Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

detestor

  • 1 detestor

    dētestor, āri, ātus sum [st1]1 [-] détourner en prenant les dieux à témoin, écarter avec des imprécations.    - a se querimoniam detestari ac deprecari, Cic. Cat. 1, 11: écarter de soi un reproche par des imprécations et des prières.    - in caput alicujus detestari minas periculaque, Liv. 39, 10, 2: par des imprécations détourner sur la tête de qqn toutes menaces et tous dangers.    - deorum iram in caput infelicis pueri detestari, Plin. Ep. 2, 20, 6: appeler la colère des dieux sur la tête de son malheureux enfant.    - tam iniquam et tam indignam sortem populi Romani detestata est, Suet. Cl. 3: elle pria les dieux d'épargner au peuple romain un sort si injuste et si indigne. [st1]2 [-] écarter avec horreur, écarter, détourner.    - omnes memoriam consulatus tui a republica detestantur, Cic. Pis. 40, 96: tous repoussent avec horreur loin de la république le souvenir de ton consulat.    - invidiam detestari, Cic. Nat. 1, 44, 123: détourner la haine.    - o di immortales, avertite ac detestamini hoc omen, Cic. Phil. 4, 4, 10: dieux immortels, détournez, éloignez ce présage! [st1]3 [-] prononcer des imprécations contre, maudire.    - te tamquam auspicium malum detestantur, Cic. Vat. 16, 39: ils te maudissent comme un présage funeste.    - omnibus precibus detestatus Ambiorigem, Caes. BG. 6, 31: ayant maudit Ambiorix avec toutes sortes d'imprécations. [st1]4 [-] détester, exécrer, avoir en horreur.    - auctorem cladis detestari, Tac. H. 2, 35: maudire l'auteur du désastre.    - civilia arma adeo detestari, Suet. Oth. 10. [st1]5 [-] sens passif être détesté, être maudit.    - Apul. Mag. p. 307, 24; August. Ep. ad Macr. 255.    - detestata omnia ejusmodi repudianda sunt, Cic. Leg. 2, 11, 28.    - bella matribus detestata, Hor. Od. 1, 1, 25.
    * * *
    dētestor, āri, ātus sum [st1]1 [-] détourner en prenant les dieux à témoin, écarter avec des imprécations.    - a se querimoniam detestari ac deprecari, Cic. Cat. 1, 11: écarter de soi un reproche par des imprécations et des prières.    - in caput alicujus detestari minas periculaque, Liv. 39, 10, 2: par des imprécations détourner sur la tête de qqn toutes menaces et tous dangers.    - deorum iram in caput infelicis pueri detestari, Plin. Ep. 2, 20, 6: appeler la colère des dieux sur la tête de son malheureux enfant.    - tam iniquam et tam indignam sortem populi Romani detestata est, Suet. Cl. 3: elle pria les dieux d'épargner au peuple romain un sort si injuste et si indigne. [st1]2 [-] écarter avec horreur, écarter, détourner.    - omnes memoriam consulatus tui a republica detestantur, Cic. Pis. 40, 96: tous repoussent avec horreur loin de la république le souvenir de ton consulat.    - invidiam detestari, Cic. Nat. 1, 44, 123: détourner la haine.    - o di immortales, avertite ac detestamini hoc omen, Cic. Phil. 4, 4, 10: dieux immortels, détournez, éloignez ce présage! [st1]3 [-] prononcer des imprécations contre, maudire.    - te tamquam auspicium malum detestantur, Cic. Vat. 16, 39: ils te maudissent comme un présage funeste.    - omnibus precibus detestatus Ambiorigem, Caes. BG. 6, 31: ayant maudit Ambiorix avec toutes sortes d'imprécations. [st1]4 [-] détester, exécrer, avoir en horreur.    - auctorem cladis detestari, Tac. H. 2, 35: maudire l'auteur du désastre.    - civilia arma adeo detestari, Suet. Oth. 10. [st1]5 [-] sens passif être détesté, être maudit.    - Apul. Mag. p. 307, 24; August. Ep. ad Macr. 255.    - detestata omnia ejusmodi repudianda sunt, Cic. Leg. 2, 11, 28.    - bella matribus detestata, Hor. Od. 1, 1, 25.
    * * *
        Detestor, detestaris, detestatus sum, detestari. Plaut. Appeler en tesmoing.
    \
        Detestari. Ouid. Detester, Avoir en abomination et horreur.
    \
        Detestari iram Dei in caput alicuius. Pli. iun. Invoquer et prier Dieu qu'il se corrouce et envoye malencontre à aucun.
    \
        Detestari a Rep. nomen alicuius. Cic. Le dechasser de parolles du maniement de la republique comme abominable, Le detester.
    \
        Detestari. Cic. Vt a me iustam patriae querimoniam detester ac deprecer. Fuir et laisser une chose, Eviter et rejecter, Repoulser et esloingner de soy.
    \
        Detestari inuidiam. Cic. Eviter et fuir reprehension.

