-
1 laxo
laxo, āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] agrandir, étendre, élargir, rendre plus spacieux. [st2]2 [-] détendre, lâcher, relâcher, desserrer, désunir, ouvrir. [st2]3 [-] au fig. détendre, donner du repos, donner du répit, délasser, alléger. [st2]4 - intr. - se détendre, se relâcher. - judicum animos laxare: détendre l’esprit des juges. - animo locum laxa, Sen. Ep. 2, 15, 2: donne du large à ton âme. - annona laxaverat, Liv. 26, 20: les denrées avaient baissé. - laxant arva sinus, Virg.: la terre ouvre son sein.* * *laxo, āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] agrandir, étendre, élargir, rendre plus spacieux. [st2]2 [-] détendre, lâcher, relâcher, desserrer, désunir, ouvrir. [st2]3 [-] au fig. détendre, donner du repos, donner du répit, délasser, alléger. [st2]4 - intr. - se détendre, se relâcher. - judicum animos laxare: détendre l’esprit des juges. - animo locum laxa, Sen. Ep. 2, 15, 2: donne du large à ton âme. - annona laxaverat, Liv. 26, 20: les denrées avaient baissé. - laxant arva sinus, Virg.: la terre ouvre son sein.* * *Laxo, laxas, laxare. Cice. Mettre au large, Eslargir, Estendre, Dilater, Desployer.\Laxare. Virgil. Ouvrir.\Laxari a vinculis. Cic. Estre lasché et delivré.\Astringere et Laxare, contraria. Cic. Estraindre et lascher.\Laxare animum a laboribus. Liu. Relascher, Reposer, Recreer.\Annona haud multum laxauerat. liu. Les vivres n'estoyent gueres à meilleur marché que devant.\Catenas laxare. Lucan. Lascher, ou destendre les chaines.\Corpora laxantur rugis. Ouid. Quand la peau s'estend et devient ridee par vieillesse.\Fraenos laxat populis furentibus. Lucan. Il leur lasche la bride, et leur permet de faire tout à leur plaisir.\Laxare sese molestiis. Luceius ad Ciceronem. S'en mettre hors et delivrer.\Tempus laxare. Seneca. Prolonger, Alonger. -
2 laxo
laxo, āvī, ātum, āre (laxus), I) schlaff machen, losspannen, lockern, lösen, öffnen, lüften, 1) im allg.: arcum, Phaedr.: vincula epistulae, Nep.: habenas, Curt. (im Bilde eloquentiae frenos, Plin. ep.): claustra, Verg.: repagula, Lucan.: excussos rudentes, Verg.: fidiculas, Val. Max.: navigii compages undique, Sen.: sellae curulis compages, Suet. (vgl. crebris arietibus saxorum compage laxatā, Curt.): intestina concreta, erweichen, Plin.: corpora laxantur rugis, werden runzelig, Ov.: Ggstz., musculus conducitur (wird angespannt) aut laxatur, Cael. Aur. de morb. chron. 2, 1, 8. – refl., se lax., sich lockern, laxare se (sich zu erweitern) sinus montium coeperant, Curt. 3, 9 (24), 12: compages operis laxavēre se, Curt 4, 3 (12), 6 Vogel (al. bl. laxavere). – 2) prägn.: a) ausrenken, membra, Ps. Quint. decl. 19, 12 extr., talos, Plin. Val. 2, 49. – b) losmachen, elatum pedem ab stricto nodo, Liv. 24, 7, 5. – c) entfesseln, loslassen, canes, Apul. met. 9, 36. – übtr., entfesseln (= freien Ausgang verschaffen), ubi dolor vocem laxaverat, Iustin.: ructum, das Aufstoßen befördern (v. Rettich), Plin. – 3) übtr.: a) erleichtern, Erleichterung-, Erholung verschaffen, sich erholen lassen, zerstreuen, membra quiete, Verg.: vesicam urinae effusione, Hieron.: animum curamque, Cic.: animum lusu latrunculorum, Plin. ep.: vino animum curis publicis fatigatum, Sen.: animum ab assiduis