-
1 albeo
albĕo, ēre - intr. - être blanc. - albens: blanc, blanchi. - albente caelo, Caes. BC. 1, 68, 1: à l'aube.* * *albĕo, ēre - intr. - être blanc. - albens: blanc, blanchi. - albente caelo, Caes. BC. 1, 68, 1: à l'aube.* * *Albeo, albes, albui, albere, pen. prod. Virgil. Plin. Estre blanc.\Albet caput canis capillis. Ouid. Il ha la teste blanche à cause des cheveuls.\Albentibus spumis fraena oblita. Ouid. Mords le bride barbouillez d'escume blanche.\Albentes villi. Ouid. Poils blancs. -
2 albeo
albeo, ēre (albus), weiß sein, Verg. u. Ov.: dah. albēns, entis (Abl. auch enti, zB. Ov. met. 5, 110), weiß, Ov., Tac. u.a.: equi, Plin. pan. u. Curt.: membra in eum pallorem albentia (von so bleichem Ansehen), ut etc., Tac. ann. 15, 64. – poet. = hell, glänzend, Sil.: u. = schmucklos, Val. Flacc. – albente caelo, als der Morgen graute, Sisenn, fr. u. Caes.
-
3 albeo
albeo, ēre (albus), weiß sein, Verg. u. Ov.: dah. albēns, entis (Abl. auch enti, zB. Ov. met. 5, 110), weiß, Ov., Tac. u.a.: equi, Plin. pan. u. Curt.: membra in eum pallorem albentia (von so bleichem Ansehen), ut etc., Tac. ann. 15, 64. – poet. = hell, glänzend, Sil.: u. = schmucklos, Val. Flacc. – albente caelo, als der Morgen graute, Sisenn, fr. u. Caes. -
4 albeō
albeō —, —, ēre [albus], to be white: campi ossibus, V., O.: albente caelo, at dawn, Cs.* * *albere, -, - V INTRANSbe/appear white/pale/light-colored/white with age -
5 albeo
albĕo, ēre, v. n. [id.], to be white (rare and orig. poet., esp. often in Ovid; but also in post-Aug. prose): campi ossibus, * Verg. A. 12, 36:caput canis capillis,
Ov. H. 13, 161.—Esp. in the part. pres.: albens, white:albentes rosae,
Ov. A. A. 3, 182:spumae,
id. M. 15, 519:vitta,
id. ib. 5, 110 al.; in prose: equi, * Plin. Pan. 22;in Tac. several times: ossa, A. 1, 61: spumae,
id. ib. 6, 37:in pallorem membra,
id. ib. 15, 64.—The poet. expression, albente caelo, at daybreak, at the dawn, was used (acc. to Caecilius in Quint. 8, 3, 35) in prose first by the hist. Sisenna (about 30 years before Cæs.), and after him by Cæs. and the author of the Bell. Afric.; * Caes. B. C. 1, 68; Auct. Bell. Afric. 11; ib. 80; cf. albesco. -
6 albeo
-
7 albeo
, -, -, albere 2 белеть, быть белым -
8 albesco
albesco, ĕre, v. inch. [albeo], to become white (mostly poet. or in post-Aug. prose; once in Cic.), * Lucr. 2, 773; so Verg. A. 7, 528: albescens capillus, * Hor. C. 3, 14, 25:maturis messis aristis,
Ov. F. 5, 357:aquilarum pennae,
Plin. 10, 3, 4, § 13:flammarum tractus,
Verg. G. 1, 367: mare, quia a sole collucet, albescit et vibrat, * Cic. Ac. 2, 33, 105.—Hence, of the appearance of daylight, of daybreak (cf. albeo), to dawn:lux,
Verg. A. 4, 586:albescente caelo,
Paul. Dig. 28, 2, 25. -
9 albens
-
10 albesco
albēsco, —, —, ere [inchoat. к albeo ]1) белеть(ся), становиться белым CC; седеть Lcn, H etc.2) светлетьlux albescit V — светаетalbescente caelo (abl. abs.) Dig — на рассвете -
11 inalbeo
in-albeo, —, —, ēreбелеть, рассветать ( dies inalbebat Ap) -
12 albens
albēns, s. albeo.
