Перевод: с французского на узбекский

с узбекского на французский

vouloir+du+mal+à+qn

  • 1 vouloir

    vt.
    1. istamoq, xohlamoq, tusamoq, ixtiyor, azm etmoq, rag‘bat qilmoq; arrangez-vous comme vous voulez bilganingizni qiling; sans le vouloir beixtiyor, g‘ayri ixtiyoriy, ga'yrishuuriy ravishda; vouloir du bien, du mal à qqn. yaxshilik, yomonlik tilamoq; que tu le veuilles ou non sen shuni istaysanmi, yo‘qmi, baribir; vouloir dire ifoda etmoq, bildirmoq; voulezvous! bas!
    2. talab qilmoq, so‘ramoq, buyurmoq; la loi veut qonun talab qiladi
    3. rozilik bermoq, rozi bo‘lmoq, ruxsat bermoq; je veux bien men roziman; voulez-vous! ovozingizni o‘chirasizmi yo yo‘qmi?
    4. marhamat qilmoq, lozim topmoq, iltifot ko‘rsatmoq; veuillez marhamat qilib, iltifot ko‘rsatsangiz; vous voudrez bien m'excuser aybga buyurmaysiz, uzr
    5. en vouloir à qqn. jahli chiqmoq, birovdan xafa bo‘lmoq, g‘azablanmoq; birovga sovuq munosabatda bo‘lmoq, kek saqlamoq; en vouloir à qqch. botinmoq, ko‘z olaytirmoq, qasd qilmoq; hasad qilmoq, suqlanmoq
    II se vouloir vpr. istamoq, tilamoq; s'en vouloir de tavba qilmoq, pushaymon bo‘lmoq, afsuslanmoq.
    nm. iroda, istak, tilak, xohish, ixtiyor, mayl, azm, ishtiyoq, ra'y, rag‘bat; bon, mauvais vouloir yaxshi, yomon niyat; avec tout mon bon vouloir chin dildan, chin ko‘ngildan.

    Dictionnaire Français-Ouzbek > vouloir

  • 2 dire

    I vt.
    1. gapirmoq, aytmoq, bayon qilmoq, bildirmoq; o‘qimoq; dire dans le dos orqasidan gapirmoq; dire en face yuziga aytmoq; dire son opinion fikrini bayon etmoq; dire à qqn. son fait, dire à qqn. ses quatre vérités haqiqatni yuzaga aytmoq, koyimoq, urishmoq; dire sa joie xursandchiligini izhor qilmoq; dire du bien, du mal de qqn. yaxshi, yomon fikr bildirmoq; il faut en dire autant shuni bu to‘g‘rida ham bildirish kerak; il n'y a pas à dire hech narsa deyolmaysan; pour ainsi dire mumkin bo‘lsa, shunday deyish lozim; sans mot dire bir so‘z demasdan; à vrai dire, à dire vrai loc.adv. haqiqatni aytganda; à vous dire vrai vijdonan sizga aytaman; on dit gapirayotibdilar, shunday gaplar yuribdi; il est dit deyilgan, aytilgan; c'est tout dire bu bilan hammasi aytildi; soit dit en passant shunchaki bayon qilib, o‘rnida aytib; ceci dit shundan kelib chiqib; c'est vite, bientôt dit bu aytishga oson; proprement dit aslini olganda; autrement dit boshqacha aytganda; entre nous soit dit o‘rtamizda aytilgan bo‘lsin; c'est dit hal bo‘ldi; c'est pas dit hali bir narsa deyish qiyin; vous m'en direz des nouvelles hali ko‘rasiz, ishonch hosil qilasiz; cet entrefilet en dit long bu maqola hali ko‘p narsalarni bayon qiladi; cela ne me dit rien bu menga qiziqarli emas, bu menga hech narsani anglatmaydi; pour mieu dire, tout dire yaxshisi; et dire que qarang, a! dites donc! quloq soling! nima gap! yana nima! on dirait shu singari, baayni, huddi; dire la bonne aventure kelajagini aytib bermoq, gol ochmoq, karomat qilmoq; vouloir dire bildirmoq, ifodalamoq; cela veut dire shuni bildiradi; cela va sans dire o‘z-o‘zidan ma'lum; si le coeur vous en dit agar siz shunday istasangiz; qu'est-ce à dire? bu nimani bildiradi? bu nima o‘zi? loc.conj. c'est à dire binobarin
    2. buyurmoq, amr qilmoq; on vous dit de cesser sizga aytayotibdi, to‘xtating!
    II se dire vpr.
    1. so‘z yuritilmoq, so‘zlanmoq, gapirilmoq, aytilmoq, deyilmoq, bahs qilinmoq, bayon etilmoq
    2. o‘zini tanitmoq, o‘z nomini aytmoq.
    nm. arz, arzu hol, ariza, arznoma; dire d'expert ekspert xulosasi; au dire de aytishlaricha.

