-
1 excido
I ex-cido, cidī, —, ere [ cado ]1)а) падать (equo Sen; in flumen L)e. metu O — упасть в обморок от страхаб) выпадать ( de manibus C)e. sorte L — выпадать по жребию3) исчезать, пропадать ( spes excĭdit O)excĭdit omnis constantia attonĭtis Pt — (мы) были так поражены, что вся наша решимость пропалаmemoria alicujus rei excĭdit L или aliquid excidit de memoria L (ex animo L или animo V, O) — что-л. изглаживается из памяти (забывается)non excidit mihi me id fecisse C — я не забыл, что сделал этоnon e. sibi Sen — не терять самообладанияnon e. ab aevo Prp — стать достоянием вечности, остаться навеки в памяти потомстваexcĭdat illa dies aevo! St — да изгладится этот день из вечности (т. е. будь он проклят)!4) вырваться, освободиться ( vinculis V); перен. выскальзывать, ускользать ( a digitis O)verbum alicui или ex ore alicujus excĭdit C — слово сорвалось с чьих-л. уст6) терять, утрачивать, лишаться (e. ex familia Pl; de regno L или QC; uxore Ter)e. formula Sen, Su ( = cadĕre causā) — проиграть (судебное) делоe. ausis O — терпеть провал в начинаниях7) отклониться, разойтись ( ab aliquo LM)8) переходить, перерождаться ( in vitium H)II excīdo, cīdī, cīsum, ere [ex + caedo ]1) вырубать, выламывать ( lapides e terra C); срубать ( arborem C); высекать ( columnas rupibus V); продолбить, прорыть (montem Su; saxum C); прорубать, прокладывать ( vias inter montes PM); выкраивать, вырезать ( peltam V); отрезать (alicui linguam C, Pt); отрубать (alicui caput PM etc.)3) разорять ( urbes C); опустошать ( agros VP); разбивать, взламывать ( portas Cs); разрушать (murum H; domos C); уничтожать, истреблять (exercitum VP; gentem Teutonum VP)4) искоренять, подавлять (măla, vitia C, Sen etc.); вычеркнуть, изъять, исключить (aliquid ex animo C; aliquem numero civium PJ) -
2 excido
1.ex-cĭdo, cĭdi, 3, v. n. [cado], to fall out or down, to fall from (class.; esp. freq. in the trop. sense).I.Lit.A.In gen.: quod (animal) cum ex utero elapsum excidit, Cic. N. D. 2, 51, 128:B.sol excidisse mihi e mundo videtur,
id. Att. 9, 10, 3:gladii de manibus exciderunt,
id. Pis. 9 fin.; cf. id. Phil. 12, 3, 8; id. Cat. 1, 6 fin.;for which also: inter manus (urna),
Prop. 4 (5), 4, 22; and:a digitis (ansa),
Ov. H. 16, 252:Palinurus exciderat puppi,
Verg. A. 6, 339; cf.arce,
Ov. F. 5, 34:equis,
Sen. Herc. Oet. 1164:num qui nummi exciderunt, here, tibi, quod sic terram Obtuere?
Plaut. Bacch. 4, 4, 17; cf. id. Cist. 4, 2, 8; id. Merc. 3, 1, 44; id. Poen. 1, 2, 48:volvae excidunt,
Plin. 36, 21, 39, § 151.— Poet.:ita vinclis Excidet aut in aquas tenues dilapsus abibit,
will slip out of the fetters, Verg. G. 4, 410:in flumen (elephanti, sc. e rate),
Liv. 21, 28 fin.:cum Herculis pertractanti arma sagitta excidisset in pedem,
Plin. 25, 6, 30, § 66:ante pedes (lingua resecta),
Ov. Ib. 536.—In partic., of a lot, to fall of come out (very rare):II.ut cujusque sors exciderat,
Liv. 21, 42, 3;and hence, transf.: nominibus in urnam conjectis, citari quod primum sorte nomen excidit,
id. 23, 3, 7.Trop.A.In gen., to fall out involuntarily, fall from, slip out, escape:B.verbum ex ore alicujus,
Cic. Sull. 26; cf.:vox excidit ore: Venisti tandem, etc.,
Verg. A. 6, 686:tantumque nefas patrio excidit ore?