laboribus, Liv. (vgl. laxandi levandique animi causā in Agrippinae porticu ambulare, Gell.): cum laxati curis sumus, uns frei fühlen von S., Cic.: se molestiis, sich befreien, Luccei. b. Cic. – b) nachlassen, ex eo, quo astricti sumus, laxari aliquid velim, Cic.: aliquid laboris, Liv.: iram, mäßigen, Stat.: annonam, den Getreidepreis ermäßigen, herabsetzen, Liv. 2, 34, 12: vis morbi videbatur laxata, Curt.: intr., annona haud multum laxaverat, hatte nachgelassen, Liv. 26, 20, 11. – und im üblen Sinne, mit etwas nachlassen, etw. lässig betreiben, ubi laxatam pugnam vidit, Liv. 21, 59, 6: ubi laxatas sensit custodias, Liv. 21, 32, 12: ut viderunt laxatam custodiam, Petron. 112, 5. – c) poet., eröffnen, offenbaren, fata, Stat. Ach. 1, 508. – II) erweitern, geräumig machen (Ggstz. coartare), 1) im allg.: forum, Cic.: foramina, Ov.: manipulos, auseinander rücken lassen, Caes. (u. so laxatae custodiae, einzeln stehende Posten, Ggstz. artae, Liv.): mare modice se laxat, Mela: littera se laxat (in cortice), Calp. – 2) prägn.: a) ausdehnen, ferrum laxatur in usus innumeros, Stat. Ach. 1, 429 Queck (Kohlm. lassatur?!). – b) verdünnen, nigrantes tenebras, Stat. 12, 254: lucidam noctem, erhellen, Sil. 13, 550: aër laxatus, Ggstz. densatus, Quint. 5, 9, 16. – 3) übtr., eine Zeit verlängern, ausdehnen, tempus, Sen.: necessitatem dicendi longiore dierum spatio, auf den Raum mehrerer Tage ausdehnen, Quint.
-
3 laxo
laxo, āvī, ātum, āre (laxus), I) schlaff machen, losspannen, lockern, lösen, öffnen, lüften, 1) im allg.: arcum, Phaedr.: vincula epistulae, Nep.: habenas, Curt. (im Bilde eloquentiae frenos, Plin. ep.): claustra, Verg.: repagula, Lucan.: excussos rudentes, Verg.: fidiculas, Val. Max.: navigii compages undique, Sen.: sellae curulis compages, Suet. (vgl. crebris arietibus saxorum compage laxatā, Curt.): intestina concreta, erweichen, Plin.: corpora laxantur rugis, werden runzelig, Ov.: Ggstz., musculus conducitur (wird angespannt) aut laxatur, Cael. Aur. de morb. chron. 2, 1, 8. – refl., se lax., sich lockern, laxare se (sich zu erweitern) sinus montium coeperant, Curt. 3, 9 (24), 12: compages operis laxavēre se, Curt 4, 3 (12), 6 Vogel (al. bl. laxavere). – 2) prägn.: a) ausrenken, membra, Ps. Quint. decl. 19, 12 extr., talos, Plin. Val. 2, 49. – b) losmachen, elatum pedem ab stricto nodo, Liv. 24, 7, 5. – c) entfesseln, loslassen, canes, Apul. met. 9, 36. – übtr., entfesseln (= freien Ausgang verschaffen), ubi dolor vocem laxaverat, Iustin.: ructum, das Aufstoßen befördern (v. Rettich), Plin. – 3) übtr.: a) erleichtern, Erleichterung-, Erholung verschaffen, sich erholen lassen, zerstreuen, membra quiete, Verg.: vesicam urinae effusione, Hieron.: animum curamque, Cic.: animum lusu latrunculorum, Plin. ep.: vino animum curis publicis fa-————tigatum, Sen.: animum ab assiduis laboribus, Liv. (vgl. laxandi levandique animi causā in Agrippinae porticu ambulare, Gell.): cum laxati curis sumus, uns frei fühlen von S., Cic.: se molestiis, sich befreien, Luccei. b. Cic. – b) nachlassen, ex eo, quo astricti sumus, laxari aliquid velim, Cic.: aliquid laboris, Liv.: iram, mäßigen, Stat.: annonam, den Getreidepreis ermäßigen, herabsetzen, Liv. 2, 34, 12: vis morbi videbatur laxata, Curt.: intr., annona haud multum laxaverat, hatte nachgelassen, Liv. 26, 20, 11. – und im üblen Sinne, mit etwas nachlassen, etw. lässig betreiben, ubi laxatam pugnam vidit, Liv. 21, 59, 6: ubi laxatas sensit custodias, Liv. 21, 32, 12: ut viderunt laxatam custodiam, Petron. 