-
1 decay
s decadència, decaïment | crepuscle, ocàs | ruïna | càries | putrefacció, descomposicióv arruïnar-se, malmetre's | corcar, podrir | extingir-se | declinar, anar a la ruïna | fer-se malbé, deteriorar-se |podrir-se, corrompre's -
2 bane
s ruïna, fatalitat, desgràcia | veri, metzina -
3 collapse
v esfondrar-se, ensorrar-se, endecrrocar-se | fracassar | plegar-se | MED tenir un col·lapses esfondrament, ensorrament, enderrocament | fig fracàs, ruïna | MED col·lapse -
4 condemned
adj DRET condemnat -ada | declarat en esta de ruïna (edifici) -
5 debacle
s fracàs, ruïna | desfeta, desastre -
6 disrepair
s ruïna, degradacióv enrunar-se -
7 downfall
s daltabaix, ruïna, caiguda -
8 go broke
v anar a la ruïna -
9 ruin
s ruïna, destrucció, ruïnes | perdicióv arruïnar, destruir | perdre -
10 totter
v fer tentines, vacil·lar | amenaçar ruïna -
11 tumble
s caiguda | desordre, confusióv caure a terra | agitar-se, rebolcar-se, regirar-se | estar a punt de caure, amenaçar ruïna | fer caure | preocupar, amoïnar | desordenar, enredartumble to adonar-se de, comprendre, veure -
12 tumbledown
adj que amenaça ruïna, a punt de caure, ruïnós -osa -
13 undoing
s ruïna, perdició -
14 wreck
s ruïna, restes | restes, carcassa, naufragiv fer naufragar, fer col·lisionar, destruir -
15 wreckage
s ruïna, restes
См. также в других словарях:
ruină — RUÍNĂ, ruine, s.f. 1. (Adesea fig.) Ceea ce a rămas dintr o construcţie veche, dărâmată; dărâmătură. ♢ loc. adj. În ruină (sau ruine) = ruinat, dărăpănat. ♦ fig. Rămăşiţă a trecutului. 2. (Rar) Faptul de a (se) ruina. 3. fig. Pierderea averii sau … Dicționar Român
ruina — RUINÁ, ruinez, vb. I. refl. şi tranz. 1. A (se) preface în ruină, a (se) dărăpăna, a (se) degrada. 2. fig. A şi pierde sau a face pe cineva să şi piardă averea, a sărăci sau a face să sărăcească; a (se) distruge. ♦ A( şi) distruge sănătatea. [pr … Dicționar Român
ruina — sustantivo femenino 1. (no contable) Destrucción o daño muy grande: la ruina de un edificio, la ruina de un puente, la ruina de la salud. 2. (no contable) Pérdida completa o casi completa de bienes y propiedades: Nos vamos a la ruina. La empresa… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
ruina — I {{/stl 13}}{{stl 8}}rz. ż Ia, CMc. ruinanie {{/stl 8}}{{stl 20}} {{/stl 20}}{{stl 12}}1. {{/stl 12}}{{stl 7}} coś zniszczonego, rozpadającego się, zdewastowanego : {{/stl 7}}{{stl 10}}Mieszkanie zastępcze okazało się ruiną. Tej ruiny nie warto… … Langenscheidt Polski wyjaśnień
ruina — ruìna ž DEFINICIJA 1. (ob. mn) knjiš. razvalina, ruševina 2. pren. onaj koji je propala zdravlja, potpuno oronuo [ruina od čovjeka] ETIMOLOGIJA lat. ≃ ruere: rušiti se … Hrvatski jezični portal
ruina — (Del lat. ruīna, de ruĕre, caer). 1. f. Acción de caer o destruirse algo. 2. Pérdida grande de los bienes de fortuna. 3. Destrozo, perdición, decadencia y caimiento de una persona, familia, comunidad o Estado. 4. Causa de esta caída, decadencia o … Diccionario de la lengua española
Ruina — (lat.), 1) Einsturz; 2) Niederlage; 3) bes. das, was herabgefallen od. eingefallen ist … Pierer's Universal-Lexikon
ruìna — ž 1. {{001f}}〈ob. mn〉 knjiš. razvalina, ruševina 2. {{001f}}pren. onaj koji je propala zdravlja, potpuno oronuo [∼ od čovjeka] ✧ {{001f}}lat … Veliki rječnik hrvatskoga jezika
ruina — ruina, ruinare, ruinoso v. rovina, rovinare, rovinoso … Enciclopedia Italiana
ruína — s. f. 1. Ato ou efeito de ruir. 2. Resto de edifício desmoronado. 3. Dissipação. 4. Perda; destruição. 5. Decadência. 6. Degradação; desmoralização. 7. Causa de males, perda de bens. 8. [Por extensão] Reflexo; vestígio … Dicionário da Língua Portuguesa
ruina — (Del lat. ruina.) ► sustantivo femenino 1 Acción de caer o destruirse una cosa: ■ acordonaron la zona para proceder a la ruina de la vieja casa. SINÓNIMO caída destrucción 2 Hundimiento o destrucción de cualquier cosa material o inmaterial: ■ la… … Enciclopedia Universal