id. ib. 2, 658; cf.:scelus ore tuo,
Ov. M. 7, 172:quod verbum tibi non excidit, ut saepe fit, fortuito,
Cic. Phil. 10, 2 fin.; cf. Quint. 6, 3, 23; 7, 2, 52; 9, 4, 41 al.:libellus me imprudente et invito excidit,
escaped me without my knowledge or desire, Cic. de Or. 1, 21; cf. id. ib. 1, 2, 5:vox horrenda per auras excidit,
Verg. A. 9, 113:et pariter vultusque deo plectrumque colorque Excidit,
Ov. M. 2, 602; cf. id. ib. 4, 176:ut quodammodo victoria e manibus excideret,
Cic. Ep. ad Brut. 1, 10, 2:(versus) qui in breves excidunt,
i. e. which close, terminate, Quint. 9, 4, 106.— Poet.: in vitium libertas excidit, qs. falls away, sinks, = delabitur, Hor. A. P. 282.—In partic.* 1.To dissent, differ from any one's opinion: ego ab Archilocho excido, Lucil. ap. Non. 301, 18.—2.To pass away, be lost, perish, disappear:b.neque enim verendum est, ne quid excidat aut ne quid in terram defluat,
Cic. Lael. 16, 58:primo miser excidit aevo,
Prop. 3, 7, 7 (4, 6, 7 M.):nec vera virtus, cum semel excidit, etc.,
Hor. C. 3, 5, 30:at non ingenio quaesitum nomen ab aevo Excidet,
Prop. 3, 2, 24 (4, 1, 64 M.):excidit omnis luctus,
Ov. M. 8, 448:ne Tarentinae quidem arcis excidit memoria,
Liv. 27, 3 fin.; cf. the foll.—Esp.To fail, faint, swoon, lose one's self:c.excidit illa metu, rupitque novissima verba,
Ov. A. A. 1, 5, 39; cf.: ut scias quemadmodum nunquam excidam mihi, lose control of myself (through drink), Sen. de Ira, 3, 14, 1:quis me dolori reddit? quam bene excideram mihi!
Sen. Hippol. 589 sq. —To slip out, escape from the memory:3.excidere de memoria,
Liv. 29, 19 fin.:exciderat pacis mentio ex omnium animis,
id. 34, 37; cf.animo,
Verg. A. 1, 26; Ov. H. 20, 188;and pectore,
id. Pont. 2, 4, 24:o miram memoriam, Pomponi, tuam! at mihi ista exciderant,
Cic. Leg. 2, 18, 46; so with dat.:quae cogitatio, cum mihi non omnino excidisset, etc.,
id. Fam. 5, 13, 2; id. Att. 6, 1, 7; Quint. 4, 5, 4; 10, 1, 75; Prop. 3 (4), 24, 20; 4 (5), 7, 15 et saep.; cf. with a subjectclause:non excidit mihi, scripsisse me, etc.,
Quint. 2, 3, 10.— Absol.:quid? non haec varietas mira est, excidere proxima, vetera inhaerere? hesternorum immemores acta pueritiae recordari,
id. 11, 2, 6; 1, 12, 6; 4, 2, 91; 4, 5, 2; cf. with inf. clause:si calore dicendi vitare id excidisset,
id. 11, 3, 130; and with ut:excidit, ut peterem, etc.,
i. e. I forgot to beg, Ov. M. 14, 139.—Rarely transf. to the person:excidens,
who forgets, forgetful, Quint. 11, 2, 19:palam moneri excidentis est,
id. 11, 3, 132.—(Ex) aliquā re, of persons, to be deprived of, to lose, miss, forfeit (esp. freq. since the Aug. per.;2. I.in Cic. not at all): ex familia,
Plaut. Men. 4, 2, 104:uxore,
to be disappointed of, Ter. And. 2, 5, 12:regno,
Curt. 10, 5:quem si non tenuit, magnis tamen excidit ausis,
failed in a great attempt, Ov. M. 2, 328; cf.:fine medicinae,
Quint. 2, 17, 25:genere,
id. 1, 5, 16: qui apud privatos judices plus petendo formula excidissent, i. e. who lost their suits (for the usual cadere formulā or [p. 677] causā;v. cado, II.),
Suet. Claud. 14; Sen. Clem. 2, 3.Lit.:B.lapides e terra,
Cic. Off. 2, 3 fin.:omnes arbores longe lateque,
Caes. B. C. 2, 15, 1; cf.:excisa enim est arbor, non evulsa,
Cic. Att. 15, 4, 2: exciditur ilex (with percellunt magnas quercus), Enn. ap. Macr. S. 6, 2 (Ann. 194 ed. Vahl.):arborem e stirpe,
Dig. 43, 27, 1:ericium,
Caes. B. C. 3, 67 fin.:radicem,
Plin. 17, 11, 16, § 82:columnas rupibus,
Verg. A. 1, 428; cf.:rubos arvis,
Quint. 9, 4, 5: linguam alicui, Crassus ap. Cic. de Or. 3, 1 fin.:partum mulieri,
Dig. 11, 8, 2:os,
Cels. 8, 3:virilitatem,
i. e. to castrate, geld, Quint. 5, 12, 17;for which also, se,
Ov. F. 4, 361; cf. Dig. 48, 8, 4 fin.:vias per montes,
