-
1 exuo
exuo, ĕre, exŭi, exutum - tr. - [st2]1 [-] dépouiller (qqn) de, mettre à nu; déposséder. [st2]2 [-] détacher (une partie du vêtement); ôter, enlever, quitter. [st2]3 [-] se dépouiller (d'un vêtement); se débarrasser de; renoncer à; déposer, quitter (au pr. et au fig.). - exuere veste aliquem, Suet.: déshabiller qqn. - exuere digitos, Mart. 14, 109: ôter ses bagues. - exuere mensas, Mart. 9, 60, 7: découvrir des tables. - exuere se agro paterno, Liv. 2, 23, 6: se dépouiller de son patrimoine. - exuere telum e vulnere, Stat. Th. 9, 287: retirer un trait d'une blessure. - se exuere ex laqueis, Cic.: se dégager des pièges. - exuere se jugo, Liv. 34, 13, 9: secouer le joug. - exuere avaritiam, Tac. Agr. 9: être étranger à l'avarice. - quemadmodum illi, quos pulvis motus fuga pecorum exuit castris, Sen. Ep. 2, 13, 8: comme ceux que la poussière soulevée par le galop d'un troupeau chasse du camp. - exuere gratiam novitatis, Plin. Ep. 1, 2, 6: perdre le charme de la nouveauté.* * *exuo, ĕre, exŭi, exutum - tr. - [st2]1 [-] dépouiller (qqn) de, mettre à nu; déposséder. [st2]2 [-] détacher (une partie du vêtement); ôter, enlever, quitter. [st2]3 [-] se dépouiller (d'un vêtement); se débarrasser de; renoncer à; déposer, quitter (au pr. et au fig.). - exuere veste aliquem, Suet.: déshabiller qqn. - exuere digitos, Mart. 14, 109: ôter ses bagues. - exuere mensas, Mart. 9, 60, 7: découvrir des tables. - exuere se agro paterno, Liv. 2, 23, 6: se dépouiller de son patrimoine. - exuere telum e vulnere, Stat. Th. 9, 287: retirer un trait d'une blessure. - se exuere ex laqueis, Cic.: se dégager des pièges. - exuere se jugo, Liv. 34, 13, 9: secouer le joug. - exuere avaritiam, Tac. Agr. 9: être étranger à l'avarice. - quemadmodum illi, quos pulvis motus fuga pecorum exuit castris, Sen. Ep. 2, 13, 8: comme ceux que la poussière soulevée par le galop d'un troupeau chasse du camp. - exuere gratiam novitatis, Plin. Ep. 1, 2, 6: perdre le charme de la nouveauté.* * *Exuo, exuis, exui, pen. cor. exutum, pen. prod. exuere. Desvestir, Despouiller.\Exuere aegritudinem. Cic. Oster.\Amicitiam alicuius exuere. Tacit. Laisser, Delaisser.\Animam exuit. Ouid. Elle rendit l'ame, Elle mourut.\Anima memet pariter ac scelere exuam. Senec. Je me tueray moymesme.\Serpens nouus exuit annos. Tibul. Despouille sa vieille peau, et se rajeunist.\Armis exuere aliquem. Sil. Le desarmer.\Arrogantiam et auaritiam exuere. Tacit. Oster.\Aspectum alicuius. Tacit. Perdre la veue de quelqu'un.\Castris hostem. Liu. Luy faire quicter son fort.\Ciues nostros exuimus. Stat. Nous avons perdu noz citoyens.\Exuere ensem humero. Virg. Desceindre.\Ensem vagina exuerat. Stat. Il avoit desgainé.\Fidem. Tacit. Ne point tenir loyauté, Rompre sa promesse.\Foedus. Claud. Rompre l'alliance.\Exuere gratiam nouitatis dicitur id quod iam vetus esse incipit. Plin. iunior. Perdre la grace de nouveauté.\Hominem. Ouid. N'estre plus homme.\Exuere hominem ex homine. Cic. Se despouiller et desvestir de son naturel.\Humanitatem. Cic. Perdre toute pitié et affection qu'un homme doibt porter à l'autre.