112, 5. – c) poet., eröffnen, offenbaren, fata, Stat. Ach. 1, 508. – II) erweitern, geräumig machen (Ggstz. coartare), 1) im allg.: forum, Cic.: foramina, Ov.: manipulos, auseinander rücken lassen, Caes. (u. so laxatae custodiae, einzeln stehende Posten, Ggstz. artae, Liv.): mare modice se laxat, Mela: littera se laxat (in cortice), Calp. – 2) prägn.: a) ausdehnen, ferrum laxatur in usus innumeros, Stat. Ach. 1, 429 Queck (Kohlm. lassatur?!). – b) verdünnen, nigrantes tenebras, Stat. 12, 254: lucidam noctem, erhellen, Sil. 13, 550: aër laxatus, Ggstz. densatus, Quint. 5, 9, 16. – 3) übtr., eine Zeit verlängern, ausdehnen, tempus, Sen.: necessitatem dicendi longiore dierum spatio, auf den————Raum mehrerer Tage ausdehnen, Quint. -
4 laxō
laxō āvī, ātus, āre [laxus], to extend, make wide, open, expand: forum: manipulos, Cs.: ubi laxatas sensit custodias, L.— To open, undo, unloose, release: vincla epistolae, N.: pedem ab nodo, L.: claustra portarum, Iu.— To slacken, relax, unbend: arcum, Ph.: excussos rudentīs, V.: laxatis habenis invehi, Cu.: se cutis arida laxet, Iu.— Fig., to lighten, relieve, free, unbend, recreate: iudicum animos: animum ab adsiduis laboribus, L.: libidinum vinculis laxati.— To relax, mitigate, moderate, weaken: sibi aliquid laboris, L.: quies laxaverat artūs, V.: laxata pugna, interrupted, L. — To lessen, abate, reduce: annonam, L.: annona laxaverat (sc. se), L.* * *laxare, laxavi, laxatus Vloosen, slaken, relax, weaken; expand, open up, extend -
5 laxo
laxo, āvi, ātum, 1, v. a. (rarely n.; v. I. B. 2. b. and II. B. b. infra) [id.], to stretch out, extend, to make wide or roomy, to expand.I.Lit.:B.forum,
Cic. Att. 4, 16, 8:manipulos,
to open the ranks, Caes. B. G. 2, 25:lilium ab angustiis in latitudinem paulatim se laxans,
Plin. 21, 5, 11, § 22.—Transf.1.To open, undo, unloose (syn. solvo):2.vincula epistolae laxavit,
Nep. Paus. 4:nodos Herculeos,
Luc. 4, 632:ubi dolor vocem laxaverat,
had loosened his voice, Just. 42, 4, 13:claustra,
Verg. A. 2, 259:claustra portarum,
Juv. 8, 261:intestina,
Plin. 8, 36, 54, § 129.—To slacken, relax:(β).laxare arcum,
to slacken, unbend, Phaedr. 3, 14, 11:excussos rudentes,
Verg. A. 3, 267:laxantur corpora rugis,
become flabby with wrinkles, Ov. A. A. 3, 73:laxatis habenis invehi jussit,
Curt. 4, 9, 24; 4, 15, 3:laxatisque vinculis... ostendit manum,
Just. 14, 4, 1:se cutis arida laxet,
Juv. 6, 144:oleum ad nervos laxandos utile est,
Plin. 23, 8, 80, § 157:corpus velut laxatum,
Petr. 82:ferrum,
to smelt, Stat. Achill. 1, 429.—Neutr.:3.crebris fluctibus compages operis verberatae laxavere,
were loosened, opened, Curt. 4, 3, 6.—To lighten, ease:II.pharetra graves laxavit umeros,
Sen. Herc. Oet. 787.—Trop.A.To lighten, relieve, unbend, recreate (syn.: levo, libero): a contentione disputationis animos curamque laxemus, Cic. de Or. 3, 61, 230:B.judicum animos atque a severitate ad hilaritatem traducere,
id. Brut. 93, 322:animum ab assiduis laboribus,
