-
1 metal
[ˈmetəl]metal -
2 akkor
Metaləridən -
3 dökme
Metal tökmə; çuqun -
4 nonmetal
Metal mənşəli olmayan -
5 simbə
metal üzərində mıx yeri açmaq üçün alət (misg.); müq.et: azərb. sümbə -
6 maden
1) metal; maden alaşımı – metal ərintisi; maden kap – metal qab; 2) filiz, mineral, külçəfiliz, külçə, metal, mineral -
7 osteosentez
Osteosintez; sümüyün qırıq uclarının metal tikişlərlə, metal lövhə və ya metal mıxlarla bir-birinə təsbit edilməsi -
8 Metallflugzeug
n av. metal uçaq; \Metallflugzeuggießer m tökməçi (metal tökən fəhlə); \Metallflugzeugguß m tex. metaltökmə; \Metallflugzeugindustrie f metal sənayesi -
9 Metallarbeiter
m metalçı (metal sənayesi fəhləsi); \Metallarbeiterbarren m metal külçəsi/tiri -
10 Tiegel
m (6) 1. güvəc, küpə, dibçək; 2. tex. puta; metal əritmək üçün qab; mətb. tiqel (çap maşınında kağızı qəlibə basan metal lövhə) -
11 автогенный
прил. tex. avtogen; автогенная сварка avtogen qaynaq (iki metal hissəsini əridərək birləşdirmə). -
12 алюминий
м мн. нет kim. alümin (gümüş rəngli yüngül metal). -
13 анероид
м fiz. aneroid (metal barometr). -
14 арматура
ж tex. armatura (1. elektrik işığı çəkmək üçün lazım olan şeylər; 2. dəmir-beton qurğularda metal çərçivə: 3. bir mexanizmin müntəzəm və təhlükəsiz işləməsini tə'min etmək üçün lazım olan alət və cihazlar; 4. köhn. silah, əsləhə). -
15 барий
м мн. нет kim. barium (sarımtıl rəngli yumşaq metal). -
16 бериллий
м kim. berillium (poladı boz rəngli və çox yüngül metal). -
17 било
ср bilo (siqnal vermək üçün metal lövhə). -
18 биметаллы
мн. (ед. биметалл м) bimetallar (iki müxtəlif metal qatından ibarət olan mə'mulat). -
19 блесна
ж (мн. блёсны) balıq tutmaq üçün qarmağa bağlanan metal lövhəcik (balıqcıq). -
20 блюминг
м tex. blyuminq (metal yayan böyük maşın).
См. также в других словарях:
Metal — Entstehungsphase: Anfang 1970er Jahre Herkunftsort: Großbritannien Stilistische Vorläufer Hard Rock Pionierbands … Deutsch Wikipedia
métal — métal, aux [ metal, o ] n. m. • déb. XIIe; lat. metallum « métal, mine » 1 ♦ Corps simple, doué d un éclat particulier (éclat métallique), bon conducteur de la chaleur et de l électricité et formant, par combinaison avec l oxygène, des oxydes… … Encyclopédie Universelle
Metal — Met al (? or ?; 277), n. [F. m[ e]tal, L. metallum metal, mine, Gr. ? mine; cf. Gr. ? to search after. Cf. {Mettle}, {Medal}.] 1. (Chem.) An elementary substance, as sodium, calcium, or copper, whose oxide or hydroxide has basic rather than acid… … The Collaborative International Dictionary of English
metal — (Del fr. métal, o cat. metall). 1. m. Quím. Cada uno de los elementos químicos buenos conductores del calor y de la electricidad, con un brillo característico, y sólidos a temperatura ordinaria, salvo el mercurio. En sus sales en disolución… … Diccionario de la lengua española
metal — sustantivo masculino 1. Cuerpo simple que se caracteriza por tener un brillo particular, ser un buen conductor del calor y la electricidad y ser sólido a temperatura ambiente (excepto el mercurio): metales alcalinos, metales de tierras raras,… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
metal — s. m. 1. Nome genérico dos corpos minerais, mais ou menos maleáveis e fusíveis, que são bons condutores da eletricidade e do calórico. 2. [Figurado] Dinheiro; riquezas. 3. Tom, timbre. 4. [Heráldica] Cor branca (de prata) ou amarela (de ouro).… … Dicionário da Língua Portuguesa
metal — [met′ l] n. [OFr < L metallum, metal, mine, quarry < Gr metallon, mine, quarry] 1. a) any of a class of chemical elements, as iron, gold, or aluminum, generally characterized by ductility, malleability, luster, and conductivity of heat and… … English World dictionary
Metal — Met al, v. t. [imp. & p. p. {Metaled} (? or ?) or {Metalled}; p. pr. & vb. n. {Metaling} or {Metalling}.] To cover with metal; as, to metal a ship s bottom; to metal a road. [1913 Webster] … The Collaborative International Dictionary of English
metal — Metal, Metallum. Metal d argent, Argentum. Metal fait d or, avec la cinquieme partie d argent, Electrum. Une sorte de metal qui se trouve és mines d or et d argent, Sandaracha. Qui tire les metaux de la terre, Metallicus … Thresor de la langue françoyse
metal — I {{/stl 13}}{{stl 8}}rz. mnż III, D. u; lm D. i {{/stl 8}}{{stl 7}} substancja o charakterystycznym połysku, dużej ciągliwości i kowalności, będąca dobrym przewodnikiem ciepła i elektryczności, np. miedź, żelazo, ołów, złoto <łac. z gr.>… … Langenscheidt Polski wyjaśnień
metal — METAL. s. m. Corps mineral qui se forme dans les entrailles de la terre, & qui est fusile & malleable. L or est le premier, le plus beau, & le plus precieux des metaux. il y a sept metaux qu on attribuë aux sept Planetes. le vif argent est un… … Dictionnaire de l'Académie française