-
41 aspergo
1. a-spergo (ad-spergo), spersī, spersum, ere (ad- spargo), I) hinspritzen od. -streuen, a) hinspritzen, aquam, (eig. mit frischem Wasser besprengen =) erquicken, Plaut.: aquam Latinis, Enn. fr.: purgamenta capiti, Dict.: liquorem oculis, Plin.: guttam bulbo, (mit Anspielung auf die Namen Gutta u. Bulbus) hinzufügen, Cic.: sales orationi (bildl.), Cic.: pigmenta in tabula, Cic.: virus pecori, vergiften, Verg. – übtr., labeculam alci, einen Schandfleck anhängen, Cic.: notam alci, ICt. – b) hinstreuen, glandem bubus, Plin.: sapores huc, Verg.: übtr., hinzufügen, bes. etw. Weniges, alci sextulam, den 72sten Teil vermachen, Cic.: alci molestiam, zufügen, verursachen, Cic. – bes. schriftl., nebenbei hinzufügen, hoc aspersi (bemerke ich nebenbei), ut scires etc., Cic. ep. 2, 16, 7: ea his commentariis aspersi, ut etc., Gell. 9, 4, 5: ut noctes istae quadamtenus his quoque historiae flosculis leviter interiectis aspergerentur, Gell. 17, 21, 1. – II) bespritzen, bestreuen, a) bespritzen, aram sanguine, Cic.: vestimenta leviter aquā, Sen.: vaccam semine, Liv.: vino vel infusus (begossen) vel aspersus (angegossen), Macr. – m. allg. Acc. = mit, sed paululum pluviae aspersi sumus, M. Caes. in Front. ep. ad M. Caes. 4, 4. p. 66, 22 N. – übtr., beschmutzen, beschimpfen, splendorem vitae maculis, Cic.: aspergi infamiā, suspicione, Cic.: alqm linguā,————begeifern = beschimpfen, Cornif. rhet. – b) bestreuen, olivam sale, Plin.: panis sale aspersus, gesalzenes (Ggstz. panis sine sale od. indigens salis), Macr.: corpus nitro, sulphure, Cael. Aur. – übtr., mons parvis urbibus aspersus, hier und da bedeckt, Mela: u. so canis (mit grauen Haaren) aspergitur aetas, Ov. – alqd mendaciunculis, mit kleinen Unwahrheiten verbrämen, Cic.: auditiunculā quādam de Catonis familia aspergi, einige Kunde (Kenntnis) erhalten, Gell.: edito gemitu regias aures, durch einen Schmerzenslaut unangenehm berühren, Val. Max. – ⇒ Form aspargo, Ampel. 8, 16. Marc. Emp. 36. Apic. 3, 63; 4, 131 u. 133: asparso pipere, Apic. 4, 154; vgl. 2. aspergo ⇒.————————2. aspergo (adspergo, auch adspargo), ginis, f. (aspergere), I) die hingespritzte od. ausgespritzte Feuchtigkeit, die angespritzten Tropfen, bes. Regentropfen, Regen, nimborum, der niederträufelnde Regen, Lucr.: caedis, das angespritzte Blut, Ov.: aquae, angespritzter Tropfen Wasser, Petr.: aquarum, angespritztes Wasser, Ov.: salis, angespritztes Salz, Prud.: salsa adspargo, salziger Gischt, Verg.: summis aspergine silvis impluit, beregnet mit seinen Tropfen, Ov.: multā aspergine rorant, mit einem Tropfenregen, Ov.: buxus longinquā aspergine maris inarescit, durch das wenn auch nur fern angespritzte Seewasser, Plin. ep.: aqua platanos leni aspergine (Tropfen) fovet, Plin. ep.: uti cum tempestates ventosae sint, non possit aspergo in interiorem partem venire, der Regen nicht hineinspritzen kann, Vitr.: si adspargine (durch angespültes Seewasser) propter iactum res deteriores factae sunt, ICt.: Plur., aspergines parvae, leichte Spritzregen, Amm. 20, 11, 26: roris aspergines gelidae, kalte Tautropfen, Amm. 27, 4, 14: aspergines lunares, Solin. 