-
1 pro forma
adj proforma -
2 pro-forma invoice
s factura proforma, proformaDret. AdministracióDef. del Termcat: Document amb què un venedor notifica al comprador per endavant el cost d'una comanda, però que no n'exigeix el pagament. -
3 marquise cut
s talla naveta, talla marquesaDef. del Termcat: Variant de la talla brillant moderna, de secció allargada en forma de barca, amb 8 facetes quadrangulars, 24 de triangulars i taula en forma de barca a la corona, i 8 facetes quadrangulars i 16 de triangulars a la culata.Nota: El nombre, la forma i la disposició de les facetes són els mateixos que per a la talla brillant. La denominació talla naveta prové de la forma de la talla, que recorda la d'una barca.Nota: Aquest nom va ser fixat en honor de Madame Pompadour, que va ser nomenada marquesa per Lluís XV el 1745, el mateix any de creació de la talla a París. -
4 navette cut
s talla naveta, talla marquesaDef. del Termcat: Variant de la talla brillant moderna, de secció allargada en forma de barca, amb 8 facetes quadrangulars, 24 de triangulars i taula en forma de barca a la corona, i 8 facetes quadrangulars i 16 de triangulars a la culata.Nota: El nombre, la forma i la disposició de les facetes són els mateixos que per a la talla brillant. La denominació talla naveta prové de la forma de la talla, que recorda la d'una barca.Nota: Aquest nom va ser fixat en honor de Madame Pompadour, que va ser nomenada marquesa per Lluís XV el 1745, el mateix any de creació de la talla a París. -
5 Indian cut
s talla en taula, talla índiaDef. del Termcat: Talla de secció quadrada amb 4 facetes trapezoïdals i la taula quadrada a la corona, i 4 facetes quadrangulars i culet a la culata.Nota: El nom prové del fet que antigament la majoria dels diamants que venien de l'Índia eren tallats amb aquesta forma.Nota: És un estil de talla antic i es pot obtenir desbastant i polint dos vèrtexs oposats dels cristalls de diamant de forma octaèdrica. Es pot considerar l'inici de la talla brillant i és la forma més primitiva de talla. Es va utilitzar molt durant el segle XVI i fins a començaments del XVII. -
6 model
s modelatDef. del Termcat: Resultat de donar forma als cabells amb una permanent fluixa.s modelatgeDef. del Termcat: Operació que consisteix a donar forma als cabells amb una permanent fluixa.v modelarDef. del Termcat: Donar forma als cabells amb una permanent fluixa. -
7 molded tablet
s tabletaDef. del Termcat: Forma farmacèutica sòlida d'administració oral, de forma cilíndrica o prismàtica, dura, rígida, de fractura granulosa, d'1 gram de pes aproximadament, que s'obté per conglutinació en fred.Nota: Els excipients necessaris per fer-la són el sucre blanc (50-90% del pes total) i, en menor proporció, mucílags (10-20%). És una forma farmacèutica en via de desaparició del mercat.Formes desestimades: tauleta -
8 table cut
s talla en taula, talla índiaDef. del Termcat: Talla de secció quadrada amb 4 facetes trapezoïdals i la taula quadrada a la corona, i 4 facetes quadrangulars i culet a la culata.Nota: El nom prové del fet que antigament la majoria dels diamants que venien de l'Índia eren tallats amb aquesta forma.Nota: És un estil de talla antic i es pot obtenir desbastant i polint dos vèrtexs oposats dels cristalls de diamant de forma octaèdrica. Es pot considerar l'inici de la talla brillant i és la forma més primitiva de talla. Es va utilitzar molt durant el segle XVI i fins a començaments del XVII. -
9 amplifier
s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell denergia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font denergia (font dalimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del dentrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de lamplificador. En cas contrari es diu que lamplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal dentrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per lamplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs dona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització damplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de lamplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual sinjecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics. -
10 antenna
s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si langle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix dantena o obertura), es parla dantenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom dantenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud duna antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix dones electromagnètiques, i daltres que fan de reflectors i estan darrere dun dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany dantena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples daltres tipus dantenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas. -
11 blister
s envàs retractilatIndústria: Aconduïment. EmbalatgeDef. del Termcat: Embolcall constituït per un fons de cartolina enganxat a una pel·lícula de plàstic transparent, que ha estat bufada per a donar-li la forma de l'objecte que ha de contenir, que s'utilitza per a l'envasament d'objectes de venda a la menuda, especialment en règim d'autoservei.Nota: Sovint s'utilitza la forma reduïda retractilat. -
12 booster
