Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

(epilogo)

  • 101 shrnutí

    f abreviatura
    f recapitulación
    f recolección
    f totalización
    m epílogo

    Otwarty słownik polsko-galisyjski > shrnutí

  • 102 závěr

    f filoz. deducción
    f jaz. oclusión
    f log. ilación
    f inferencia
    m Am concho
    m tech. afianzador
    m afianzamiento
    m argumento
    m cierre
    m colofón
    m consecuente
    m dejo
    m epílogo
    m trinquete

    Otwarty słownik polsko-galisyjski > závěr

  • 103 épilogue

    1 Epílogo
    2 figuré Desenlace conclusión substantif féminin

    Dictionnaire Français-Espagnol > épilogue

  • 104 epilogación

    f
    см. epílogo

    Universal diccionario español-ruso > epilogación

  • 105 shut

    cerrado, conclusão, epílogo, fechado
    to shut:
    fechar

    English-Brazilian Portuguese dictionary > shut

  • 106 afterword

    s.
    epílogo.

    Nuevo Diccionario Inglés-Español > afterword

  • 107 closing statement

    s.
    1 palabras finales, epílogo.
    2 declaración del cierre, declaración de cierre, estado del cierre.

    Nuevo Diccionario Inglés-Español > closing statement

  • 108 closing words

    s.
    palabras finales, epílogo.

    Nuevo Diccionario Inglés-Español > closing words

  • 109 epilog

    s.
    epílogo.

    Nuevo Diccionario Inglés-Español > epilog

  • 110 epilogue

    s.
    epílogo.

    Nuevo Diccionario Inglés-Español > epilogue

  • 111 sedes

    sēdes, is ( gen. plur. sedum, Cic. Sest. 20, acc. to Prisc. p. 771 P.:

    sedium, from form sedis,

    Liv. 5, 42 Drak. N. cr.; Vell. 2, 109, 3), f. [sedeo, q. v.], a seat (freq. and class.).
    I. A.
    In gen.:

    in iis sedibus, quae erant sub platano,

    Cic. de Or. 1, 7, 29:

    haec sedes honoris, sella curulis,

    id. Cat. 4, 1, 2:

    sedes honoris sui,

    Liv. 9, 46, 9; cf.:

    ceteros (senatores) in sedibus suis trucidatos,

    id. 5, 41 fin.: in sedes collocat se regias, Liv. Andron. ap. Non. 127, 31; so,

    regia,

    Liv. 1, 47:

    positis sedibus consederunt,

    id. 42, 39 fin.:

    bis sex caelestes, medio Jove, sedibus altis sedent,

    Ov. M. 6, 72; cf.:

    media inter deos sedes,

    Plin. Pan. 52, 1:

    in saxo frigida sedi, Quamque lapis sedes, tam lapis ipsa fui,

    Ov. H. 10, 50.—In the plur. also of the seat of a single person:

    tibi concedo meas sedes,

    Cic. Div. 1, 46, 104 (cf. infra, II. b).— Poet.: non si priores Maeonius tenet Sedes Homerus, the foremost seat, the first rank (the fig. borrowed from the rows of seats in the theatre), Hor. C. 4, 9, 6.—
    B.
    In partic., in the elder Pliny, the seat, fundament, Plin. 22, 21, 29, § 61; 22, 25, 70, § 143; 23, 3, 37, § 75; 23, 4, 41, § 83; 26, 8, 58, § 90; 32, 9, 33, § 104.—
    II.
    Transf., in gen., of a place where one stays, a seat, dwelling-place, residence, habitation, abode, temple, etc. (the prevailing signif.; syn.: domicilium, locus, habitatio).
    (α).
    Sing. (used alike of the residence of one or more persons):

    hi coetus (hominum) hac, de quā exposui, causā instituti sedem primum certo loco domiciliorum causā constituerunt, quam cum locis manuque sepsissent, ejusmodi conjunctionem tectorum oppidum vel urbem appellaverunt,