Liv. 32, 5: ut istis te molestiis laxes, release yourself, Luc. ap. Cic. Fam. 5, 14, 3.—To relax, mitigate, moderate, abate, weaken:(β).alicui laxare aliquid laboris,
Liv. 9, 16:vix primos inopina quies laxaverat artus,
Verg. A. 5, 187:placida laxarant membra quiete... nautae,
id. ib. 5, 836:subtile examen justitiae,
Gell. 1, 3:iram,
Stat. Th. 6, 831: nigrantes tenebras id. ib. 12, 254:paulatim temeritate laxata,
Petr. 82:longiore dierum spatio laxare dicendi necessitatem,
to prolong, delay, defer, Quint. 10, 5, 22:memoriae inhaeret fldelius, quod nulla scribendi securitate laxatur,
id. 10, 6, 2:rarescit multo laxatus vulnere miles,
weakened, Sil. 17, 422.— To lay open, disclose, reveal ( poet.):fata latentia laxa,
Stat. Achill. 1, 508.—To reduce the price of:A.annonam,
Liv. 2, 34, 12; so neutr., to lessen, fall in price:annona laxaverat,
Liv. 26, 20.— laxātus, a, um, P. a., spread out, separated, extended, wide.Lit.:B.custodiae,
i. e. separated, withdrawn, Liv. 21, 32 fin.:custodia,
Petr. 112:membrana laxatior,
Plin. 19, 1, 3, § 17:laxati ordines (aciei),
Tac. H. 3, 25; Sil. 9, 364:corpore laxati,
released from the body, Cic. Rep. 6, 15 fin. —Trop.:libidinum vinculis laxati,
released, freed, free, Cic. de Sen. 3, 7:laxatus curis,
id. Tusc. 1, 19, 44:pugna,
a battle broken off, Liv. 21, 59:nox,
i. e. clear, Sil. 13, 550. -
6 laxo
laxo, 1, loose, let down, L. 5:4 f.; A. 27:40.* -
7 laxo
adj.lax, slack, flaccid.pres.indicat.1st person singular (yo) present indicative of spanish verb: laxar.* * *► adjetivo1 (sin tensión) slack2 (poco estricto) lax* * *ADJ frm lax, slack* * ** * ** * *laxo -xa1 ‹músculo› relaxed2 ‹moral› lax, loose; ‹disciplina› lax, slack* * *
Del verbo laxar: ( conjugate laxar)
laxo es:
1ª persona singular (yo) presente indicativo
laxó es:
3ª persona singular (él/ella/usted) pretérito indicativo
Multiple Entries:
laxar
laxo
laxo,-a adjetivo relaxed
(en sus opiniones, etc) lax, slack
' laxo' also found in these entries:
Spanish:
laxa
English:
slack
- soft
- lax
* * *laxo, -a adj1. [músculo, cable] slack2. [moral] lax* * *adj1 relaxed* * *laxo, -xa adj: lax, slack -
8 laxo
Del verbo laxar: ( conjugate laxar) \ \
laxo es: \ \1ª persona singular (yo) presente indicativo
laxó es: \ \3ª persona singular (él/ella/usted) pretérito indicativoMultiple Entries: laxar laxo
laxo,-a adjetivo relaxed (en sus opiniones, etc) lax, slack ' laxo' also found in these entries: Spanish: laxa English: slack - soft - lax -
9 laxo
-
10 laxo
-
11 laxo
-
12 laxo
āvī, ātum, āre2) продлевать ( tempus Sen)aliquid longiore dierum spatio l. Q — распределить что-л. на боль- шее число дней3) ослаблять, спускать, отпускать (arcum Ph; habenas QC)l. vincula alicujus rei Nep — развязывать что-л.4) отпирать ( claustra V)5) делать вялым, дряблым ( corpora rugis laxantur O)spiritum l. QC — падать духом7)а) убавлять, уменьшать, умерять, облегчать (laborem, curam C; laxatur vis morbi QC)l. tenebras St — (несколько) рассеять тьмуб) давать отдых, освобождатьl. aliquem aliqua re — освобождать кого-л. чём-л. или от чего-л.l. membra quiete V — дать телу отдохнутьl. animum lusu PJ — умственно отдохнуть за игройl. aliquem (a) laboribus L — дать кому-л. отдых от трудовl. pugnam L — ослабить напряжение бояlaxatae custodiae L — снятые ( или разрежённые) сторожевые постыl. canes Ap — спускать собак (с привязи)l. animum alicujus Su, Ap — развлекать (успокаивать) кого-л.l. spes suas Lcn — воспрянуть духом10) силой раскрывать, обнаруживать ( fata latentia St)11) расслаблять ( intestīna concreta PM)12) выплавлять ( ferrum laxatur ad usus innumeros St — v. l.) -
