-
1 caelites
caelĕs ( coel-), ĭtis, adj. [caelum; v Corss. Ausspr. II. p. 210], heavenly, celestial ( poet.; access. form of caelestis, but not found in nom. sing.): di caelites. Enn. ap Cic. Div. 2, 50, 104 (Trag. Rel. v. 353 Vahl.):agricolae ( = ruris dei),
Tib. 2, 1, 36:Venus (opp. vulgaris),
App. Mag. p. 281, 14:regna,
Ov. F. 1, 236:sub caelite mensa,
Paul. Nol. Carm. 24, 9 al. —Esp. freq. subst.: caelĭ-tes, the inhabitants of heaven, the gods, Enn. ap. Varr. L. L. 7, § 6 Müll. (Trag. Rel. v. 163 Rib.); Pac. ib. § 34 ib (Trag. Rel. v. 232 Rib.); Att. ap. Non. p. 398, 19 (Trag. Rel. v. 298 ib.); Plaut. Rud. prol. 2; Cic. (poëta? v. Moser) Rep. 6, 9, 9; Cat. 11, 13; 61, 48; 61, 49; Hor. Epod. 16, 56; Ov. M 5, 322; 6, 151:caelitum populus,
Plin. 2, 7, 5, § 16; 7, 33, 33, § 119; Eum. Pan. Const, 7; App. M. 3, p. 139, 9:in aulam caelitum,
Mart. Cap. 1, §§ 62 and 222.—So, rare in sing., Ov. P. 4, 6, 17; 4, 9, 132; Tert. Pall. 4; cf. Quint. 1, 6, 36. -
2 Himmelsbewohner
Himmelsbewohner, caeli incola. – die Himmelsbewohner, dei (di) caelites u. bl. caelites (als Götter). – Himmelsbogen, arcus caelestis; im Zshg. bl. arcus. – Himmelsbote, nuntius deorum (Götterbote). – nuntius od. (als Gottheit) deus de caelo demissus (aus dem Himmel gesandter Bote). – Himmelsbotin, nuntia deorum (Götterbotin). – nuntia od. (als Gottheit) dea de caelo demissa (aus dem Himmel gesandte Botin).
-
3 caeles
I (coeles), itis [ caelum ] adj.небесный, живущий на небе(сах) (dei Enn; Venus Ap)II caeles (coeles), itis m.небожитель, обитатель неба (о богах) Pl, C, O etc. -
4 caeles
caelĕs ( coel-), ĭtis, adj. [caelum; v Corss. Ausspr. II. p. 210], heavenly, celestial ( poet.; access. form of caelestis, but not found in nom. sing.): di caelites. Enn. ap Cic. Div. 2, 50, 104 (Trag. Rel. v. 353 Vahl.):agricolae ( = ruris dei),
Tib. 2, 1, 36:Venus (opp. vulgaris),
App. Mag. p. 281, 14:regna,
Ov. F. 1, 236:sub caelite mensa,
Paul. Nol. Carm. 24, 9 al. —Esp. freq. subst.: caelĭ-tes, the inhabitants of heaven, the gods, Enn. ap. Varr. L. L. 7, § 6 Müll. (Trag. Rel. v. 163 Rib.); Pac. ib. § 34 ib (Trag. Rel. v. 232 Rib.); Att. ap. Non. p. 398, 19 (Trag. Rel. v. 298 ib.); Plaut. Rud. prol. 2; Cic. (poëta? v. Moser) Rep. 6, 9, 9; Cat. 11, 13; 61, 48; 61, 49; Hor. Epod. 16, 56; Ov. M 5, 322; 6, 151:caelitum populus,
Plin. 2, 7, 5, § 16; 7, 33, 33, § 119; Eum. Pan. Const, 7; App. M. 3, p. 139, 9:in aulam caelitum,
Mart. Cap. 1, §§ 62 and 222.—So, rare in sing., Ov. P. 4, 6, 17; 4, 9, 132; Tert. Pall. 4; cf. Quint. 1, 6, 36.
См. также в других словарях:
dieu — Dieu, Deus. C est son Dieu, Genius est eius. B. ex Plauto. Dieu mercy, Deum benignitate. B. ex Liu. Graces à Dieu, Gratia Diis. Ouid. De par Dieu, A bien vienne tout, Deus bene vertat. Bud. ex Terentio. Dieu trespuissant, Praepotens Deus. Dieu… … Thresor de la langue françoyse