53, 24. – bes. die vom Regen an od. in Gestein od. Steinwände angespritzte Nässe, neque aspergo nocebit, Cato r. r. 128: tofi aspergine et gelu pruinisque rumpuntur in testas, Plin. 36, 167: dah. aspergines parietum, die Stellen, wo die Wände ausgeschlagen haben, ausgeschlage-————ne Wände, Plin. 22, 63. – bildl., cuius infamiae adspergo (Makel) inquinat simul multos et dedecorat, Fronto ad amic. 2, 7 (6). p. 195, 2 N.: u. so omni culparum aspergine liber, Prud. apoth. 937. – II) das Hingestreute = das Pulver zum Auf- od. Zwischenstreuen auf od. zwischen wunde Stellen, das Streupulver (griech. διάπασμα u. σύμπασμα), Plur. b. Cael. Aur. acut. 2, 38, 218; chron. 3, 5, 73 u. 3, 7, 93. – ⇒ In älterer Zeit gen. comm. nach Prisc. 5, 42. – Die Form aspargo sicher bei Verg. Aen. 3, 534. Callistr. dig. 14, 2, 4. § 2 M.; vgl. 1. aspergo ⇒. -
42 circumfodio
circum-fodio, fōdī, fossum, ere, rings umgraben, truncum, Col.: platanos, Sen.: arborem, Plin. u. Eccl.: mit Dat., arbori, um den B. ringsherum graben, Eccl. – ⇒ Infin. Praes. Pass. circumfodiri, Col. 5, 9, 12.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > circumfodio
-
43 copulo
cōpulo, āvī, ātum, āre (copula), als Band oder durch ein Band verknüpfen, I) eig.: zusammenkoppeln, zusammenschließen, -binden, eadem catena et custodiam (Verhaftete) et militem copulat, Sen. – m. cum u. Abl., c. alci cum alqo caput et corpus, Plaut.: c. hominem cum belua, Cic.: und (im Bilde) omnes cum fortuna copulati sumus; aliorum aurea catena est, aliorum laxa, aliorum arte et sordida, Sen. – m. ad u. Akk., caput animalis ad pedem, Veget. mul.: im Passiv mit Dat., altera ratis huic copulata est, Liv. – II) übtr.: 1) räumlich, eng verbinden, eng vereinigen, a) lebl. Objj.: hedera truncum et ramos pererrat vicinasque platanos transitu suo copulat, Plin. ep.: interdum insulae iunctae copulataeque et continenti similes sunt, Plin. ep. – m. Dat. od. inter se, zB. non auro res aurum copulat una, Lucr.: est etiam, quasi ut anellis hamisque plicata inter se quaedam possint coplata teneri, Lucr. – im Passiv, v. Örtl. utrimque Armeniae maiori Sophene copulatur, Plin. – b) Pers., zusammenbringen, vereinen, copulati in ius pervenimus, Cic. – m. cum u. Abl., cave siris cum filia mea copulari hanc, zusammenkomme, -treffe, Plaut. Epid. 401. – 2) durch irgend ein inneres Band verketten, verknüpfen, in Zusammenhang bringen (Ggstz. separare, divellere, distrahere, relaxare), a) lebl. Objj.: res a natura copulatas errore divellere, Cic.: cum (vir-————tutes) ita copulatae conexaeque sint (verknüpft u. verwebt sind, ut omnes omnium participes sint nec alia ab alia possit separari, tamen proprium suum cuiusque munus est, Cic. – m. cum u. Abl., od. m. inter se, zB. honestatem cum voluptate, tamquam hominem cum belua, copulabis? Cic.: ut facetis quoque argumentis societas haec cum deo copuletur, Plin.: neque (orator) exquirat oratione, an haec (diese Meinungen) inter se iungi copularique possint, Cic. – So nun bes. α) als rhet. t. t., Wörter zu einem Satze verbinden, verba, Quint. 