Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

ĭn-albĕo

  • 1 albeo

    albĕo, ēre - intr. - être blanc.    - albens: blanc, blanchi.    - albente caelo, Caes. BC. 1, 68, 1: à l'aube.
    * * *
    albĕo, ēre - intr. - être blanc.    - albens: blanc, blanchi.    - albente caelo, Caes. BC. 1, 68, 1: à l'aube.
    * * *
        Albeo, albes, albui, albere, pen. prod. Virgil. Plin. Estre blanc.
    \
        Albet caput canis capillis. Ouid. Il ha la teste blanche à cause des cheveuls.
    \
        Albentibus spumis fraena oblita. Ouid. Mords le bride barbouillez d'escume blanche.
    \
        Albentes villi. Ouid. Poils blancs.

    Dictionarium latinogallicum > albeo

  • 2 albeo

    albeo, ēre (albus), weiß sein, Verg. u. Ov.: dah. albēns, entis (Abl. auch enti, zB. Ov. met. 5, 110), weiß, Ov., Tac. u.a.: equi, Plin. pan. u. Curt.: membra in eum pallorem albentia (von so bleichem Ansehen), ut etc., Tac. ann. 15, 64. – poet. = hell, glänzend, Sil.: u. = schmucklos, Val. Flacc. – albente caelo, als der Morgen graute, Sisenn, fr. u. Caes.

    lateinisch-deutsches > albeo

  • 3 albeo

    albeo, ēre (albus), weiß sein, Verg. u. Ov.: dah. albēns, entis (Abl. auch enti, zB. Ov. met. 5, 110), weiß, Ov., Tac. u.a.: equi, Plin. pan. u. Curt.: membra in eum pallorem albentia (von so bleichem Ansehen), ut etc., Tac. ann. 15, 64. – poet. = hell, glänzend, Sil.: u. = schmucklos, Val. Flacc. – albente caelo, als der Morgen graute, Sisenn, fr. u. Caes.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > albeo

  • 4 albeō

        albeō —, —, ēre    [albus], to be white: campi ossibus, V., O.: albente caelo, at dawn, Cs.
    * * *
    albere, -, - V INTRANS
    be/appear white/pale/light-colored/white with age

    Latin-English dictionary > albeō

  • 5 albeo

    albĕo, ēre, v. n. [id.], to be white (rare and orig. poet., esp. often in Ovid; but also in post-Aug. prose): campi ossibus, * Verg. A. 12, 36:

    caput canis capillis,

    Ov. H. 13, 161.—Esp. in the part. pres.: albens, white:

    albentes rosae,

    Ov. A. A. 3, 182:

    spumae,

    id. M. 15, 519:

    vitta,

    id. ib. 5, 110 al.; in prose: equi, * Plin. Pan. 22;

    in Tac. several times: ossa, A. 1, 61: spumae,

    id. ib. 6, 37:

    in pallorem membra,

    id. ib. 15, 64.—The poet. expression, albente caelo, at daybreak, at the dawn, was used (acc. to Caecilius in Quint. 8, 3, 35) in prose first by the hist. Sisenna (about 30 years before Cæs.), and after him by Cæs. and the author of the Bell. Afric.; * Caes. B. C. 1, 68; Auct. Bell. Afric. 11; ib. 80; cf. albesco.

    Lewis & Short latin dictionary > albeo

  • 6 albeo

    —, —, ēre [ albus ]
    1) быть белым, белеть(ся) V, O etc.

    Латинско-русский словарь > albeo

  • 7 albeo

    , -, -, albere 2 белеть, быть белым

    Dictionary Latin-Russian new > albeo

  • 8 albesco

    albesco, ĕre, v. inch. [albeo], to become white (mostly poet. or in post-Aug. prose; once in Cic.), * Lucr. 2, 773; so Verg. A. 7, 528: albescens capillus, * Hor. C. 3, 14, 25:

    maturis messis aristis,

    Ov. F. 5, 357:

    aquilarum pennae,

    Plin. 10, 3, 4, § 13:

    flammarum tractus,

    Verg. G. 1, 367: mare, quia a sole collucet, albescit et vibrat, * Cic. Ac. 2, 33, 105.—Hence, of the appearance of daylight, of daybreak (cf. albeo), to dawn:

    lux,

    Verg. A. 4, 586:

    albescente caelo,

    Paul. Dig. 28, 2, 25.

    Lewis & Short latin dictionary > albesco

  • 9 albens

    1. albēns, entis
    part. praes. к albeo
    2. adj.
    белый (equus PJ, QC); белеющий(ся) ( ossa T); бледнеющий ( membra T); рассветающий

    Латинско-русский словарь > albens

  • 10 albesco

    albēsco, —, —, ere [inchoat. к albeo ]
    1) белеть(ся), становиться белым CC; седеть Lcn, H etc.