\Exuere iugum, et Exuere se iugo. Liu. Rejecter le joug, Se delivrer de servitude.\Iustitium. Tacit. Faire fin aux vacations.\Lacertos. Virg. Descouvrir.\Magistrum. Tacit. Laisser, Quicter, Abandonner.\Mentem. Virg. Changer son courage et affection.\Montes. Stat. Coupper les forests qui estoyent aux montaignes, Despouiller les montaignes de leur forests.\Mores. Mart. Laisser.\Antiquos mores. Liu. Delaisser.\Obsequium erga imperatorem exuit. Tacit. Il se mist hors de la subjection et obeissance de l'empereur.\Ossa. Virgil. Descouvrir, Monstrer, Descharner les os, Desnuer.\Pectus curis. Stat. Descharger son cueur de soulci.\Titonia polum exuerat. Vale. Flac. L'aube du jour avoit laissé le ciel, et s'en estoit allee.\Promissa. Tacit. Rompre sa promesse.\Aliquem regno. Plin. Le despouiller et luy oster son royaulme.\Exuere se paterno agro. Liu. Se desvestir et dessaisir des terres qu'on a eu de la succession paternelle, Les vendre ou despendre.\Exuere se ex laqueis, pro Liberare. Cic. S'en delivrer.\Exuere senectam dicuntur serpentes. Plin. Se despouiller de leur vieille peau.\Exuere seruitutem. Liu. Sortir de servitude, Se mettre hors de servitude.\Societatem. Tacit. Quicter, Delaisser, Abandonner, Renoncer la compaignie et alliance.\Spiritum. Senec. Mourir.\Tributa. Tacit. Refuser, et ne plus vouloir payer le tribut.\Vetustas exuitur anguibus. Ouid. Les serpens laissent leur vieille peau.\Virtutes exuere. Tacit. Rejecter, Delaisser. -
2 exuo
exuo exuo, ui, utum, ere сбрасывать -
3 exuo
exuo exuo, ui, utum, ere снимать -
4 exuo
exuo exuo, ui, utum, ere вынимать -
5 exuō
exuō uī, ūtus, ere [4 AV-], to draw out, take off, pull off, put off: pharetram umero, O.: iugum, shake off, L.: caestūs, V.— To unclothe, divest, free, put forth: pellibus membra, H.: ossa lacertosque, bares, V.: ex his te laqueis: se iugo, L.: unum exuta pedem vinclis, V.: cornua exuitur, O. — To strip, despoil, deprive: copiae armis exutae, Cs.: se agro paterno, L.—Fig., to lay aside, cast off, divest oneself of, put away: humanitatem: silvestrem animum, V.: mores antiquos, L.: tristitiam, Ta.: ius fasque, Ta.: hac (pinu) hominem, i. e. turn into a pine, O.: ex animo exui non potest, esse deos: Lepidum, get rid of, Ta.* * *exuere, exui, exutus Vpull off; undress, take off; strip, deprive of; lay aside, cast off -
6 exuo
exuo, ui, 3, strip, ||Mt. 27:28 f.* -
7 exuo
uī, ūtum, ere [одного корня с induo ]1)а) извлекать, вынимать (aliquid aliquā re или de, ex aliquā re Pl, V etc.)e. ensem vaginā St — вынуть меч из ноженб) освобождать, выпутывать ( se ex laqueis C)в) отделять ( hordea de paleā O)2)а) снимать, скидывать ( vestem VP)unum exuta pedem (acc. graec.) vinclis V — с одной разутой ногойse e. Pt — раздеватьсяe. aliquem veste Su — снять с кого-л. одеждуб) сбрасывать ( servitutem L); обнажать (lacertos V; membra pellibus H); стряхивать, свергать ( jugum L)3) оставлять ( antiquos mores L); отрекаться, отворачиваться (e. patriam T); отрешаться, отбрасывать ( omnem humanitatem C)e. hominem ex homine C — отречься от всего человеческого4)а) отказываться, расторгать ( amicitiam T)e. obsequium in aliquem T — отказывать в повиновении кому-лб) не соблюдать, не выполнять (jussa, promissa, pacta T); нарушать (pacem, fidem T); отделываться, устранять ( aliquem T)e. animam O — утратить жизнь, умереть5) освобождаться (e. feritatem O, Sen); отнимать, лишать ( aliquem aliqua re)e. alicui aliquid ex animo C — разубедить (разуверить) кого-л. в чём-л.e. silvestrem animum V — утрачивать дикость -
