dictionary > laxo

  • 6 laxo

    laxo, 1, loose, let down, L. 5:4 f.; A. 27:40.*

    English-Latin new dictionary > laxo

  • 7 laxo

    adj.
    lax, slack, flaccid.
    pres.indicat.
    1st person singular (yo) present indicative of spanish verb: laxar.
    * * *
    * * *
    ADJ frm lax, slack
    * * *
    - xa adjetivo < músculo> relaxed; <moral/disciplina> lax
    * * *
    - xa adjetivo < músculo> relaxed; <moral/disciplina> lax
    * * *
    laxo -xa
    1 ‹músculo› relaxed
    2 ‹moral› lax, loose; ‹disciplina› lax, slack
    * * *

    Del verbo laxar: ( conjugate laxar)

    laxo es:

    1ª persona singular (yo) presente indicativo

    laxó es:

    3ª persona singular (él/ella/usted) pretérito indicativo

    Multiple Entries:
    laxar    
    laxo
    laxo,-a adjetivo relaxed
    (en sus opiniones, etc) lax, slack
    ' laxo' also found in these entries:
    Spanish:
    laxa
    English:
    slack
    - soft
    - lax
    * * *
    laxo, -a adj
    1. [músculo, cable] slack
    2. [moral] lax
    * * *
    adj
    1 relaxed
    2 ( poco estricto) lax
    * * *
    laxo, -xa adj
    : lax, slack

    Spanish-English dictionary > laxo

  • 8 laxo

    Del verbo laxar: ( conjugate laxar) \ \
    laxo es: \ \
    1ª persona singular (yo) presente indicativo

    laxó es: \ \
    3ª persona singular (él/ella/usted) pretérito indicativo
    Multiple Entries: laxar     laxo
    laxo,-a adjetivo relaxed (en sus opiniones, etc) lax, slack ' laxo' also found in these entries: Spanish: laxa English: slack - soft - lax

    English-spanish dictionary > laxo

  • 9 laxo

    'laɡ̱so
    adj
    ( femenino laxa) adjetivo
    1. [físicamente] schlaff
    2. [moralmente] locker
    laxo
    laxo , -a ['laghso, -a]
    num1num (flojo) schlaff
    num2num (moral) lax

    Diccionario Español-Alemán > laxo

  • 10 laxo

    iz. Kir. ( pilota) "laxo" game of pilota io.
    1. ( lasaia) relaxed, at ease
    2.
    a. ( nagia) negligent, sloppy
    b. ( axolagabea) negligent, careless
    3. ( dorpea) clumsy, awkward
    4. ( askea) loose, free

    Euskara Ingelesa hiztegiaren > laxo

  • 11 laxo

    adj
    2) распущенный, безнравственный

    БИРС > laxo

  • 12 laxo

    āvī, ātum, āre
    1) расширять ( forum C); раздвигать, растягивать (aciem, manipulos Cs)
    aliquid longiore dierum spatio l. Q — распределить что-л. на боль- шее число дней
    3) ослаблять, спускать, отпускать (arcum Ph; habenas QC)
    l. vincula alicujus rei Nep — развязывать что-л.
    5) делать вялым, дряблым ( corpora rugis laxantur O)
    spiritum l. QCпадать духом
    7)
    а) убавлять, уменьшать, умерять, облегчать (laborem, curam C; laxatur vis morbi QC)
    б) давать отдых, освобождать
    l. aliquem aliqua re — освобождать кого-л. чём-л. или от чего-л.
    l. aliquem (a) laboribus L — дать кому-л. отдых от трудов
    laxatae custodiae Lснятые ( или разрежённые) сторожевые посты
    l. animum alicujus Su, Ap — развлекать (успокаивать) кого-л.
    10) силой раскрывать, обнаруживать ( fata latentia St)

    Латинско-русский словарь > laxo

  • 13 laxo

    сущ.
    1) общ. дряблый, расслабленный, вялый, слабый
    3) авт. зазор

    Испанско-русский универсальный словарь > laxo

  • 14 laxo

    adj
    1) рассла́бленный; вя́лый; сла́бый; ( о верёвке) прови́сший
    2) книжн распу́щенный; развраще́нный; поро́чный

    conducta, moral laxa — см laxitud 2)

    Diccionario Español-Ruso de Uso Moderno > laxo

  • 15 laxo

    • flabbergasting
    • flabby-skinned
    • flaccidity
    • lawyer who prepares a case
    • laxation
    • relaxed

    Diccionario Técnico Español-Inglés > laxo

  • 16 laxo

    • ochablý
    * * *
    • laxní (v práci)
    • nedbalý (v práci)
    • povolený (provaz apod.)
    • uvolněný (o morálce, mravech aj.)
    • volný (provaz apod.)