s elevador de tensió | aumentador de pressió | repetidor (radio) | MED vacuna suplementària | TECNOL amplificador s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell denergia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font denergia (font dalimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del dentrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de lamplificador. En cas contrari es diu que lamplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal dentrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per lamplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs dona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització damplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de lamplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual sinjecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics. -
13 ceratin
s ceratina, queratinaBiologia cel·lularDef. del Termcat: Proteïna fibril·lar molt estable que protegeix l'epidermis de les alteracions ambientals i que també forma part del pèl, les ungles, les plomes i les banyes. -
14 Chiffre rose cut
s talla rosa ChiffreDef. del Termcat: Talla rosa de secció triangular, costats arrodonits i amb 3 facetes triangulars a la corona.Nota: El nom prové del mot holandès schiffertje, 'escut', per la forma triangular arrodonida de la talla. És una forma senzilla de la talla rosa que es fa amb una peça en brut procedent de l'exfoliació d'un cristall octaèdric. -
15 dop
s dopDef. del Termcat: Element de subjecció de la màquina de facetar, en forma de pinça o de vareta, de fusta o metall, que serveix per a subjectar la gemma durant la talla.Nota: Antigament s'utilitzava una peça en forma de copa soldada a una tija metàl·lica que es podia deformar. -
16 fashion
s manera, forma | moda, bon gust, elegànciav donar forma, modelar | emmotllarAfter a fashion en certa maneraIn Fashion de modaOut of fashion passat de moda -
17 fertilization membrane
s coberta de fecundacióBiologia cel·lularDef. del Termcat: Coberta que es forma al voltant d'un oòcit immediatament després d'haver estat fecundat, a partir del material alliberat per exocitosi contingut en els grànuls corticals, i que té com a funció evitar la polispèrmia.Nota: Sovint s'utilitza, de manera menys precisa, la forma membrana de fecundació. -
18 fibratus
adj fibratusDef. del Termcat: Dit de l'espècie de núvol del gènere cirrus o cirrostratus, que apareix aïllat o en forma de vel prim, format per filaments que no acaben en forma de ganxo. -
19 form
s forma, manera, classe, tipus | imprès, formulari | banc, seient | curs, grauv formar, fer, modelar, crear | pronunciar, dir | fer-se, modelar-se, concebre, idear |MIL formar | formar-se, prendre forma -
20 greater amber jack
s círvia, cèrvia, cerviola, cirviolaDef. del Termcat: Nota: Sovint s'utilitza la forma verderol per a denominar la forma juvenil de la círvia.
См. также в других словарях:
Forma (Go) — Saltar a navegación, búsqueda Geta (Red) se suele considerar una buena forma. En el juego del Go, la Forma describe las cualidades en la posición sobre el tablero de un grupo de piedras. Las descripciones de las formas en el Go se centran en cómo … Wikipedia Español
formă — FÓRMĂ, forme, s.f. 1. (fil.: În corelaţie cu conţinut) Categorie care desemnează structura internă şi externă a unui conţinut, modul de organizare a elementelor din care se compune un obiect sau un proces. ♢ Forme ale conştiinţei sociale = forme… … Dicționar Român
forma — sustantivo femenino 1. Aspecto exterior de los cuerpos y las cosas materiales: forma triangular, forma hexagonal, forma cuadrada, formas regulares, formas irregulares. El cuello de su camisa tiene forma de pico. Esta planta tiene las hojas en… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
forma — (Del lat. forma). 1. f. Configuración externa de algo. 2. Modo de proceder en algo. 3. Molde en que se vacía y forma algo. 4. formato. 5. Modo, manera. Forma de andar, de hablar. 6. Estilo o modo de expresar las ideas, a diferencia de … Diccionario de la lengua española
forma — FORMÁ, formez, vb. I. tranz. 1. A da fiinţă şi formă unui lucru; a face. ♦ refl. A lua fiinţă, a lua naştere. 2. A educa, a creşte. 3. (Despre mai multe elemente) A alcătui, a compune. ♦ A constitui, a reprezenta. 4. A confecţiona forme de… … Dicționar Român
forma — / forma/ s.f. [lat. fōrma ]. 1. a. [il modo in cui appare esteriormente un oggetto: f. circolare ] ▶◀ aspetto, figura, foggia, profilo, sagoma. ● Espressioni: fig., prendere forma [assumere concretezza: progetto che comincia a prendere f. ]… … Enciclopedia Italiana
forma — statusas T sritis švietimas apibrėžtis Vidinė struktūra renginio, kuriame naudojamos įvairios priemonės, metodai ir jų būdai konkrečiam pedagoginiam tikslui pasiekti. Yra dvi pagrindinės pedagoginio proceso organizavimo formos: individualioji ir… … Enciklopedinis edukologijos žodynas
Forma — (lat.), Form; in forma, in aller Form; in optĭma forma, in bester Form; pro forma, nur der Form halber; sub utrāque forma, unter beiderlei Gestalt … Kleines Konversations-Lexikon
FORMA — apud Trebell. Poll. in Victoria, Cusi sunt eius nummi quorum hodieque forma exstat apud Treviros: τύπος est seu signaculum archetypum, quo nummi formantur; Βουλλωτήριον recentiores Graeci dixêre. Alibi, est nummi χαρακτὴρ, Latinis quoqueve Figura … Hofmann J. Lexicon universale
forma — |ô| s. f. 1. Molde sobre o qual ou dentro do qual se coloca alguma substância fluida, que toma o feitio desse molde. 2. Peça de madeira com o feitio de um pé, que serve para sobre ela o sapateiro fazer o calçado. 3. Molde para o fabrico de… … Dicionário da Língua Portuguesa
FORMA — ist: FORMA Centro Internazionale di Fotografia, ein Museum und eine Galerie für zeitgenössische Fotografie in Mailand Forma (Titularbistum), ein Titularbistum der römisch katholischen Kirche lat. forma, „Gestalt, Figur“ Die … Deutsch Wikipedia