    Dictionarium latinogallicum > detestor

  • 2 detestor

    detestor, 1, curse, Mt. 26:74.*

    English-Latin new dictionary > detestor

  • 3 detestor

    dē-testor, ātus sum, ārī depon.
    1) торжественно отрекаться, отказываться (d. sacra AG)
    2) отклонять, удалять, отгонять (querimoniam a se, memoriam rei alicujus C); отвращать ( avertere et detestari omen C)
    3) призывать проклятие (на чью-л. голову) ( pericula L и deorum iram in caput alicujus PJ); проклинать (aliquem Cs; bellorum detestanda memoria VM)
    4) гнушаться, ненавидеть (causam et auctorem cladis T; aliquem tamquam auspicium malum C)

    Латинско-русский словарь > detestor

  • 4 detestor

    dē-tēstor, ātus sum, ārī, I) als t. t. der Religionsspr.: 1) unter Anrufung der Götter etwas Böses auf jmds. Haupt herabwünschen, minas periculaque in alcis caput, Liv. 39, 10, 2: deorum iram in caput infelicis pueri, Plin. ep. 2, 20, 6. – 2) unter Anrufung der Götter jmd. od. etwas verwünschen, verfluchen, verabscheuen, Ambiorigem, Caes.: exitum belli civilis, Cic.: dah. dētēstandus, a, um, verwünschenswert, verfluchenswert, verabscheuenswert, civilium bellorum detestanda memoria, Val. Max.: det. fraus, Tac.: fama det., Capit. – Passiv, im Infin., in isto splendidissimo coetu detestari, Apul. de mag. 52: ab omnibus detestari, Augustin. epist. 108, 4: im Partiz. Perf., bella matribus detestata, Hor. carm. 1, 1, 24 (nicht mehr Cic. de legg. 2, 28). – 3) übtr., etwas von sich od. andern feierlich abweisen, abwehren, feierlich gegen etwas sich verwahren (protestieren), a se quandam prope iustam patriae querimoniam d. ac deprecari, Cic.: omnes memoriam consulatus tui, facta, mores etc. a re publica detestantur, Cic.: o di immortales, avertite et detestamini hoc omen! Cic.: invidiae detestandae gratiā, Cic. – II) als t. t. der Gerichtsspr., a) sich feierlich lossagen von etw., sacra (s. 1. detestatio no. II), Gell. 6, 12, 1. – b) vor Zeugen (mit Anrufung von Zeugen) ankündigen, passiv, detestatum est testatione denuntiatum, Gaius dig. 50, 16, 238. § 1.

    lateinisch-deutsches > detestor

  • 5 detestor

    dē-tēstor, ātus sum, ārī, I) als t. t. der Religionsspr.: 1) unter Anrufung der Götter etwas Böses auf jmds. Haupt herabwünschen, minas periculaque in alcis caput, Liv. 39, 10, 2: deorum iram in caput infelicis pueri, Plin. ep. 2, 20, 6. – 2) unter Anrufung der Götter jmd. od. etwas verwünschen, verfluchen, verabscheuen, Ambiorigem, Caes.: exitum belli civilis, Cic.: dah. dētēstandus, a, um, verwünschenswert, verfluchenswert, verabscheuenswert, civilium bellorum detestanda memoria, Val. Max.: det. fraus, Tac.: fama det., Capit. – Passiv, im Infin., in isto splendidissimo coetu detestari, Apul. de mag. 52: ab omnibus detestari, Augustin. epist. 108, 4: im Partiz. Perf., bella matribus detestata, Hor. carm. 1, 1, 24 (nicht mehr Cic. de legg. 2, 28). – 3) übtr., etwas von sich od. andern feierlich abweisen, abwehren, feierlich gegen etwas sich verwahren (protestieren), a se quandam prope iustam patriae querimoniam d. ac deprecari, Cic.: omnes memoriam consulatus tui, facta, mores etc. a re publica detestantur, Cic.: o di immortales, avertite et detestamini hoc omen! Cic.: invidiae detestandae gratiā, Cic. – II) als t. t. der Gerichtsspr., a) sich feierlich lossagen von etw., sacra (s. 1. detestatio no. II), Gell. 6, 12, 1. – b) vor Zeugen (mit Anrufung von Zeugen) ankündigen, passiv, detestatum est testatione denuntiatum, Gaius dig. 50, 16,
    ————
    238. § 1.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > detestor

