-
1 breach
v obrir una bretxa, obrir un portell |trencar, violar (acord)s infracció, ruptura, incompliment | bretxa, obertura, forat -
2 break
s trencament, ruptura | gall (veu) | canvi (temps) | obertura, esquerda | espai en blanc (paper) |interrupció, interval | clariana | vacances, descans, repòs | esplai | brec | col·loq bona o mala sort | fugav trencar, rompre | ELEC tallar, treure | emprimar, esbancar | amortir, frenar | amansir, amansar, emmansir, domar (cavall) | fer saltar, arruïnar (banca) | batre, millorar, superar (record) | desfer | deixar, deseixir-se de | no anar a, no acudir a, faltar a (cita) | no complir, trencar (promesa) | violar, infringir (llei) | trencar-se, rompre's, esmicolar-se | fer-se malbé | rebentar-se | canviar, fer el canvi (veu) | fer fallida (banca) | apuntar, trencar-se (dia).To make a break for it intentar escapar-se -
3 break cost
s COMPT cost de ruptura -
4 breakage
s ruptura, trencament | objectes trencats | indemnització -
5 breakdown
s MEC avaria, pana | MED col·lapse, depressió nerviosa | QUIM descomposició | anàlisi | fracàs, ruptura -
6 breakup
s ruptura -
7 division
s divisió, separació, repartiment | ruptura | secció, departament | desacord -
8 headward erosion
s erosió regressivaDef. del Termcat: Erosió, especialment de tipus vertical, que comença a la part inferior d'un curs fluvial i que es manifesta per una ruptura de pendent que recula en sentit ascendent cap a la capçalera. -
9 headward migrating erosion
s erosió regressivaDef. del Termcat: Erosió, especialment de tipus vertical, que comença a la part inferior d'un curs fluvial i que es manifesta per una ruptura de pendent que recula en sentit ascendent cap a la capçalera. -
10 headwater erosion
s erosió regressivaDef. del Termcat: Erosió, especialment de tipus vertical, que comença a la part inferior d'un curs fluvial i que es manifesta per una ruptura de pendent que recula en sentit ascendent cap a la capçalera. -
11 retrogressive erosion
s erosió regressivaDef. del Termcat: Erosió, especialment de tipus vertical, que comença a la part inferior d'un curs fluvial i que es manifesta per una ruptura de pendent que recula en sentit ascendent cap a la capçalera. -
12 rupture
s ruptura, trencament | MED hèrniav trencar, esvinçar | herniar-se -
13 severance
s ruptura -
14 shortage cost
s COMPT cost de ruptura -
15 split
s esquerda | divisió, cisma | escissió, ruptura, separacióv separar, partir, esquerdar | escindir, escindir-se | separar-se, partir-se, esquerdar-se
См. также в других словарях:
ruptură — RUPTÚRĂ, rupturi, s.f. 1. Faptul de a se rupe; întrerupere a continuităţii materiei, fig. a relaţiilor, a colaborării dintre oameni. 2. Loc în care un obiect este rupt; sfâşietură, spărtură, gaură. ♦ Locul unde un teren este rupt de ape, de… … Dicționar Român
Ruptura — Saltar a navegación, búsqueda Ruptura puede designar: En el ámbito de las ciencias sociales: En relaciones internacionales, la ruptura de relaciones diplomáticas o de alianzas: Ruptura sino soviética En terminología militar, la ruptura de un… … Wikipedia Español
ruptura — ruptúra ž DEFINICIJA term. spontani ili nasilni prekid vezivnih tvorbi, tetiva, mišića ili organa, na ligamentima, ob. posljedica pretjeranog opterećenja; puknuće [ruptura mišića] SINTAGMA parcijalna ruptura napuknuće ETIMOLOGIJA lat. rumpere:… … Hrvatski jezični portal
ruptūra — ×ruptūrà (l. ruptura) sf. (2) išvarža: Sensta, vis dažniau jam ta ruptūra atsiliepia Vaižg … Dictionary of the Lithuanian Language
ruptura — f. traumat. Desgarro de cualquier estructura orgánica: órgano, víscera, vaso, etcétera. Medical Dictionary. 2011 … Diccionario médico
ruptura — sustantivo femenino 1. Acción y resultado de romper o romperse una relación o un compromiso: La ruptura de las conversaciones entre los dos países no se ha confirmado … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
ruptura — (Del lat. ruptūra). 1. f. Acción y efecto de romper o romperse. 2. Rompimiento de relaciones entre las personas … Diccionario de la lengua española
ruptúra — ž term. spontani ili nasilni prekid vezivnih tvorbi, tetiva, mišića ili organa, na ligamentima, ob. posljedica pretjeranog opterećenja; puknuće, razdor [∼ mišića] ∆ {{001f}}parcijalna ∼ napuknuće ✧ {{001f}}lat … Veliki rječnik hrvatskoga jezika
ruptura — → rotura … Diccionario panhispánico de dudas
ruptura — |ut| s. f. Rotura. ♦ [Portugal] Grafia de rutura antes do Acordo Ortográfico de 1990 … Dicionário da Língua Portuguesa
ruptura — ► sustantivo femenino 1 Acción y resultado de romper o romperse una cosa: ■ la ruptura del fémur es grave. 2 Interrupción de la amistad o relación entre personas, organismos o países: ■ la ruptura matrimonial fue el último paso de su relación.… … Enciclopedia Universal