medi

s tècnic -a de medi ambient

Medi ambient. Professions

Persona que professionalment s'ocupa de dur a terme tasques relacionades amb la gestió del medi ambient.

s ambientòleg -òloga

Medi ambient. Professions

Persona especialitzada en ciències ambientals.

s ambientalista

Medi ambient

Def. del Termcat: Persona que participa activament en la defensa del medi ambient, especialment pel que fa a la conservació i a l'equilibri ecològic.

s bioremediació

Medi ambient

Def. del Termcat: Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.

s bioremediador

Medi ambient

Def. del Termcat: Agent biològic utilitzat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure els d'origen inorgànic, i transformar-los en productes sense efectes ambientals no desitjats.

Nota: Un contaminant d'origen orgànic és degradable. Un contaminant d'origen inorgànic difícilment es pot degradar, i cal transformar-lo en un compost menys tòxic. El procés que se segueix en aquest cas per a descontaminar el medi és generalment el d'extracció per bioacumulació.

Formes desestimades: bioremei

s producció més neta. Def. del Termcat: Aplicació contínua d'una estratègia de prevenció ambiental integrada a processos i productes, a fi de reduir riscs que puguin afectar les persones i el medi ambient. NT: En processos productius, el concepte de producció més neta inclou la conservació de matèries primeres i energia, i la reducció en quantitat i/o toxicitat de residus i emissions. El PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) utilitza sovint el concepte de producció més neta per a remarcar que en aquest camp el treball està contínuament en vies de realització i progrés.

s MEDI AMBIENT programa ambiental. Def. del Termcat: Pla de les activitats i objectius específics d'una empresa, organització, etc. que tenen per objecte protegir el medi ambient en un centre productiu determinat, que inclou una descripció general de les mesures adoptades o previstes per assolir aquests objectius i, si s'escau, els terminis establerts per a la seva aplicació.

s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s MEDI AMBIENT millor pràctica ambiental

s agar amb sang

Microbiologia

Def. del Termcat: Medi de cultiu de microorganismes que conté agar i sang, generalment de be. Formes desestimades: agar sang

s elevador de tensió | aumentador de pressió | repetidor (radio) | MED vacuna suplementària | TECNOL amplificador s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s agar amb sang i cervell i cor

Microbiologia

Def. del Termcat: Medi de cultiu de microorganismes que conté agar, sang i infusions de cervell de vedella i cor de vaca.

s agar amb sang i cervell i cor

Microbiologia

Def. del Termcat: Medi de cultiu de microorganismes que conté agar, sang i infusions de cervell de vedella i cor de vaca.

s sòlid groller, groller

Medi ambient

Def. del Termcat: Sòlid que es troba en les aigües residuals i que pot ser separat per reixes d'1 a 10 cm de pas.

s desbast de grollers, predesbast

Medi ambient

Def. del Termcat: Operació de separar els sòlids grollers que es troben en les aigües residuals.

s plomall cònic

Medi ambient

Def. del Termcat: Plomall que mergeix horitzontalment en forma de con i que es produeix en situacions d'estratificació indiferent de l'atmosfera.

s desertificació

Medi ambient

Def. del Termcat: Procés de formació de deserts induït per l'ésser humà.

Formes desestimades: desertització

s terra de diatomees

Química analítica

Def. del Termcat: Dipòsit terrós calcari format essencialment per frústuls de diatomees, que s'utilitza com a suport sòlid en cromatografia de gasos.

s terra de diatomees, terra d'infusoris

Medi ambient

Def. del Termcat: Substància terrosa calcària formada essencialment per frústuls de diatomees, que s'utilitza per la seva porositat com a filtre en la depuració d'aigües residuals.

s daina, cèrvola | conilla, llebre

abrev DOE, Department of the Environment ministeri de Medi Ambient de la Gran Bretanya

abrev DOE, Departament of Energy ministeri d'energia dels Estats Units

s ambient, medi ambient |

s pl condicions ambientals

s ministeri del medi ambient