    Diccionario español-checo > laxo

  • 17 laxo

    Diccionario médico español-ruso > laxo

  • 18 laxo

    Diccionario Politécnica español-ruso > laxo

  • 19 laxo,

    a adj 1) слаб, разхлабен; 2) вял, увяхнал; 3) прен. разпуснат (за морал, възгледи и др.).

    Diccionario español-búlgaro > laxo,

  • 20 laxo

    adj
    2) распущенный, безнравственный

    Universal diccionario español-ruso > laxo

См. также в других словарях:

  • laxo — laxo, xa adjetivo 1. Que no tiene la tensión o firmeza que debe tener: fibra laxa, músculo laxo, abdomen laxo. 2. [Moral] que tiene poca firmeza o rigor o es poco severa: conducta laxa, moral laxa. 3. Área …   Diccionario Salamanca de la Lengua Española

  • laxo — Relajado o debilitado. Diccionario Mosby Medicina, Enfermería y Ciencias de la Salud, Ediciones Hancourt, S.A. 1999 …   Diccionario médico

  • laxo — laxo, xa 1. ‘Que no está firme o tenso’: «Tenía los músculos hipotónicos, laxos» (FdzMartínez Drogadicto [Esp. 1981]); y ‘relajado o poco estricto’: «Si las reglas son demasiado rígidas o demasiado laxas, entonces surgen los problemas» (Rausch… …   Diccionario panhispánico de dudas

  • laxo — laxo, xa adjetivo 1) flojo, distendido, flácido. ≠ firme, fuerte. 2) relajado. ≠ firme, moral. → laxitud …   Diccionario de sinónimos y antónimos

  • laxo — adj. 1. Que tem folga ou não está esticado. 2. Que não tem força ou energia. • Sinônimo geral: BAMBO, FROUXO, LASSO   ‣ Etimologia: latim laxus, a, um …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • laxo — laxo, xa (Del lat. laxus). 1. adj. Flojo, que no tiene la tensión que naturalmente debe tener. 2. Dicho de la moral: Relajada, libre o poco sana. Las opiniones laxas de algunos casuistas …   Diccionario de la lengua española

  • laxo — (Del lat. laxus.) ► adjetivo 1 Que está flojo o poco tenso: ■ el cable no aguantará porque está laxo. ANTÓNIMO tirante 2 Se aplica a la moral, conducta o sentimiento que no tiene firmeza o rectitud. ANTÓNIMO severo * * * laxo, a (del lat. «laxus» …   Enciclopedia Universal

  • laxo — {{#}}{{LM L23522}}{{〓}} {{SynL24103}} {{[}}laxo{{]}}, {{[}}laxa{{]}} ‹la·xo, xa› {{《}}▍ adj.{{》}} {{<}}1{{>}} Flojo o sin la tensión que le correspondería. {{<}}2{{>}} {{♂}}Referido especialmente a la actitud moral,{{♀}} que es excesivamente… …   Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos

  • laxo — xa adj. Flojo, que no tiene la tensión que debería poseer. fig. 0ue tiene poca moral …   Diccionario Castellano

  • Tejido conectivo laxo — El tejido conectivo laxo es un tipo de tejido muy abundante en el organismo, cuyo origen proviene del mesénquima. Las células del mesodermo son pluripotenciales, dando lugar a otros tipos celulares, como son el tejido conjuntivo, tejido… …   Wikipedia Español

  • Tejido conectivo laxo — El tejido conectivo laxo sirve de sostén para las capas celulares que forman la epidermis. En los tejidos conectivos laxos hay menos fibras y relativamente más células. Los tejidos conectivos laxos se puede subdividir a su vez en los que sólo se… …   Enciclopedia Universal

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»