-
1 magnes
-
2 Magnes
-
3 Magnes
-
4 māgnēs
māgnēs ētis, adj., Μάγνησ, of Magnesia (in Thessaly): lapis, a magnet, loadstone.* * *I(gen.), magnetis ADJof a magnet/lodestoneIImagnet, lodestone -
5 magnes
-
6 Magnes
Magnēsia, ae, f., = Magnêsia, a geographical proper name.A.A country in Thessaly, on the Ægean Sea, Mel. 2, 3, 4; Plin. 4, 9, 16, § 32; Liv. 42, 54, 10; 44, 11, 3. —B.A city in Caria, on the Mæander, now Aineh Bazar, Plin. 5, 29, 31, § 114; Liv. 37, 45, 1; Nep. Them. 10, 2.—C.A city in Lydia, on Mount Sipylus, now Manisa, Plin. 2, 91, 93, § 205; Liv. 36, 43, 9; 37, 10, 12; 37, 11, 3.—Hence,A.Magnēsĭus, a, um, adj., = Magnêsios, of or belonging to Magnesia, Magnesian:B.Magnesia flumine saxa,
i. e. of the magnet, Lucr. 6, 1064; v. 1. magnes.—Magnessa, ae, adj. f., = Magnêssa, a Magnesian woman:C.Magnessam Hippolyten dum fugit abstinens,
Hor. C. 3, 7, 18.—Magnētarches, ae, m., = Magnêtarchês, the chief magistrate of the Magnesians, Liv. 35, 31, 11; 35, 39, 6. —D.Magnētes, um, m., = Magnêtes, the Magnesians, Liv. 33, 32; 34; 35, 31:E.(lapis) Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 909; Luc. 6, 385:Magnetas adit vagus exsul,
Ov. M. 11, 408.—In sing.: Magnes, ētis, m., a Magnesian:Dionysius Magnes,
Cic. Brut. 91, 316.—As adj., Magnes campus, Val. Fl. 2, 9.—Mag-nētis, ĭdis, adj. f., = Magnêtis, of or belonging to Magnesia, Magnesian:cur umquam Colchi Magnetida vidimus Argo? (because built at Pagasae, in Magnesia),
Ov. H. 12, 9. -
7 magnes
1.magnes, ētis, m., = magnês, with or without lapis, a magnet, loadstone:2.(lapis), quem magneta vocant patrio de nomine Grai Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 908; cf. Plin. 36, 16, 25, § 126:lapis,
Lucr. 6, 1046; Cic. Div. 1, 39, 86.—Without lapis, Sil. 3, 265.—Hence, adj.: magnētĭcus, a, um, magnetic:gemma,
Claud. de Magnet. 26.Magnes, ētis, v. Magnesia, II. D. -
8 Magnesia
Magnēsia, ae, f., = Magnêsia, a geographical proper name.A.A country in Thessaly, on the Ægean Sea, Mel. 2, 3, 4; Plin. 4, 9, 16, § 32; Liv. 42, 54, 10; 44, 11, 3. —B.A city in Caria, on the Mæander, now Aineh Bazar, Plin. 5, 29, 31, § 114; Liv. 37, 45, 1; Nep. Them. 10, 2.—C.A city in Lydia, on Mount Sipylus, now Manisa, Plin. 2, 91, 93, § 205; Liv. 36, 43, 9; 37, 10, 12; 37, 11, 3.—Hence,A.Magnēsĭus, a, um, adj., = Magnêsios, of or belonging to Magnesia, Magnesian:B.Magnesia flumine saxa,
i. e. of the magnet, Lucr. 6, 1064; v. 1. magnes.—Magnessa, ae, adj. f., = Magnêssa, a Magnesian woman:C.Magnessam Hippolyten dum fugit abstinens,
Hor. C. 3, 7, 18.—Magnētarches, ae, m., = Magnêtarchês, the chief magistrate of the Magnesians, Liv. 35, 31, 11; 35, 39, 6. —D.Magnētes, um, m., = Magnêtes, the Magnesians, Liv. 33, 32; 34; 35, 31:E.(lapis) Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 909; Luc. 6, 385:Magnetas adit vagus exsul,
