beˈdel

abrev delete suprimir, supr.

s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s elevador de tensió | aumentador de pressió | repetidor (radio) | MED vacuna suplementària | TECNOL amplificador s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s guany, benefici | augment, avantatge | TECNOL guany. Def del Termcat: Circuit amplificador del senyal de vídeo que incorporen la majoria de les càmeres de vídeo. NT: Representa un increment de la sensibilitat del tub de càmera o dispositiu fotocaptor, que permet l'enregistrament en baixes condicions d'il·luminació. El guany de les càmeres electròniques es pot controlar manualment o automàtica per mitjà del control automàtic del guany. Es mesura en decibels (db), cada +6db corresponen a una sensibilitat doble del tub que equival al guany d'un diafragma però amb la pèrdua de qualitat de la imatge per l'aparició de soroll en forma de gra.

v guanyar, aconseguir, recuperar | avançar | millorar, progressar, augmentar, pujar

to gain on apropar-se, guanyar territori

s TECNOL analitzador d'espectres. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Instrument per a mesurar l'espectre de freqüències de senyals. Consisteix en un sistema receptor heterodí de banda ampla format per un seguit d’etapes (s'utilitzen diverses freqüències intermèdies). El senyal que es connecta a la seva entrada s'aplica directament a un atenuador variable, normalment amb salts de 10 dB, per obtenir a la seva sortida el nivell de potència òptim per atacar el mesclador. A la sortida de l’últim mesclador s'hi connecta un amplificador per augmentar el nivell del senyal abans de connectar-lo a l'entrada d'un altre filtre passabanda, que presenta, però, la peculiaritat de tenir una amplada de banda variable: aquest filtre, anomenat filtre de resolució, és el que fixarà el nivell màxim de prestacions de l'aparell. Hi ha un amplificador logarítmic capaç de donar un senyal de sortida proporcional al logaritme del senyal d'entrada, fet que permet directament la conversió a dB. A continuació s'hi connecta un detector que dóna un senyal de baixa freqüència, proporcional a l'amplitud del de RF a l'entrada. Abans de connectar la sortida del detector a la pantalla de l'analitzador, es disposa un filtre passabaixes, anomenat filtre de vídeo amb freqüència de tall variable, que elimina els components de més alta freqüència que pertorben la mesura. Els analitzadors de FFT poden operar fins a pocs MHz, i es basen en el càlcul en temps real de la transformada ràpida de Fourier (FFT, de fast Fourier transform); el senyal analògic que es vol mesurar es digitalitza i es processa a fi d'obtenir i representar en una pantalla el seu espectre calculat a partir de les mostres del senyal temporal. L'analitzador d'espectres òptic, usat en sistemes de fibra òptica, es basa en una descomposició de la llum mitjançant prismes i permet visualitzar des de l'espectre d’infrarojos fins al de la llum visible.

s TECNOL analitzador d'espectres. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Instrument per a mesurar l'espectre de freqüències de senyals. Consisteix en un sistema receptor heterodí de banda ampla format per un seguit d’etapes (s'utilitzen diverses freqüències intermèdies). El senyal que es connecta a la seva entrada s'aplica directament a un atenuador variable, normalment amb salts de 10 dB, per obtenir a la seva sortida el nivell de potència òptim per atacar el mesclador. A la sortida de l’últim mesclador s'hi connecta un amplificador per augmentar el nivell del senyal abans de connectar-lo a l'entrada d'un altre filtre passabanda, que presenta, però, la peculiaritat de tenir una amplada de banda variable: aquest filtre, anomenat filtre de resolució, és el que fixarà el nivell màxim de prestacions de l'aparell. Hi ha un amplificador logarítmic capaç de donar un senyal de sortida proporcional al logaritme del senyal d'entrada, fet que permet directament la conversió a dB. A continuació s'hi connecta un detector que dóna un senyal de baixa freqüència, proporcional a l'amplitud del de RF a l'entrada. Abans de connectar la sortida del detector a la pantalla de l'analitzador, es disposa un filtre passabaixes, anomenat filtre de vídeo amb freqüència de tall variable, que elimina els components de més alta freqüència que pertorben la mesura. Els analitzadors de FFT poden operar fins a pocs MHz, i es basen en el càlcul en temps real de la transformada ràpida de Fourier (FFT, de fast Fourier transform); el senyal analògic que es vol mesurar es digitalitza i es processa a fi d'obtenir i representar en una pantalla el seu espectre calculat a partir de les mostres del senyal temporal. L'analitzador d'espectres òptic, usat en sistemes de fibra òptica, es basa en una descomposició de la llum mitjançant prismes i permet visualitzar des de l'espectre d’infrarojos fins al de la llum visible.

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

s pilota

Esports i jocs de pilota

Def. del Termcat: Cos esfèric, de diverses mides, pesos i materials segons els reglaments, usat per a practicar diversos esports.

Nota: El terme bola és propi del joc de billar, del joc de bitlles, de la petanca, etc., mentre que el terme pilota correspon a esports com el basquetbol, el futbol, l'handbol, etc.

s bola

Esports: Hoquei. Esports: Hoquei sobre patins

Def. del Termcat: Cos esfèric de 23 cm de circumferència, amb un pes de 156 a 163 g en hoquei, i de 155 g en hoquei sobre patins.