    Dictionnaire Français-Ouzbek > dire

  • 3 venir

    vi.
    1. kelmoq, yetib kelmoq; kelmoq (transport vositasida); suzib kelmoq; uchib kelmoq; venir à pied piyoda kelmoq; venez me voir kelib turing, menikiga keling; vous venez mal à propos bevaqt, bemavrid keldingiz; venir en foule yopirilmoq, yopirilib, to‘dalashib kelmoq, gurillab kelavermoq; fam. je ne fais qu'aller et venir zumda, darrov qaytaman, boramanu kelaman; faire venir chaqirmoq, chorlamoq, taklif qilmoq; olib kelishni buyurmoq; buyurtma qilmoq; le mot ne vient pas bu so‘z tilimning uchida turibdi; un jour viendra hali bir kyn keladi, bir kun kelib; je te vois venir (avec tes gros sabots) ichingdagini bilib turibman, nima o‘ylaganing ochiq-oydin ko‘rinib turibdi
    2. bormoq; yurmoq; venir à la rencontre de kutib olishga chiqmoq, qarshi olmoq, peshvoz chiqmoq
    3. sodir bo‘lmoq, ro‘y bermoq; boshlanmoq, kelib chiqmoq; l'heure est venue de réfléchir o‘ylab olish fursati yetdi
    4. o‘smoq, rivojlanmoq
    5. predlogli konstruksiyalarda: venir de olib kelinmoq, yetib kelmoq; qolmoq, tegmoq, nasib bo‘lmoq, meros bo‘lib o‘ tmoq; chiqmoq, kelib chiqmoq, yuzaga kelmoq, sodir bo‘lmoq; venir à kelmoq; bormoq, yetmoq, ko‘ tarilmoq, erishmoq, muvaffaqiyat qozonmoq; borib yetmoq; venir au monde tug‘ilmoq, dunyoga kelmoq; venir à maturité voyaga yetmoq; venir à bout uddalamoq, eplamoq, bardosh bilan yengmoq; venir à point vaqtida kelmoq; mos, loyiq kelmoq; yetilmoq; venir à ses fins, à son but maqsadiga yetishmoq, niyatini amalga oshirmoq; venir après ketidan, izidan bormoq, ergashmoq; venir en dernier lieu oxirgi o‘rinda bo‘lmoq, bormoq; venir en estafette xabar bermoq, ogohlantirmoq; à venir kelajakdagi, oldindagi, kelasi; les générations à venir kelajak avlod; en venir à la conclusion xulosa chiqarmoq, xulosaga kelmoq; en venir aux mains, aux coups bir-biriga tashlanmoq, olishib ketmoq, do‘pposlashmoq; d'où vient que, de là vient que shuning uchun, shundan kelib chiqadiki, demak; vouloir en venir à biror tomonga yoki o‘zi istagan tomonga burmoq, olib kelmoq, shama qilmoq; il faut en venir là bunga barham berish kerak; y venir biror ahvolga borib yetmoq; qaror, ahd, jazm qilmoq; venir à faire qqch. bexosdan, bilmasdan, beixtiyor qilmoq; prov. tout vient à point à qui sait attendre sabrning tagi sariq oltin
    6. venir de + inf. (passé immédiat): je viens de me lever men endigina turdim
    II s'en venir vpr.vx. kelmoq.