8 exuo
ex-uo, uī, ūtum, ere (st. exduo, εκδύω; vgl. induo), I) herausziehen, herausnehmen, -tun, 1) eig.: a) übh.: se ex his laqueis (bildl.), Cic.: hordea de palea, enthülsen, Ov. – b) insbes.: α) entblößen, frei machen, magnos membrorum artus, Verg.: mensas et opertos orbes, Mart. – β) m. Abl. = einer Sache entledigen, entkleiden, etw. ablegen, abschütteln, alqm veste, Suet.: saetosa membra pellibus, Hor.: ensem vaginā, aus der Sch. ziehen, Stat.: se tunicā intimā, Gell.: se iugo, Liv.: se his monstris (übernatürliche Gestalt), Ov. – Passiv poet. m. griech. Acc., superiorem exutus tunicam, Apul.: unum exuta pedem vinclis, Verg.: exuitur cornua, et annos, Ov. – γ) Passiv exuī absol., entkleidet werden, publicus spoliator exuitur, Pacat. pan. 43, 3; od. medial = sich entkleiden, ablegen, exuimur, Mart. 3, 68, 4. – 2) übtr.: a) übh.: hominem ex homine, sich aller Menschlichkeit entäußern, Cic.: mihi ex animo exui non potest esse deos, ich lasse mir die Meinung nicht nehmen, Cic. – b) m. Abl. = α) einer Sache entledigen, entäußern, etw. ablegen, se omnibus vitiis, Sen.: se curis mortalibus, Sil. – β) jmd. um etw. bringen, einer Sache berauben, alqm agro paterno (v. Schulden), Liv.: alqm bonis avitis, Tac. – γ) als milit. t. t. = dem Feinde etwas abnehmen, ihn zwingen ( nötigen) etwas wegzuwerfen od. im Stiche zu lassen, hostem impedimentis, castris, armis, praedā, Caes. u. Liv.: exutus campis, aus der Ebene gejagt, Tac. – c) m. Dat., einer Sache berauben, exutus formae, Sil. 8, 441. – II) prägn., jmdm. od. sich etwas ausziehen, abtun, abnehmen, ablegen, 1) eig.: pallam, Plaut.: vestem, Vell.: togam, Sen. ep. 18, 2: praetextam, Plin. pan.: alas, Verg.: alci clipeum, Ov.: umero (von der Sch.) ensem od. pharetram, Verg. u. Ov.: vincula sibi, abstreifen, Ov.: iugum, servitium, Tac.: iugum (bildl.), sich des J. entledigen, Liv. – 2) übtr.: a) einen Körperteil usw. bei einer Verwandlung ablegen, torvam faciem, Verg.: hominem, Menschengestalt, Ov. – b) Zustände u. Verhältnisse, ablegen, beseitigen, aufgeben, verschmähen, brechen, lösen, sich einer Sache entledigen, entäußern, von etw. sich lossagen (Ggstz. retinere), humanitatem omnem, Cic.: repente antiquos mores, Liv.: feritatem, Ov. u. Sen.: animam, das Leben verlieren, Ov.: patriam, verleugnen, Tac.: obsequium in alqm, verweigern, Tac.: servitutem muliebrem, Liv.: societatem Romanam, pacem, Tac.: ius fasque, Tac.: fidem exuere, gewissenlos handeln, Tac. – v. lebl. Subjj., haec (das Gepfropfte) exuerint silvestrem animum, Verg.: quamvis (libelli) iam gratiam novitatis exuerint, Plin. ep.: iam (corrupta) illum quo fefellerant, exuant mentitum colorem, Quint. – c) eine Pers. beseitigen, sich jmds. entledigen, Lepidum, Tac. ann. 1, 2: magistrum, Tac. ann. 14, 52.