10, 6, 2; vgl. copulatus, no. a. – od. den Periodenbau eng verknüpfen, zusammenfügen, constructio verborum tum coniunctionibus copuletur tum dissolutionibus relaxetur, Cic. – od. zwei Wörter zu einem verschlingen = zusammenziehen, libenter etiam copulando verba iungebant, ut sodes pro si audes, sis pro si vis, Cic. – β) Angaben in Gedanken verknüpfen, vereinigen, mens (hominum), quae disiuncta coniungat et cum praesentibus futura copulet, Cic.: ne dividatis saeculum, et antiquos et veteres vocitetis oratores, quos eorundem hominum aures agnoscere ac velut coniungere et copulare potuerunt, Tac. dial. – γ) moral. Zustände eng verknüpfen, fester knüpfen, befestigen, collegii coniunctio non mediocre vinculum mihi quidem attulisse videtur ad voluntates nostras copulandas, Cic. – quin illi remittendo de summa quisque iuris mediis copularent concor-————diam, Liv. – b) Pers. durch irgend ein Band im Staats - oder Familienleben verknüpfen, eng –, innig verbinden, L. Sullam copulatum sibi quaestorem habere, Vell.: ita quodam uno vinculo copulavit eos (milites), ut nulla nec inter eos nec adversus ducem seditio exstiterit, Liv.: copulati matrimonio, ICt.: feminae plebeiis nuptiis copulatae, ICt. – m. cum u. Abl., equester ordo, qui tum cum senatu copulatus fuit, Cic.: ille sic se cum inimico meo copularat, ut etc., Cic.: secundae adversaeque res tuae copulavere nos tecum, Curt. – m. dopp. Acc., alcis filiam alci c. coniugem (als G.), Amm. 20, 11, 3. – ⇒ Synkop. Form coplata bei Lucr. 6, 1086 (1088). – Parag. Infin. copularier, Arnob. 6, 22. -
44 irrigo
ir-rigo (in-rigo), āvī, ātum, āre, I) eine Flüssigkeit in-, an-, auf etwas leiten, aquam in areas, Cato: amurcam ad arbores, Cato: imbres, Verg. – übtr., quietem per membra, Verg. – II) wässern, bewässern, iugera L prati, Cic.: hortulos fontibus, Cic.: platanos vino, begießen, Macr.: circum (den Zirkus), besprengen (um den Staub zu löschen), Frontin. aqu.: Aegyptum Nilus irrigat, Cic.: haec terra non magnis nec navigabilibus fluminum alveis irrigatur, Sen.: circus Tiberi superfuso irrigatus, überschwemmt, Liv. – übtr., sol irrigat caelum candore, erfüllt, Lucr.: lanugo flora nunc (genas) demum irrigat, Acc. fr.: fessos sopor irrigat artus, träufelt Erquickung in unsere Glieder, Verg.: membra sopore irrigata, Lact.: haec tu si voles per aures pectus inrigarier, Lucil. 610: ut studiosi iuvenes lectione severā irrigarentur, Petron.: scherzh., alqm plagis, tüchtig verprügeln, Plaut. Epid. 121. – ⇒ Parag. Infin. inrigarier, Lucil. 610. -
45 waqtapa
s. Trampa para cazar avecillas. Consiste en una varilla transversal y otra vertical. || Bestia que lleva alimentos secos en un viaje largo. || alim. Sopa de plátanos en regiones selváticas. -
46 estar2
1. intr 1) съществувам, съм, намирам се в определено място, положение, състояние; estoy en casa вкъщи съм; estar2 bueno (malo) добре (зле) съм; estar2 a la mesa на масата съм; 2) временно местонахождение, състояние (и prnl); estar2 triste, alegre, rico, sordo тъжен, весел, богат съм, не чувам (в момента); 3) съответствие; el traje le està ancho костюмът му е широк; esa empresa està para mí тази работа е за мен; 4) схващане, разбиране, готовност; їestàs? разбираш ли? ya estoy сега вече разбирам, разбрах; ya està готово е; 5) с деепричастие означава продължително действие: estoy comiendo, hablando, leyendo, etc. ям, говоря, чета (в момента); 6) с минало причастие изразява резултат: la obra està acabada творбата е завършена; 7) с предлози: а) с a: 1) време, дата; їa cuàntos estamos? коя дата сме?; estamos