-
1 iron
s ferro, ferro roent, planxa | pl manilles, grillons | forquilles i ganivets (a la taula) | ESPORT pal de golfadj de ferro, ferri -èrriav planxariron will voluntat de ferroto iron out a difficulty aplanar una dificultat -
2 brand
s marca, senyal | ferro de marcar | tió, fumall (foc)v marcar (amb un ferro roent) -
3 coulé
s lliscadaEsports: EsgrimaDef. del Termcat: Preparació que parteix d'un lligament, consistent a fer lliscar el ferro al llarg del ferro contrari, sense intensitat. -
4 croisé
s croiséEsports: EsgrimaDef. del Termcat: Presa de ferro simple consistent a emparar-se del ferro contrari en una línia alta i conduir-lo fins a la línia baixa corresponent, o a l'inrevés, dominant-lo fins que se l'aparta al final de l'acció. -
5 envelopment
s envolupamentEsports: EsgrimaDef. del Termcat: Presa de ferro simple que consisteix a emparar-se del ferro contrari en una línia determinada i conduir-lo, amb un moviment circular de la mà, fins a la mateixa línia, tot apartant-lo al final de l'acció. -
6 allanite
s al·lanita, ortitaDef. del Termcat: Silicat hidratat de calci, cesi, alumini i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat. -
7 bonderizing
s bonderitzacióIndústria metal·lúrgicaDef. del Termcat: Procediment registrat de fosfatació d'una peça metàl·lica que consisteix a introduir-la en un bany calent d'àcid fosfòric i fosfats de zinc i de manganès, a fi que s'hi formi una capa superficial de fosfats complexos de ferro, zinc i manganès. -
8 cast iron
s ferro fos -
9 ceylanite
s pleonastDef. del Termcat: Varietat d'espinel·la de color negre a causa de la substitució de part del magnesi per ferro.Nota: Es fa servir molt poc com a gemma. Pleonast prové del mot grec pleonastós, 'abundant', en referència al gran nombre de cares d'aquest mineral, i va ser donat pel mineralogista francès René Haüy. Ceilanita és una denominació obsoleta que prové del lloc on va ser trobada per primera vegada, Ceilan.Formes desestimades: ceilanita; pleonasta -
10 chrysoberyl
s crisoberilDef. del Termcat: Mineral format per òxid d'alumini i beril·li amb petites quantitats de ferro, que cristal·litza en el sistema ròmbic i té una estructura molt semblant a la de l'olivina. -
11 friedelite
s friedelitaDef. del Termcat: Silicat de ferro, manganès i clor, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal i que estructuralment és un fil·losilicat.Nota: El nom és dedicat al químic i mineralogista francès Ch. Friedel (1832-1899). S'assembla a la rodocrosita i presenta una forta fluorescència. Es talla en caboixó. -
12 Iron Age
s Edat de ferro -
13 iron foundry
s foneria de ferro -
14 iron will
s voluntat de ferro -
15 knuckle-duster
s puny de ferro -
16 magnetic powder
s pols magnèticaDef. del Termcat: Revelador físic d'empremtes compost per partícules de ferro barrejades amb un producte colorant, que s'aplica generalment amb un pinzell magnètic damunt d'una superfície on hi pot haver empremtes latents. -
17 orthite
s al·lanita, ortitaDef. del Termcat: Silicat hidratat de calci, cesi, alumini i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.Nota: És de color marró i té lluïssor metàl·lica. Les gemmes fetes amb aquest mineral són molt atractives. El nom al·lanita és dedicat al mineralogista escocès T. Allan (1777-1833). Ortolita prové del mot grec orthós, 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral.Nota: El nom prové del mot grec orthós, 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral. -
