mhz

abrev megahertz MHz

s ELECTRÒN amplada de banda. Def. del Termcat: Màxima resolució transmesa o enregistrada d'un senyal de vídeo. NT: S'expressa normalment com la màxima freqüència acceptada per un sistema. En PAL, l'amplada de banda és de 5,5 MHz i en NTSC, de 4,2 MHz. | TRANSPORTS amplada de banda, temps, generalment expressat en segons, que transcorre entre el pas del primer vehicle i l'últim d'un grup de vehicles que circula a una velocitat adequada en un sistema progressiu de coordinació de semàfors. | FÍSICA amplada de banda, diferència entre els valors de les freqüències extremes d'una banda de freqüències utilitzada com a canal de transmissió.

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

s TECNOL analitzador d'espectres. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Instrument per a mesurar l'espectre de freqüències de senyals. Consisteix en un sistema receptor heterodí de banda ampla format per un seguit d’etapes (s'utilitzen diverses freqüències intermèdies). El senyal que es connecta a la seva entrada s'aplica directament a un atenuador variable, normalment amb salts de 10 dB, per obtenir a la seva sortida el nivell de potència òptim per atacar el mesclador. A la sortida de l’últim mesclador s'hi connecta un amplificador per augmentar el nivell del senyal abans de connectar-lo a l'entrada d'un altre filtre passabanda, que presenta, però, la peculiaritat de tenir una amplada de banda variable: aquest filtre, anomenat filtre de resolució, és el que fixarà el nivell màxim de prestacions de l'aparell. Hi ha un amplificador logarítmic capaç de donar un senyal de sortida proporcional al logaritme del senyal d'entrada, fet que permet directament la conversió a dB. A continuació s'hi connecta un detector que dóna un senyal de baixa freqüència, proporcional a l'amplitud del de RF a l'entrada. Abans de connectar la sortida del detector a la pantalla de l'analitzador, es disposa un filtre passabaixes, anomenat filtre de vídeo amb freqüència de tall variable, que elimina els components de més alta freqüència que pertorben la mesura. Els analitzadors de FFT poden operar fins a pocs MHz, i es basen en el càlcul en temps real de la transformada ràpida de Fourier (FFT, de fast Fourier transform); el senyal analògic que es vol mesurar es digitalitza i es processa a fi d'obtenir i representar en una pantalla el seu espectre calculat a partir de les mostres del senyal temporal. L'analitzador d'espectres òptic, usat en sistemes de fibra òptica, es basa en una descomposició de la llum mitjançant prismes i permet visualitzar des de l'espectre d’infrarojos fins al de la llum visible.

s TECNOL analitzador d'espectres. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Instrument per a mesurar l'espectre de freqüències de senyals. Consisteix en un sistema receptor heterodí de banda ampla format per un seguit d’etapes (s'utilitzen diverses freqüències intermèdies). El senyal que es connecta a la seva entrada s'aplica directament a un atenuador variable, normalment amb salts de 10 dB, per obtenir a la seva sortida el nivell de potència òptim per atacar el mesclador. A la sortida de l’últim mesclador s'hi connecta un amplificador per augmentar el nivell del senyal abans de connectar-lo a l'entrada d'un altre filtre passabanda, que presenta, però, la peculiaritat de tenir una amplada de banda variable: aquest filtre, anomenat filtre de resolució, és el que fixarà el nivell màxim de prestacions de l'aparell. Hi ha un amplificador logarítmic capaç de donar un senyal de sortida proporcional al logaritme del senyal d'entrada, fet que permet directament la conversió a dB. A continuació s'hi connecta un detector que dóna un senyal de baixa freqüència, proporcional a l'amplitud del de RF a l'entrada. Abans de connectar la sortida del detector a la pantalla de l'analitzador, es disposa un filtre passabaixes, anomenat filtre de vídeo amb freqüència de tall variable, que elimina els components de més alta freqüència que pertorben la mesura. Els analitzadors de FFT poden operar fins a pocs MHz, i es basen en el càlcul en temps real de la transformada ràpida de Fourier (FFT, de fast Fourier transform); el senyal analògic que es vol mesurar es digitalitza i es processa a fi d'obtenir i representar en una pantalla el seu espectre calculat a partir de les mostres del senyal temporal. L'analitzador d'espectres òptic, usat en sistemes de fibra òptica, es basa en una descomposició de la llum mitjançant prismes i permet visualitzar des de l'espectre d’infrarojos fins al de la llum visible.