incrementa

s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s elevador de tensió | aumentador de pressió | repetidor (radio) | MED vacuna suplementària | TECNOL amplificador s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s cursa de llançadora

Medicina esportiva

Def. del Termcat: Prova de resistència consistent a recórrer un trajecte de 20 m cap endavant i cap endarrere seguint un ritme que s'incrementa progressivament d'acord amb un senyal acústic.

s parada on s'incrementa el preu del bitllet (autobús, etc.)

s TECNOL, MÚS caixa de ressonància. Def. del Termcat: Espai mig tancat d'un cordòfon, sota la taula harmònica, on la vibració de l'aire s'incrementa per l'efecte físic de la ressonància dels recintes i que actua com a amplificador sonor.