Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

decolor

  • 41 обесцвечивать

    decolor, bleach, bleed, discolor, fade

    Русско-английский словарь по электронике > обесцвечивать

  • 42 отбеливать

    decolor, bleach, white, whiten

    Русско-английский словарь по электронике > отбеливать

  • 43 обесцвечивать

    decolor, fade, bleach, bleed, discolor

    Русско-английский словарь по радиоэлектронике > обесцвечивать

  • 44 отбеливать

    decolor, bleach, white, whiten

    Русско-английский словарь по радиоэлектронике > отбеливать

  • 45 бесцветный

    decolor oris

    Русско-латинский медицинско-фармацевтический словарь > бесцветный

  • 46 Бесцветный

    decolor,oris; decoloratus,a,um; achromaticus,a,um; hyalinus,a,um;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Бесцветный

  • 47 Неокрашенный

    - decolor(atus); non (haud) coloratus;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Неокрашенный

  • 48 decoloration

    decolor(iz)ation обесцвечивание

    English-Russian dictionary of biology and biotechnology > decoloration

  • 49 decolorus

    dēcolōrus, a, um Eccl = decolor

    Латинско-русский словарь > decolorus

  • 50 decoloro

    dēcolōro, āvi, ātum, āre (decolor), etw. seiner natürlichen Farbe berauben, entfärben, verfärben, entstellen, wenn rot = erblassen machen, wenn weiß usw. = röten, bräunen, schwärzen, a) eig.: si idem pallor labra et nares decolorat, Cels.: quae suppurationes... exteriorem quoque cutem decolorant, Cels.: quod mare Dauniae non decoloravere caedes? Hor.: quod fusca sum, quia decoloravit me sol, Vulg. cant. 1, 5. – m. Abl. (durch), manus collybo decoloratae (geschwärzte, beschmutzte), Cass. Parm. bei Suet.: si tumore et livore decoloratum est corpus mortui, significat eum veneno necatum, Cornif. rhet. – m. ex u. Abl., oliva pausea cum primum ex albo decoloratur (ihre weiße Farbe verliert) fitque luteola, Col. 12, 49, 9. – b) übtr., entstellen, entarten, famam, Augustin. ep. 77, 1: mores, Augustin. ep. 138, 10 extr.; de civ. dei 2, 22 extr.: Partiz. Perf. im Compar., cognitio creaturae in se ipsa decoloratior (getrübter, unkenntlicher) est, ut ita dicam, quam etc., Augustin. de civ. dei 11, 7. p. 470, 14 D.2: neutr. decoloratius, Augustin. ep. 120, 4, 20.

    lateinisch-deutsches > decoloro

  • 51 decolorus

    dēcolōrus, a, um = decolor, Prud. perist. 1, 113. Ambros. epist. 19, 31; de Elia et ieiun. 19. § 72.

    lateinisch-deutsches > decolorus

  • 52 dedecor

    dē-decor, coris, verunzierend, verunehrend, entehrend, schändend, v. Pers., Sall. hist. fr. 3, 74 (91): alga, Auson. ep. 9, 5 (Schenkl liest decolor): vita, Stat. Theb. 11, 760.