-
13 albesco
albēsco, ere (Inchoat. v. albeo; vgl. Prisc. 8, 30), weiß werden, auch vom Haar, Lucr., Hor. u.a.: in plumam oloris, Cypr. ad Donat. 8: quae (oleum et aqua) miscenda manu sunt, donec albescant, Cels. 3, 7. – bes. hell werden, durch Feuer od. Licht, albescit mare, Cic.: albescunt flammarum longi tractus, Verg. – dah. auch vom Erscheinen des Tageslichts, lux albescit, der Tag graut, Verg.: albescente iam die, als schon der Tag graute, Amm.: albescente caelo, wenn der Morgen graut, ICt.
-
14 candico
candico, āre (v. candeo, wie albico v. albeo), weißlich sein od. schimmern, ins Weiße spielen, quod ex eo candicat, das Weißliche desselben, Plin.: cum (ulcus) candicat, Scrib.: lyra eius ebore candicat, Apul. – Partic. candicāns, weißlich, ins Weißliche spielend, weißlich schimmernd, candicanti colore, Plin.: macula, Plin.: arma margaritis candicantia, Varr. fr.: gemma e fulvo candicans, Plin.
-
15 inalbeo
in-albeo, ēre, hell sein, ut primum tenebris abiectis dies inalbebat, Apul. met. 7, 1 in.
-
16 albor
-
17 albens
albens, entis part. prés. de albeo; blanc, blanchi. -
18 albens
albēns, s. albeo. -
19 albesco
albēsco, ere (Inchoat. v. albeo; vgl. Prisc. 8, 30), weiß werden, auch vom Haar, Lucr., Hor. u.a.: in plumam oloris, Cypr. ad Donat. 8: quae (oleum et aqua) miscenda manu sunt, donec albescant, Cels. 3, 7. – bes. hell werden, durch Feuer od. Licht, albescit mare, Cic.: albescunt flammarum longi tractus, Verg. – dah. auch vom Erscheinen des Tageslichts, lux albescit, der Tag graut, Verg.: albescente iam die, als schon der Tag graute, Amm.: albescente caelo, wenn der Morgen graut, ICt. -
20 candico
candico, āre (v. candeo, wie albico v. albeo), weißlich sein od. schimmern, ins Weiße spielen, quod ex eo candicat, das Weißliche desselben, Plin.: cum (ulcus) candicat, Scrib.: lyra eius ebore candicat, Apul. – Partic. candicāns, weißlich, ins Weißliche spielend, weißlich schimmernd, candicanti colore, Plin.: macula, Plin.: arma margaritis candicantia, Varr. fr.: gemma e fulvo candicans, Plin.
- 1
- 2
См. также в других словарях:
Album (collection) — Pour les articles homonymes, voir Album. Un album est un recueil en forme de cahier, éventuellement relié, servant à conserver des images de collections (photographies, cartes postales, timbres, etc.) Étymologie Le mot albeo signifie être blanc… … Wikipédia en Français
Río Calamuchita — Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase Calamuchita. Río Calamuchita Puente de la Ruta Provincial 5 sobre el Río Tercero … Wikipedia Español
Río Tercero — Para otros usos de este término, véase Río Tercero (desambiguación). Río Tercero/ Ctalamochita Puente de la Ruta Provincial 5 sobre el río Tercero. País que atraviesa … Wikipedia Español
Ctalamochita — o río Tercero o Río III. Ctalamochita es denominción parcialmente amerindia del principal río de la provincia de Córdoba, Argentina. Desde el s XVIII la denominación más común es río Tercero, esto es: marchando desde la ciudad de Córdoba ubicada… … Enciclopedia Universal
-eur — I. ⇒ EUR1, suff. Suff. formateur de subst. fém. désignant la qualité exprimée par l adj. de base. A. Le dér. désigne une perception, une sensation (avec en gén. des emplois fig.) une couleur : blancheur, blondeur, noirceur, pâleur, roseur,… … Encyclopédie Universelle
albe — (Fernando álvarez de Tolède, duc d ) (1508 1582) général et homme politique espagnol. Gouverneur des Pays Bas (1567 1573), il réprima impitoyablement la révolte des gueux , puis celle du Portugal (1582). ⇒ALBE, adj. et subst. A. Adj. et subst.,… … Encyclopédie Universelle
albens — L. albeo, be white. 1) Glumes white. Isachne albens, Panicum albens 2) seed white. Sporobolus albens … Etymological dictionary of grasses