-
101 придираться без оснований
General subject: correct MagnificatУниверсальный русско-английский словарь > придираться без оснований
-
102 делать не вовремя
-
103 делать не вовремя или не к месту
Religion: (что-л.) sing Magnificat at matinsУниверсальный русско-английский словарь > делать не вовремя или не к месту
-
104 arriver
vqui se hâte trop, arrive tard — см. plus on se hâte moins on avance
ce n'est pas le tout de se lever matin, il faut arriver à l'heure — см. c'est peu de se lever matin, mais c'est tout de partir à l'heure
arriver pile — см. tomber pile
croire qu'il n'y a qu'à souffler dessus, qu'on va y arriver en soufflant dessus — см. croire qu'il n'y a qu'à souffler
arriver en trombe — см. en trombe
-
105 chanter
vchanter en mesure — см. en mesure
-
106 corriger
-
107 Meryemana ilahisi
n. Magnificat -
108 magnific
adj1) чудовий, прекрасний2) вражаючий, переконливий3) величний, помпезний (про манери, стиль мови)4) хвалебний* * *= magnificat; a; іст.1) чудовий2) значний ( по величині)3) помпезний, пишномовний (про манеру, стиль мови)4) хвалебний -
109 Дева Mариjа
(молитвена песна)Magnificat -
110 величание
-
111 магнификат
nchurch. magnificat -
112 еда
1) ( действие) il mangiare, l'assumere cibo, pasto м.2) ( пища) cibo м.* * *ж.1) ( действие) pasto m; il mangiare2) ( приём пищи) pasto m; consumazione ( в ресторане)3) ( пища) cibo m* * *n1) gener. commestione, mangiamento, tavola, mangiare, cibo, cose da mangiare, pasto, roba da mangiare, vitto, vivanda2) jocul. becchime, magnificat -
113 жратва
-
114 пора есть
ncolloq. e l'ora del magnificat -
115 amplifier
s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell denergia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font denergia (font dalimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del dentrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de lamplificador. En cas contrari es diu que lamplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal dentrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per lamplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs dona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització damplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de lamplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual sinjecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics. -
116 booster
s elevador de tensió | aumentador de pressió | repetidor (radio) | MED vacuna suplementària | TECNOL amplificador s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell denergia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font denergia (font dalimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del dentrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de lamplificador. En cas contrari es diu que lamplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal dentrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per lamplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs dona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització damplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de lamplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual sinjecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics. -
117 величание
1) (краткое песнопение в византийском обряде, прославляющее Иисуса Христа, Богородицу или какого-л. святого; начинается со слова "Величаем" или "Ублажаем"; поётся в праздничные дни на утрене после полиелея) the Exaltation, лат. Magnificat; греч. Megalynarion2) (стих, песнопение в честь кого-л. или чего-л., тж. в честь живущих лиц) songs of praise -
118 Да возвеличится
(одно из песнопений катол. церкви; тж. Магнификат) лат. MagnificatРусско-английский словарь религиозной лексики > Да возвеличится
-
119 Песнь Богородицы
the Theotokion, the Hymn of the Mother of God, катол., лат. MagnificatРусско-английский словарь религиозной лексики > Песнь Богородицы
-
120 anima