Ov. M. 11, 408.—In sing.: Magnes, ētis, m., a Magnesian:Dionysius Magnes,
Cic. Brut. 91, 316.—As adj., Magnes campus, Val. Fl. 2, 9.—Mag-nētis, ĭdis, adj. f., = Magnêtis, of or belonging to Magnesia, Magnesian:cur umquam Colchi Magnetida vidimus Argo? (because built at Pagasae, in Magnesia),
Ov. H. 12, 9. -
9 Magnesius
Magnēsia, ae, f., = Magnêsia, a geographical proper name.A.A country in Thessaly, on the Ægean Sea, Mel. 2, 3, 4; Plin. 4, 9, 16, § 32; Liv. 42, 54, 10; 44, 11, 3. —B.A city in Caria, on the Mæander, now Aineh Bazar, Plin. 5, 29, 31, § 114; Liv. 37, 45, 1; Nep. Them. 10, 2.—C.A city in Lydia, on Mount Sipylus, now Manisa, Plin. 2, 91, 93, § 205; Liv. 36, 43, 9; 37, 10, 12; 37, 11, 3.—Hence,A.Magnēsĭus, a, um, adj., = Magnêsios, of or belonging to Magnesia, Magnesian:B.Magnesia flumine saxa,
i. e. of the magnet, Lucr. 6, 1064; v. 1. magnes.—Magnessa, ae, adj. f., = Magnêssa, a Magnesian woman:C.Magnessam Hippolyten dum fugit abstinens,
Hor. C. 3, 7, 18.—Magnētarches, ae, m., = Magnêtarchês, the chief magistrate of the Magnesians, Liv. 35, 31, 11; 35, 39, 6. —D.Magnētes, um, m., = Magnêtes, the Magnesians, Liv. 33, 32; 34; 35, 31:E.(lapis) Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 909; Luc. 6, 385:Magnetas adit vagus exsul,
Ov. M. 11, 408.—In sing.: Magnes, ētis, m., a Magnesian:Dionysius Magnes,
Cic. Brut. 91, 316.—As adj., Magnes campus, Val. Fl. 2, 9.—Mag-nētis, ĭdis, adj. f., = Magnêtis, of or belonging to Magnesia, Magnesian:cur umquam Colchi Magnetida vidimus Argo? (because built at Pagasae, in Magnesia),
Ov. H. 12, 9. -
10 Magnessa
Magnēsia, ae, f., = Magnêsia, a geographical proper name.A.A country in Thessaly, on the Ægean Sea, Mel. 2, 3, 4; Plin. 4, 9, 16, § 32; Liv. 42, 54, 10; 44, 11, 3. —B.A city in Caria, on the Mæander, now Aineh Bazar, Plin. 5, 29, 31, § 114; Liv. 37, 45, 1; Nep. Them. 10, 2.—C.A city in Lydia, on Mount Sipylus, now Manisa, Plin. 2, 91, 93, § 205; Liv. 36, 43, 9; 37, 10, 12; 37, 11, 3.—Hence,A.Magnēsĭus, a, um, adj., = Magnêsios, of or belonging to Magnesia, Magnesian:B.Magnesia flumine saxa,
i. e. of the magnet, Lucr. 6, 1064; v. 1. magnes.—Magnessa, ae, adj. f., = Magnêssa, a Magnesian woman:C.Magnessam Hippolyten dum fugit abstinens,
Hor. C. 3, 7, 18.—Magnētarches, ae, m., = Magnêtarchês, the chief magistrate of the Magnesians, Liv. 35, 31, 11; 35, 39, 6. —D.Magnētes, um, m., = Magnêtes, the Magnesians, Liv. 33, 32; 34; 35, 31:E.(lapis) Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 909; Luc. 6, 385:Magnetas adit vagus exsul,
Ov. M. 11, 408.—In sing.: Magnes, ētis, m., a Magnesian:Dionysius Magnes,