a primero de agosto първи август сме (е); 2) цена; los plàtanos estàn a veinte pesetas бананите са по двадесет песети; 3) непосредствена близост, близка реализация: estàn al caer las doce разг. скоро ще стане дванадесет часа; està al caer el encuentro скоро ще се видим; estar2 a punto de готов съм да; б) с предл. con: съжителствам, срещам се с; estoy mal con él в лоши отношения съм с него; в) с предл. de: готовност, занимание, професия, състояние; estar2 de viaje пътувам; estar2 de paso за малко съм, на минаване; estoy de maestro учител съм, учителствам; estar2 de pega нямам късмет, не ми върви; estar2 de suerte върви ми, имам късмет; estar2 de luto в траур съм; г) с предл. en: 1) проникновеност, разбиране; estar2 en todo в течение съм; разбирам; estoy en eso мисля за това; 2) намирам се, състоя се в; en el éxito està la felicidad щастието се крие (е) в успеха; 3) увереност; estoy en que vendrà mañana сигурен съм, че ще дойде утре; д) с предл. para: 1) на път съм да: estoy para marcharme готов съм да, всеки момент ще тръгна; 2) склонен съм, разположен съм; no estar2 para bromas не ми е до шеги; 3) цел, предназначение; el piso està para alquilar апартаментът се дава под наем; е) с предл. por: 1) решен съм да, избирам, на страната съм на...; estoy por el color blanco аз съм за белия цвят; estoy por Carlos аз съм за Карлос; 2) намерение (неизпълнено); estar2 por escribir още не е написано, предстои да се напише; està por ver не е сигурно, ще видим; 3) Амер. непосредствена реализация; el avión està por despegar самолетът всеки момент ще излети; 4) определено намерение; estoy por romperle la cabeza ще му счупя главата; ж) с предл. sin: estar2 sin blanca прен. джобовете ми са празни; estar2 sin miedo безстрашен съм; з) с предл. sobre: 1) спокойствие, самообладание; estar2 sobre sí господар съм на себе си; нащрек съм; 2) интерес, внимание; estar2 sobre el libro потънал съм, отдаден съм на книгата; estar2 sobre uno вися на главата му; estar2 sobre aviso нащрек съм; 8) с que или porque: està que trina прен. бесен е; estoy porque no vengas според мен не трябва да идваш; 2. prnl 1) разг.: estar2se con los brazos cruzados стоя си със скръстени ръце; Ўestàte quieto! стой мирен; 2) с деепричастие означава непосредствено изпълнение: estarse muriendo умирам; Ўestà bien! добре, съгласен съм; estàn verdes ирон. гроздето е кисело; estar2 a obscuras прен., разг. в неведение съм; estar2 a todo нося цялата отговорност; estar2 bien una cosa a uno подхожда му, съответства му; aquel empleo le estarà bien тази работа ще му подхожда; estar2 de màs (de sobra) а) в повече е, ненужно е; б) разг. не правя нищо, нямам работа; lo que ayer dijiste estuvo de màs беше излишно това, което каза вчера; està una cosa diciendo comedme прен., разг. вика ела ме изяж! -
47 cabeza
1. f1) голова2) начало, край ( чего-либо)4) верхний обрез, верхняя кромка корешка ( книги); верхняя часть страницы5) вершина, верхушка6) источник, начало, происхождение7) голова, ум, способности8) голова, человек9) голова ( единица счёта скота)10) столица, главный город11) Экв. голова; первые ряды ( шествия)2. mруководитель, начальник; глава- cabeza mayorcabeza de flotilla мор. уст. — командир флотилии
- cabeza de hierro
- cabeza de negro