ănĭma, ae, f. ( gen. animāï, Lucr. 1, 112; 3, 150 et saep.; cf. Neue, Formenl. I. p. 12; Lachm. ad Lucr. 1, 29; dat. and abl. plur. regul. animis, Cic. Fam. 14, 14; Lact. Inst. 6, 20, 19; 7, 2, 1; Arn. 2, 18; 2, 30; 2, 33; Aug. Civ. Dei, 13, 18; 13, 19; id. Ver. Relig. 22, 43:I.animabus, only in eccl. and later Lat.,
Vulg. Exod. 30, 12; ib. Psa. 77, 18; ib. Matt. 11, 29; ib. Heb. 13, 17 et saep.; Tert. adv. Marc. 4, 34; id. Anim. 33 al.; Aug. Civ. Dei, 19, 23; Prud. c. Symm. 1, 531; Aus. Rer. Odyss. 11; Serv. ad Verg. A. 6, 136 al.; Neue, Formenl. I. p. 29) [v. animus], pr. that which blows or breathes; hence,Lit., air, a current of air, a breeze, wind (mostly poet.):II.ne quid animae forte amittat dormiens,
Plaut. Aul. 2, 4, 23 sq.: vela ventorum animae immittere, Att. ap. Non. p. 234, 9 (Trag. Rel. p. 137 Rib.):aurarum leves animae,
Lucr. 5, 236:prece quaesit Ventorum pavidus paces animasque secundas,
he anxiously implores a lull in the winds and a favoring breeze, id. 5, 1229:impellunt animae lintea,
Hor. C. 4, 12, 2:Ne dubites quin haec animaï turbida sit vis,
Lucr. 6, 693: Quantum ignes animaeque [p. 121] valent (of the wind in the workshop of Vulcan), Verg. A. 8, 403.—Also of a flame of fire (blowing like the air): noctilucam tollo, ad focum fero, inflo; anima reviviscit, Varr. ap. Non. p. 234, 5.—Transf.A.In gen., the air, as an element, like fire, water, and earth (mostly poet.): aqua, terra, anima et sol, Enn. ap. Varr. R. R. 1, 4, 1:B.qui quattuor ex rebus posse omnia rentur, Ex igni, terrā atque animā, procrescere et imbri,
Lucr. 1, 715:ut, quem ad modum ignis animae, sic anima aquae, quodque anima aquae, id aqua terrae proportione redderet. Earum quattuor rerum etc.,
Cic. Tim. 5:utrum (animus) sit ignis, an anima, an sanguis,
id. Ac. 2, 39, 124:si anima est (animus), fortasse dissipabitur,
id. Tusc. 1, 1, 24; 1, 25, 6:si deus aut anima aut ignis est, idem est animus hominis,
id. ib. 1, 26, 65:animus ex inflammatā animā constat, ut potissimum videri video Panaetio,
id. ib. 1, 18, 42:Semina terrarumque animaeque,
Verg. E. 6, 32.—The air inhaled and exhaled, breath (concr.); while spiritus denotes orig. breathing (abstr.; very freq. in prose and poetry); cf. Cic. N. D. 2, 54, 136:C.excipiat animam eam, quae ducta sit spiritu,
Plaut. As. 5, 2, 44:animam compressi, aurem admovi,
Ter. Phorm. 5, 6, 28 Ruhnk.:animam recipe,
take breath, id. Ad. 3, 2, 26:cum spiritus ejus (sc. Demosthenis) esset angustior, tantum continendā animā in dicendo est assecutus, ut, etc.,
Cic. de Or. 1, 61, 261:ne circuitus ipse verborum sit longior quam vires atque anima patiatur,
id. ib. 3, 49, 191; 3, 46, 181; id. N. D. 2, 54, 136: fetida anima nasum oppugnat, Titin. ap. Non. p. 233, 5 (Com. Rel. p. 136 Rib.); Caecil. ib. 9:qui non modo animum integrum, sed ne animam quidem puram conservare potuisset,
Cic. Verr. 2, 3, 58: animas et olentia Medi Ora fovent illo, with this the Medes correct their breath, etc., Verg. G. 2, 134:respiramen iterque Eripiunt animae,
Ov. M. 12, 143; cf. id. F. 1, 425:animae gravitas,
bad smell of the breath, Plin. 20, 9, 35, § 91; cf. id. 11, 37, 72, § 188; 22, 25, 64, § 132 al.:artavit clusitque animam,
Luc. 4, 370; so Tac. A. 6, 50:spes illorum abominatio animae,
Vulg. Job, 11, 20.—Of breath exhaled:inspirant graves animas,
Ov. M. 4, 498.— Of the air breathed into a musical instrument, a breath of air, Varr. ap. Non. p. 233. 13.—Since air is a necessary condition of life,1.. The vital principle, the breath of life:2.animus est, quo sapimus, anima, quā vivimus,
Non. p. 426, 27 (hence anima denotes the animal principle of life, in distinction from animus, the spiritual, reasoning, willing principle; very freq. in Lucr. and class.): Mater est terra, ea parit corpus, animam aether adjugat, Pac. ap. Non. p. 75, 11 (Trag. Rel. p. 88 Rib.):tunc cum primis ratione sagaci, Unde anima atque animi constet natura, videndum,
whence spring life and the nature of the mind, Lucr. 1, 131; 3, 158 sq.; so id. 3, 417 sq.; 3, 565; 3, 705; 2, 950; 4, 922; 4, 944; 4, 959; 6, 798; 6, 1223;6, 1233 et saep.: deus totus est sensuus, totus visuus, totus audituus, totus animae, totus animi, totus sui,