    Латинско-русский словарь > albesco

  • 11 inalbeo

    in-albeo, —, —, ēre
    белеть, рассветать ( dies inalbebat Ap)

    Латинско-русский словарь > inalbeo

  • 12 albens

    albēns, s. albeo.

    lateinisch-deutsches > albens

  • 13 albesco

    albēsco, ere (Inchoat. v. albeo; vgl. Prisc. 8, 30), weiß werden, auch vom Haar, Lucr., Hor. u.a.: in plumam oloris, Cypr. ad Donat. 8: quae (oleum et aqua) miscenda manu sunt, donec albescant, Cels. 3, 7. – bes. hell werden, durch Feuer od. Licht, albescit mare, Cic.: albescunt flammarum longi tractus, Verg. – dah. auch vom Erscheinen des Tageslichts, lux albescit, der Tag graut, Verg.: albescente iam die, als schon der Tag graute, Amm.: albescente caelo, wenn der Morgen graut, ICt.

    lateinisch-deutsches > albesco

  • 14 candico

    candico, āre (v. candeo, wie albico v. albeo), weißlich sein od. schimmern, ins Weiße spielen, quod ex eo candicat, das Weißliche desselben, Plin.: cum (ulcus) candicat, Scrib.: lyra eius ebore candicat, Apul. – Partic. candicāns, weißlich, ins Weißliche spielend, weißlich schimmernd, candicanti colore, Plin.: macula, Plin.: arma margaritis candicantia, Varr. fr.: gemma e fulvo candicans, Plin.

    lateinisch-deutsches > candico

  • 15 inalbeo

    in-albeo, ēre, hell sein, ut primum tenebris abiectis dies inalbebat, Apul. met. 7, 1 in.

    lateinisch-deutsches > inalbeo

  • 16 albor

    albŏr, ōris, m. [st2]1 [-] blancheur. [st2]2 [-] blanc d'oeuf.
    * * *
    albŏr, ōris, m. [st2]1 [-] blancheur. [st2]2 [-] blanc d'oeuf.
    * * *
        Albor, huius alboris, m. ge. Verbale ab Albeo, albes. Varro. Blancheur.

    Dictionarium latinogallicum > albor

  • 17 albens

    albens, entis part. prés. de albeo; blanc, blanchi.

    Dictionarium latinogallicum > albens

  • 18 albens

    albēns, s. albeo.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > albens

  • 19 albesco

    albēsco, ere (Inchoat. v. albeo; vgl. Prisc. 8, 30), weiß werden, auch vom Haar, Lucr., Hor. u.a.: in plumam oloris, Cypr. ad Donat. 8: quae (oleum et aqua) miscenda manu sunt, donec albescant, Cels. 3, 7. – bes. hell werden, durch Feuer od. Licht, albescit mare, Cic.: albescunt flammarum longi tractus, Verg. – dah. auch vom Erscheinen des Tageslichts, lux albescit, der Tag graut, Verg.: albescente iam die, als schon der Tag graute, Amm.: albescente caelo, wenn der Morgen graut, ICt.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > albesco

  • 20 candico

    candico, āre (v. candeo, wie albico v. albeo), weißlich sein od. schimmern, ins Weiße spielen, quod ex eo candicat, das Weißliche desselben, Plin.: cum (ulcus) candicat, Scrib.: lyra eius ebore candicat, Apul. – Partic. candicāns, weißlich, ins Weißliche spielend, weißlich schimmernd, candicanti colore, Plin.: macula, Plin.: arma margaritis candicantia, Varr. fr.: gemma e fulvo candicans, Plin.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > candico

См. также в других словарях:

  • Album (collection) — Pour les articles homonymes, voir Album. Un album est un recueil en forme de cahier, éventuellement relié, servant à conserver des images de collections (photographies, cartes postales, timbres, etc.) Étymologie Le mot albeo signifie être blanc… …   Wikipédia en Français

  • Río Calamuchita — Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase Calamuchita. Río Calamuchita Puente de la Ruta Provincial 5 sobre el Río Tercero …   Wikipedia Español

  • Río Tercero — Para otros usos de este término, véase Río Tercero (desambiguación). Río Tercero/ Ctalamochita Puente de la Ruta Provincial 5 sobre el río Tercero. País que atraviesa …   Wikipedia Español

  • Ctalamochita — o río Tercero o Río III. Ctalamochita es denominción parcialmente amerindia del principal río de la provincia de Córdoba, Argentina. Desde el s XVIII la denominación más común es río Tercero, esto es: marchando desde la ciudad de Córdoba ubicada… …   Enciclopedia Universal

  • -eur — I. ⇒ EUR1, suff. Suff. formateur de subst. fém. désignant la qualité exprimée par l adj. de base. A. Le dér. désigne une perception, une sensation (avec en gén. des emplois fig.) une couleur : blancheur, blondeur, noirceur, pâleur, roseur,… …   Encyclopédie Universelle

  • albe — (Fernando álvarez de Tolède, duc d ) (1508 1582) général et homme politique espagnol. Gouverneur des Pays Bas (1567 1573), il réprima impitoyablement la révolte des gueux , puis celle du Portugal (1582). ⇒ALBE, adj. et subst. A. Adj. et subst.,… …   Encyclopédie Universelle

  • albens —   L. albeo, be white.   1) Glumes white. Isachne albens, Panicum albens   2) seed white. Sporobolus albens …   Etymological dictionary of grasses

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»