Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

achaques+de+la+edad

  • 1 achaque

    m.
    1 ailment, complaint.
    2 pretext, excuse.
    3 matter, subject.
    pres.subj.
    3rd person singular (él/ella/ello) Present Subjunctive of Spanish verb: achacar.
    * * *
    1 ailment, complaint
    \
    con achaque de under the pretext of
    en achaque de in the matter of, on the subject of
    * * *
    noun m.
    ailment, malady
    * * *
    SM
    1) (Med) ailment, malady

    achaques de la vejezailments o infirmities of old age

    2) (=defecto) defect, fault, weakness
    3) (=asunto) matter, subject

    en achaque de — in the matter of, on the subject of

    4) (=pretexto) pretext
    * * *
    = niggling, niggle.
    Ex. While there are no significant injury worries to speak of, there is no doubt both sides have a number of players with general soreness and niggling.
    Ex. Wilson was limping around so he must have picked up a knock or aggravated a niggle that he already had.
    ----
    * achaques = aches and pains.
    * * *
    = niggling, niggle.

    Ex: While there are no significant injury worries to speak of, there is no doubt both sides have a number of players with general soreness and niggling.

    Ex: Wilson was limping around so he must have picked up a knock or aggravated a niggle that he already had.
    * achaques = aches and pains.

    * * *
    los achaques de la vejez the ailments of old age, the aches and pains of old age
    te quejas de tus achaques como un viejo de ochenta años you're like an eighty-year old, the way you go on about your aches and pains
    * * *

    Del verbo achacar: ( conjugate achacar)

    achaqué es:

    1ª persona singular (yo) pretérito indicativo

    achaque es:

    1ª persona singular (yo) presente subjuntivo

    3ª persona singular (él/ella/usted) presente subjuntivo

    3ª persona singular (él/ella/usted) imperativo

    Multiple Entries:
    achacar    
    achaque
    achacar ( conjugate achacar) verbo transitivo:
    achaquele la culpa a algn to lay o put the blame on sb

    achacar vtr (atribuir) to attribute: no se le puede achacar la culpa del accidente, you can't blame him for the accident
    achaque sustantivo masculino ailment, complaint

    ' achaque' also found in these entries:
    English:
    ailment
    * * *
    nm
    achaques aches and pains;
    son los achaques propios de la vejez they're just the usual aches and pains you get when you're old;
    siempre tiene algún achaque she's always got something wrong with her
    * * *
    m ailment;
    achaques de la edad ailments typical of old age
    * * *
    dolencia: ailment, malady, discomfort

    Spanish-English dictionary > achaque

  • 2 vejez

    f.
    old age.
    ¡a la vejez viruelas! fancy that at his/her age!
    * * *
    1 old age
    \
    a la vejez viruelas there's no fool like an old fool
    * * *
    SF
    1) (=senectud) old age
    2) (=cuento) old story; (=noticia) piece of stale news
    3) pl vejeces (=achaques) ills of old age; (=manías, chocheces) grouchiness [sing], grumpiness [sing]
    * * *
    femenino old age

    a la vejez, viruela(s) — (fam) you're only as young as you feel

    * * *
    = aging [ageing], old age, oldness.
    Ex. These are reference materials that may be useful to librarians who serve practitioners, researchers, caregivers, interested non-professionals and the elderly who wish to learn about the psychology of adult development and aging.
    Ex. The article is entitled 'The public library: middle-age crisis or old age?'.
    Ex. Subsequent lessons identify changing demographic and social characteristics of older people in the United States and determine criteria for judging ' oldness'.
    ----
    * pensión por vejez = old-age pension.
    * * *
    femenino old age

    a la vejez, viruela(s) — (fam) you're only as young as you feel

    * * *
    = aging [ageing], old age, oldness.

    Ex: These are reference materials that may be useful to librarians who serve practitioners, researchers, caregivers, interested non-professionals and the elderly who wish to learn about the psychology of adult development and aging.

    Ex: The article is entitled 'The public library: middle-age crisis or old age?'.
    Ex: Subsequent lessons identify changing demographic and social characteristics of older people in the United States and determine criteria for judging ' oldness'.
    * pensión por vejez = old-age pension.