Plin. 2, 7, 5, § 14 Jan:quaedam (animantia) animum habent, quaedam tantum animam,
Sen. Ep. 58:anima omnis carnis in sanguine est,
Vulg. Lev. 17, 14 al. —Hence,In gen., life:3.cum anima corpus liquerit,
Att. Trag. Rel. p. 214 Rib.:Animae pauxillulum in me habet,
Naev. Com. Rel. p. 14 Rib.: Date ferrum, quī me animā privem, Enn. ap. Non. p. 474, 31 (Trag. Rel. p. 37 Rib.): me dicabo atque animam devōvo (i. e. devovero) hostibus, Att. ap. Non. p. 98, 12 (Trag. Rel. p. 283 Rib.):conficit animam vis volneris,
Att. Trag. Rel. p. 209 Rib.:adimere animam,
Plaut. Mil. 3, 1, 137; so id. Men. 5, 5, 7:exstinguere,
Ter. Ad. 3, 2, 16:relinquere,
id. ib. 3, 4, 52:edere,
Cic. Sest. 38:de vestrā vitā, de conjugum vestrarum ac liberorum animā judicandum est,
id. Cat. 4, 9, 18:si tibi omnia sua praeter animam tradidit,
id. Rosc. Am. 50:libertas et anima nostra in dubio est,
Sall. C. 52, 6:pauci, quibus relicta est anima, clausi in tenebris, etc.,
id. J. 14, 15; cf.retinere,
id. ib. 31, 20:de manu viri et fratris ejus requiram animam hominis,
Vulg. Gen. 9, 5; ib. Matt. 2, 20; ib. 1 Cor. 14, 7:animam agere,
to give up the ghost, to die, Cic. Tusc. 1, 9, 19;so also efflare,
to expire, id. ib.; id. Mil. 18 fin.; Suet. Aug. 99; so,exhalare,
Ov. M. 15, 528; and, exspirare, id. ib. 5, 106 (cf. in Gr. thumon apopneein, psuchên ekpneein, bion apopsuchein, etc.):deponere,
Nep. Hann. 1, 3:ponere,
Vulg. Joan. 10, 17; 13, 27:amittere,
Lucr. 6, 1233:emittere,
Nep. Epam. 9, 3 Br. (so in Gr. aphienai tên psuchên):proicere,
Verg. A. 6, 436:purpuream vomit ille animam, said of a wounded man,
id. ib. 9, 349.—In Vulg. Matt. 16, 25 and 26, anima in v. 25 seems to pass to the higher meaning, soul, (cf. infra, II. D.) in v. 26, as hê psuchê in the original also can do.— Poet.:anima amphorae,
the fumes of wine, Phaedr. 3, 1: Ni ego illi puteo, si occepso, animam omnem intertraxero, draw up all the life of that well, i. e. draw it dry, Plaut. Am. 2, 2, 41.— Trop.:corpus imperii unius praesidis nutu, quasi animā et mente, regeretur,
Flor. 4, 3:accentus quasi anima vocis est,
Pompon. p. 67 Lind.—Prov.: animam debere, to owe life itself, of one deeply in debt:quid si animam debet?
Ter. Phorm. 4, 3, 56 (Graecum proverbium: kai autên tên psuchên opheilei, Don.).—Metaph., applied to plants and other things possessing organic life, Sen. Ep. 58; so Plin. 17, 21, 35, § 152; 31, 1, 1, § 3; 14, 1, 3, § 16 al.—Meton., a creature endowed with anima, a living being: ova parere solet genu' pennis condecoratum, non animam, Enn. ap. Varr. L. L. 5, 10, 18:4.hi (deos) fibris animāque litant,
Stat. Th. 2, 246; Vulg. Gen. 2, 7; ib. Josh. 11, 11; ib. Luc. 9, 56; ib. Act. 2, 43 et saep.:animae rationis expertes,
Lact. 3, 8.—So esp. of men (as we also say souls for persons; poet. or in post-Aug. prose):egregias animas, quae sanguine nobis Hanc patriam peperere suo, etc.,
Verg. A. 11, 24:animae quales nec candidiores, etc.,
Hor. S. 1, 5, 41; Luc. 5, 322:vos Treveri et ceterae servientium animae,
ministering spirits, Tac. H. 4, 32.—So in enumerations in eccl. Lat.:hos genuit Jacob sedecim animas,
Vulg. Gen. 46, 18; 46, 22; ib. Act. 2, 41; 7, 14.—Of slaves (eccl. Lat.):merces animarum hominum,
Vulg. Apoc. 18, 13 (after the use of hê psuchê and). —Hence, also, souls separated from the body, the shades of the Lower World, manes: Unde (ex Averno) animae excitantur, Enn. ap. Cic. Tusc. 1, 16, 37:tu pias laetis animas reponis Sedibus,
Hor. C. 1, 10, 17; cf. id. S. 1, 8, 29:animamque sepulcro Condimus,
Verg. A. 3, 67; Ov. M. 7, 612; so id. ib. 8, 488; 10, 41; 14, 411; 15, 158; Suet. Caes. 88; so,vita: tenuīs sine corpore vitas volitare,
Verg. A. 6, 292.—So in eccl. Lat. of departed spirits:timete eum, qui potest animam et corpus perdere in Gehennam,
Vulg. Matt. 10, 28 bis:non derelinques animam meam in Inferno,
ib. Act. 2, 27; ib. Apoc. 6, 9; 20, 4.—As expressive of love:D.vos, meae carissimae animae,