Cic. Brut. 91, 316.—As adj., Magnes campus, Val. Fl. 2, 9.—Mag-nētis, ĭdis, adj. f., = Magnêtis, of or belonging to Magnesia, Magnesian:cur umquam Colchi Magnetida vidimus Argo? (because built at Pagasae, in Magnesia),
Ov. H. 12, 9. -
11 Magnetarches
Magnēsia, ae, f., = Magnêsia, a geographical proper name.A.A country in Thessaly, on the Ægean Sea, Mel. 2, 3, 4; Plin. 4, 9, 16, § 32; Liv. 42, 54, 10; 44, 11, 3. —B.A city in Caria, on the Mæander, now Aineh Bazar, Plin. 5, 29, 31, § 114; Liv. 37, 45, 1; Nep. Them. 10, 2.—C.A city in Lydia, on Mount Sipylus, now Manisa, Plin. 2, 91, 93, § 205; Liv. 36, 43, 9; 37, 10, 12; 37, 11, 3.—Hence,A.Magnēsĭus, a, um, adj., = Magnêsios, of or belonging to Magnesia, Magnesian:B.Magnesia flumine saxa,
i. e. of the magnet, Lucr. 6, 1064; v. 1. magnes.—Magnessa, ae, adj. f., = Magnêssa, a Magnesian woman:C.Magnessam Hippolyten dum fugit abstinens,
Hor. C. 3, 7, 18.—Magnētarches, ae, m., = Magnêtarchês, the chief magistrate of the Magnesians, Liv. 35, 31, 11; 35, 39, 6. —D.Magnētes, um, m., = Magnêtes, the Magnesians, Liv. 33, 32; 34; 35, 31:E.(lapis) Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 909; Luc. 6, 385:Magnetas adit vagus exsul,
Ov. M. 11, 408.—In sing.: Magnes, ētis, m., a Magnesian:Dionysius Magnes,
Cic. Brut. 91, 316.—As adj., Magnes campus, Val. Fl. 2, 9.—Mag-nētis, ĭdis, adj. f., = Magnêtis, of or belonging to Magnesia, Magnesian:cur umquam Colchi Magnetida vidimus Argo? (because built at Pagasae, in Magnesia),
Ov. H. 12, 9. -
12 Magnetes
Magnēsia, ae, f., = Magnêsia, a geographical proper name.A.A country in Thessaly, on the Ægean Sea, Mel. 2, 3, 4; Plin. 4, 9, 16, § 32; Liv. 42, 54, 10; 44, 11, 3. —B.A city in Caria, on the Mæander, now Aineh Bazar, Plin. 5, 29, 31, § 114; Liv. 37, 45, 1; Nep. Them. 10, 2.—C.A city in Lydia, on Mount Sipylus, now Manisa, Plin. 2, 91, 93, § 205; Liv. 36, 43, 9; 37, 10, 12; 37, 11, 3.—Hence,A.Magnēsĭus, a, um, adj., = Magnêsios, of or belonging to Magnesia, Magnesian:B.Magnesia flumine saxa,
i. e. of the magnet, Lucr. 6, 1064; v. 1. magnes.—Magnessa, ae, adj. f., = Magnêssa, a Magnesian woman:C.Magnessam Hippolyten dum fugit abstinens,
Hor. C. 3, 7, 18.—Magnētarches, ae, m., = Magnêtarchês, the chief magistrate of the Magnesians, Liv. 35, 31, 11; 35, 39, 6. —D.Magnētes, um, m., = Magnêtes, the Magnesians, Liv. 33, 32; 34; 35, 31:E.(lapis) Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 909; Luc. 6, 385:Magnetas adit vagus exsul,
Ov. M. 11, 408.—In sing.: Magnes, ētis, m., a Magnesian:Dionysius Magnes,
Cic. Brut. 91, 316.—As adj., Magnes campus, Val. Fl. 2, 9.—Mag-nētis, ĭdis, adj. f., = Magnêtis, of or belonging to Magnesia, Magnesian:cur umquam Colchi Magnetida vidimus Argo? (because built at Pagasae, in Magnesia),