    Dictionnaire Français-Ouzbek > venir

См. также в других словарях:

  • Vouloir du mal — ● Vouloir du mal chercher à nuire …   Encyclopédie Universelle

  • vouloir — 1. (vou loir), je veux, tu veux, il veut, nous voulons, vous voulez, ils veulent ; je voulais ; je voulus ; je voudrais ; veuille, qu il veuille, veuillons, veuillez, qu ils veuillent ; que je veuille, que tu veuilles, qu il veuille, que nous… …   Dictionnaire de la Langue Française d'Émile Littré

  • MAL — Le propre du mal tient en ceci qu’il ne peut être nommé, pensé, vécu qu’en relation avec une certaine idée du bien. Qu’il n’y ait pas de bien en soi, que ce que les hommes appellent le bien soit relatif aux situations et aux cultures, et le mal… …   Encyclopédie Universelle

  • mal — mal, ale (mal, ma l ; au pluriel, maux, qu on prononce mô ; l x se lie : des mô z affreux) 1°   Adj. Quinuit, qui blesse. 2°   S. m. Ce qui nuit, ce qui blesse. 3°   La part de mal qui, aux yeux de l homme, règne dans l univers. 4°   Ce qui est… …   Dictionnaire de la Langue Française d'Émile Littré

  • vouloir — VOULOIR. v. n. Avoit intention que, estre resolu à quelque chose. Le Roy veut que vous obeïssiez. je veux que cela soit. je n en veux rien faire. il voulut se battre. je le feray quand je voudray. il veut se perdre. Il est quelquefois actif. Je… …   Dictionnaire de l'Académie française

  • vouloir — 1. vouloir [ vulwar ] v. tr. <conjug. : 31> • XIIe; voleir Xe; lat. pop. °volere, sur le rad. de certaines formes du lat. class. velle I ♦ Avoir une volonté, une intention, un désir. A ♦ (Suivi de l inf., d une complétive ou d un pron.) 1 ♦ …   Encyclopédie Universelle

  • Mal — Pour les articles homonymes, voir MAL. « Maux » redirige ici. Pour la commune française, voir Maux (Nièvre). Le mal décrit un certain type d événements, de comportements ou d états de fait jugés nuisibles, destructeurs ou immo …   Wikipédia en Français

  • VOULOIR — v. a. ( Je veux, tu veux, il veut ; nous voulons, vous voulez, ils veulent. Je voulais. Je voulus. J ai voulu. Je voudrai. Je voudrais. Que je veuille, que tu veuilles, qu il veuille ; que nous voulions, que vous vouliez, qu ils veuillent. Que je …   Dictionnaire de l'Academie Francaise, 7eme edition (1835)

  • VOULOIR — v. tr. Avoir l’intention, la volonté de faire quelque chose, s’y déterminer. Il veut partir demain. Il veut faire ce voyage. Il n’en veut rien faire. Il le fera quand il voudra. Il veut être payé. Il signifie particulièrement Avoir une volonté… …   Dictionnaire de l'Academie Francaise, 8eme edition (1935)

  • vouloir — vt. ; vouloir, prétendre, assurer ; désirer, avoir envie de : VOLyAI (Aix.017, Albanais.001, Annecy.003, Arvillard.228b, Balme Si.020, Bellecombe Bauges.153, Billième.173, Bogève.217, Chable.232, Chambéry.025b, Compôte Bauges.271, Giettaz.215,… …   Dictionnaire Français-Savoyard

  • MAL — n. m. Ce qui est contraire au bien, ce qui est mauvais, nuisible, désavantageux, préjudiciable, etc. Le mal et le bien. Dieu dispense les biens et les maux. La vie est un enchaînement de biens et de maux. Mal physique. Mal moral. Il a souffert… …   Dictionnaire de l'Academie Francaise, 8eme edition (1935)

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»