-
41 como
1.cōmo, mpsi (msi), mptum (mtum), 3, v. a. [co- (i. e. con) and emo; cf.: demo, promo].I.To bring together, form, frame, construct (Lucretian):II.dum perspicis omnem Naturam rerum quā constet compta figurā,
Lucr. 1, 950 Munro ad loc.:nunc ea quo pacto inter sese mixta quibusque compta modis vigeant,
id. 3, 259:quibus e rebus cum corpore compta vigeret (animi natura), Quove modo distracta rediret in ordia prima,
id. 4, 27.—To care for, take care of.A.Prop., in the class. per. usu. of the care of the hair, to comb, arrange, braid, dress; absol.:B.amica dum comit dumque se exornat,
Plaut. Stich. 5, 4, 19:capillos,
Cic. Pis. 11, 25; Verg. A. 10, 832:nitidum caput,
Tib. 1, 8, 16:caput in gradus atque anulos,
Quint. 12, 10, 47:comas acu,
id. 2, 5, 12:comas hasta recurva,
Ov. F. 2, 560:capillos dente secto,
Mart. 12, 83.— Transf. to the person:sacerdos Fronde super galeam et felici comptus olivā,
wreathed, Verg. A. 7, 751:Tisiphone serpentibus undique compta,
id. Cul. 218:pueri praecincti et compti,
Hor. S. 2, 8, 70:longas compta puella comas,
Ov. Am. 1, 1, 20.—In partic., to adorn, deck, ornament:2.corpora si quis vulsa atque fucata muliebriter comat,
Quint. 8, prooem. §19: colla genasque,
Stat. S. 1, 2, 110:vultus,
Claud. in Eutr. 2, 337:vestes et cingula manu,
id. VI. Cons. Hon. 525.—Transf. of things:II.vittā comptos praetendere ramos,
Verg. A. 8, 128: colus compta, i. e. furnished or adorned with wool, Plin. 8, 48, 74, § 194.—Trop., to deck, adorn:Cleopatra simulatum compta dolorem,
Luc. 10, 83.—Esp. freq. of rhet. ornament:non quia comi expolirique non debeat (oratio),
Quint. 8, 3, 42; cf.:linguae orationisque comendae gratiā,
Gell. 1, 9, 10.—Hence, comptus ( - mtus), a, um, P. a., adorned, ornamented, decked:juvenes ut femina compti,
Ov. H. 4, 75:anima mundissima atque comptissima,
Aug. Quant. Anim. 33.—But usu. of discourse, embellished, elegant:compta et mitis oratio,
Cic. Sen. 9, 28 (al. composita):comptior sermo,
Tac. H. 1, 19:(Vinicius) comptae facundiae,
id. A. 6, 15.— Transf. to the person:Isocrates in diverso genere dicendi nitidus et comptus,
Quint. 10, 1, 79. — Adv.: comptē ( comt-), with ornament, elegantly, only trop.:compte disserere,
Sen. Ep. 75, 6:agere rem,
Gell. 7, 3, 52.—* Comp.:2. I.comptius dicere,
Gell. 7, 3, 53.— Sup., Plaut. Mil. 3, 3, 66, acc. to Ritschl (al. comissime).Neutr., to be furnished with hair (as verb. finit. only post-class.), Paul. Nol. 28, 246.—But freq. cŏmans, antis, P. a.A.Having long hair, hairy, covered with hair ( poet. or in post-Aug. prose):B.colla equorum,
Verg. A. 12, 86; cf.:equus florā et comante jubā,
Gell. 3, 9, 3:equae,
Plin. 10, 63, 83, § 180:tori,
Verg. A. 12, 6:crines,
Sil. 16, 59:saetae hircorum,
Verg. G. 3, 312; cf.:pellis comata villis,
Val. Fl. 8, 122:galea = cristata,
crested, plumed, Verg. A. 2, 391; cf.cristae,
id. ib. 3, 468.—Transf., of growths, etc., resembling hair:II.stella,
having a radiant, hairy train, a comet, Ov. M. 15, 749:astro comantes Tyndaridae,
ornamented with stars, Val. Fl. 5, 267:sera comans narcissus,
that puts out leaves late, Verg. G. 4, 122:dictamnus flore Purpureo,
id. A. 12, 413:jugum silvae,
leafy, Val. Fl. 3, 403:silvae,
id. 1, 429:folia,
luxuriant, Plin. 13, 8, 16, § 59:pinus,
Sil. 10, 550:humus,