    lateinisch-deutsches > dedecor

  • 53 degener

    dēgener, neris, c. (de u. genus), aus der Art schlagend, ab-, ausgeartet, I) eig., abgeartet, von niedriger Abkunft (Herkunft), unecht, unebenbürtig, gemein, a) leb. Wesen: α) v. Menschen: Afer, Liv.: rex Macedonum unechter (= untergeschobener), Tac.: Neoptolemus, Verg.: uxor, Tac.: Pannonius, Amm.: privatim degeneres, persönlich verkommen, Tac.: hi iam degeneres sunt, mixti et Gallograeci vere, quod appellantur, Liv. – m. Acc. resp., Artabanus maternā origine Arsacides, cetera (im übrigen) degener, Tac. ann. 6, 42. – m. Abl. (an), Zenobia dignitate formae haud degener, Tac. ann. 12, 51. – m. Genet. (von), iuvenis patrii non degener oris, dem Vater an Beredsamkeit nicht unähnlich (der vom Vater den Mund geerbt hat), Ov. ex Pont. 3, 5, 7. – β) von Tieren: taurus, Sen.: degener et vulgaris asellus, Col.: aquila, Plin.: canum degeneres, Plin. – b) v. Lebl.: herbae, Plin.: adamantes, Plin. – II) übtr., geistig oder moralisch (sittlich) ausgeartet, entartet, verkommen, seiner Abkunft unwürdig, unedel, gemein, a) v. Pers.u. deren Geist.: hostis degener et emollitus amoenitate Asiae, Liv.: deg. filius (Ggstz. filius tantae indolis, quantae tuus fuit), Sen.: deg. toga (poet. = togati), Lucan.: degeneres et humillimae mentis, Sen.: degeneres et ignavi, Amm. – animus deg., non deg., Tac.: animus pusillus et deg., Sen.: animi degeneres, Verg. – m. ad u. Akk., non degener ad pericula (den G. gegenüber), Tac. ann. 1, 40. – m. ab u. Abl., iam bilingues erant (sie sprachen schon eine Mischsprache), paulatim a domestico externo sermone degeneres, indem bei ihnen das vaterländische allmählich durch das fremde Idiom entartet war, Curt. 7, 5 (23), 29. – m. Genet., Atlantes degeneres sunt humani ritus, allen menschlichen Gewohnheiten entfremdet, Plin. 5, 44: patriae non degener artis, Ov. met. 11, 315: nec degener ille sanguinis, Stat. Theb. 9, 619: non degener ipse gestorum, Sil. 12, 287: decolor et degener patris, Ps. Augustin. serm. app. 70, 2. – analog dem indignus m. Abl. wovon? degener haud Gracchis consul, Sil. 4, 517: illi non degeneres tanto duce, Ambros. de Iacob 2, 11, 45. – m. Abl. wodurch? non degener vitā (im L.), Tac. ann. 5, 61. – b) v. Lebl.: vultus Vitellii proiectus et deg. (unmännlich), Tac.: conspectus deg. irati patris, Val. Max.: trepidatio deg., Sen.: degeneres passus latebras, feige Schl., Lucan.: nec irritae aut degeneres insidiae fuere adversus transfugam et violatorem fidei, Tac.: ceterorum preces degeneres fuere ex metu, Tac.: prece haud degeneri permotus, Tac. – / degener als Femin., Plin. 10, 8 u. 14, 41. Lucan. 1, 365 u. 10, 441. Tac. ann. 12, 19. Inc. pan. Constant. Aug. 13, 5. Auson. Mos. 355. Prud. cath. 7, 12 u. 12, 193. – Abl. Sing. auch degeneri, Sen. Phaed. 493. Tac. ann. 12, 19. Stat. silv. 3, 2, 41. Ennod. carm. 2, 148, 4 u. dict. 13. p. 464, 21.

    lateinisch-deutsches > degener

  • 54 infectio

    īnfectio, ōnis, f. (inficio), I) das Färben, capillorum, Th. Prisc. 1, 1: purpurae, Ambros. apol. David 8, § 45: inf. decolor, Chalcid. Tim. 50 D.: inf. vultus et coloratio, das Dunkeln u. Bräunen, Chalcid. Tim. 158. – II) übtr., die Schändung, raptae mulieris, Iul. Val. 3, 31 (20).