Ov. H. 12, 9. -
13 Magnetis
Magnēsia, ae, f., = Magnêsia, a geographical proper name.A.A country in Thessaly, on the Ægean Sea, Mel. 2, 3, 4; Plin. 4, 9, 16, § 32; Liv. 42, 54, 10; 44, 11, 3. —B.A city in Caria, on the Mæander, now Aineh Bazar, Plin. 5, 29, 31, § 114; Liv. 37, 45, 1; Nep. Them. 10, 2.—C.A city in Lydia, on Mount Sipylus, now Manisa, Plin. 2, 91, 93, § 205; Liv. 36, 43, 9; 37, 10, 12; 37, 11, 3.—Hence,A.Magnēsĭus, a, um, adj., = Magnêsios, of or belonging to Magnesia, Magnesian:B.Magnesia flumine saxa,
i. e. of the magnet, Lucr. 6, 1064; v. 1. magnes.—Magnessa, ae, adj. f., = Magnêssa, a Magnesian woman:C.Magnessam Hippolyten dum fugit abstinens,
Hor. C. 3, 7, 18.—Magnētarches, ae, m., = Magnêtarchês, the chief magistrate of the Magnesians, Liv. 35, 31, 11; 35, 39, 6. —D.Magnētes, um, m., = Magnêtes, the Magnesians, Liv. 33, 32; 34; 35, 31:E.(lapis) Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 909; Luc. 6, 385:Magnetas adit vagus exsul,
Ov. M. 11, 408.—In sing.: Magnes, ētis, m., a Magnesian:Dionysius Magnes,
Cic. Brut. 91, 316.—As adj., Magnes campus, Val. Fl. 2, 9.—Mag-nētis, ĭdis, adj. f., = Magnêtis, of or belonging to Magnesia, Magnesian:cur umquam Colchi Magnetida vidimus Argo? (because built at Pagasae, in Magnesia),
Ov. H. 12, 9. -
14 Magnesia
Māgnēsia, ae, f. (Μαγνησία), I) ein fruchtbarer Küstenstrich außerhalb des Pelion am Ägäischen Meere, später zu Thessalien gerechnet, Liv. 42, 54, 10 u. s. – II) Statt in Karien, am Mäander, j. Inek-bazar, Liv. 37, 45, 1. Nep. Them. 10, 2 u. 4. – III) Stadt in Lydien am Berge Sipylus, j. Manissa, Liv. 36, 43, 9. – Dav.: 1) Māgnēs, ētis, Akk. ēta, m. (Μάγνης), magnesisch, subst. der Magnesier, Cic.: M. campus, Val. Flacc. – insbes. lapis Magnes od. bl. Magnes, der Magnetstein, Magnet, Cic. u. Plin. (Plin. unterscheidet einen männlichen und einen weiblichen, wovon letzterer unser »Braunstein« ist). – Plur. subst., Māgnētes, ium, Akk. as, m. (Μάγνητες), die Einw. von Magnesia (sowohl der Landschaft als der Städte, s. oben), die Magnesier, Liv., Ov. u. Tac. – 2) Māgnēsius (Māgnēsus), a, um (Μαγνήσιος), magnesisch, saxum, der Magnet, Lucr. 6, 1062. – 3) Māgnēssa, ae, f. (Μάγνησσα), die Magnesierin, Hor. carm. 3, 7, 18. – 4) Māgnētarchēs, ae, Akk. ēn, m. (Μαγνητάρχης), die höchste Obrigkeit der Magnesier (in Thessalien), Liv. 35, 31, 11 u. 35, 39, 6. – 5) Māgnēticus, a, um (Μαγνητικός), magnesisch, gemma, Claud. de Magnet. 26. – 6) Māgnētis, idis, Akk. ida, f. (Μαγνητις), magnesisch, Argo, nach der Sage zu Pagasä in Magnesien erbaut und bei Aphetä ins Meer gelassen, Ov. her. 12, 9. – 7) Māgnēsiānī, ōrum, m., die Einw. von Magnesia (no. II), die Magnesianer, Hieron. catal. scriptt. eccl. (de Ignatio).
