massa+f

massa

massa

s massa, mola, embalum, munt | REL missa

v reunir/ ajuntar en massa | ajuntar-se/ reunir-se en massa

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

v pret de outgrow ser massa gran per, fer-se massa gran per

v ser massa gran per, fer-se massa gran per

v participi de outgrow ser massa gran per, fer-se massa gran per

v fer coure massa, coure massa

s escalfar massa, escalfar-se massa | reescalfar

v treballar massa | usar excessivament | fer treballar massa

s treball excessiu

s massa, volum

adj a l'engròs

adj calvus

Metereologia

Def. del Termcat: Dit de l'espècie de núvol del gènere cumulonimbus, en què algunes protuberàncies del cim perden les característiques pròpies del cumulonimbus i esdevenen una massa blanca amb estries verticals.

s clorofibra

Indústria tèxtil

Def. del Termcat: Fibra química constituïda per macromolècules que contenen en la cadena més del 50% en massa d'unitats de clorur de vinil o de clorur de vinilidè, o més del 65% quan la resta de la cadena correspon a unitats d'acrilonitril.

s núvol

Gemmologia

Def. del Termcat: Conjunt d'inclusions format per bombolles o cristalls de mida petita agrupats irregularment, que provoquen l'aparició d'una massa blanquinosa a causa de la difusió de la llum.

s massa, tofa, pa | pasta

s bola de pasta bullida, bola de massa que es cuina al vapor amb carn i verdures

s elastà, espàndex

Indústria tèxtil

Def. del Termcat: Elastòmer constituït, com a mínim, per un 85% en massa d'un poliuretà segmentat.

adv en massa

s COMPT massa patrimonial

loc ser massa entusiaste de/respecte de