  • 6 detestor

    I
    detestari, detestatus sum V DEP
    call down solemn curse on, execrate; detest/loathe; avert, ward off by entreaty
    II
    curser; one who detests

    Latin-English dictionary > detestor

  • 7 detestor

    dē-testor, ātus, 1, v. dep. a.
    I.
    In relig. lang.
    A.
    To curse while calling a deity to witness, i. e. to execrate, abominate (for syn. cf.:

    abominari, adversari, abhorrere, horrere, devovere, execrari): cum (te) viderunt, tamquam auspicium malum detestantur,

    Cic. Vatin. 16, 39: omnibus precibus detestatus Ambiorigem, * Caes. B. G. 6, 31 fin.; cf.:

    caput euntis hostili prece,

    Ov. M. 15, 505:

    dira exsecratio ac furiale carmen detestandae familiae stirpique compositum,

    Liv. 10, 41:

    exitum belli civilis,

    Cic. Phil. 8, 2 fin. et saep.—
    b.
    To call to witness, = testor, obtestor:

    summum Jovem, deosque,

    Plaut. Men. 5, 2, 60. —
    B.
    To call down upon, denounce while invoking a deity:

    minas periculaque in caput eorum,

    Liv. 39, 10, 2:

    deorum iram in caput infelicis pueri,

    Plin. Ep. 2, 20, 6.—
    C.
    To hate intensely, detest, abominate, abhor:

    causam auctoremque cladis,

    Tac. H. 2, 35 fin.:

    civilia arma adeo detestari,

    felt such abhorrence for, Suet. Oth. 10:

    sortem populi Romani,

    id. Claud. 3: viam pravam Vulg. Prov. 3, 13.—
    II.
    Transf., to avert from one's self by entreaty, to ward off, avert, remove, sc. an evil from one's self or others, = deprecari, to deprecate:

    ut a me quandam prope justam patriae querimoniam detester ac deprecer,

    Cic. Cat. 1, 11:

    memoriam consulatus tui a republica,

    id. Pis. 40, 96:

    invidiam,

    id. N. D. 1, 44, 123:

    o di immortales, avertite ac detestamini hoc omen,

    id. Phil. 4, 4, 10.—
    III.
    In judic. lang., to renounce solemnly or under oath:

    detestatum est testatione denuntiatum,

    Dig. 50, 16, 238; cf.

    ib. § 40, and detestatio, II.: Servius Sulpicius in libro de sacris detestandis, etc.,

    Gell. 7, 12, 1.
    In a pass.
    sense, Ap. Mag. p. 307, 24; August. Ep. ad Macr. 255.—Esp., in the part. perf., detested, abominated:

    detestata omnia ejusmodi repudianda sunt,

    Cic. Leg. 2, 11, 28:

    bella matribus detestata,

    Hor. Od. 1, 1, 25.

    Lewis & Short latin dictionary > detestor

  • 8 detestatio

    [st1]1 [-] dētestātĭo, ōnis, f. [detestor]: a - imprécation, malédiction.    - Liv. 10, 38; Hor. Epod. 5, 89. b - exécration, détestation, répulsion, horreur.    - dicunt neque id satis esse ad faciendam scelerati hominis detestationem, Gell. 2, 6: et ils disent que ce (mot) est loin de rendre l'horreur pour un criminel.    - pro detestatione tot scelerum unam aram consecrare, Cic. Dom. 140: pour l'horreur provenant de tant de crimes consacrer un seul autel.    - detestatione exsecrationeque totius generis humani dignus, Gell. 2, 6: digne de l'exécration de tout le genre humain. c - renonciation solennelle sous serment.    - detestatio sacrorum: renonciation solennelle aux rites sacrés de la gens; et, par la suite à la gens elle-même (en cas d'adoption). [st1]2 [-] dētestātĭo, ōnis, f. [de + testis]: castration. --- Apul. M. 7, 23.
    * * *
    [st1]1 [-] dētestātĭo, ōnis, f. [detestor]: a - imprécation, malédiction.    - Liv. 10, 38; Hor. Epod. 5, 89. b - exécration, détestation, répulsion, horreur.    - dicunt neque id satis esse ad faciendam scelerati hominis detestationem, Gell. 2, 6: et ils disent que ce (mot) est loin de rendre l'horreur pour un criminel.    - pro detestatione tot scelerum unam aram consecrare, Cic. Dom. 140: pour l'horreur provenant de tant de crimes consacrer un seul autel.    - detestatione exsecrationeque totius generis humani dignus, Gell. 2, 6: digne de l'exécration de tout le genre humain. c - renonciation solennelle sous serment.    - detestatio sacrorum: renonciation solennelle aux rites sacrés de la gens; et, par la suite à la gens elle-même (en cas d'adoption). [st1]2 [-] dētestātĭo, ōnis, f. [de + testis]: castration. --- Apul. M. 7, 23.
    * * *
        Detestatio, Verbale. Plin. Detestation, Abomination, Rejectement et repoulsement de quelque chose comme meschante, Fuite et evitement.
    \
        Detestatio, apud Iurisconsultos. Vlpian. Quand on denonce quelque chose à aucun en presence de tesmoings.