-
15 Magnesia
Māgnēsia, ae, f. (Μαγνησία), I) ein fruchtbarer Küstenstrich außerhalb des Pelion am Ägäischen Meere, später zu Thessalien gerechnet, Liv. 42, 54, 10 u. s. – II) Statt in Karien, am Mäander, j. Inek- bazar, Liv. 37, 45, 1. Nep. Them. 10, 2 u. 4. – III) Stadt in Lydien am Berge Sipylus, j. Manissa, Liv. 36, 43, 9. – Dav.: 1) Māgnēs, ētis, Akk. ēta, m. (Μάγνης), magnesisch, subst. der Magnesier, Cic.: M. campus, Val. Flacc. – insbes. lapis Magnes od. bl. Magnes, der Magnetstein, Magnet, Cic. u. Plin. (Plin. unterscheidet einen männlichen und einen weiblichen, wovon letzterer unser »Braunstein« ist). – Plur. subst., Māgnētes, ium, Akk. as, m. (Μάγνητες), die Einw. von Magnesia (sowohl der Landschaft als der Städte, s. oben), die Magnesier, Liv., Ov. u. Tac. – 2) Māgnēsius (Māgnēsus), a, um (Μαγνήσιος), magnesisch, saxum, der Magnet, Lucr. 6, 1062. – 3) Māgnēssa, ae, f. (Μάγνησσα), die Magnesierin, Hor. carm. 3, 7, 18. – 4) Māgnētarchēs, ae, Akk. ēn, m. (Μαγνητάρχης), die höchste Obrigkeit der Magnesier (in Thessalien), Liv. 35, 31, 11 u. 35, 39, 6. – 5) Māgnēticus, a, um (Μαγνητικός), magnesisch, gemma, Claud. de Magnet. 26. – 6) Māgnētis, idis, Akk. ida, f. (Μαγνητις), magnesisch, Argo, nach der Sage zu Pagasä in Magnesien erbaut und bei Aphetä ins Meer gelassen,————Ov. her. 12, 9. – 7) Māgnēsiānī, ōrum, m., die Einw. von Magnesia (no. II), die Magnesianer, Hieron. catal. scriptt. eccl. (de Ignatio).Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > Magnesia
-
16 magneticus
1.magnes, ētis, m., = magnês, with or without lapis, a magnet, loadstone:2.(lapis), quem magneta vocant patrio de nomine Grai Magnetum quia sit patriis in finibus ortus,
Lucr. 6, 908; cf. Plin. 36, 16, 25, § 126:lapis,
Lucr. 6, 1046; Cic. Div. 1, 39, 86.—Without lapis, Sil. 3, 265.—Hence, adj.: magnētĭcus, a, um, magnetic:gemma,
Claud. de Magnet. 26.Magnes, ētis, v. Magnesia, II. D. -
17 attraho
at-traho (ad-traho), trāxī, tractum, ere, heran-, herbeiziehen, an sich ziehen, I) eig.: a) lebl. Objj.: spiritu sucum, Cels.: pinguem salivam, Sen.: crus, Cels.: uncus attractus infantem educit, Cels.: magnes attrahens ferrum, Plin.; vgl. magnes lapis, qui ferrum ad se alliciat et attrahat, Cic. – bes. anziehen = straff ziehen, spannen, fasciam, Cels.: lora, Ov.: contentum arcum fortius, Ov.: cutem, Cels.: vultus tuus colligit rugas et attrahit frontem, Sen. – b) eine Person herbeischleppen, attrahi pedibus, Dict.: adducitur a Veneriis atque adeo attrahitur, Cic.: tribunos attrahi ad se iussit, Liv.: attr. alqm unā, mit sich schleppen, Ov.: mit dopp. Acc., alqm vinctum, Liv.: alqm vivum, Suet. – II) übtr.: 1) im allg.: nihil esse, quod ad se rem ullam tam alliciat et attrahat (so mächtig anziehe), quam ad amicitiam similitudo, Cic.: attr. benevolentiam alcis largitione ad se, durch Geschenke für sich gewinnen, Val. Max. – 2) herbeiziehen = in bestimmter Absicht herbeikommen machen od. lassen: a) eine Person: te ipsum, Cic.: discipulos novos, Ov.: alqm Romam, Cic.: ea me ad hoc negotium provincia attraxit, Cic.: nisi illum necessitas ad hanc atrocitatem occisionis attraxisset, genötigt hätte, Vopisc. Numer. 15, 6. – b) eine Sache: o magnam stultitiam timoris, id ipsum, quod verearis, ita cavere, ut, cum vitare fortasse potueris, ultro arcessas et attrahas! mit aller Gewalt, bei den Haaren herbeiziehst, Brut. in Cic. ep. ad Brut. 1, 17, 4.
