(un+material)+es

adj material, físic, corpori -òria | important, essencial | JUR pertinent

s material, matèria | roba, gènere | pl materials, ingredients | fig fets, dades

s COMPT cost de material

s ANTROPOL cultura material

s matèria primera

s dossier de passador, Fastener®

Material d'oficina

s enquadernador de passador

Material d'oficina

Def. del Termcat: Peça metàl·lica, composta d'una làmina allargada amb dues tires flexibles, que s'utilitza per a subjectar fulls de paper en forma de quadern.

Nota: Carpeta de passador i dossier de passador són termes relacionats.

s planxa de neu

Esports d'hivern

Def. del Termcat: Post ampla de material dur i lleuger, corbada amunt per un o tots dos extrems, amb dues fixacions més o menys centrades i perpendiculars a l'eix longitudinal, amb la qual es pot lliscar damunt la neu.

s surf de neu

Esports d'hivern

Def. del Termcat: Esport d'hivern que consisteix a lliscar per la neu mantenint l'equilibri damunt d'una planxa de fusta, de material plàstic, etc.

s papereria | material d'oficina, material d'escriptori

s cinta adhesiva, Cel-lo(r), Cello(r)

Material d'oficina

Def. del Termcat: Cinta generalment de cel·lulosa o de plàstic, adherent per un dels costats, que s'utilitza per a enganxar paper, tela, etc.

Formes desestimades: cel·lo

s ametrina, ametistacitrina

Gemmologia

Def. del Termcat: Material format per les varietats ametista i citrina que apareixen en un mateix cristall.

Formes desestimades: ametista-citrina

s ametrina, ametistacitrina

Gemmologia

Def. del Termcat: Material format per les varietats ametista i citrina que apareixen en un mateix cristall.

Formes desestimades: ametista-citrina

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

s placa trencadora

Indústria química

Def. del Termcat: Placa perforada que serveix per a trencar l'orientació del flux del material plàstic que surt d'una extrusora.

s cel·lon

Indústria química

Def. del Termcat: Nom comercial genèric d'un dels primers acetats de cel·lulosa, utilitzat per a imitar l'ambre.

Nota: No és un material inflamable.

s cesta, txistera

Esports: Pilota

Def. del Termcat: Eina en forma de canal, constituïda per una estructura de llistons corbats de fusta de castanyer, entreteixits amb vímet o amb material sintètic, amb un guant a l'extrem superior, que s'utilitza per a practicar diverses modalitats de pilota.

Formes desestimades: cistella

s cesta punta, cesta

Esports: Pilota

Def. del Termcat: Cesta de 62 a 68 cm de longitud, amb un fons de 13 a 15 cm de profunditat, que s'utilitza per a practicar la modalitat de cesta punta.

Formes desestimades: cesta-punta; cistella

s efecte d'ull de gat

Gemmologia

Def. del Termcat: Fenomen òptic que poden presentar algunes gemmes per la presència d'inclusions aciculars orientades o per l'estructura fibrosa del material.

s correcció de color

Publicitat

Def. del Termcat: Conjunt d'operacions i tècniques per a esmenar els defectes de color o aconseguir un efecte de color determinat en una pel·lícula, en una fotografia o en una impressió de material gràfic.

s escriptor de material publicitari

s líquid correctiu, corrector líquid

Material d'oficina

Def. del Termcat: Líquid generalment blanc que s'utilitza per a tapar errors d'escriptura i que permet, un cop sec, d'escriure-hi al damunt.

Nota: Diluent de líquid correctiu, llapis correctiu, paper correctiu, etc., són termes relacionats.

s líquid correctiu, corrector líquid

Material d'oficina

Def. del Termcat: Líquid generalment blanc que s'utilitza per a tapar errors d'escriptura i que permet, un cop sec, d'escriure-hi al damunt.

Nota: Diluent de líquid correctiu, llapis correctiu, paper correctiu, etc., són termes relacionats.

s paper correctiu, Tipp-Ex®

Material d'oficina