Перевод: со всех языков на каталанский

с каталанского на все языки

dielectric+factor

  • 1 antenna

    s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

    English-Catalan dictionary > antenna

См. также в других словарях:

  • Dielectric barrier discharge — (DBD) is the electrical discharge between two electrodes separated by an insulating dielectric barrier. Originally called silent (inaudible) discharge and also known as ozone production discharge[1] or partial discharge,[2] it was first reported… …   Wikipedia

  • Dielectric thermal analysis — (DETA), or Dielectric Analysis (DEA), is a materials science technique similar to dynamic mechanical analysis except that an oscillating electrical field is used instead of a mechanical force. For investigation of the curing behavior of… …   Wikipedia

  • Dielectric resonator — A dielectric resonator (also dielectric resonator oscillator, DRO) is an electronic component that exhibits resonance for a narrow range of frequencies, generally in the microwave band. The resonance is similar to that of a circular hollow… …   Wikipedia

  • Dielectric — A dielectric is an electrical insulator that can be polarized by an applied electric field. When a dielectric is placed in an electric field, electric charges do not flow through the material, as in a conductor, but only slightly shift from their …   Wikipedia

  • dielectric loss factor — dielektrinių nuostolių faktorius statusas T sritis fizika atitikmenys: angl. dielectric loss coefficient; dielectric loss factor vok. dielektrischer Verlustfaktor, m rus. коэффициент диэлектрических потерь, m pranc. facteur de pertes… …   Fizikos terminų žodynas

  • dielectric loss coefficient — dielektrinių nuostolių faktorius statusas T sritis fizika atitikmenys: angl. dielectric loss coefficient; dielectric loss factor vok. dielektrischer Verlustfaktor, m rus. коэффициент диэлектрических потерь, m pranc. facteur de pertes… …   Fizikos terminų žodynas

  • Dissipation factor — In physics, the dissipation factor (DF) is a measure of loss rate of energy of a mode of oscillation (mechanical, electrical, or electromechanical) in a dissipative system. It is the reciprocal of Quality factor, which represents the quality of… …   Wikipedia

  • EIA Class 2 dielectric — The EIA Class 2 dielectric materials are ceramic dielectric materials used in ceramic capacitors. In comparison with the EIA Class 1 dielectrics they tend to have severe temperature drift, high dependence of capacitance on applied voltage, high… …   Wikipedia

  • Non-Radiative Dielectric waveguide (NRD) — Figure 1 Contents 1 Introduction 2 The dispersion relation in the NRD wave …   Wikipedia

  • capacitor dielectric and piezoelectric ceramics — ▪ ceramics Introduction       advanced industrial materials that, by virtue of their poor electrical conductivity, are useful in the production of electrical storage or generating devices.       Capacitors (capacitor) are devices that store… …   Universalium

  • loss factor — noun 1. : the ratio of the average to the maximum power loss in a circuit variably loaded over a given period 2. : the product of the dielectric constant of a capacitor dielectric by the alternating current power factor …   Useful english dictionary

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»