te+pas

s planxa ficada de pota

s doble pas, pas chassé

Esports: Gimnàstica

Def. del Termcat: Pas en què un peu encalça l'altre tan bon punt l'un avança amb un saltet.

s doble pas, pas chassé

Esports: Gimnàstica

Def. del Termcat: Pas en què un peu encalça l'altre tan bon punt l'un avança amb un saltet.

s pas lliure, pas franc

Esports: Hípica

Def. del Termcat: Pas de repòs en què es permet al cavall d'estirar el coll i abaixar el cap a voluntat.

s pas de mig patinador

Esports d'hivern

Def. del Termcat: Pas que consisteix a mantenir un esquí lliscant dins la traça mentre l'altra cama fa l'impuls característic del pas de patinador, per efectuar un canvi de direcció.

s NÀUT travessia (per mar) | encreuament, pas de vianants, cruïlla | gual | pas a nivell (tren)

s pas de l'oca

v marxar fent el pas de l'oca

s pas, port de muntanya, gorja, congost | passi, salconduit | carnet de soci | situació | aprovat | passada

v passar | oblidar-se, desaparèixer | ser acceptable, aprovar | travessar, deixar enrere | sobrepassar, passar de | sofrir, tolerar | aprovar | fer córrer | deixar passar | fer marxar, fer passar | dictar, pronunciar

abrev password contrasenya

pass away morir | passar, desaparèixer, oblidar-se

pass by deixar de banda, deixar córrer | passar prop de, passar de llarg

pass out desmaiar-se | deixar | graduar-se

pass on fer córrer, fer passar

pas over ometre, oblidar, passar per alt

pass up acostar, apropar, atansar

pass off passar, desaparèixer, fugir, marxar

s coïssor, picor | mal, dolor

adj elegant, selecte, refinat | llest, brillant, eixerit | lleuger, ràpid | dur, sever

v coure, picar, fer mal

a smart pace pas lleuger, bon pas

adv pas a pas, gradualment

s pas inferior, pas subterrani

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

loc a pas lleuger

s tresquarts

Esports: Rugbi

Def. del Termcat: Cadascun dels quatre jugadors situats darrere dels dos mitjos i davant del darrer que, en rebre la pilota del mig d'obertura, han d'intentar arribar a la zona d'assaig de l'adversari o, si és l'equip adversari el que ataca, barrar-li el pas.

s ELECTRÒN filtre de pas de banda,

s ELECTRÒN amplada de banda. Def. del Termcat: Màxima resolució transmesa o enregistrada d'un senyal de vídeo. NT: S'expressa normalment com la màxima freqüència acceptada per un sistema. En PAL, l'amplada de banda és de 5,5 MHz i en NTSC, de 4,2 MHz. | TRANSPORTS amplada de banda, temps, generalment expressat en segons, que transcorre entre el pas del primer vehicle i l'últim d'un grup de vehicles que circula a una velocitat adequada en un sistema progressiu de coordinació de semàfors. | FÍSICA amplada de banda, diferència entre els valors de les freqüències extremes d'una banda de freqüències utilitzada com a canal de transmissió.

s afectació ridícula del sublim, anticlímax, pas del sublim al ridícul

s fanal intermitent de pas de vianants

v barrar el pas

s transferència

Genètica

Def. del Termcat: Pas de molècules d'àcid nucleic o proteïnes des d'un gel a un filtre de nitrocel·lulosa o de niló, per acció de la força de capil·laritat o d'un camp elèctric.