Перевод: со всех языков на испанский

с испанского на все языки

voi

  • 1 voi

    temprano
    De bald, früh
    temprano
    De früh

    Guarani-Spanish dictionary > voi

  • 2 voi

    temprano
    De bald, früh
    temprano
    De früh

    Guarani-German dictionary > voi

  • 3 cantadorias

    Cantadorias, cojinetes por así llamarles de madera, bien de nogal o fresno, que llevan los carros del país donde va sujeto el eje. Recuerdo que cuando estos carros los cargábamos demasiado, chillaban con tanta fuerza que se sentían a gran distancia y su ruido penetrante era algo hermoso y misterioso que envolvía por todas las partes a mis embrujadoras aldeas. Debíamos de tener buen cuidado si el carro iba cargado con hierba seca, pues ya se dieron casos de incendiarse. Era muy bueno para que resistiesen más tiempo las cantadorias en cantar e incendiarse, untarlus con peyeyinus de toicin, xabón graxa ya oitres mentranzus (pellejos de tocino, jabón, grasa o cualquier cosa por el estilo), pero como estos productos se necesitaban para la casa, ya que la necesidad no permitía estos despilfarros, lo que solíamos hacer era echarles agua, o muchas veces mexábamus per d'enría les cantaories (meábamos por encima de las cantadorias). —Puéu falar nagora, que ya mious aldines d'afechu cuaxi murrierun, ya poucu mora neches comu cundu you yera un guaxín, nista poexia de Xulín de Lluza se puén xenardiar mamplenáu de couxes de nuexes aldines que güéi ya tan escosáes d'afechu. (Puedo decir ahora, que ya mis aldeas casi del todo se han muerto, ya muy poco mora en ellas de cuando yo era un niño, en este poema de Xulín de Lluza se pueden recordar muchas cosas de nuestras aldeas que hoy ya no existen. «L'ATAPECER DE L'ALDINA» Ya non semen nes aldés / cortinales de panzales / comu endenantes semaben, / dunde 'n andeches les xentes, / baxu 'l aburiante sol / de lus dies agosteirus; / dientru d'allegres folises, / cantaben amexoriandu / les arestoses espigues, / chándoles dientru les goxes / apelucáes d'una 'n una, / uá fatáus con les mexories / se les payes les xostienen / dreches comu xuncu 'n lluna. Ya non se ven nes aldés / nes solayeres quintanes, / a les xandongues muyeres / e nes tayueles sentáes, / con el banu nes rodielles / escoyendu pacientudes, / metantu parpayuelaben / lus chicharus ya les fabes, / u 'mugandu les ablanes / nel carrapieyu 'llancades, / u 'esfregandu les panoyes / de les riestres rabucades, / y'apartandu lus toruxus / con les fueyes arrugades, / p'encarnar pe les mañanes / el fueu denría lus llares. Ya non se macha l'espiga / nes atreináes antoxanes. / D'enriba de fortes mantes, / esfayéndula nes ergues / qu'el ravil vierte 'n escandes; / ya non se ven les muyeres / con el banu ente les manes, / banando desaforades / xebrandu la bona escanda / de les poxes esbiyáes. Ya non se machen castañes / que nel xardu se curaben, / pa faeles en mayuques / con lus callores ya fumus / ñacíus de les foguerades, / que debaxu les pregancies / enria 'l llar yeren tizáes, / que cocíes con calamona / toicín ya bones moscancies, / amañaben un potaxe / tan bonu comu les fabes. Ya non hay lus perteguirus / qu'áxiles comu 'l esquil / xubien a les castañales, / ya xacudien lus arizus / qu'en maniegues les muyeres / con lus murgaces pañaben, / alforxánduies nes corres / que nus castañeus moraben, / y' al tenor qu'empodrecien lus espineráus arizus, / les castañes maurecien, / ya les que taben piesláes / dientru de verdousu arizu, / más agrandiáes se faien / ya mexor gustu 'llumbraben. Ya non canten lus carrinus, / non rinchen sous cantaóries / per el pesu d'esquirpiádes / de panoyes, u castañes, / d'ablanuques u pataques, / d'espigues u de manzanes, / de paya, narbasu, lleña, / de pación, cuchu o de yerba. / Ya non se faen maureres / con les mexores castañes, / nel xomeráu tapadines / con folechus u con fueyes, / pa qu' arrexistieren lonxe, / ya non se tornaren dures / pa poder amagostales. Ya s’esfexu l’aldeina, / sólu lus vieyus la guarden, / ya non hay potes de pates, / nin caxilón nin pregancies, / ya lus llares de lus teixus / tan escosáus d'esperances, / ya non s' axuntes les xentes / e nes nueches envernales, / ente folixes gozóuses / riyénduse nes velades, / acorralandu lus llares / espantandu les poceyes / que blincaben de lus fueus / cundu nus llares tizaben. Ya non s'escuchen lus cuentus / qu'endenantes se cuntaben, / ya non se fala de Xanes / nin de Xumicius nin trasgus, / nin de Güésties nin fantasmes. ¡Fasta lluéu digu a mió aldea, / enxamás de lu xamases / del llau tigu voi xebrame, / faiga lu que faiga 'l mundiu, / a mious melgueres aldés / fasta 'l morrer voi cantales!