-
18 concordia
[st1]1 [-] concordĭa, ae, f. [concors]: a - concorde, accord, entente, harmonie. - Plaut. Amp. 475 ; 962 ; Cic. Clu. 152 ; Dom. 15 ; Phil. 2, 24 ; Fin. 2, 117. - mediis concordiam copulare, Liv. 4, 43, 11: rétablir la concorde par une transaction. b - accord, harmonie (des choses). - accord (des voix, des sons). --- Col. 12, 2; Sen. Ep. 88, 9 ; Quint. 5, 10, 124. - concordia quam magnes cum ferro habet, Plin. 34, 147: l'attraction que l'aimant exerce sur le fer. - rerum concordia discors, Hor. Ep. 1, 12, 19: l'accord discordant des éléments de l'univers. --- cf. Sen. Nat. 7, 27, 4. [st1]2 [-] Concordĭa, ae, f.: la Concorde (déesse). --- Ov. F. 3, 881. [st1]3 [-] Concordĭa, ae, f.: Concordia (nom de plusieurs villes). a - ville de Vénétie. --- Plin. 3, 126 b - ville de Germanie. --- Amm. 16, 12, 58. c - Concordia Julia, f.: ville de Lusitanie. --- Plin. 3, 14. - Concordĭenses, ĭum, m.: habitants de Concordia (en Lusitanie). --- Plin. 4, 118.* * *[st1]1 [-] concordĭa, ae, f. [concors]: a - concorde, accord, entente, harmonie. - Plaut. Amp. 475 ; 962 ; Cic. Clu. 152 ; Dom. 15 ; Phil. 2, 24 ; Fin. 2, 117. - mediis concordiam copulare, Liv. 4, 43, 11: rétablir la concorde par une transaction. b - accord, harmonie (des choses). - accord (des voix, des sons). --- Col. 12, 2; Sen. Ep. 88, 9 ; Quint. 5, 10, 124. - concordia quam magnes cum ferro habet, Plin. 34, 147: l'attraction que l'aimant exerce sur le fer. - rerum concordia discors, Hor. Ep. 1, 12, 19: l'accord discordant des éléments de l'univers. --- cf. Sen. Nat. 7, 27, 4. [st1]2 [-] Concordĭa, ae, f.: la Concorde (déesse). --- Ov. F. 3, 881. [st1]3 [-] Concordĭa, ae, f.: Concordia (nom de plusieurs villes). a - ville de Vénétie. --- Plin. 3, 126 b - ville de Germanie. --- Amm. 16, 12, 58. c - Concordia Julia, f.: ville de Lusitanie. --- Plin. 3, 14. - Concordĭenses, ĭum, m.: habitants de Concordia (en Lusitanie). --- Plin. 4, 118.* * *Concordia. Sallust. Concorde, Accord.\Candida concordia. Ouid. Pure et nette.\Discors concordia. Ouid. Meslange de choses naturellement discordantes.\Discors concordia. Lucan. Accord fourré et simulé, Quand deux font semblant d'estre amis, et neantmoins couvertement ils se hayent.\Foelix concordia. Propert. Heureuse, Qui fait le monde heureux.\In pristinam concordiam reducere aliquos. Balbus Ciceroni. Raccorder ceulx qui estoyent en discord. -
19 attraho
at-traho (ad-traho), trāxī, tractum, ere, heran-, herbeiziehen, an sich ziehen, I) eig.: a) lebl. Objj.: spiritu sucum, Cels.: pinguem salivam, Sen.: crus, Cels.: uncus attractus infantem educit, Cels.: magnes attrahens ferrum, Plin.; vgl. magnes lapis, qui ferrum ad se alliciat et attrahat, Cic. – bes. anziehen = straff ziehen, spannen, fasciam, Cels.: lora, Ov.: contentum arcum fortius, Ov.: cutem, Cels.: vultus tuus colligit rugas et attrahit frontem, Sen. – b) eine Person herbeischleppen, attrahi pedibus, Dict.: adducitur a Veneriis atque adeo attrahitur, Cic.: tribunos attrahi ad se iussit, Liv.: attr. alqm unā, mit sich schleppen, Ov.: mit dopp. Acc., alqm vinctum, Liv.: alqm vivum, Suet. – II) übtr.: 1) im allg.: nihil esse, quod ad se rem ullam tam alliciat et attrahat (so mächtig anziehe), quam ad amicitiam similitudo, Cic.: attr. benevolentiam alcis largitione ad se, durch Geschenke für sich gewinnen, Val. Max. – 2) herbeiziehen = in bestimmter Absicht herbeikommen machen od. lassen: a) eine Person: te ipsum, Cic.: discipulos novos, Ov.: alqm Romam, Cic.: ea me ad hoc negotium provincia attraxit, Cic.: nisi illum necessitas ad hanc atrocitatem occisionis attraxisset, genötigt hätte, Vopisc. Numer. 15, 6. – b) eine Sache: o magnam stultitiam timoris, id ipsum, quod verearis, ita cavere, ut, cum vitare fortasse potueris, ultro arcessas et attra-————has! mit aller Gewalt, bei den Haaren herbeiziehst, Brut. in Cic. ep. ad Brut. 1, 17, 4. -