Plin. 36, 15, 24, § 125:latus rupis in antrum,
Verg. A. 6, 42; cf.:vasa anaglypta in asperitatem,
i. e. wrought with raised figures, Plin. 33, 11, 49, § 139: exciderat eum (sc. obeliscum) rex, majusque opus in devehendo statuendove multo quam in excidendo, i. e. cut out in the quarry, Plin. 36, 8, 14, § 67; absol., id. ib. § 65.—Transf., in gen., to raze, demolish, lay waste, destroy:II.qui domos inimicorum suorum oppugnavit, excidit, incendit,
Cic. Sest. 44:Numantiam,
id. Off. 1. 22, 76; cf.Trojam,
Verg. A. 2, 637:urbem,
id. ib. 12, 762:oppida,
Lact. 1, 18, 8:Germaniam,
Vell. 2, 123 fin.:agrum,
id. 2, 115:exercitum,
i. e. to cut to pieces, annihilate, id. 2, 120, 3.—Trop., to extirpate, remove, banish:aliquid ex animo,
Cic. Prov. Cons. 18, 43; cf.:iram animis, Sen. de Ira, 3, 1: aliquem numero civium,
Plin. Ep. 8, 18, 6. -
3 excido
[st1]1 [-] excĭdo, ĕre, cĭdi [ex + cado]: - intr. - [abcl][b]a - tomber de, tomber. - [abcl]b - faillir, se tromper. - [abcl]c - sortir, échapper. - [abcl]d - sortir de la mémoire, être oublié. - [abcl]e - mourir, périr. - [abcl]f - être dépossédé de, être privé de, perdre. - [abcl]g - être frustré de, ne pas obtenir. - [abcl]h - tomber en, finir en, se terminer en. - [abcl]i - s'écarter d'une opinion. - [abcl]j - manquer de mémoire.[/b] - verbum ex ore alicujus excidit: un mot échappe à qqn., qqn laisse échapper un mot. - excidere de manibus: échapper des mains. - excidere a digitis: échapper des doigts. - in vitium libertas excidit: la liberté tomba dans l’excès. - excidere (de memoria): sortir de la mémoir, oublier. - non excidit mihi scripsisse me: je n’ai pas oublié que j’ai écrit. - excidit, ut peterem, Ov. M. 14, 139: j'oubliai de demander. - (ex) aliquâ re excidere: être privé de qqch., perdre qqch. - regno excidere: être dépossédé du trône, être renversé de sontrône. - formulâ excidere: perdre son procès. - ut cujusque sors exciderat, Liv. 21, 42, 3: [chaque fois que le sort de chacun était sorti (de l'urne)] = chaque fois qu'un nom était tiré au sort. - citari quod primum sorte nomen excidit jussit, Liv. 23, 3, 7.: il fit citer en justice celui qu'on tira au sort en premier. [st1]2 [-] excīdo, ĕre, cīdi, cīsum [ex + caedo]: - tr. - [abcl][b]a - détacher en frappant, détacher en coupant, enlever en coupant, couper. - [abcl]b - abattre (un arbre). - [abcl]c - extraire en coupant, creuser, tailler (un arbre, des pierres). - [abcl]d - détacher, retrancher, extirper, ôter, bannir. - [abcl]e - abattre, renverser, détruire, démolir, dévaster, raser, anéantir.[/b] - excidere ericium, Caes. B. C. 3, 67: couper le cheval de frise. - excidere linguam alicui, Crassus ap. Cic. de Or. 3, 1 fin.: couper la langue à qqn. - excidere arborem e stirpe, Dig. 43, 27, 1: couper l'arbre par le pied. - excidere columnas rupibus, Virg. En. 1.428: tailler des colonnes dans des roches. - excidere virilitatem, Quint. 5, 12, 17: castrer. - excidere aliquid ex animo, Cic. Prov. Cons. 18.43: bannir qqch. de son esprit. - excidere aliquem numero civium, Plin. Ep. 8, 18, 6: retrancher qqn. du nombre des citoyens. - excidere domum: détruire une maison.* * *[st1]1 [-] excĭdo, ĕre, cĭdi [ex + cado]: - intr. - [abcl][b]a - tomber de, tomber. - [abcl]b - faillir, se tromper. - [abcl]c - sortir, échapper. - [abcl]d - sortir de la mémoire, être oublié. - [abcl]e - mourir, périr. - [abcl]f - être dépossédé de, être privé de, perdre. - [abcl]g - être frustré de, ne pas obtenir. - [abcl]h - tomber en, finir en, se terminer en. - [abcl]i - s'écarter d'une opinion. - [abcl]j - manquer de mémoire.