-
1 collabor
col-lābor, lāpsus sum, lābī depon.1) обрушиться, рухнуть, развалиться ( fastigium domūs collabitur Su)succisis asseribus collapsus pons L — мост, рухнувший после того, как были подрублены сваи2) упасть, повалиться ( ante pedes alicujus Pt)4) (тж. in fata c. CJ) умереть, пасть ( ferro V)5) разрушаться, слабеть (morbo V; senectute CC)collapsa tempora CC — впалые виски6) перен. потонуть, погрязнуть ( in corruptelam suam Pl) -
2 collabor
col-lābor ( conl-), lapsus (or labsus), 3, v. dep., to fall together, to fall in ruins; esp. of buildings, to fall in, fall from age (in the ante-Aug. period very rare; not in Cic., Hor., or Quint.).I.Prop., Liv. 35, 9, 3:B.moenia subito collapsa ruinā sunt,
id. 29, 18, 17; Suet. Aug. 30; id. Claud. 25; id. Calig. 21:fastigium domūs collabitur,
id. Caes. 81:qui collapsā jacuere ruinā,
Sil. 7, 727:succisis asseribus collapsus pons,
Liv. 44, 5, 6. postquam conlapsi cineres, Verg. A. 6, 226:eodem anno duodecim celebres Asiae urbes collapsae nocturno motu terrae,
Tac. A. 2, 47:AEDES VETVSTATE COLLAPSA,
Inscr. Orell. 26.—Of persons, to fall or sink down in a swoon or in death:suscipiunt famulae collapsaque membra Marmoreo referunt thalamo,
Verg. A. 4, 391; 8, 584; Ov. M. 7, 826; 5, 96; 6, 295; Tac. A. 2, 31; Suet. Ner. 42; Curt. 4, 10, 19; 7, 6, 22; 8, 2, 39; Petr. 94; Val. Fl. 7, 152; Stat. Achill. 1, 195; cf.:ferro collapsa,
Verg. A. 4, 664.—Transf.:II.ossa morbo collapsa,
Verg. G. 3, 485: collapsa tempora, oculi concavi, temples fallen in or sunken, Cels. 2, 6:iter urinae senectute collapsum,
id. 7, 26.—Trop. (very rare):in corruptelam suam,
Plaut. Truc. 3, 2, 3:ira in se ipsa collapsa,
Val. Max. 6, 2, 10:in fata,
Cod. Just. 5, 14, 9. -
3 conlabor
col-lābor ( conl-), lapsus (or labsus), 3, v. dep., to fall together, to fall in ruins; esp. of buildings, to fall in, fall from age (in the ante-Aug. period very rare; not in Cic., Hor., or Quint.).I.Prop., Liv. 35, 9, 3:B.moenia subito collapsa ruinā sunt,
id. 29, 18, 17; Suet. Aug. 30; id. Claud. 25; id. Calig. 21:fastigium domūs collabitur,
id. Caes. 81:qui collapsā jacuere ruinā,
Sil. 7, 727:succisis asseribus collapsus pons,
Liv. 44, 5, 6. postquam conlapsi cineres, Verg. A. 6, 226:eodem anno duodecim celebres Asiae urbes collapsae nocturno motu terrae,
Tac. A. 2, 47:AEDES VETVSTATE COLLAPSA,
Inscr. Orell. 26.—Of persons, to fall or sink down in a swoon or in death:suscipiunt famulae collapsaque membra Marmoreo referunt thalamo,
Verg. A. 4, 391; 8, 584; Ov. M. 7, 826; 5, 96; 6, 295; Tac. A. 2, 31; Suet. Ner. 42; Curt. 4, 10, 19; 7, 6, 22; 8, 2, 39; Petr. 94; Val. Fl. 7, 152; Stat. Achill. 1, 195; cf.:ferro collapsa,
Verg. A. 4, 664.—Transf.:II.ossa morbo collapsa,
Verg. G. 3, 485: collapsa tempora, oculi concavi, temples fallen in or sunken, Cels. 2, 6:iter urinae senectute collapsum,
id. 7, 26.—Trop. (very rare):in corruptelam suam,
Plaut. Truc. 3, 2, 3:ira in se ipsa collapsa,
Val. Max. 6, 2, 10:in fata,
Cod. Just. 5, 14, 9. -
4 collabor
col-lābor, lāpsus sum, lābi (con u. labor), I) in sich zusammensinken, -brechen, einsinken, A) eig.: a) v. Lebl.: α) v. Gebäuden, Städten, Scheiterhaufen usw., collabi fastigium domus, Suet.: villa vetus sine culpa mea collapsa, ICt.: postquam collapsi cineres (rogi), Verg. – m. Ang. zugleich mit wem? durch cum u. Abl., cum peristylio domus tota collapsa est, Plin. ep.: area ista cum domo collapsa, Trai. in Plin. ep. – m. Ang. wodurch? durch Abl., collapsa quaedam ruinis sunt, Liv.: aedes sacrae vetustate collapsae, verfallene, Suet.: duodecim celebres Asiae urbes collapsae nocturno motu terrae, Tac.: hanc Abderam Olympiade primā et tricesimā senio collapsam, Sen. – mit Ang. wohin? durch in od. ad u. Akk., c. in od. ad cinerem, Val. Max. 5, 3, 2. Arnob. 