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > cantadorias

  • 4 clairvoyance

    kleə'voiəns
    (the power of seeing things not able to be perceived by the normal senses (eg details about life after death).) clarividencia
    tr[kleə'vɔɪəns]
    1 clarividencia
    clairvoyance [klær'vɔɪənts] n
    : clarividencia f
    n.
    clarividencia s.f.
    [klɛǝ'vɔɪǝns]
    N clarividencia f

    English-spanish dictionary > clairvoyance

  • 5 IMV

    English-Spanish medical dictionary > IMV

  • 6 intermittent mandatory ventilation

    English-Spanish medical dictionary > intermittent mandatory ventilation

  • 7 ви

    esp vosotros /as
    ara أنتم/ أنتن
    bul вие (мн. ч.)
    zho 你们
    fra vous
    eng you
    pol wy
    por vós
    ron voi
    rus вы

    Український багатомовний словник > ви

См. также в других словарях:

  • voi — vói pron.pers. di seconda pers.pl., s.m.inv. FO 1a. pron.pers. di seconda pers.pl., usato come soggetto anteposto o posposto al verbo quando chi parla o scrive si rivolge a un gruppo di persone: voi siete miei amici, pensateci voi; è spesso… …   Dizionario italiano

  • Voi — is a market town in southern Kenya, lying on the edge of the Tsavo National Park. It lies at the junction of the railway lines from Nairobi to Mombasa and Taveta. Also the Voi Sisal Estates are located near the town.Voi is located in the Taita… …   Wikipedia

  • voi — interj. žr. 1 vai 2: Voi, kad išmesi silkų traselę, mesk aukso inkarelį KlpD10. Voi tu, karaliau, turi razumą Plt. Voi, tavo darbas ar gatavas? LB234 …   Dictionary of the Lithuanian Language

  • Voi — auf der Karte Kenias Voi ist eine Marktstadt in Südkenia, am Rand des Tsavo Nationalparks. Sie liegt am Knotenpunkt der Eisenbahnlinien von Nairobi nach Mombasa und nach Tansania. Voi ist die Hauptstadt des Taita Taveta Districts. Weblinks …   Deutsch Wikipedia

  • voi — (voi) Interjection d impatience. •   Chicaneau : Si vous parlez toujours, il faut que je me taise. La comtesse : Ah ! que vous m obligez ! je ne me sens pas d aise. Chicaneau : J irais trouver mon juge et lui dirais.... La comtesse : Oui.… …   Dictionnaire de la Langue Française d'Émile Littré

  • VOI — Abreviatura de ventilación obligada intermitente. Diccionario Mosby Medicina, Enfermería y Ciencias de la Salud, Ediciones Hancourt, S.A. 1999 …   Diccionario médico

  • voi|là — «vwa LA», interjection. French. see there; behold …   Useful english dictionary

  • voi — {{hw}}{{voi}}{{/hw}}A pron. pers. m.  e f.  di seconda pers. pl. 1 Indica le persone a cui si parla, e si usa, come sogg., riferito a più persone; nel linguaggio arcaico, dialettale, commerciale o aulico, si usa anche rivolgendosi a una singola… …   Enciclopedia di italiano

  • voi — VOI1 pron. pers. 2 pl. 1. (Înlocuieşte numele persoanelor cărora li se adresează vorbitorul; la nominativ, are funcţie de subiect, adesea marcând insistenţa asupra subiectului) Voi să mergeţi, nu ei. 2. (La dativ, în formele vouă, vă, v , vi, are …   Dicționar Român

  • voi — bo·voi·dea; cer·voi·dea; con·fer·voi·de·ae; cun·je·voi; en·voi; gri·voi·se·rie; kri·voi; mal·voi·sie; ren·voi; voi·lier; voi·ture; voi·tu·rette; voi·là; cun·ge·voi; voi·la; voi·vod·ship; …   English syllables

  • Voi — 3°23′00″S 38°34′00″E / 3.383333, 38.566667 …   Wikipédia en Français

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»