Formes desestimades: pilota

Esports: Beisbol

Def. del Termcat: Llançament amb què el llançador no aconsegueix de fer passar la pilota per la zona de strike, per la qual cosa el batedor no intenta de colpejar-la.

s turmalina marró, dravita

Gemmologia

Def. del Termcat: Varietat de turmalina que és de color marró.

Nota: La denominació dravita deriva del nom del riu austríac Drava, on es va trobar per primer cop. És preferible, però, la denominació turmalina marró.

Nota: És una gemma rara. La denominació dravita deriva del nom del riu austríac Drava, on es va trobar per primer cop.

s turmalina marró, dravita

Gemmologia

Def. del Termcat: Varietat de turmalina que és de color marró.

Nota: La denominació dravita deriva del nom del riu austríac Drava, on es va trobar per primer cop. És preferible, però, la denominació turmalina marró.

Nota: És una gemma rara. La denominació dravita deriva del nom del riu austríac Drava, on es va trobar per primer cop.

s projecció

Publicitat

Def. del Termcat: Cadascuna de les emissions d'un espot o pel·lícula publicitària.

s correguda

Esports: Beisbol

Def. del Termcat: Punt que aconsegueix un jugador atacant quan recorre en sentit contrari a les agulles del rellotge les tres bases del camp interior i arriba a la base de meta sense ser eliminat, cosa que constitueix l'objectiu final de tota acció ofensiva.

Formes desestimades: carrera; cursa

s correguda d'impuls

Esports: Gimnàstica

Def. del Termcat: Correguda que es fa per prendre embranzida abans de la batuda, des d'una distància no superior a 25 m per a l'entrada al cavall de salts, i a 6 m per a l'entrada a les paral·leles asimètriques i a la barra d'equilibri.

Formes desestimades: carrera d'impuls; cursa d'impuls

run|runs|ran|running|run about|run across|run after|run away|run down|run into|run off|run on|run out|run out of|run over|run through|run up|run up against s carrera, correguda, corredissa | curs, marxa, direcció | sèrie, ratxa | viatge, excursió | distància, trajecte, recorregut | classe, tipus, corrent | llibertat de moviments, lliure accès

v córrer | estendre's, arribar, assolir | passar | fluir, rajar | fondre's | supurar | durar, mantenir-se | representar-se ininterrompudament | seguir, ser vigent |presentar-se

in the long run a la llarga

run about anar amunt i avall

run across trobar inesperadament

run after perseguir

run away fugir

run down criticar | atropellar | aturar-se | quedar-se sense corda

run into trobar per casualitat, xocar, tenir problemes

ru off marxar, tocar el dos

run on allargar-se el temps

run out (of) acabar-se, exhaurir-se, caducar

run over atropellar | vessar

run through travessar | assajar

run up acumular

run up against tenir problemes

s acció del mos

Esports: Hípica

Def. del Termcat: Pressió del mos sobre les barres, la llengua o la comissura dels llavis del cavall, que fa que aquest freni, canviï de direcció o de velocitat, aixequi el cap o el reculli, etc.

s avantatge del servei

Esports: Tennis

Def. del Termcat: Avantatge que té el servidor després d'un iguals.

Nota: En competicions internacionals, el jutge de cadira anuncia aquesta situació de joc dient avantatge i a continuació el nom del jugador o del país que representa, en cas de competicions per equips nacionals.

Formes desestimades: avantatge dintre

s avantatge del servei

Esports: Tennis

Def. del Termcat: Avantatge que té el servidor després d'un iguals.

Nota: En competicions internacionals, el jutge de cadira anuncia aquesta situació de joc dient avantatge i a continuació el nom del jugador o del país que representa, en cas de competicions per equips nacionals.

Formes desestimades: avantatge dintre

s avantatge del servei

Esports: Tennis

Def. del Termcat: Avantatge que té el servidor després d'un iguals.

Nota: En competicions internacionals, el jutge de cadira anuncia aquesta situació de joc dient avantatge i a continuació el nom del jugador o del país que representa, en cas de competicions per equips nacionals.

Formes desestimades: avantatge dintre

s terç del mig

Anatomia animal

Def. del Termcat: Part central del cos del cavall que inclou l'esquena i el ventre.

s bugui-bugui

Dansa

Def. del Termcat: Ball ràpid d'origen nord-americà derivat del bugui-bugui, que s'executa amb balanceigs, girs i encreuaments continus, i que ha donat lloc a altres formes de ball.

s bugui-bugui

Dansa

Def. del Termcat: Estil pianístic de jazz, utilitzat també per l'orquestra, d'una estructura harmònica derivada del blues.

s burmita

Gemmologia

Def. del Termcat: Varietat d'ambre que es troba a Birmània.

Nota: El nom deriva del topònim Birmània (en anglès, Burma), país del qual procedeix. És un ambre del període eocè.

adj calvus

Metereologia

Def. del Termcat: Dit de l'espècie de núvol del gènere cumulonimbus, en què algunes protuberàncies del cim perden les característiques pròpies del cumulonimbus i esdevenen una massa blanca amb estries verticals.

s pleonast

Gemmologia

Def. del Termcat: Varietat d'espinel·la de color negre a causa de la substitució de part del magnesi per ferro.

Nota: Es fa servir molt poc com a gemma. Pleonast prové del mot grec pleonastós, 'abundant', en referència al gran nombre de cares d'aquest mineral, i va ser donat pel mineralogista francès René Haüy. Ceilanita és una denominació obsoleta que prové del lloc on va ser trobada per primera vegada, Ceilan.

Formes desestimades: ceilanita; pleonasta