20 attraho
1)а) притягивать ( magnes attrăhens ferrum PM); натягивать (lora, contentos fortius arcus O); втягивать (в себя) (salivam Sen; attrahitur spiritu sucus CC)spiritum ab alto a. V — тяжело дышатьб) стягивать, хмурить ( frontem Sen)2) приводить силой,: притаскивать ( aliquem vinctum O)adducĭtur atque adeo attrahitur C — (Лолия) приводят, вернее, притаскивают3)а) привлекать (aliquem Romam C; aliquem in amicitiam Sen)a. benevolentiam alicujus largitione ad se VM — привлечь к себе чьи-л. симпатии (своей) щедростьюa. aliquem in partes O — втянуть кого-л. в ссорув) влечь (за собою), приводить ( similitudo attrahit ad amicitiam C)4) склонять, побуждать, вынуждать (necessitas aliquem ad aliquid attrahit C)5) привозить, доставлять (ultimis ab oris attractus scarus Pt)
См. также в других словарях:
magnes — ⇒MAGNES, subst. fém. plur. Arg. et pop., vieilli. Manières affectées. Synon. chichis. Faire des magnes. Je consens à être changé en pissotière si l idée me vient jamais de faire des magnes avec vous (COLETTE, Cl. s en va, 1903, p. 274). Les… … Encyclopédie Universelle
Magnes — may refer to: Macarius Magnes, bishop of Magnesia Judah Leon Magnes (1877–1948), rabbi Judah L. Magnes Museum, a Jewish museum in Berkeley, California, named after the rabbi Magnes (album), the fifth solo album released by Reni Jusis Magnes… … Wikipedia
magnes — I {{/stl 13}}{{stl 8}}rz. mnż I, D. u, Mc. magnessie {{/stl 8}}{{stl 7}} ciało będące źródłem pola magnetycznego, mające właściwości przyciągania niektórych przedmiotów (z żelaza, niklu, kobaltu) {{/stl 7}}{{stl 20}} {{/stl 20}} {{stl 20}} {{/stl … Langenscheidt Polski wyjaśnień
Magnes — Magnès Dans la mythologie grecque, Magnès, héros thessalien, est généralement considéré comme un fils d Éole, l ancêtre éponyme des Éoliens (ou parfois de Zeus). Il donna lui même son nom à la province de Magnésie. Il épousa une Naïade dont il… … Wikipédia en Français
Magnes — Mag nes, n. [L.] Magnet. [Obs.] Spenser. [1913 Webster] … The Collaborative International Dictionary of English
Magnes — (griechisch Μάγνης) ist in der griechischen Mythologie Sohn des Aiolos und der Enarete[1]. Seine Geschwister heißen Kretheus, Athamas, Salmoneus, Deion, Peisidike, Perieres, Kalyke, Perimede, Makarlus, Kanake und Alkyone[1]. Nach anderer… … Deutsch Wikipedia
Magnes — (lat.), 1) Magneteisen; 2) ein Magnet … Pierer's Universal-Lexikon
Magnes — Magnes, griech. Dichter, um 460 v. Chr., einer der ersten Begründer der attischen Komödie … Meyers Großes Konversations-Lexikon
Magnes — MAGNES, étis, Gr. Μάγνης, ητος, (⇒ Tab. XXV.) des Aeolus und der Enarete Sohn, Apollod. l. I. c. 7. §. 2. b. heurathete die Nais, eine Nymphe, und zeugete mit ihr den Polydektes und Diktys, wovon jener König in der Insel Seriphos war. Id. c. 9. § … Gründliches mythologisches Lexikon
Magnes [1] — MAGNES, étis, hatte den Argus, des Phrixus Sohn, und des Admetus Tochter Perimele zu Aeltern. Von ihm soll ein Stück von Thessalien Magnesia seyn genannt worden. Anton. Liber. narrat. 23. Man giebt ihn auch für des Hymenäus Vater aus. Id. l. c.… … Gründliches mythologisches Lexikon
MAGNES — I. MAGNES Atheniensis Comicus antiquae Comaediae, tempore Epicharmi, docuit fabulas 9. vicit bis. Vide Scholiast. in Equit. Aristoph. II. MAGNES Smyrnaeus puer prae ceteris mortalibus formosus, poeticâ insu per et Musicâ ornatus, coronâ insignis… … Hofmann J. Lexicon universale