-
1 antenna
s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si langle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix dantena o obertura), es parla dantenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom dantenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud duna antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix dones electromagnètiques, i daltres que fan de reflectors i estan darrere dun dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany dantena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples daltres tipus dantenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.
См. также в других словарях:
Vertical angle — Vertical Ver ti*cal, a. [Cf. F. vertical. See {Vertex}.] [1913 Webster] 1. Of or pertaining to the vertex; situated at the vertex, or highest point; directly overhead, or in the zenith; perpendicularly above one. [1913 Webster] Charity . . . is… … The Collaborative International Dictionary of English
vertical angle — n. either of a pair of angles of equal degree, lying opposite to each other at the intersection of two straight lines … English World dictionary
vertical angle — noun either of two equal and opposite angles formed by the intersection of two straight lines • Hypernyms: ↑angle * * * noun 1. : an angle measured on a vertical circle either upward or downward from the horizon 2. : either of two angles lying on … Useful english dictionary
vertical angle — /vɜtɪkəl ˈæŋgəl/ (say vertikuhl angguhl) noun 1. Geometry a. either of the two opposite angles formed by two intersecting lines or planes; vertically opposite angle. b. the angle at the vertex of a triangle or polygon. 2. Astronomy an angle… …
vertical angle — in dental radiology, the angle measured within a vertical plane, at which the central ray of the useful beam is projected relative to a horizontal plane of reference … Medical dictionary
vertical angle — The angle in a vertical plane between a line of sight and the horizontal, positive above the horizontal and negative below [25] … Lexicon of Cave and Karst Terminology
vertical angle — noun Date: 1571 either of two angles lying on opposite sides of two intersecting lines … New Collegiate Dictionary
vertical angle — Geom. one of two opposite and equal angles formed by the intersection of two lines. [1565 75] * * * … Universalium
vertical angle — ver′tical an′gle n. math. one of two opposite and equal angles formed by the intersection of two lines • Etymology: 1565–75 … From formal English to slang
Vertical — Ver ti*cal, a. [Cf. F. vertical. See {Vertex}.] [1913 Webster] 1. Of or pertaining to the vertex; situated at the vertex, or highest point; directly overhead, or in the zenith; perpendicularly above one. [1913 Webster] Charity . . . is the… … The Collaborative International Dictionary of English
Vertical anthers — Vertical Ver ti*cal, a. [Cf. F. vertical. See {Vertex}.] [1913 Webster] 1. Of or pertaining to the vertex; situated at the vertex, or highest point; directly overhead, or in the zenith; perpendicularly above one. [1913 Webster] Charity . . . is… … The Collaborative International Dictionary of English