    lateinisch-deutsches > infectio

  • 55 vultus

    vultus (voltus), ūs, m., der Gesichtsausdruck, das Gesicht = die die Gemütsstimmung ausdrückenden Gesichtszüge, Mienen, der Blick, I) eig.: a) im allg.: compositus, erkünstelte, verstellte, Tac. u. Plin. ep.: maestus, Verg.: tristis, Plin.: hilaris atque laetus, Cic.: solutus et hilariculus, Sen.: decolor, Sen.: gaudia prodens, Hor.: adductus, finster, gerunzelt, Suet.: distortus, Quint.: distortissimus, Apul.: imago animi vultus, indices oculi, Cic.: oculi, supercilia, frons, vultus denique totus, qui sermo quidam tacitus mentis est, Cic.: praeclara est aequabilitas in omni vita et idem (gleiche) semper vultus eademque frons, Cic. – vultum praeceptoris intueri, Quint.: averso a conspectu regis vultu, Curt.: ex vultu candidatorum coniecturam faciunt, quantum quisque animi et facultatis habere videatur, Cic.: ex vultu cuiusdam ephori, qui eum admoneri cupiebat, insidias sibi fieri intellexit, Nep.: nihil metus in vultu, gratia oris supererat, Tac.: si ad sacrificium accessuri voltum submittimus, den Blick senken, Sen. – Plur., vultus ficti simulatique, Cic.: vultus acerbi, Ov.: boni (freundliche), Ov.: vultus trahere, Ov., od. ducere, Mart., finster od. verdrießlich aussehen, finstere Mienen machen: vultus fingere, sich beherrschen, Caes. (vgl. voltus quoque hominum fingit scelus, Ter.): vultus (Blicke) avortite vestros, Cic.: intraverunt aversis vultibus, Lact.: blandos mihi offers vultus, Tibull.: vultus tuos mihi expressit, Cic.: ex vultibus hominum mores colligo, Petron. – b) emphat., ein zorniges, strenges Gesicht, zornige, strenge Mienen, der Zornblick, vultu terrere, Hor.: vultus instantis tyranni, Hor.: vultu offensionem coniectaverat, Tac. – II) übtr., das Gesicht übh.: 1) eig.: a) im allg.: simiae, Cael. in Cic. ep.: vultus forma, Lampr.: vultu nigriore, Vopisc.: scitis vultibus puellae, mit hübschen G., Sulp. Sev.: cadere in vultus, auf das Gesicht, Ov. – b) insbes., das abgebildete Gesicht, das Bild, Bildnis, Epicurii vultus, Plin. 35, 5: Probi vultus (Plur.), Vopisc. Prob. 23, 5: Philippei (Philippd'or) nostri vultus, Valer. imp. bei Treb. Poll. Claud. 14, 3. – 2) meton., das Aussehen, die Gestalt, naturae, Ov.: salis (Meeres), Verg.: totius domus funebris magis quam regius erat vultus, Val. Max. 5, 7. ext. 1: non esse unum eloquentiae vultum, Tac. dial. 18. – / Nbf. vultum, wov. Abl. Sing. vulto, Apul. met. 4, 25 Eyss.: Plur. volta (vulta), Enn. ann. 464. Lucr. 4, 1205 (1213).

    lateinisch-deutsches > vultus

  • 56 verbleichen

    verbleichen, a) v. Farben etc., decolorem fieri. – es verbleicht etwas, pallor decolorat alqd. verblichen, decolor; decoloratus. – b) v. Pers., des Todes v., mori.

    deutsch-lateinisches > verbleichen

  • 57 изменять окраску

    1) Chemistry: decolor, decolourize
    2) Drilling: decolorize
    3) Plastics: decolour

    Универсальный русско-английский словарь > изменять окраску

  • 58 изменять первоначальный цвет

    Makarov: decolor

    Универсальный русско-английский словарь > изменять первоначальный цвет

  • 59 клоп расписной люцерновый

    Универсальный русско-английский словарь > клоп расписной люцерновый

  • 60 обесцветить

    2) Architecture: peroxide
    3) Textile: discharge
    4) Makarov: deprive of colour

    Универсальный русско-английский словарь > обесцветить

См. также в других словарях:

  • Decolor — De*col or, v. t. [Cf. F. d[ e]colorer, L. decolorare. Cf. {Discolor}.] To deprive of color; to bleach. [1913 Webster] …   The Collaborative International Dictionary of English

  • decolor — decoloration, n. /dee kul euhr/, v.t. to remove the color from; deprive of color; bleach. Also, esp. Brit., decolour. [1400 50; late ME decolouren < L decolorare, equiv. to de DE + colorare to COLOR] * * * …   Universalium

  • decolor — v. remove color, cause fading, cause discoloration, deprive of color …   English contemporary dictionary

  • decolor — v. a.; (also decolorize) Deprive of color …   New dictionary of synonyms

  • decolor — de·color …   English syllables

  • decolor — verb remove color from The sun bleached the red shirt • Syn: ↑bleach, ↑bleach out, ↑decolour, ↑decolorize, ↑decolourize, ↑decolorise, ↑decolourise, ↑discol …   Useful english dictionary

  • Hypnelus ruficollis decolor — Hypnelus ruficollis decolor …   Wikipédia en Français

  • Cypa decolor — Scientific classification Kingdom: Animalia Phylum: Arthropoda Class: Insecta …   Wikipedia

  • Ameles decolor — Ameles deco …   Wikipédia en Français

  • Ameles Decolor — Ameles decolor …   Wikipédia en Français

  • Ameles decolor — Ameles decolor …   Wikipédia en Français

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»