    Dictionarium latinogallicum > detestatio

  • 9 detesto

    dētesto, āvi, 1, v. a. [ act. collat. form of detestor], to execrate (very rare):

    detestabant,

    Amm. 26, 6, 17; v. also detestor fin.

    Lewis & Short latin dictionary > detesto

  • 10 detestabilis

    dētestābilis, e [ detestor ]
    1) гнусный, ненавистный (scelus C; homo C)

    Латинско-русский словарь > detestabilis

  • 11 detestatio

    I dētestatio, ōnis f. [ detestor ]
    1) проклятие L, H, Sen etc.
    3) юр. торжественный отказ, отречение (d. sacrorum AG)
    II dē-testatio, ōnis f. [ testis II ]

    Латинско-русский словарь > detestatio

  • 12 detestatus

    1. dētestātus, a, um
    part. pf. к detestor
    2. adj.
    проклятый, ненавистный ( bella matribus detestata H)

    Латинско-русский словарь > detestatus

  • 13 detestabilis

    dētēstābilis, e, Adi. m. Compar. (detestor), verwünschens-, verabscheuenswert, abscheulich, verabscheut, Cic. u.a.: improbus ac det. senatus, Liv.: nihil est detestabilius dedecore, Cic. Phil. 3, 36. – Superl., Augustin. c. Iul. op. imperf. 6, 9.

    lateinisch-deutsches > detestabilis

  • 14 detestabilitas

    dētēstābilitās, ātis, f. (detestor), die Verwünschung, Lucif. moriend. 6. p. 298, 2.

    lateinisch-deutsches > detestabilitas

  • 15 detestatio [1]

    1. dētēstātio, ōnis, f. (detestor), I) in der Religionssprache: 1) das Verwünschen, Verfluchen, Verabscheuen, Liv., Hor. u.a. – 2) übtr., das Abwehren, Abwenden, Plin. 15, 135: scelerum, die Sühne, Cic. de dom. 140. – II) in der Gerichtssprache, a) das feierliche Sich-Lossagen, von etw., sacrorum, das L. von den Familiensakris und dadurch von der gens selbst, was bei der arrogatio vom Sohne geschah, Gell. 15, 27, 3. – b) eine mit Anrufung von Zeugen geschehene Ankündigung, Ulp. dig. 50, 16, 40.

    lateinisch-deutsches > detestatio [1]

  • 16 detestator

    dētēstātor, ōris, m. (detestor), der Verwünscher, Verflucher, Eccl.