-
9 exuo
ex-uo, uī, ūtum, ere (st. exduo, εκδύω; vgl. induo), I) herausziehen, herausnehmen, -tun, 1) eig.: a) übh.: se ex his laqueis (bildl.), Cic.: hordea de palea, enthülsen, Ov. – b) insbes.: α) entblößen, frei machen, magnos membrorum artus, Verg.: mensas et opertos orbes, Mart. – β) m. Abl. = einer Sache entledigen, entkleiden, etw. ablegen, abschütteln, alqm veste, Suet.: saetosa membra pellibus, Hor.: ensem vaginā, aus der Sch. ziehen, Stat.: se tunicā intimā, Gell.: se iugo, Liv.: se his monstris (übernatürliche Gestalt), Ov. – Passiv poet. m. griech. Acc., superiorem exutus tunicam, Apul.: unum exuta pedem vinclis, Verg.: exuitur cornua, et annos, Ov. – γ) Passiv exuī absol., entkleidet werden, publicus spoliator exuitur, Pacat. pan. 43, 3; od. medial = sich entkleiden, ablegen, exuimur, Mart. 3, 68, 4. – 2) übtr.: a) übh.: hominem ex homine, sich aller Menschlichkeit entäußern, Cic.: mihi ex animo exui non potest esse deos, ich lasse mir die Meinung nicht nehmen, Cic. – b) m. Abl. = α) einer Sache entledigen, entäußern, etw. ablegen, se omnibus vitiis, Sen.: se curis mortalibus, Sil. – β) jmd. um etw. bringen, einer Sache berauben, alqm agro paterno (v. Schulden), Liv.: alqm bonis avitis, Tac. – γ) als milit. t. t. = dem Feinde etwas abnehmen, ihn zwingen ( nötigen) etwas wegzuwerfen od. im Stiche zu lassen, hostem impedi-————mentis, castris, armis, praedā, Caes. u. Liv.: exutus campis, aus der Ebene gejagt, Tac. – c) m. Dat., einer Sache berauben, exutus formae, Sil. 8, 441. – II) prägn., jmdm. od. sich etwas ausziehen, abtun, abnehmen, ablegen, 1) eig.: pallam, Plaut.: vestem, Vell.: togam, Sen. ep. 18, 2: praetextam, Plin. pan.: alas, Verg.: alci clipeum, Ov.: umero (von der Sch.) ensem od. pharetram, Verg. u. Ov.: vincula sibi, abstreifen, Ov.: iugum, servitium, Tac.: iugum (bildl.), sich des J. entledigen, Liv. – 2) übtr.: a) einen Körperteil usw. bei einer Verwandlung ablegen, torvam faciem, Verg.: hominem, Menschengestalt, Ov. – b) Zustände u. Verhältnisse, ablegen, beseitigen, aufgeben, verschmähen, brechen, lösen, sich einer Sache entledigen, entäußern, von etw. sich lossagen (Ggstz. retinere), humanitatem omnem, Cic.: repente antiquos mores, Liv.: feritatem, Ov. u. Sen.: animam, das Leben verlieren, Ov.: patriam, verleugnen, Tac.: obsequium in alqm, verweigern, Tac.: servitutem muliebrem, Liv.: societatem Romanam, pacem, Tac.: ius fasque, Tac.: fidem exuere, gewissenlos handeln, Tac. – v. lebl. Subjj., haec (das Gepfropfte) exuerint silvestrem animum, Verg.: quamvis (libelli) iam gratiam novitatis exuerint, Plin. ep.: iam (corrupta) illum quo fefellerant, exuant mentitum colorem, Quint. – c) eine Pers. beseitigen, sich jmds. entledigen, Lepidum, Tac. ann. 1, 2: magistrum, Tac. ann. 14, 52. -
10 exuo
to lay aside, put away, store/ strip, deprive. -
11 exuo
ex-ŭo, ŭi, ūtum, 3, v. a. [ex and root av-, to go to, put on; Zend. avaiti, go into, ao-thra, shoe; Slav. and Lith. forms, v. Fick, Vergl. Wört. p. 17; cf. ind-uo], to draw out or off, to pull or strip off, put off, divest (class.; esp. freq. since the Aug. period).I.Lit.:B.serpens exuit in spinis vestem,
Lucr. 4, 61:manticam umero,
App. M. 1, p. 110; cf.:pharetram umero,
Ov. M. 2, 419:telum magno e vulnere,
Stat. Th. 9, 287:ensem vaginā,
id. ib. 9, 76:clipeum reduci,
Ov. H. 13, 147; cf.:vincula sibi,
id. M. 7, 773:jugum,
to shake off, Liv. 35, 17, 8:alas,
to lay aside, Verg. A. 1, 690:Trojanos cestus,
id. ib. 5, 420:setosa duris exuere pellibus membra,
