-
1 antenna
s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si langle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix dantena o obertura), es parla dantenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom dantenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud duna antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix dones electromagnètiques, i daltres que fan de reflectors i estan darrere dun dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany dantena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples daltres tipus dantenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas. -
2 dipole
s dipol (antena) -
3 dipole antenna
s TECNOL antena de dipol elèctric -
4 electric dipole antenna
s TECNOL antena de dipol elèctric -
5 magnetic dipole antenna
s TECNOL antena de dipol magnètic
См. также в других словарях:
dipol — DIPÓL, dipoli, s.m. 1. Circuit electric sau reţea electrică prevăzută cu două borne de acces pentru conectarea la o reţea exterioară. 2. (În sintagma) Dipol electric = a) sistem de două sarcini electrice apropiate, egale şi de semn contrar; b)… … Dicționar Român
dìpōl — m 〈G dipóla〉 fiz. sustav dvaju jednakih i suprotnih naboja s neznatnim međusobnim razmakom, dipolni moment je produkt bilo kojeg od ta dva naboja i njihove međusobne udaljenosti; dvopol … Veliki rječnik hrvatskoga jezika
dipol — dìpōl m <G dipóla> DEFINICIJA fiz. sustav dvaju jednakih i suprotnih naboja s neznatnim međusobnim razmakom, dipolni moment je produkt bilo kojeg od ta dva naboja i njihove međusobne udaljenosti; dvopol ETIMOLOGIJA di 2 + v. pol … Hrvatski jezični portal
Dipol — Erzeugung elektrischer Dipole (Die rot gefärbte Kugel entspricht der Ladung +Q, die blaue der Ladung Q) Ein Dipol entsteht typischerweise durch Grenzwertbildung aus einer physikalischen Anordnung zweier nahe beieinander befindlicher gegensätzlich … Deutsch Wikipedia
Dipol — Di|pol 〈m. 1; El.〉 ungleichmäßige Verteilung von Ladungen, wobei die Gesamtladung des Systems verschwindet, z. B. zwei gleich große, einander entgegengesetzte elektrische Ladungen ● elektrischer Dipol; magnetischer Dipol [<grch. di „doppelt“ + … Universal-Lexikon
dípól — a m (ȋ ọ̑) elektr. dvojica nasprotnoimenskih električnih ali magnetnih polov zelo blizu skupaj: električni, magnetni dipol; dipol na anteni … Slovar slovenskega knjižnega jezika
dipol — di|pol sb., en, er, erne, i sms. dipol , fx dipolantenne; elektrisk dipol … Dansk ordbog
dipol — m I, D. a; lm M. e, D. i ( ów) 1. fiz. «układ dwóch elektrycznie lub magnetycznie naładowanych cząstek o znakach przeciwnych, umieszczonych w pewnej odległości od siebie» Dipol elektryczny, magnetyczny. 2. rad. «krótkofalowa antena kierunkowa w… … Słownik języka polskiego
Dipol — dipolis statusas T sritis Standartizacija ir metrologija apibrėžtis Dviejų lygių, bet priešingo ženklo elektros krūvių, magnetinių polių, esančių arti vienas kito, sistema. atitikmenys: angl. dipole vok. Dipol, m rus. диполь, m pranc. dipôle, m … Penkiakalbis aiškinamasis metrologijos terminų žodynas
Dipol — dipolis statusas T sritis fizika atitikmenys: angl. dipole vok. Dipol, m rus. диполь, m pranc. dipôle, m … Fizikos terminų žodynas
Dipol-Dipol-Kräfte — zwischen zwei Chlorwasserstoffmolekülen (HCl) Als Dipol Dipol Kräfte oder Dipol Dipol Wechselwirkungen werden die Kräfte bezeichnet, die zwischen Molekülen herrschen, die ein permanentes elektrisches Dipolmoment besitzen. Die Stärke ist von der… … Deutsch Wikipedia