13 laxo
-
14 laxo
-
15 laxo
• flabbergasting• flabby-skinned• flaccidity• lawyer who prepares a case• laxation• relaxed -
16 laxo
• ochablý* * *• laxní (v práci)• nedbalý (v práci)• povolený (provaz apod.)• uvolněný (o morálce, mravech aj.)• volný (provaz apod.) -
17 laxo
-
18 laxo
-
19 laxo,
a adj 1) слаб, разхлабен; 2) вял, увяхнал; 3) прен. разпуснат (за морал, възгледи и др.). -
20 laxo
См. также в других словарях:
laxo — laxo, xa adjetivo 1. Que no tiene la tensión o firmeza que debe tener: fibra laxa, músculo laxo, abdomen laxo. 2. [Moral] que tiene poca firmeza o rigor o es poco severa: conducta laxa, moral laxa. 3. Área … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
laxo — Relajado o debilitado. Diccionario Mosby Medicina, Enfermería y Ciencias de la Salud, Ediciones Hancourt, S.A. 1999 … Diccionario médico
laxo — laxo, xa 1. ‘Que no está firme o tenso’: «Tenía los músculos hipotónicos, laxos» (FdzMartínez Drogadicto [Esp. 1981]); y ‘relajado o poco estricto’: «Si las reglas son demasiado rígidas o demasiado laxas, entonces surgen los problemas» (Rausch… … Diccionario panhispánico de dudas
laxo — laxo, xa adjetivo 1) flojo, distendido, flácido. ≠ firme, fuerte. 2) relajado. ≠ firme, moral. → laxitud … Diccionario de sinónimos y antónimos
laxo — adj. 1. Que tem folga ou não está esticado. 2. Que não tem força ou energia. • Sinônimo geral: BAMBO, FROUXO, LASSO ‣ Etimologia: latim laxus, a, um … Dicionário da Língua Portuguesa
laxo — laxo, xa (Del lat. laxus). 1. adj. Flojo, que no tiene la tensión que naturalmente debe tener. 2. Dicho de la moral: Relajada, libre o poco sana. Las opiniones laxas de algunos casuistas … Diccionario de la lengua española
laxo — (Del lat. laxus.) ► adjetivo 1 Que está flojo o poco tenso: ■ el cable no aguantará porque está laxo. ANTÓNIMO tirante 2 Se aplica a la moral, conducta o sentimiento que no tiene firmeza o rectitud. ANTÓNIMO severo * * * laxo, a (del lat. «laxus» … Enciclopedia Universal
laxo — {{#}}{{LM L23522}}{{〓}} {{SynL24103}} {{[}}laxo{{]}}, {{[}}laxa{{]}} ‹la·xo, xa› {{《}}▍ adj.{{》}} {{<}}1{{>}} Flojo o sin la tensión que le correspondería. {{<}}2{{>}} {{♂}}Referido especialmente a la actitud moral,{{♀}} que es excesivamente… … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos
laxo — xa adj. Flojo, que no tiene la tensión que debería poseer. fig. 0ue tiene poca moral … Diccionario Castellano
Tejido conectivo laxo — El tejido conectivo laxo es un tipo de tejido muy abundante en el organismo, cuyo origen proviene del mesénquima. Las células del mesodermo son pluripotenciales, dando lugar a otros tipos celulares, como son el tejido conjuntivo, tejido… … Wikipedia Español
Tejido conectivo laxo — El tejido conectivo laxo sirve de sostén para las capas celulares que forman la epidermis. En los tejidos conectivos laxos hay menos fibras y relativamente más células. Los tejidos conectivos laxos se puede subdividir a su vez en los que sólo se… … Enciclopedia Universal