    * * *
    old age
    a la vejez, viruela(s) ( fam): ¡enamorarse a su edad! — ya sabes: a la vejez, viruela(s) falling in love at his age! — well, you're only as young as you feel
    * * *

    vejez sustantivo femenino
    old age
    vejez sustantivo femenino old age
    ' vejez' also found in these entries:
    Spanish:
    dulcificar
    - endulzar
    - morir
    - propio
    - solitario
    English:
    age
    - old
    - provide
    * * *
    vejez nf
    old age;
    pasó su vejez en París she spent her later years o old age in Paris;
    Fam
    ¡a la vejez, viruelas! fancy that, at his/her age!
    * * *
    f old age;
    a la vejez, viruelas you’re only as young/old as you feel
    * * *
    vejez nf
    : old age
    * * *
    vejez n old age

    Spanish-English dictionary > vejez

  • 3 zreizal

    Zreizal, cerezo. Antiguamente en toda mi Asturias reinaban unas costumbres tan hermosas, que hoy día al recordarlas no se da con mucha pena cuenta, que casi todos nos estamos deshumanizando en loca carrera, si de alguna manera el ser Humano no logra atajar esta alarmante desnaturalización, corremos el peligro que a los ancianos, cuando lleguen a una edad complicadilla, por sus achaques o rarezas, nos deshagamos de ellos dentro de la ley, dándoles unas píldoras que los lleve el demonio, o el santo Hacedor. —Debajo de un cerezo de mi aldea sucedió esta historia, que les contaré por mediación de este poema. “LA ZREIZAL” —(Ista estoria que vous cuntu nin ye cuintu nin cheyenda, xucedióu na miou aldina, viétchus viven que s’alcuerdien, per lu tantu verdá foi). —Andaben toes les xentes arrecoyendu la yerbe, nus postreirus díes de xuliu, nes pradeirades xerondes de les brañes ya morteires. —Yere aquel díe un magüestu, nagua ‘l aire abayucaba, taba ‘l cielo arrescampléu, ya fasta la mesma xoma tal paicía que queimaba. —El malvís ya ‘l xilgueirín nistes gores de la tardi nun despiétchaben el glayu, per callor qu’amagostaba fasta ‘l grítchu en sou furacu. —Aquel callor que faía nun lu yera ñatural, per ístu a nadie s’uyía, tous peles xomes murar, remexáus pelus xudores abarquinandu con fuercia pel mal que se xenaldar. —Nel praón del Tenebral de cuaxi venti peonás, taba Xacintu col fíu a la xoma la zreizal, aguardando s’escosara l’orbayada de callor que de lus Cieles baxar. —Yera Xacintu ‘n viétchin qu’en noventa anus rondiar, home con bon xentimentu bétchau nel cheldar el ben, per ístu toes les xentes lu querer ya respetiar. —Antón que yera ‘l sou fíu yera un bigardu d’armar, mal atongáu ya torgáu, con les ureónes llargues, la ñaríz d’estrapayar, teñía lus güétchus del bracu, de miradiétcha ‘lloriá, encuandiáus baxu sous ceyes comu xin moscandu tar. —Yera roxu apanoyáu, ya escarmenaba les canes ya xolteiru ta lu tar, peru lu pior que teñía isti bigardu esgalguiáu, yera un fuétche mala lleichi, ya cundu noxáu lu tar, trataba ‘l sou probe pá, con fechus ya con pallabres lu mesmu que s’ísti fora un pirru xemáu de xarna que xuntu d’él s’esfregar. —Aquel díe tava Antón col magüestu engafuráu, per ístu dió né escute escontre ‘l probín del pá, tratolu comu la trelda, puénxulu comu pingayu, chamóulu de lu pior, ya nun cuntentu cun ístu coyu ‘l viétchin pel mexiétches común mamplen de mazcás. —Nel mesmu istanti esgazóu ‘n prendión de la zreizal, diói un llumeráu nel llombu que lu dexóu toroyáu, entrabalgáu con ramaxe, aviñonáu de zreicinas del prendión esprendidinas. —Dientru del mesmu cheldar del dollor que l’embuxare, ureóu la zreizal falar, comu se fora ‘l Faidore qu’enoxáu lu cunxurar, ya ístes foren les pallabres qu’Antón mamplenáu de miéu de la zreizal urear: —¡El fíu qu’amolexu faíle ‘l sou güelu ou ‘l sou pá, oitre fíu tendrá ‘l bribón que lu mesmu le fairá! —¡Ya tin diañu de baldrayu you te vou a conxurar, paque nisti mesmu xeitu, ‘l tou fíu ou ‘l tou ñetu, faígate parexu escarnu qu’el que fixiste ‘l tou pá! —¡Tenu vivir fasta ‘l díe que’el conxuru se fairá, ya mái que quixés baltiame nadie tal couxa fairá! —Lluéu d’Antón foie ‘l dollor perque ‘nlloquexíu gradiar, allevantóuxe del xuelu ferviénduye les vidátches conu llume enfernal, xacóu del cabanu ‘n gruexu ya comencipiú esquiciáu, a cortar pela zreizal, peru ‘l premier zaizazu ‘l azáu fendióuxe ‘n dous, ya entoncies mazáu pel miéu ‘l baldrayu del Antón, xebróuxe d’aquel chugar, colóu galamiandu llocu, diciéndoye a toes les xentes lu que la zreizal falar. —Les xentes que pelus préus moscandu nes xomes tar, nun creyerun nes pallabres de lu qu’Antón faluchar. Cuntaben qu’el bigardu Antón con la fola del callor qu’en tóus encomalus faer, fixérale enlloquecer ya pel tal falar murar. —Lus anus forum paxandu, y’Antón viétchu se faer, y’en mexor prexona andar, tuvu fíus ya tuvu ñetus, e ya del tóu olvidóu ‘l falar de la zreizal, peru ‘n díe cundu yera tan viétchu comu ‘l sou pá, mismamente naquel xeitu undi ‘l sou pá ultraxar, un ñetacu que teñía l’erenxa qu’él le dexar, conél mangu la foiceta, apurrióle denría ‘l llombu ‘n mamplenu mangonás, ya metantu se dollía Antón miróu la zreizal, Ya entóus le dixu ‘l sou ñetu: —¡Dalgún díe miou ñetín, lu que’acabes de faeme oítre atinde te fairá. Nun cuntes que falu engroma, Pregúntaye a la ZREIZAL…