my dearest souls, Cic. Fam. 14, 14; 14, 18:Pro quā non metuam mori, Si parcent animae fata superstiti,
the dear surviving life, Hor. C. 3, 9, 12; cf.:animae dimidium meae,
id. ib. 1, 3, 8:meae pars animae,
id. ib. 2, 17, 5.—Sometimes for animus, as the rational soul of man.a.The mind as the seat of thought (cf. animus, II. A.):b.anima rationis consiliique particeps,
Cic. N.D.1, 31, 87:causa in animā sensuque meo penitus affixa atque insita,
id. Verr. 2, 5, 53:ingenii facinora, sicut anima, immortalia sunt,
Sall. J. 2, 2.—So often in eccl. Lat.:ad te Domine, levavi animam meam,
Vulg. Psa. 24, 1; 102, 1; 118, 129:magnificat anima mea Dominum,
ib. Luc. 1, 46; ib. Act. 15, 24 al.—As the seat of feeling (cf. animus, II. B.): sapimus animo, fruimur animā: sine animo anima est debilis, Att. ap. Non. p. 426, 29 (Trag. Rel. p. 175 Rib.):E.desiderat anima mea ad te, Deus,
Vulg. Psa. 41, 2:tristis est anima mea,
ib. Matt. 26, 38; ib. Joan. 10, 27 et saep.—For consciousness (cf. animus, II. A. 3. and conscientia, II. A.):cum perhibetur animam liquisse,
Lucr. 3, 598; in this phrase animus is more common.
См. также в других словарях:
MAGNIFICAT — MAGNIFICA Le magnificat est un cantique liturgique chanté quotidiennement à l’office des vêpres, sur le texte latin Magnificat anima mea Dominum ... (Mon âme exalte le Seigneur ...) d’après l’évangile de saint Luc (I, 46 à 55). Il s’agit du… … Encyclopédie Universelle
Magnificat — • The title commonly given to the Latin text and vernacular translation of the Canticle (or Song) of Mary Catholic Encyclopedia. Kevin Knight. 2006. Magnificat Magnificat … Catholic encyclopedia
Magnificat — [lateinisch] das, (s)/ s, Magnifikat, neutestamentlicher Lobgesang (Canticum), den Maria, die Mutter Jesu, nach Lukas 1, 46 55 anlässlich ihres Besuches bei Elisabeth gesprochen hat; benannt nach dem ersten Wort der lateinischen Übersetzung des … Universal-Lexikon
Magníficat — puede hacer referencia a: Magníficat, oración de la Iglesia católica, basada en palabras de María, madre de Jesús, citadas en el Evangelio; Magníficat, composiciones musicales que ponen música a esas palabras. Esta página de desambiguación… … Wikipedia Español
MAGNIFICAT — secundum est ex tribus Euangelicis Canticis, quae in Ecclesia Romana in psalmodia recitantur. Cum enim Canticorum horum X. sint, septem eorum ex antiquo Testam. deprompta et per 7. hebdomadis dies ad Laudes distributa sunt: reliqua tria ex… … Hofmann J. Lexicon universale
magníficat — (Del lat. magnifĭcat, magnifica, alaba, primera palabra de este canto). m. Cántico que, según el Evangelio de San Lucas, dirigió al Señor la Virgen María en la visitación a su prima Santa Isabel, y que se reza o canta al final de las vísperas.… … Diccionario de la lengua española
Magnificat — Magnificat, Anfang und Benennung eines Lobliedes der Maria (Luk. 1,46.). Das Magnificat von Durante hat sich einen bleibenden Ruhm erworben und ein neueres von B. Klein verdient ihn. –k … Damen Conversations Lexikon
Magnificat — Magnificat, der Lobgesang Marias, Lucas 1, 46–55 (Magnificat anima mea, Dominum, den Herrn preist meine Seele); von vielen Meistern componirt … Herders Conversations-Lexikon
magnificat — MAGNIFICÁT s. n. compoziţie muzicală polifonică, de forma unei cantate; cântec de slavă, punctul culminant într o misă. (< gern. Magnifikat, fr. magnificat) Trimis de raduborza, 15.09.2007. Sursa: MDN … Dicționar Român
Magnificat — c.1200, from Latin third person singular of magnificare (see MAGNIFICENCE (Cf. magnificence)), from first words of the Virgin s hymn (Luke i:46, in Vulgate Magnificat anima mea dominum My soul doth magnify the Lord ) used as a canticle … Etymology dictionary
magníficat — sustantivo masculino 1. Área: religión Según la Biblia, himno de acción de gracias a Dios que entonó la Virgen María en su visita a su prima Santa Isabel: El coro de niños de la abadía cerró la misa mariana con el magníficat … Diccionario Salamanca de la Lengua Española