Stat. Th. 5, 502.—Act., to clothe or deck with hair or something like hair (as verb. finit. only post-class.), Tert. Pall. 3.—Freq. (esp. in the post-Aug. per.) cŏmātus, a, um, P. a., having long hair:tempora,
Mart. 10, 83, 13; Val. Fl. 7, 636; and subst.: cŏmā-tus, i, m., Suet. Calig. 35; Mart. 1, 73, 8; 12, 70, 9.—As adj. propr.: Gallia Comata, Transalpine Gaul (opp. togata), Cic. Phil. 8, 9, 27; Mel. 3, 2, 4; Plin. 4, 17, 31, § 105; Cat. 29, 3; Luc. 1, 443.— Transf.:silva,
leafy, Cat. 4, 11. -
42 como
conj. como, de la misma formna que, porque, en el momento en que.adv. cómo, de qué manera, a qué punto, con qué intensidad. -
43 Còmo
-
44 como
I —, —, āre [ coma ]снабжать (словно) волосами (pinum velleribus c. Tert)II cōmo, cōmpsī, cōmptum, ere [co- + emo ]1) соединять, сочетать ( cum aliqua re Lcr)2) приводить в порядок, убирать (capillos C; crines Tib; comas acu Q); причёсывать (caput Tib, Q)comptus H и comptus comas (acc. graecus) O — красиво причёсанный3) подкрашивать (румянить и т. п.) ( colla genasque St)4) (тж. se c. Hier) наряжаться (c. et se exornare Pl)5) чистить, очищать (phalēras, arma, cassidis jubam St; vestes et cingula manu Cld)6) выглаживать, обтёсывать (saxa ictu, sc. mallei Sid)7) украшать, приукрашивать (orationem Q, AG) -
45 como [1]
1. como, āvī, ātum, āre (coma), I) v. intr. mit Haaren od. haarähnlichen Dingen versehen sein, Paul. Nol. 28, 246. – II) v. tr. mit Haaren od. haarähnlichen Dingen bekleiden, Tert. de pall. 3. – dah. Passiv medial, sich mit Haaren bekleiden, den Haarwuchs pflegen, Augustin. de opere monach. 39. – Vgl. comāns, comātus, a, um.
-
46 como [2]
2. cōmo, cōmpsī, cōmptum, ere (zsgzg. aus coemo, wie demo aus de-emo, promo aus pro-emo), zusammennehmen, -fügen, I) im allg.: quibus (animai natura) e rebus cum corpore compta vigeret, quove modo distracta rediret in ordia prima, Lucr. 4, 27 sq.: ea quo pacto inter sese mixta quibusque compta modis vigeant, Lucr. 3, 258 sq.: vgl. 1, 950. – II) prägn., zusammennehmend ordnen, zurechtlegen, -machen, A) eig.: 1) v. Pers.: a) das aufgelöste Haar ordnen, in Flechten u. Locken abteilen, frisieren (vgl. Drak. Sil. 7, 460), seu solvit crines... seu compsit, Tibull.: u. so c. capillos, Cic.: comas acu, Quint.: comas hastā recurvā, Ov. – prägn., c. caput, Tibull.: c. caput in gradus atque anulos, Quint.: compta puella comas, Ov.: u. so praecincti recte pueri comptique, Hor. – b) die Kleidung = zurechtlegen, -rücken, vestes et cingula saepe manu, Claud. VI. cons. Hon. 525. – c) den Körper u. die Körperteile übh. putzen, corpora vulsa atque fucata muliebriter, Quint.: colla genasque, putzen, schminken, Stat. – u. prägn., die Pers., dum comit dumque se exornat, Plaut. Stich. 696: comunt se et vestibus et munditiis, Hier. ep. 69, 8. – d) Waffen putzen, phaleras et lucida arma manu, Stat.: cassidis iubam, Stat. – e) andere Geräte: colus compta, zurechtgemachter, Plin. 8, 194. – 2) poet. v. Lebl.: alternas comunt praetoria ripas, zieren, Auson.: resultanti non comet malleus ictu saxa, glätten, Sidon. – B) übtr.: 1) im allg.: iam venit Augustus, nostros ut comat honores, Auson.: hoc est monile ecclesiae, his illa gemmis comitur, Prud.: Cleopatra simulatum compta dolorem, geschmückt mit usw., Lucan. – 2) insbes., die Rede zierlich machen, glätten, comi expolirique non debet (oratio), Quint.: non vitae ornandae, sed linguae orationisque comendae gratiā, Gell. – PAdi. cōmptus, a, um, s. bes.