3, 23. – β) v. Körperteilen, einsinken, einfallen, tempora collapsa, die Schläfe eingefallen (als Zeichen des bevorstehenden Todes), Cels. – m. Ang. wodurch? durch Abl., ossa morbo collapsa, Verg.: lurore et illuvie paene collapsa membra, Apul.: quia senectute urinae iter collapsum est, eingesunken, verengert ist, Cels. – b) von Pers.u. deren Gliedern (bes. bei Ohnmacht od. im Sterben), haec frustra fugiens collabitur, Ov.: subinde collapsus exstinguitur, Curt.: cecĭdit collapsus in artus, sank ohnmächtig in die Knie, Ov.: collapsa membra, Verg.: artus collapsi, Ov.: cervix collapsa, Verg. – mit Ang. wo? durch Praepp., c. inter manus alcis, Curt.: ante pedes alcis, Petr. – mit Ang. wohin? durch in u. Akk., c. in ora sororis, Val. Flacc. 7, 152: collapsus sum pronus in terram, Vulg. Dan. 8, 18: od. durch super u. Akk., equo super crus eius collapso, Liv. epit. 142. – m. Ang. womit? durch Abl., collapsa corpore toto est, Ov. met. 11, 460. – mit Ang. wodurch? durch Abl., c. ferro, Verg. Aen. 4, 664: saxo, Stat. Ach. 1. 195. – Partiz. subst., iniquum est collapsis manum non porrigere, Sen. contr. 1, 1, 14. – B) übtr.: eorum dignitatem domi collabi, Val. Max. 2, 2, 8: Carbonis ira in se ipsa collapsa est, Val. Max. 6, 2, 10: ne militum animi, si fractam ducis sui mentem viderint, et ipsi collabantur (den Mut sinken lassen), Sen. ad Polyb. 5 (24), 4. – II) hinsinken, nur übtr., in einen Zustand versinken, verfallen, ihm anheimfallen, m. Ang. wohin? durch in u. Akk., nisi si clanculum collapsus est hic in conruptelam suam, Plaut. truc. 670 sq.: si prior mulier in fata collapsa fuerit, das Zeitliche gesegnet hat, Cod. Iust. 5, 14, 9.
-
5 collabor
col-lābor, lāpsus sum, lābi (con u. labor), I) in sich zusammensinken, -brechen, einsinken, A) eig.: a) v. Lebl.: α) v. Gebäuden, Städten, Scheiterhaufen usw., collabi fastigium domus, Suet.: villa vetus sine culpa mea collapsa, ICt.: postquam collapsi cineres (rogi), Verg. – m. Ang. zugleich mit wem? durch cum u. Abl., cum peristylio domus tota collapsa est, Plin. ep.: area ista cum domo collapsa, Trai. in Plin. ep. – m. Ang. wodurch? durch Abl., collapsa quaedam ruinis sunt, Liv.: aedes sacrae vetustate collapsae, verfallene, Suet.: duodecim celebres Asiae urbes collapsae nocturno motu terrae, Tac.: hanc Abderam Olympiade primā et tricesimā senio collapsam, Sen. – mit Ang. wohin? durch in od. ad u. Akk., c. in od. ad cinerem, Val. Max. 5, 3, 2. Arnob. 3, 23. – β) v. Körperteilen, einsinken, einfallen, tempora collapsa, die Schläfe eingefallen (als Zeichen des bevorstehenden Todes), Cels. – m. Ang. wodurch? durch Abl., ossa morbo collapsa, Verg.: lurore et illuvie paene collapsa membra, Apul.: quia senectute urinae iter collapsum est, eingesunken, verengert ist, Cels. – b) von Pers.u. deren Gliedern (bes. bei Ohnmacht od. im Sterben), haec frustra fugiens collabitur, Ov.: subinde collapsus exstinguitur, Curt.: cecĭdit collapsus in artus, sank ohnmächtig in die Knie, Ov.: collapsa membra, Verg.: artus collapsi, Ov.: cervix collapsa,————Verg. – mit Ang. wo? durch Praepp., c. inter manus alcis, Curt.: ante pedes alcis, Petr. – mit Ang. wohin? durch in u. Akk., c. in ora sororis, Val. Flacc. 7, 152: collapsus sum pronus in terram, Vulg. Dan. 8, 18: od. durch super u. Akk., equo super crus eius collapso, Liv. epit. 142. – m. Ang. womit? durch Abl., collapsa corpore toto est, Ov. met. 11, 460. – mit Ang. wodurch? durch Abl., c. ferro, Verg. Aen. 4, 664: saxo, Stat. Ach. 1. 195. – Partiz. subst., iniquum est collapsis manum non porrigere, Sen. contr. 1, 1, 14. – B) übtr.: eorum dignitatem domi collabi, Val. Max. 2, 2, 8: Carbonis ira in se ipsa collapsa est, Val. Max. 6, 2, 10: ne militum animi, si fractam ducis sui mentem viderint, et ipsi collabantur (den Mut sinken lassen), Sen. ad Polyb. 5 (24), 4. – II) hinsinken, nur übtr., in einen Zustand versinken, verfallen, ihm anheimfallen, m. Ang. wohin? durch in u. Akk., nisi si clanculum collapsus est hic in conruptelam suam, Plaut. truc. 670 sq.: si prior mulier in fata collapsa fuerit, das Zeitliche gesegnet hat, Cod. Iust. 5, 14, 9.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > collabor
Перевод: с латинского на все языки
со всех языков на латинский- Со всех языков на:
- Латинский
- С латинского на:
- Все языки
- Английский
- Немецкий
- Русский