    Cic. Rep. 1, 26, 41:

    sentio te sedem etiam nunc hominum ac domum contemplari (i. e. terram),

    id. ib. 6, 19, 20; so,

    hanc sedem et aeternam domum contueri,

    id. ib. 6, 23, 25:

    in hanc sedem et domum suam,

    id. ib. 6, 25, 29; id. Par. 3, 2, 25; cf.:

    eam sibi domum sedemque delegit, in quā, etc.,

    id. Clu. 66, 188:

    haec domus, haec sedes, haec sunt penetralia magni Amnis (sc. Penei),

    Ov. M. 1, 574:

    in omni sede ac loco ferrum flammamque metuemus,

    Cic. Mur. 39, 85; so (with locus) id. Agr. 2, 17, 46:

    nec veni, nisi fata locum sedemque dedissent,

    Verg. A. 11, 112:

    illum actum esse praecipitem in sceleratorum sedem atque regionem,

    Cic. Clu. 61, 171:

    in Italiā bellum gerimus, in sede ac solo nostro,

    Liv. 22, 39:

    ea res Trojanis spem adfirmat tandem stabili certāque sede finiendi erroris,

    id. 1, 1, 10:

    crematā patriā domo profugos sedem quaerere,

    id. 1, 1, 8; 10, 10, 10; 38, 16, 13; 39, 54, 5;

    40, 38, 4: Orestis liberi sedem cepere circa Lesbum insulam,

    Vell. 1, 3, 1:

    ultra hos Chatti initium sedis ab Hercynio saltu incohant,

    Tac. G. 30; id. A. 3, 73; 13, 54; Curt. 9, 4, 2; Plin. 2, 107, 111, § 246:

    modo Graecis ultro bellum inferebamus: nunc in sedibus nostris propulsamus illatum,

    Curt. 4, 14, 21:

    non motam Termini sedem (just before: in Termini fano),

    Liv. 1, 55; cf.:

    quod Juppiter O. M. suam sedem atque arcem populi Romani in re trepidā tutatus esset,

    id. 5, 50:

    statim regis praetorium petunt, in ipsius potissimum sede morituri,

    Just. 2, 11, 15:

    (ulmus) nota quae sedes fuerat columbis,

    Hor. C. 1, 2, 10 et saep.— Poet.:

    sedes scelerata, for sceleratorum,

    i. e. the infernal regions, Ov. M. 4, 456; cf.:

    Tibur Sit meae sedes utinam senectae,

    Hor. C. 2, 6, 6:

    talia diversa nequicquam sede locuti,

    place, spot, Ov. M. 4, 78.—
    (β).
    Plur. (in good prose usually only of the dwellings of several):

    qui incolunt eas urbes non haerent in suis sedibus,

    Cic. Rep. 2, 4, 7:

    eorum domicilia, sedes, etc.,

    id. Fam. 13, 4, 3; cf.:

    ut (Galli) aliud domicilium, alias sedes petant,

    Caes. B. G. 1, 31:

    sedes habere in Galliā,

    id. ib. 1, 44:

    reverti se in suas sedes regionesque simulaverunt,

    id. ib. 4, 4:

    quae gens ad hoc tempus iis sedibus se continet,

    id. ib. 6, 24; cf. id. ib. 4, 4 fin.:

    novas ipsi sedes ab se auctae multitudini addiderunt,

    Liv. 2, 1:

    qui profugi sedibus incertis vagabantur,

    Sall. C. 6, 1; cf. id. J. 18, 2:

    (deūm) sedes nostris sedibus esse Dissimiles debent,

    Lucr. 5, 153; so,

    divum, deum sedes,

    id. 3, 18; 5, 146; 5, 1188; Hor. C. 3, 3, 34; cf.:

    sedes sanctae penatium deorumque larumque familiarium,

    Cic. Rep. 5, 5, 7:

    deos ipsos convulsos ex sedibus suis,

    Liv. 38, 43:

    discretae piorum,

    Hor. C. 2, 13, 23:

    silentum,

    Ov. M. 15, 772:

    animalia ad assuetas sibi sedes revertuntur,

    Quint. 11, 2, 6.—Of the dwelling of a single person (cf. supra, I. A.): cur (Juppiter) suas Discutit infesto praeclaras fulmine sedes, Lucr. 6, 418:

    (Demaratus) in eā civitate domicilium et sedes collocavit,

    Cic. Rep. 2, 19, 34:

    immissum esse ab eo C. Cornelium, qui me in sedibus meis trucidaret,

    id. Sull. 6, 18; id. Div. in Caecil. 5, 19:

    patrias age desere sedes, i. e. patriam,

    Ov. M. 15, 22; cf.:

    Aeneam in Siciliam quaerentem sedes delatum,

    Liv. 1, 1, 4.—
    B.
    Esp.
    1.
    Of the abode of the dead, a burial-place:

    ita Augustum in foro potius quam in Campo Martis sede destinatā cremari vellent,

    Tac. A. 1, 10:

    sedibus ut saltem placidis in morte quiescam,

    Verg. A. 6, 371; 6, 152.—
    2.
    Of the home of the soul, i. e. the body:

    prior,

    Ov. M. 15, 159:

    anima de sede volens Exire,

    id. ib. 11, 788. —
    C.
    In relation to inanimate subjects, that upon which any thing sits fast or rests, a seat, place, spot, base, ground, foundation, bottom, etc.
    (α).
    Sing.:

    hanc urbem (Romam) sedem aliquando et domum summo esse imperio praebituram,

    Cic. Rep. 2, 5, 10; cf. id. Prov. Cons. 14, 34:

    rupes caeduntur sedemque trabibus cavatae praebere coguntur,

    Plin. 33, 4, 21, § 74; 2, 38, 38, § 102:

    superbia in superciliis sedem habet,

    id. 11, 37, 51, § 138:

    num montes moliri sede suā paramus?

    to push from their place, Liv. 9, 3:

    Athon Pindumve revulsos Sede suā,

    Ov. M. 11, 555:

    patriam pulsam sede suā,

    Liv. 27, 34; cf.:

    voluptas mentem e suā sede et statu demovet,

    Cic. Par. 1, 3, 15 (v. also in the foll. b): ita mihi salvam ac sospitem rempublicam sistere in suā sede liceat, Aug. ap. Suet. Aug. 28; cf.:

    deus haec fortasse benigna Reducet in sedem vice,

    to its former state, Hor. Epod. 13, 8: Veios an Fidenas sedem belli caperent, the seat or scene of war, Liv. 4, 31; so,

    belli (bello),

    id. 28, 44, 15; Vell. 2, 74, 3; Tac. H. 1, 65; 3, 32; 3, 8; 2, 19; Suet. Galb. 10 al.:

    hilaritatis sedes,

    Plin. 11, 37, 77, § 198:

    neque verba sedem habere possunt, si rem subtraxeris,

    Cic. de Or. 3, 5, 19:

    affectus quibusdam videntur in prooemio atque in epilogo sedem habere,

    Quint. 6, 1, 51 (cf. in the foll. b):

    haec est sedes orationis, etc.,

    id. 9, 4, 62:

    non ut de sede secundā Cederet aut quartā (iambus),

    Hor. A. P. 257:

    ut sola ponatur in summi boni sede (voluptas),

    Cic. Fin. 2, 12, 37:

    nec mens mihi nec color Certā sede manent,

    Hor. C. 1, 13, 6.—Of the site on which a city formerly stood:

    vetustissima sedes Assyriae,

    Tac. A. 12, 13; cf.:

    in eā sede, quam Palaetyron ipsi vocant,

    Curt. 4, 2, 4.—
    (β).
    Plur.:

    coloni Capuae in sedibus luxuriosis collocati,

    Cic. Agr. 2, 35, 97:

    nonnumquam fracta ossa in suis sedibus remanent, etc.... fragmenta in suas sedes reponenda sunt,

    Cels. 8, 10:

    rursus in antiquas redeunt primordia sedes Ignis,

    Lucr. 6, 871; 4, 1041:

    dum solidis etiamnum sedibus astas,

    on firm ground, Ov. M. 2, 147:

    cum mihi ipsa Roma prope convulsa sedibus suis visa est,

    Cic. Pis. 22, 52:

    turrim convellimus altis Sedibus,

    Verg. A. 2, 465:

    totamque a sedibus urbem Eruit,

    id. ib. 2, 611:

    monstrabantur urbium sedes, Lyrnessi et Thebes,

    Curt. 3, 4, 10:

    haec tot gentium excita sedibus suis moles,

    id. 3, 2, 12; cf.:

    totum (mare) a sedibus imis Eurusque Notusque ruunt,

    Verg. A. 1, 84; Quint. 8, 6, 63; so,

    argumentorum,

    id. 5, 10, 20 (corresp. to loci); 5, 12, 17.

    Lewis & Short latin dictionary > sedes

  • 112 epilogue

    ['epiloɡ]
    (the closing section of a book, programme etc.) epílogo

    English-Portuguese (Brazil) dictionary > epilogue

  • 113 πεπονημένως

    πεπονημένως, Adv. [tense] pf. part. [voice] Pass.,
    A elaborately, Ael.NA in epilogo.
    2 with toil,

    μόλις καὶ π. Agath.4.17

    .