[/b] - verbum ex ore alicujus excidit: un mot échappe à qqn., qqn laisse échapper un mot. - excidere de manibus: échapper des mains. - excidere a digitis: échapper des doigts. - in vitium libertas excidit: la liberté tomba dans l’excès. - excidere (de memoria): sortir de la mémoir, oublier. - non excidit mihi scripsisse me: je n’ai pas oublié que j’ai écrit. - excidit, ut peterem, Ov. M. 14, 139: j'oubliai de demander. - (ex) aliquâ re excidere: être privé de qqch., perdre qqch. - regno excidere: être dépossédé du trône, être renversé de sontrône. - formulâ excidere: perdre son procès. - ut cujusque sors exciderat, Liv. 21, 42, 3: [chaque fois que le sort de chacun était sorti (de l'urne)] = chaque fois qu'un nom était tiré au sort. - citari quod primum sorte nomen excidit jussit, Liv. 23, 3, 7.: il fit citer en justice celui qu'on tira au sort en premier. [st1]2 [-] excīdo, ĕre, cīdi, cīsum [ex + caedo]: - tr. - [abcl][b]a - détacher en frappant, détacher en coupant, enlever en coupant, couper. - [abcl]b - abattre (un arbre). - [abcl]c - extraire en coupant, creuser, tailler (un arbre, des pierres). - [abcl]d - détacher, retrancher, extirper, ôter, bannir. - [abcl]e - abattre, renverser, détruire, démolir, dévaster, raser, anéantir.[/b] - excidere ericium, Caes. B. C. 3, 67: couper le cheval de frise. - excidere linguam alicui, Crassus ap. Cic. de Or. 3, 1 fin.: couper la langue à qqn. - excidere arborem e stirpe, Dig. 43, 27, 1: couper l'arbre par le pied. - excidere columnas rupibus, Virg. En. 1.428: tailler des colonnes dans des roches. - excidere virilitatem, Quint. 5, 12, 17: castrer. - excidere aliquid ex animo, Cic. Prov. Cons. 18.43: bannir qqch. de son esprit. - excidere aliquem numero civium, Plin. Ep. 8, 18, 6: retrancher qqn. du nombre des citoyens. - excidere domum: détruire une maison.* * *Excido, excidis, pen. corr. excidi, excidere, Ab ex, et cado, cadis, compositum. Plaut. Cheoir, Tomber.\Mihi ista exciderant. Cic. J'avoye oublié ces choses, Cela m'estoit eschappé de la memoire.\Tibi excidimus. Ouidius. Tu nous as oublié, Tu n'as plus souvenance de nous.\Excidit. Quintil. Il ne scait là où il en est, Il a oublié.\Necdum etiam causae irarum, saeuique dolores Exciderant animo. Virgil. Il ne les avoit pas encore oubliees, Cela n'estoit pas encore hors de son cerveau.\Excidit ex hac familia. Plaut. Il est privé et banni de ceste famille.\Ingenio alicuius excidere. Ouid. Estre mis en oubli.\In vitium libertas excidit. Horat. Est tombee en, etc.\Excidit memoria huius rei, vel Haec res excidit e memoria. Liu. On n'en a plus de memoire.\Vultus, oratio, mens denique excidit. Cic. Il perdit contenance, parolle et entendement.\Exciderat pacis mentio ex omnium animis. Liu. Il ne leur souvenoit plus de parler de paix.\Excidit mihi verbum ex ore. Cic. M'est eschappé et sorti hors de la bouche.\Excidit e manibus victoria. Cic. Elle m'est eschappee des mains.\Excidere vxore. Terent. Herus vxore excidit. N'aura point à femme celle qu'il pensoit, Il en est frustré et privé, Il a failli à avoir celle qu'il pensoit.\Excidere ab aliquo. Lucilius. N'estre point d'accord et de son opinion.\Excido, excidis, excidi, excisum, penul. prod. excidere, Ab ex et Caedo, caedis, compositum. Couper.\Excidere lapides ex terra. Cic. Couper, et tirer des pierres d'une carriere.\Excidere stagnum in petra. Colum. Entailler.\Excidere manibus suis patriam. Plaut. Destruire.\Vrbes excidere. Cic. Destruire, Raser.\Excidere et euertere vrbem. Cic. Ruiner.\Ex animo excidere tempus aliquod. Cic. L'oster de sa memoire et souvenance, L'oublier.\Excidere numero ciuium aliquem. Plin. iunior. Le bannir de la ville.
Перевод: со всех языков на все языки
со всех языков на все языки- Со всех языков на:
- Все языки
- Со всех языков на:
- Все языки
- Английский
- Русский
- Французский