    lateinisch-deutsches > detestator

  • 17 furia

    furia, ae, f. (furo), I) die Wut, Raserei (infolge heftiger Leidenschaften, wie des Zorns, der Liebe, heftiger Begierde usw.), a) der Menschen, furiae Aiacis Oilei, Verg.: furiae iustae, Verg.: furiae honestae, rühmliche Begeisterung, Stat.: muliebres furiae, die wahnsinnige Leidenschaft des Weibes, Liv.: huiusmodi furiae, tolle Ausschweifungen, Arnob.: furiis accensus et irā, Verg.: furiarum ac formidinis plena omnia ad hostes esse, Liv.: ubi concepit furias evicta dolore, in Wut geriet, Verg.: in furias runnt, Liebeswut, Verg. – m. obj. Genet., furiae auri, Wut (= Gier) nach G., Sil. 2, 500. – b) der Tiere, furiae tauri, Mart.: libidinis exstimulari furiis, Col.: furiis ardebant (equi), Verg.: cum primum mitigatā furiā laxaverint oves animum, Apul. – c) v. Lebl., ventorum furiae, Verg.: sonorae torrentum furiae, Claud.: hic vero Alcidae furiis exarserat atro felle dolor, Verg. – II) personifiziert als Gottheit, Furia, ae, f., die Furie, u. gew. Plur. Furiae, A) die Furien (Alecto, Megaera u. Tisiphone, s. Fulg. myth. 1, 6), als Plagegeister u. Rächerinnen der Übeltaten, indem sie die Übeltäter, bes. Eltern- u. Verwandtenmörder (vgl. Voß Verg. georg. 3, 551 sqq., p. 670 sqq.), durch innere Unruhe beständig peinigen u. rasend machen, das personifizierte böse Gewissen (vgl. Cic. de nat. deor. 3, 46), von röm. Dichtern dargestellt mit Fackeln, Schlangen in den Händen u. in den Haaren, Geißeln, die aus Schlangen gedreht sind, u. mit Schlangen gegürtet, eos (parricidas) agitent Furiae, Cic.: scelerum Furiis agitatus Orestes, Verg.: agitantibus Furiis sororis ac viri (interfectorum), Liv.: invocantibus Furias parentum (i.e. patris occisi), die Furien, die gleichs. von den erschlagenen Eltern zur Qual geschickt werden, Liv.: Furias fraternas concita, stachle die Furien an, daß sie das Verbrechen des Bruders strafen, Liv. – oft wurden sie auch als den schon verruchten Sinn zu immer schrecklicherer Tat verwirrend gedacht, Ov. met. 4, 471 u. Thiel Verg. Aen. 1, 41. p. 20: u. so Furiae Catilinae, der böse Geist Katilinas, der ihn zu Untaten treibt, Cic. parad. 4, 27. – B) übtr.: a) v. wütenden, unsinnigen Menschen, eine Furie, ein böser Dämon, illa Furia, v. Klodius, Cic.: ebenso illa Furia religionum, Cic. – b) v. Anstifter zu Untaten, hunc iuvenem tamquam furiam facemque huius belli odi ac detestor, Liv. 21, 10, 11.

    lateinisch-deutsches > furia

  • 18 detestabilis

    dētēstābilis, e, Adi. m. Compar. (detestor), verwünschens-, verabscheuenswert, abscheulich, verabscheut, Cic. u.a.: improbus ac det. senatus, Liv.: nihil est detestabilius dedecore, Cic. Phil. 3, 36. – Superl., Augustin. c. Iul. op. imperf. 6, 9.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > detestabilis

  • 19 detestabilitas

    dētēstābilitās, ātis, f. (detestor), die Verwünschung, Lucif. moriend. 6. p. 298, 2.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > detestabilitas

  • 20 detestatio

    1. dētēstātio, ōnis, f. (detestor), I) in der Religionssprache: 1) das Verwünschen, Verfluchen, Verabscheuen, Liv., Hor. u.a. – 2) übtr., das Abwehren, Abwenden, Plin. 15, 135: scelerum, die Sühne, Cic. de dom. 140. – II) in der Gerichtssprache, a) das feierliche Sich-Lossagen, von etw., sacrorum, das L. von den Familiensakris und dadurch von der gens selbst, was bei der arrogatio vom Sohne geschah, Gell. 15, 27, 3. – b) eine mit Anrufung von Zeugen geschehene Ankündigung, Ulp. dig. 50, 16, 40.
    ————————
    2. dētēstātio, ōnis, f. (2. testis), das Abschneiden der Hoden, die Entmannung, Apul. met. 7, 23.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > detestatio

См. также в других словарях:

  • Act of Contrition — The Act of Contrition is a prayer recited by the penitent during the Latin Rite Roman Catholic sacrament of Confession.It is also used by some believers as a private devotional as part a daily examination of conscience. Full textLatin:Deus meus,… …   Wikipedia

  • UMBRARII — qui ab umbris, i. e. a Spiritibus responsa expetunt: vide Edictum Theodorici Regis, c. 108. Augustin. Confess. l. 10. c. 25. Ubi Non curo, ait, nôsse transitus siderum, nec anima mea quaerit unquam responsa Umbrarum, omnia sacrilega sacramenta… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • ԳԱՐՇԻՄ — (եցայ, եալ կամ եցեալ.) NBH 1 0532 Chronological Sequence: Early classical, 6c, 10c, 12c, 13c ձ. βδελύσσομαι, μυσάττομαι Abominor, detestor, aversor, fastidio Յետս քարշիլ՝ իբրեւ ʼի գիշոյ, կամ խորշիլ. զզուիլ. տաղտկալ. նողկալ՝ գարշ եւ պիղծ համարելով …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • detestar — v. tr. Sentir detestação por; aborrecer, abominar.   ‣ Etimologia: latim detestor, ari, amaldiçoar, afastar …   Dicionário da Língua Portuguesa

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»