-
1 взяться
сов( руками) tomar vt, agarrar vt; ( начать) pôr-se a, começar a; ( обязаться) tomar a si; encarregar-se; рзг ( появиться) vir vi; aparecer vi••- откуда ни возьмись -
2 возложить
-
3 доверить
I нсв см доверить II( иметь доверие) confiar vi (em), ter confiança (fé) (em); acreditar vi (em)II сов -
4 задать
сов( предложить к исполнению) passar vt, mandar fazer, encarregar de; dar vt; ( указать) dar vt, indicar vt; ( устроить) dar vt; organizar vt; ( корм скоту) dar vt (a); ( замучить поручениями) esfalfar vt -
5 наказывать
нсв( подвергнуть наказанию) castigar vt, punir vt; шутл рзг ( ввести в расход) fazer gastar; fazer morrer num dinheirinho fam; сов ( поручить) уст прст ordenar vt; encarregar vt -
6 обслуживать
нсвservir vt; (работать - на станках, машинах) trabalhar vi; encarregar-se -
7 перепоручить
сов( кому-либо) encarregar vt; passar o encargo -
8 поручить
совencarregar vt, incumbir vt; ( вверить) confiar vt -
9 предоставить
сов -
10 уполномочить
совencarregar vt, delegar vt; ( дать право) autorizar vt
См. также в других словарях:
encarregar — encarregar( se) de encarregou me de vigiar; encarregou se dos negócios … Dicionario dos verbos portugueses
encarregar — v. tr. 1. Dar encargo a; incumbir; oprimir; onerar. • v. pron. 2. Tomar a seu cargo; incumbir se … Dicionário da Língua Portuguesa
encarregar — en|car|re|gar Mot Agut Verb transitiu i pronominal … Diccionari Català-Català
Polònia — Saltar a navegación, búsqueda Polònia Título Polònia Género Humor Creado por Minoria absoluta Presentado por Toni Soler Reparto Queco Novell … Wikipedia Español
encharger — (an char jé) v. a. Donner charge, commission, recommandation. • Je lui ai enchargé le soin de.... On m a enchargé de prendre garde que personne ne me vît, MOL. G. Dandin, I, 2. • Ainsi m a enchargé ton père et recommandé de t aviser et… … Dictionnaire de la Langue Française d'Émile Littré
încărca — ÎNCĂRCÁ, încárc, vb. I. 1. tranz. A umple un vehicul, un recipient, un agregat de prelucrare etc. cu ceva. ♦ A pune un obiect greu sau mare într un vehicul sau pe spinarea unei persoane ori a unui animal pentru a fi transportat. ♦ A introduce… … Dicționar Român
encargar — vd. encarregar … Dicionario dos verbos portugueses
assumir — v. tr. 1. Tomar sobre si. 2. Encarregar se de … Dicionário da Língua Portuguesa
cometer — |ê| v. tr. 1. Perpetrar, praticar (sempre à má parte). 2. Confiar, encarregar. 3. [Pouco usado] Empreender, começar. 4. Propor; oferecer. 5. Acometer. 6. Atacar. • v. pron. 7. Arriscar se. 8. Aventurar se … Dicionário da Língua Portuguesa
comissionar — v. tr. 1. Dar comissão a. 2. Encarregar provisoriamente … Dicionário da Língua Portuguesa
deixar — v. tr. 1. Soltar de si. 2. Apartar se de. 3. Sair de. 4. Pôr de parte. 5. Soltar. 6. Não levar consigo. 7. Ceder. 8. Passar para a mão (de outrem). 9. Consentir, permitir; não impedir de. 10. Adiar. 11. Renunciar a, abandonar; não prosseguir por… … Dicionário da Língua Portuguesa