-
47 Como
n. Como, stad och sjö i norra Italien -
48 Como
-
49 ¿cómo?
adv. Imayna. ¿cómo estás?: Imaynallan?, imaynallan kashanki? Pe.Anc: imanó, ima. Pe.Caj: imanay, imanataq, imashina. Pe.Jun: imanaw, naw. Pe.S.Mar: imashnata. Arg: ima. -
50 Como
-
51 Como
n геогр. Комо -
52 comò
m -
53 COMO
1) Военный термин: Computer Model, combat-oriented maintenance organization, commissioned officer, commodore, communications officer2) Сокращение: Combat-Oriented Maintenance Organization (USA), coherent master oscillator -
54 Como
1) Военный термин: Computer Model, combat-oriented maintenance organization, commissioned officer, commodore, communications officer2) Сокращение: Combat-Oriented Maintenance Organization (USA), coherent master oscillator -
55 COMO
-
56 Como
[`kəʊməʊ]КомоАнгло-русский большой универсальный переводческий словарь > Como
-
57 Como
Abbreviation: (Lombardia, Italy) CO -
58 Como
◙ n. קומו, שם משפחה; עיר ואגם בצפון איטליה* * *◙ הילטיא ןופצב םגאו ריע ;החפשמ םש,ומוק◄ -
59 como
as, how* * *as -
60 como se
См. также в других словарях:
como — adverbio relativo 1. (precedido de los antecedentes el modo, la manera y la forma ) Encabeza cláusulas de relativo con el significado de en que : Por la manera como la miraba deduje que eran más que amigos. Se desconoce el modo como lo logró. 2.… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
como — Palabra átona que, como tal, debe escribirse sin tilde, a diferencia del adverbio interrogativo o exclamativo cómo (→ cómo). Puede funcionar como adverbio, como conjunción y como preposición. 1. Adverbio a) Como adverbio relativo de modo, puede… … Diccionario panhispánico de dudas
Como — Como … Deutsch Wikipedia
cómo — 1. Adverbio interrogativo o exclamativo. Es tónico y se escribe con tilde para diferenciarlo de la palabra átona como (→ como). Encabeza oraciones interrogativas o exclamativas directas: ¿Cómo te encuentras?; ¡Cómo aguantó el chaparrón!; o… … Diccionario panhispánico de dudas
Como — «Como» redirige aquí. Para otras acepciones, véase Como (desambiguación). Como … Wikipedia Español
cómo — adverbio interrogativo 1. Se usa para preguntar por el modo o manera: ¿Cómo has hecho ese dibujo? ¿Cómo te peinas? Observaciones: Puede aparecer también en oraciones interrogativas indirectas: Dime cómo se arregla el enchufe. En una oración… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
Como — • An important town in the province of Lombardy (Northern Italy), situated on Lake Como, the ancient Lacus Larius Catholic Encyclopedia. Kevin Knight. 2006. Como Como … Catholic encyclopedia
Como — Como, NC U.S. town in North Carolina Population (2000): 78 Housing Units (2000): 44 Land area (2000): 3.348795 sq. miles (8.673338 sq. km) Water area (2000): 0.009542 sq. miles (0.024713 sq. km) Total area (2000): 3.358337 sq. miles (8.698051 sq … StarDict's U.S. Gazetteer Places
Cómo Sé — Single by Julieta Venegas from the album Aquí Released 1997 Format CD single Recorded 1 … Wikipedia
Como — Como, 1) Hauptstadt der Provinz Como, in der Lombardei, Italien, an der Südwestspitze des Comer Sees, an der Gotthardbahn (die Como in einem 7,2 km langen Tunnel umfährt), 200 m über dem Meeresspiegel, 86 400 Einwohner; katholischer… … Universal-Lexikon
Como — Como, 1) Provinz des österreichischen Kronlandes Lombardei; grenzt im N. an die Schweiz, im O. an die Provinz Sondrio u. Bergamo, im S. an die Provinz Mailand u. im W. an Sardinien; 511/2 QM.; 423,200 Ew.; ist gebirgig durch die Alpen (nördlich) … Pierer's Universal-Lexikon