Hor. Epod. 17, 15; cf.:magnos membrorum artus, magna ossa lacertosque Exuit,
strips, bares, Verg. A. 5, 423:aliquem veste,
Suet. Ner. 32:palmas vinclis,
Verg. A. 2, 153:digitos,
i. e. to strip of rings, Mart. 14, 109:mensas,
to uncover, id. 9, 60, 7:si ex his te laqueis exueris,
Cic. Verr. 2, 5, 58, § 151:se jugo,
Liv. 34, 13, 9. —In a Greek construction:unum exuta pedem vinclis,
Verg. A. 4, 518:cornua exuitur,
Ov. M. 9, 52.— Absol.:si non saltas, exue igitur (sc. pallam),
Plaut. Men. 1, 3, 16. —Transf., in gen., to strip, despoil, deprive of any thing:II.hostium copiis fusis armisque exutis,
i. e. to be forced to throw off their arms and to flee, Caes. B. G. 3, 6, 3:hostem armis,
id. ib. 5, 51 fin.; Sall. J. 88, 3; Liv. 22, 21, 4:exuti prope omnes armis diffugere,
id. 21, 61, 9; 34, 28, 11; Verg. A. 11, 395:impedimentis,
Caes. B. G. 7, 14, 8; 7, 42, 5:castris,
Liv. 31, 42, 7; 41, 3, 10; 41, 12, 5; Vell. 1, 9, 4:sedibus,
Tac. A. 13, 39:aliquem avitis bonis,
id. ib. 14, 31; cf.:aliquem patrimonio,
Suet. Gramm. 11:montes,
to strip, lay bare, Stat. S. 4, 3, 50:se agro paterno avitoque,
Liv. 2, 23, 6: exuto Lepido, interfecto Antonio, stripped bare, i. e. without legions, without arms, etc., Tac. A. 1, 2.—Trop., to lay aside, cast off, divest one's self of any thing:* (β).humanitatem,
Cic. Lig. 5, 14; cf. id. Att. 13, 2, 1:sapientia vanitatem exuit mentibus,
Sen. Ep. 90 med.:mentitum colorem,
Quint. 12, 10, 76:silvestrem animum,
Verg. G. 2, 51:vultus severos,
Ov. Am. 3, 4, 43:feritatem,
id. F. 3, 281:mores antiquos,
Liv. 27, 8, 6:virtutes,
Tac. A. 1, 75:fidem,
id. ib. 12, 14:amicitiam,
id. ib. 1, 8:tristitiam et arrogantiam et avaritiam,
id. Agr. 9:jus fasque,
id. H. 3, 5:promissa,
to break one's word, id. A. 13, 44:pacta,
id. ib. 6, 43:patriam,
id. H. 5, 5 et saep.:hominem exuens ex homine,
Cic. Fin. 5, 12, 35:magistrum,
Tac. A. 14, 52 fin. —With a subjectclause:B.mihi quidem ex animo exui non potest, esse deos,
Cic. N. D. 3, 3, 7.— -
12 exuo
, exui, exutum, exuere 3снимать, скидывать, раздевать(ся); извлекать, вынимать, сбрасывать, освобождаться -
13 exutus
exutus, a, um part. passé de exuo.* * *exutus, a, um part. passé de exuo.* * *Exutus, pen. prod. Participium. Plin. Despouillé, Desvestu.\Pudorem castum exuta. Sil. Impudique.\Pedem vnum exuta vinclis. Virg. Qui ha les courroyes de l'un des souliers desliees.\Vittis exuta comam. Stat. Descoueffee.\Anguis exutus annis. Stat. Couleuvre ou serpent despouillé de sa vieille peau, et rajeuni.\Laqueis exutae mulae. Claud. Destachees, Desliees.\Palmae exutae vinclis. Virg. Desliees.\Exutus patrimonio. Sueton. Despouillé et privé.\Pectus exutum. Claud. Poictrine descouverte. -
14 exsuo
v. l. = exuo -
15 exutio
-
16 exutus
exūtus, a, um part. pf. к exuo -
17 exuviae
ārum f. [ exuo ]1) снятая одежда, одежды Pl, V, Su etc.2) сбруя (sc. equi Ap)3) волосяной покров, волосы (capitis SenT; verticis Ctl)4) снятые с врага доспехи, добыча ( hostiles Tib)e. nautĭcae C — снятые с вражеских кораблей носыexuvias indutus Achillis V — (Гектор) в доспехах Ахилла5) (снятая) шкура ( leonis V)e. bubŭlae Pl — ремни из бычачьей кожи6) сброшенная старая кожа, линовище ( serpentis Su)exuvias ponere V, Lcn — линять -
18 induo