18 picotite
s picotitaDef. del Termcat: Varietat d'espinel·la amb ferro i crom en la composició química, de color marró o verd fosc.Nota: El nom és dedicat a l'inspector de mines i naturalista de Tolosa (França) Picot de la Peyrouse (1744-1818), que la va descriure per primera vegada. -
19 pleonaste
s pleonastDef. del Termcat: Varietat d'espinel·la de color negre a causa de la substitució de part del magnesi per ferro.Nota: Es fa servir molt poc com a gemma. Pleonast prové del mot grec pleonastós, 'abundant', en referència al gran nombre de cares d'aquest mineral, i va ser donat pel mineralogista francès René Haüy. Ceilanita és una denominació obsoleta que prové del lloc on va ser trobada per primera vegada, Ceilan.Formes desestimades: ceilanita; pleonasta -
20 portcullis
s rastell, porta de ferro caladissa
- 1
- 2
См. также в других словарях:
Ferro — bezeichnet als griechisch lateinisches Präfix vieles, was im chemischen Sinne mit Eisen, im speziellen mit Eisen in der Oxidationsstufe +2 (FeII), zu tun hat Fierro, ehemaliger Name einer Kanarischen Insel, siehe El Hierro Ferro Meridian, früher… … Deutsch Wikipedia
ferro- — ♦ Élément, du lat. ferrum « fer », indiquant la présence du fer dans un alliage : ferroalliages (ferrochrome, ferromanganèse, ferroaluminium, ferrocérium). ● ferro Préfixe indiquant la présence de fer divalent dans un composé. ferro d1./d METALL… … Encyclopédie Universelle
ferro — / fɛr:o/ s.m. [lat. ferrum ]. 1. a. (chim.) [metallo di colore bianco argenteo, lucente, duttile e malleabile, ossidabile con formazione di ruggine in presenza di umidità; usato in leghe come l acciaio e la ghisa: la produzione, la lavorazione… … Enciclopedia Italiana
ferro — |é| s. m. 1. [Química] Corpo simples, metal dúctil, maleável e muito tenaz, de cor cinzenta azulada e muito útil na indústria e nas artes. 2. Arma cortante. 3. Arma perfurante. 4. Ferramenta, instrumento. 5. Artefato de ferro. 6. Ponta ofensiva… … Dicionário da Língua Portuguesa
Ferro — may refer to: *Ferro Carril Oeste, an Argentine sports club *Ferro Corporation, a manufacturer of performance materials *An alternative name for the island of El Hierro *Ferro Lad … Wikipedia
Ferro [1] — Ferro (Hiero), die westlichste der Canarischen Inseln (Nordwestküste von Afrika), 3,8 QM.; ein aus dem Meer bis zu 3000 Fuß aufsteigender Fels; wasserarm, durch große Betriebsamkeit der Bewohner fruchtbar gemacht; Viehzucht, Getreide u. Weinbau;… … Pierer's Universal-Lexikon
ferro- — before vowels ferr , element indicating the presence of iron, from L. ferro , comb. form of ferrum iron, possibly of Semitic origin, via Etruscan [Klein] … Etymology dictionary
ferrō — *ferrō, *fererō germ., Adverb: nhd. fern; ne. far; Rekontruktionsbasis: an., ae., anfrk., as., ahd.; Hinweis: s. *ferrai; Etymologie: vergleiche … Germanisches Wörterbuch
ferro — (Del lat. ferrum, hierro). m. Mar. Ancla de las galeras. ☛ V. testa de ferro … Diccionario de la lengua española
Ferro- — Fer ro (Chem.) A prefix, or combining form, indicating ferrous iron as an ingredient; as, ferrocyanide. [1913 Webster] … The Collaborative International Dictionary of English
Ferro [2] — Ferro, Pascal Jos., geb. 1749 in Bonn, studirte in Köln Medicin, kam 1775 nach Wien, wurde 1782 Physikus u. 1793 Regierungsrath u. st. 1809 in Wien. Er schr. u.a.: Von dem Gebrauche der kalten Bäder, Wien 1781; Von der Ansteckung der epidemischen … Pierer's Universal-Lexikon
