-
1 πάρα πολύ
massa -
2 πολύ
massa -
3 mass
s massa, mola, embalum, munt | REL missav reunir/ ajuntar en massa | ajuntar-se/ reunir-se en massa -
4 antenna
s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si langle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix dantena o obertura), es parla dantenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom dantenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud duna antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix dones electromagnètiques, i daltres que fan de reflectors i estan darrere dun dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany dantena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples daltres tipus dantenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas. -
5 outgrew
-
6 outgrow
v ser massa gran per, fer-se massa gran per -
7 outgrown
-
8 overcook
v fer coure massa, coure massa -
9 overheat
s escalfar massa, escalfar-se massa | reescalfar -
10 overwork
v treballar massa | usar excessivament | fer treballar massas treball excessiu -
11 bulk
s massa, volumadj a l'engròs -
12 calvus
adj calvusDef. del Termcat: Dit de l'espècie de núvol del gènere cumulonimbus, en què algunes protuberàncies del cim perden les característiques pròpies del cumulonimbus i esdevenen una massa blanca amb estries verticals. -
13 chlorofibre
s clorofibraDef. del Termcat: Fibra química constituïda per macromolècules que contenen en la cadena més del 50% en massa d'unitats de clorur de vinil o de clorur de vinilidè, o més del 65% quan la resta de la cadena correspon a unitats d'acrilonitril. -
14 cloud
s núvolDef. del Termcat: Conjunt d'inclusions format per bombolles o cristalls de mida petita agrupats irregularment, que provoquen l'aparició d'una massa blanquinosa a causa de la difusió de la llum. -
15 dough
s massa, tofa, pa | pasta -
16 dumpling
s bola de pasta bullida, bola de massa que es cuina al vapor amb carn i verdures -
17 elastane
s elastà, espàndexDef. del Termcat: Elastòmer constituït, com a mínim, per un 85% en massa d'un poliuretà segmentat. -
18 en masse
adv en massa -
19 estate capital
s COMPT massa patrimonial -
20 go overboard about
loc ser massa entusiaste de/respecte de
См. также в других словарях:
massa — s. f. 1. Farinha diluída num líquido, formando pasta. 2. [Culinária] O mesmo que massa alimentícia. 3. Amálgama pastosa de substâncias esmagadas. 4. Mistura de água, areia e cimento ou cal. = ARGAMASSA 5. Corpo sólido, compacto. 6. Quantidade de … Dicionário da Língua Portuguesa
massa — s.f. [lat. massa pasta , dal gr. máza pasta di farina d orzo , der. di mássō impastare ]. 1. [quantità di materia unita in un insieme più o meno compatto: una m. di neve, di terra ] ▶◀ accumulo, agglomerato, ammasso, cumulo, mucchio. 2. (estens.) … Enciclopedia Italiana
Massa [4] — Massa, Hauptstadt der ital. Provinz Massa e Carrara, Bischofssitz, 2 km vom Ligurischen Meer, am Frigido und an der Eisenbahn Pisa Genua gelegen, hat sehr mildes Klima, ein hoch gelegenes Schloß (15. Jahrh.), einen herzoglichen Palast (17.… … Meyers Großes Konversations-Lexikon
Mässa — Village Country Estonia County Saare County … Wikipedia
Massa [1] — Massa (lat.), dir Menge, Stoff, Bestand, das Ganze. M. bonorum, der Vermögensbestand; M. concursus, die Concursmasse, s.u. Concurs 1) C) a) … Pierer's Universal-Lexikon
Massa [2] — Massa, 1) Gold u. Silbergewicht; in Bengalen = 23,8 holländische As; auf Amboina = 38,4; auf Celebes = 51,7 holländische As; 2) Edelsteingewicht in Surate = 0,175 holländische As; 3) Handelsgewicht auf Sumatra = 12,5 holl. As … Pierer's Universal-Lexikon
Massa [3] — Massa, Anrede der Negersklaven an ihren Herrn … Pierer's Universal-Lexikon
Massa [4] — Massa (M. Veternensis), Stadt in Etrurien; Vaterstadt des Kaisers Gallus; j. M. di Maremna (M. Marittima), Stadt in der toscanischen Präfectur Grosseto; hat Bischof, Schloß, Kathedrale; die meisten der 9200 Ew. verlassen des ungesunden Klimas… … Pierer's Universal-Lexikon
Massa [5] — Massa, Herzog von M., so v.w. Regnier … Pierer's Universal-Lexikon
Massa [1] — Massa (lat.), die Menge, der Stoff, Bestand, das Ganze; M. bonorum, soviel wie Vermögensbestand; M. hereditatis, Erbschaftsmasse; M. concursus, die Konkursmasse … Meyers Großes Konversations-Lexikon
Massa [2] — Massa, Anrede der Negersklaven an ihren Herrn, verdorben von dem englischen Master … Meyers Großes Konversations-Lexikon