ind-uo, uī, ūtum, ere [одного корня с exuo ]1) надевать (i. alicui vestem; i. sibi torquem C; i. anulum C, O; i. galeam Cs)indutus vestem (galeam) L, Cs — надевший или на которого надели платье (шлем)2) усваивать, принимать ( mores Persarum QC)i. personam judicis Sen — брать на себя роль судьи4) придавать, присваивать, давать (alicui nomen C etc.)i. avem Ap — принять вид птицыi. alicui speciem latronis L — представить кого-л. разбойникомvino vetustatem i. PM — делать вино старым5) внушать ( alicui amorem AG)6) одевать, окружать, покрывать, снабжать ( aliquid aliquā re)i. cratera coronā V — украсить винную чашу цветамиindutus soccis C — обутыйi. se (редко indui) in aliquid (alicui rei и aliquā re) — запутаться, попасться (i. se in laqueum Pl)7) затевать, замышлять (seditionem, hostilia T)8)i. se — бросаться, натыкаться (i. se vallis, hastis L)i. se mucrone V — броситься на мечi. se rei publicae Sen — связать себя с государственными делами -
19 subucula
subūcula, ae f. [одного корня с exuo ]нижняя рубашка, сорочка ( subucula subest tunĭcae H) -
20 exutio
См. также в других словарях:
Helie de Talleyrand-Perigord (1301-1364) — Hélie de Talleyrand Périgord Cardinal Hélie de Talleyrand Périgord de l Église catholique romaine … Wikipédia en Français
Hélie de Talleyrand-Périgord — Hélie de Talleyrand, cardinal du Périgord Biographie Naissance 1301 Décès 1364 … Wikipédia en Français
Hélie de Talleyrand-Périgord (1301-1364) — Hélie de Talleyrand Périgord Cardinal Hélie de Talleyrand Périgord de l Église catholique romaine … Wikipédia en Français
Hélie de talleyrand-périgord (1301-1364) — Hélie de Talleyrand Périgord Cardinal Hélie de Talleyrand Périgord de l Église catholique romaine … Wikipédia en Français
Список праиндоевропейских корней — Для улучшения этой статьи желательно?: Найти и оформить в виде сносок ссылки на авторитетные источники, подтверждающие написанное … Википедия
ԴԻԱԶԵՐԾ — ( ) NBH 1 0622 Chronological Sequence: Early classical ԴԻԱԶԵՐԾ ԱՌՆԵԼ. ἑκδύω τὰ σκύλα exuo spolia Զերծուլ զհանդերձս դիոյ. առնուլ զկապուտ կողոպուտ դիականց. *Դիազերծ առնէին զվիրաւորս. ՟Բ. Մակ. ՟Ը. 27 … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)
ՄԵՐԿԱՆԱՄ — (ացայ, ցի՛ր.) NBH 2 0255 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 6c, 8c, 10c ն.չ.հ. ἑκδύνω, ἑκδύω, ἑκδιδύσκω exuo περιαιρέω, ἁφαιρέω aufero, tollo γυμνόω nudo, denudo ἁποκαλύπτω revelo, retego ἑκσπάω detraho, spolio. Մերկ… … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)
ՄԵՐԿԵՄ — (կացի, կաց կամ կեաց, կեա՛. կր. կեա՛ց.) NBH 2 0255 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 6c ἑκδύνω, ἁπεκδύω exuo ἁποκαλύπτω revelo, retego. Նոյն ընդ Մերկացուցանել. հանել, հանուիլ. ... *Մերկացին զպատմուճանն նորա ծաղկեայ ʼի նմանէ:… … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)
ՓԱՐԱՏԵՄ — (եցի.) NBH 2 0936 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 5c, 10c, 11c ն. περιαιρέω aufero διαναπαύω requiescere facio ἑκκύω exuo. կր. ἁπέρχομαι abeo, discedo ἑνδίδωμι remitto, laxo, cedo. Հեռի առնել. ʼի բաց բառնալ. մերժել. ցրուել … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)
ՓՐԾԱՆԻՄ — (ծայ, ծեալ կամ ծուցեալ.) NBH 2 0963 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 7c, 10c, 11c διασώζομαι, ἑκφεύγω salvus pervenio, evado; effugio ἑκδύω, ἑκδύνω exuo me, eximor, liberor. Փրթանիլ. պրծանիլ. զերծանիլ ճողոպրիլ. ողջանդամ… … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)
ՔԱՂԵՄ — (եցի.) NBH 2 0971 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 6c, 7c, 10c, 12c ն. συλλέγω, ἁναλέγω, ἁπολέγομαι colligo κνίζω vellico, excerpo ἑκδύνω exuo ἁμάω meto. Ժողովել. հաւաքել. կթել զբերս. կորզել. փրթուցանել. խլել. հանել. հնձել.… … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)