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > zreizal

См. также в других словарях:

  • Juana Rangel de Cuéllar — Juana Rangel de Cuellar (6 de octubre de 1649, Pamplona 1736, Pamplona) fue la fundadora de la ciudad colombiana de Cúcuta. A la edad de 23 años quedó huérfana de padre (1672), y se trasladó su vivienda a la Hacienda Tonchalá,(hoy corregimiento… …   Wikipedia Español

  • Chepo (distrito) — Este artículo o sección sobre geografía necesita ser wikificado con un formato acorde a las convenciones de estilo. Por favor, edítalo para que las cumpla. Mientras tanto, no elimines este aviso puesto el 30 de noviembre de 2008. También puedes… …   Wikipedia Español

  • Teresa González de Fanning — Teresa González Nombre …   Wikipedia Español

  • valetudinario — (Del lat. valetudinarius .) ► adjetivo/ sustantivo Que está enfermizo o achacoso por tener mucha edad. * * * valetudinario, a (del lat. «valetudinarĭus»; desusado salvo aplicado a «viejo» o palabra equivalente) adj. Enfermizo o achacoso: ‘Un… …   Enciclopedia Universal

  • Hermano Alain — Nacimiento …   Wikipedia Español

  • Hermano León — Nombre Joseph Sylvestre Sauget, Frère León Nacimiento …   Wikipedia Español

  • Katharine Hepburn — en 1940. Nombre real Katharine Houghton Hepburn Nacimiento 12 de mayo de 1907 …   Wikipedia Español

  • Nicolás Zrínyi — El Conde Nicolás Zrínyi (o Zrinski) en el sitio de Szigetvár (1566). Obra de Bertalan Székely. El Conde Nicolás Zrínyi (en croata: Nikola Šubić Zrinski; en húngaro: Zrínyi Miklós) (1508 8 de septiembre de 1566) fue un noble de origen croata que… …   Wikipedia Español

  • achaque — s m Padecimiento o dolor generalmente ligero pero habitual: No tiene cura, son los achaques de la edad …   Español en México

  • valetudinario — valetudinario, ria (Del lat. valetudinarĭus). adj. Dicho de quien sufre los achaques de la edad: Enfermizo, delicado, de salud quebrada. U. t. c. s.) …   Diccionario de la lengua española

  • agerasia — (Del gr. agerasia < a, privativo + geras, vejez.) ► sustantivo femenino MEDICINA Ausencia en la vejez de los achaques propios de la edad. * * * agerasia (del gr. «agērasía») f. Med. Vejez libre de los achaques propios de ella. * * * agerasia.… …   Enciclopedia Universal

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»