    Greek-English dictionary (Αγγλικά Ελληνικά-λεξικό) > πεπονημένως

  • 114 πολύχροια

    A variety of colour, Arist.Pr. 963b37, Ael.NA in epilogo.

    Greek-English dictionary (Αγγλικά Ελληνικά-λεξικό) > πολύχροια

  • 115 эпилог

    [epilóg] m.
    2) (fig.) conclusione (f.), fine (f.)

    Новый русско-итальянский словарь > эпилог

  • 116 conclusão

     conclusão | conclusões
     s. f. conclusión, acto de concluír, fin, término, epílogo, remate.

    Diccionario Portugués-Español > conclusão

  • 117 эпиграмма

    epigramma
    \эпиграмма зод episodio
    \эпиграммалог epilogo
    \эпиграмматет epitheto
    \эпиграммаческая поэма epos.

    Словарь интерлингвы > эпиграмма

См. также в других словарях:

  • epílogo — sustantivo masculino 1. Parte que se añade al final de una obra o de una exposición a modo de conclusión o desenlace: El drama consta de tres actos y un epílogo. En el epílogo de la novela la autora nos aconseja que cuidemos a sus personajes. 2.… …   Diccionario Salamanca de la Lengua Española

  • Epílogo — Saltar a navegación, búsqueda El epílogo es la parte final de alguna obra literaria, es un desenlace y conclusión de la obra leída, en ocasiones esta parte final se aplica a otros géneros, como las películas cinematográficas. El término epílogo… …   Wikipedia Español

  • epílogo — (Del lat. epilŏgus, y este del gr. ἐπίλογος). 1. m. Recapitulación de lo dicho en un discurso o en otra composición literaria. 2. Última parte de algunas obras, desligada en cierto modo de las anteriores, y en la cual se representa una acción o… …   Diccionario de la lengua española

  • epilogo — /e pilogo/ s.m. [dal lat. epilogus, gr. epílogos, der. di epilégo aggiungere (al discorso) ] (pl. ghi ). 1. [l ultima parte di un discorso, in cui si riassumono le cose già dette] ▶◀ chiusa, chiusura, conclusione. ‖ riassunto, riepilogo, sintesi …   Enciclopedia Italiana

  • epilogo —    epìlogo    (s.m.) Parte finale di qualsiasi testo, orale o scritto. I retori antichi distinsero due parti nella conclusione del discorso: 1. ricapitolazione o enumerazione dei temi trattati, per richiamare alla memoria tutti i passi più… …   Dizionario di retorica par stefano arduini & matteo damiani

  • epílogo — s. m. 1. Última parte de um discurso, na qual se faz uma leve recapitulação das razões principais que nele entraram. 2. Resumo. 3. Remate, fecho.   ‣ Etimologia: latim epilogus, i …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • epílogo — (Del gr. epilogos < epilego, añadir a lo dicho.) ► sustantivo masculino 1 Recapitulación de lo dicho en un discurso u otra composición literaria. SINÓNIMO conclusión 2 LITERATURA, RETÓRICA Parte añadida al final de algunas obras literarias, en …   Enciclopedia Universal

  • epílogo — {{#}}{{LM E15631}}{{〓}} {{SynE16039}} {{[}}epílogo{{]}} ‹e·pí·lo·go› {{《}}▍ s.m.{{》}} {{<}}1{{>}} {{♂}}En algunas obras,{{♀}} parte final, desligada en cierto modo de las anteriores, y en la que se representa una acción o se refieren sucesos que… …   Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos

  • epilogo — e·pì·lo·go s.m. 1. TS ret. → perorazione 2a. CO estens., parte conclusiva di uno scritto o di un discorso in cui è ricapitolata la trattazione; scena o episodio conclusivo: l epilogo del romanzo, del film Sinonimi: chiusa, chiusura, finale,… …   Dizionario italiano

  • epílogo — s m 1 Resumen de lo escrito en una obra literaria, que aparece al final de ella 2 Parte final de una obra literaria o teatral, relativamente independiente de ella, en la que se relatan o se representan acontecimientos que son consecuencia de la… …   Español en México

  • epilogo — Epilog нем. [эпило/г] epilogo ит. [эпи/лого] épilogue фр. [эпило/г] epilogue англ. [эпилог] эпилог …   Словарь иностранных музыкальных терминов

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»