(en+antena)

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

s TECNOL antena Yagi. Def. del Termcat: Antena transmissora direccional formada per dipols, elements reflectors situats en la part posterior de l'antena per incrementar la sensibilitat i els elements conductors paral·lels i coplanaris situats en la part posterior de l'antena per incrementar la direccionalitat.

s antena fixa, antena directiva o omnidireccional que forma part d'una base o d'un repetidor i que s'instal·la a la part més alta d'un edifici o d'un territori.

s ELECTRÒN antena

s TECNOL guany d'una antena

s TECNOL inductància de sintonització d'antena

s còpia d'antena, gravació videogràfica d'una emissió de televisió

s TECNOL antena bidireccional

s ELECTRÒN antena bidireccional

s torre d'antena, torre de comunicacions

s TECNOL antena col·lectiva

s TECNOL antena helicoidal

s televisió digital, televisió en què el senyal es digitalitza i es transmet per cable, per satèl·lit o per antena a un descodificador connectat a un televisor.

s dipol (antena)

s TECNOL antena de dipol elèctric

s TECNOL antena direccional

s TECNOL directivitat, mesura del grau direccional que té una antena.

s TECNOL directivitat, mesura del grau direccional que té una antena.

s antena parabòlica

s antena parabòlica