-
1 dielectric
s ELECTRÒN dielèctric -
2 liquid-dielectric capacitor
s ELECTRÒN condensador de dielèctric líquid -
3 solid-dielectric capacitor
s ELECTRÒN condensador de dielèctric sòlid -
4 antenna
s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si langle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix dantena o obertura), es parla dantenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom dantenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud duna antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix dones electromagnètiques, i daltres que fan de reflectors i estan darrere dun dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany dantena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples daltres tipus dantenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.
См. также в других словарях:
dielectric — DIELÉCTRIC, Ă, dielectrici, ce, adj., s.n. 1. adj. Care izolează din punct de vedere electric; izolator. ♢ Constantă dielectrică = raportul dintre capacitatea unui condensator electric care conţine între armături o substanţă izolatoare şi… … Dicționar Român
dielectric — [dī΄i lek′trik] n. [ DI(A) + ELECTRIC: so called because it permits the passage of the lines of force of an electrostatic field but does not conduct the current] a material, as rubber, glass, etc., or a medium, as a vacuum, gas, etc., that does… … English World dictionary
Dielectric — Di e*lec tric, n. [Pref. dia + electric.] (Elec.) Any substance or medium that transmits the electric force by a process different from conduction, as in the phenomena of induction; a nonconductor, separating a body electrified by induction, from … The Collaborative International Dictionary of English
dielectric — Physics ► ADJECTIVE ▪ non conducting of electricity; insulating. ► NOUN ▪ an insulator … English terms dictionary
Dielectric — A dielectric is an electrical insulator that can be polarized by an applied electric field. When a dielectric is placed in an electric field, electric charges do not flow through the material, as in a conductor, but only slightly shift from their … Wikipedia
dielectric — dielectrically, adv. /duy i lek trik/, Elect. n. 1. a nonconducting substance; insulator. 2. a substance in which an electric field can be maintained with a minimum loss of power. adj. 3. of or pertaining to a dielectric substance. [1830 40; DI 3 … Universalium
dielectric — noun Etymology: dia + electric Date: 1837 a nonconductor of direct electric current • dielectric adjective … New Collegiate Dictionary
dielectric — di·elec·tric .dī i lek trik n a nonconductor of direct electric current dielectric adj * * * di·elec·tric (di″ə lekґtrik) 1. transmitting electric effects by induction, but not by conduction. 2. an insulating substance that transmits… … Medical dictionary
dielectric — di·e·lec·tric || ‚daɪɪ lektrɪk n. insulator, material that does not conduct electricity adj. of or pertaining to a dielectric substance, of or pertaining to a material that does not conduct electricity … English contemporary dictionary
dielectric — di•e•lec•tric [[t]ˌdaɪ ɪˈlɛk trɪk[/t]] n. 1) elm a nonconductor of electricity; insulator 2) elm a substance in which an electric field can be maintained with a minimum loss of power 3) elm of or pertaining to a dielectric substance • Etymology:… … From formal English to slang
dielectric — /daɪəˈlɛktrɪk/ (say duyuh lektrik) Electricity –adjective 1. non conducting. 2. conveying electric effects otherwise than by conduction, as a medium through which electricity acts in the process of induction. –noun 3. a dielectric substance;… …
