-
1 optics
s òptica -
2 fibre optics
s fibra òptica -
3 amplifier
s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell denergia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font denergia (font dalimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del dentrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de lamplificador. En cas contrari es diu que lamplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal dentrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per lamplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs dona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització damplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de lamplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual sinjecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics. -
4 booster
s elevador de tensió | aumentador de pressió | repetidor (radio) | MED vacuna suplementària | TECNOL amplificador s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell denergia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font denergia (font dalimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del dentrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de lamplificador. En cas contrari es diu que lamplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal dentrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per lamplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs dona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització damplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de lamplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual sinjecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics. -
5 film camera
s càmera cinematogràficaImatge. SoDef. del Termcat: Aparell integrat per diversos elements òptics, mecànics i de comandament, que impressiona imatges òptiques sobre una pel·lícula sensible, amb una cadència variable de fotogrames per segon que, un cop projectats successivament, produeixen una sensació de moviment. -
6 motion-picture camera
s càmera cinematogràficaImatge. SoDef. del Termcat: Aparell integrat per diversos elements òptics, mecànics i de comandament, que impressiona imatges òptiques sobre una pel·lícula sensible, amb una cadència variable de fotogrames per segon que, un cop projectats successivament, produeixen una sensació de moviment. -
7 movie camera
s càmera cinematogràficaImatge. SoDef. del Termcat: Aparell integrat per diversos elements òptics, mecànics i de comandament, que impressiona imatges òptiques sobre una pel·lícula sensible, amb una cadència variable de fotogrames per segon que, un cop projectats successivament, produeixen una sensació de moviment. -
8 photographic camera
s càmera fotogràficaImatge. SoDef. del Termcat: Aparell integrat per diversos elements òptics, mecànics i de comandament, que impressiona imatges òptiques sobre una pel·lícula sensible.
См. также в других словарях:
OPTICS — (Ordering Points To Identify the Clustering Structure, etwa ‚Punkte ordnen um die Clusterstruktur zu identifizieren‘) ist ein dichtebasierter Algorithmus zur Clusteranalyse. Er wurde von Mihael Ankerst, Markus M. Breunig, Hans Peter Kriegel und… … Deutsch Wikipedia
Optics — Студийный альбом I:Scintilla … Википедия
optics — UK US /ˈɒptɪks/ noun [U] COMMUNICATIONS, IT ► the study of light or the use of light in technical instruments: »The phone uses advanced optics to provide a sharp display … Financial and business terms
Optics — Op tics, n. [Cf. F. optique, L. optice, Gr. ? (sc. ?). See {Optic}.] That branch of physical science which treats of the nature and properties of light, the laws of its modification by opaque and transparent bodies, and the phenomena of vision.… … The Collaborative International Dictionary of English
optics — (n.) science of sight and light, 1570s, from OPTIC (Cf. optic); also see ICS (Cf. ics) … Etymology dictionary
optics — ► PLURAL NOUN (usu. treated as sing. ) ▪ the branch of science concerned with vision and the behaviour of light … English terms dictionary
optics — [äp′tiks] n. [< OPTIC] the branch of physics dealing with the nature and properties of light and vision … English World dictionary
Optics — For the book by Sir Isaac Newton, see Opticks. Optical redirects here. For the musical artist, see Optical (artist). Optics includes study of dispersion of light. Optics is the branch of … Wikipedia
optics — /op tiks/, n. (used with a sing. v.) the branch of physical science that deals with the properties and phenomena of both visible and invisible light and with vision. [1605 15; < ML optica < Gk optiká, n. use of neut. pl. of OPTIKÓS; see OPTIC,… … Universalium
optics — Synonyms and related words: Newtonian physics, acoustics, actinology, actinometry, aerophysics, applied physics, astrophysics, basic conductor physics, biophysics, catoptrics, chemical physics, cryogenics, crystallography, cytophysics, dioptrics … Moby Thesaurus
optics — /ˈɒptɪks/ (say optiks) noun 1. the branch of physical science that deals with the properties and phenomena of light and with vision. –phrase 2. the optics of …, the overall impression made by …: the optics of the last week have not been good for… …
