entre...

s altocúmulus, altocúmul, Ac

Meteorologia

Def. del Termcat: Núvol mitjà que integra un banc de núvols de color blanc o gris, format per elements en forma de còdols d'un diàmetre aparent entre 1° i 5°.

prep POÈT enmig de, entre

prep entre, enmig de, al mig de

s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

s antipà

Esports d'hivern

Def. del Termcat: Peça de cautxú que s'acobla entre les puntes dels grampons per evitar que s'hi facin pans de neu.

Formes desestimades: antibot

sigles AOL, sigles de America On Line, empresa fundada l'any 1985 a Virginia. És una de les companyies líders en tecnologies per Internet i en la prestació de serveis en xarxa. Entre els seus productes destaquen els navegadors Netscape.

s temperatura aparent

Meteorologia

Def. del Termcat: Temperatura que hauria de tenir l'aire en unes condicions ambientals ideals preses com a referència, perquè el bescanvi d'energia entre el cos humà i l'ambient fos el mateix que en les condicions ambientals reals.

s fibra de poliamida aromàtica, fibra aramida

Indústria tèxtil

Def. del Termcat: Fibra sintètica constituïda per macromolècules lineals compostes per grups aromàtics units entre ells per enllaços amida o imida, un 85% dels quals, com a mínim, estan units directament a dos nuclis aromàtics.

sigles Sigles d’ Advanced Research Projects Agency Network, xarxa desenvolupada pel Departament de Defensa dels EUA l'any 1957 per a projectes de recerca avançada. No segueix estrictament el model de l’OSI, ja que es va desenvolupar una dècada abans. Quan J.C.R. Licklider es va fer càrrec de les tasques de comandament i control de l’ARPA, es va crear una primera xarxa, en un principi poc interactiva. L'any 1968 es van crear els primers protocols i es va anar estructurant la xarxa en subxarxes, millorant-ne les prestacions i els serveis, gràcies al suport de les principals universitats nord-americanes com a nodes proveïdors. Posteriorment s'hi van agregar xarxes comercials i d'altres estats, fet que va donar lloc a les actuals xarxes Internet. Els protocols FTP, Telnet i FTP, entre d'altres, de les xarxes Internet actuals provenen de les xarxes Arpanet.

s INFORM llenguatge d'assemblador. Def. del Termcat: Llenguatge que permet d'establir interconnexions entre segments d'un programa informàtic.

sINFORM llenguatge d'assemblador. Def. del Termcat: Llenguatge que permet d'establir interconnexions entre segments d'un programa informàtic.

s trifosfat d'adenosina, adenosinatrifosfat

Biologia cel·lular

Def. del Termcat: Nucleòtid format per adenosina i tres grups fosfat que, juntament amb l'ADP, intervé en les transformacions metabòliques de la cèl·lula i, com a neurotransmissor, en la transmissió de senyals entre neurones.

s aferrament

Psicologia

Def. del Termcat: Vincle afectiu estret d'un infant d'entre sis mesos i tres anys cap a una persona molt propera, normalment la mare, que es manifesta amb conductes i senyals d'apropament.

Formes desestimades: enganxament

s fitxer adjunt

Internet

Def. del Termcat: Document de text, imatge, etc., que s'annexa a un missatge de correu electrònic.

s tremp bainític

Indústria metal·lúrgica

Def. del Termcat: Tremp isotèrmic de l'acer amb refredament escalonat, amb estabilització de la temperatura entre 250ºC i 450ºC, i obtenció de bainita.

s espai entre els bastidors

s baguet, barra de pa

Alimentació

Def. del Termcat: Pa d'origen francès, en forma de barra llarga i estreta, d'entre aproximadament 60 i 70 cm de longitud.

prep entre

adv in between al mig, enmig

adv enmig, al mig

prep entre | al mig de, enmig de

s ANTROPOL matrimoni bilateral entre cosins encreuats