- cabeza de olla
- cabeza de turco
- de cabeza
- en cabeza
- andársele la cabeza
- bajar la cabeza
- doblar la cabeza
- descomponérsele a uno la cabeza
- encajársele a uno en la cabeza una cosa
- metérsele a uno en la cabeza una cosa
- ponérsele a uno en la cabeza una cosa
- encasquetarle a uno en la cabeza una cosa
- írsele a uno la cabeza
- meter a uno la cabeza
- no levantar uno cabeza
- no tener dónde volver la cabeza
- no haber dónde volver la cabeza
- quebrantarle a uno la cabeza
- quebrarle a uno la cabeza
- quebrarse la cabeza
- romperse la cabeza
- romper a uno la cabeza
- tener mucha cabeza
- tener cabeza
- tener la cabeza a las once
- tener la cabeza a pájaros
- torcer la cabeza••mala cabeza — безрассудный человек, сумасброд
cabeza redonda — голова мякинная, остолоп
cabeza sonora кино — звукоприставка, звуковой блок
cabeza de alcornoque — дурак, дубовая голова
cabeza de cartabón геом. — меньший катет
cabeza de chorlito — голова садовая; пустая башка
cabeza de fierro уст. — подставное лицо
cabeza de gigante Анд. — подсолнух
cabeza de lobo Мекс. — повод, зацепка (разг.)
cabeza de perro бот. — лютичный чистяк
cabeza de plátanos Экв. — гроздь бананов
cabeza de puente воен. — (предмостный) плацдарм, (предмостное) укрепление
a la cabeza loc. adv. — во главе ( чего-либо)
tocado de la cabeza разг. — не в своём уме; не все дома ( у кого-либо)
a un volver de cabeza, en volviendo la cabeza разг. — при малейшем упущении; стоит только отвернуться...
de mi (tu, su, etc.) cabeza — моего (твоего, его и т.п.) изобретения, моего (твоего, его и т.п.) собственного сочинения
por su cabeza loc. adv. — своим умом
alzar (levantar) cabeza — стать на ноги (тж после болезни)
calentarse uno la cabeza — переутомляться, сушить себе мозги
cargársele a uno la cabeza — отяжелеть, налиться свинцом ( о голове)
dar de cabeza — потерпеть фиаско; обанкротиться
ir cabeza abajo разг. — разоряться, впадать в нищету
jugar la cabeza Ант. о-ва — смыться
levantar (sacar) de su cabeza una cosa разг. — сочинять, выдумывать, фантазировать
llevar en la cabeza — потерпеть неудачу, просчитаться
meter cabeza Мекс. — капризничать; упрямиться
meter la cabeza en alguna parte разг. — пролезть (пробраться, втереться) куда-либо
meter la cabeza en un puchero — упорствовать, упрямиться; стоять на своём
meterse de cabeza разг. — с головой уйти (погрузиться, окунуться) (в работу и т.п.)
parar a uno en la cabeza Кол. — заставить замолчать кого-либо; заткнуть рот кому-либо
perder (volvérsele a uno) la cabeza — сойти с ума, свихнуться
quitar a uno de la cabeza una cosa разг. — переубедить кого-либо; заставить выкинуть из головы что-либо
sentar la cabeza разг. — браться за ум
subirse a la cabeza — ударить в голову (о вине и т.п.)
traer sobre su cabeza a uno, una cosa — отдавать должное кому-либо, чему-либо
vestirse por la cabeza ( una persona) разг. — одеваться через голову (о женщине; о духовном лице)
la cabeza, blanca, y el seco, por venir погов. — и сед, да ума нет
-
48 circumfodio
circum-fŏdĭo, no perf., fossum, ĕre ( inf. pass.:(α).circumfodiri,
Col. 5, 9, 12; cf. fodio), v. n. and a., to dig around something, dig about (agricultural t. t.).Neutr., Cato, R. R. 161. 4.—(β).Act.:truncum,
Col. 5, 6, 17:platanos,
Sen. Ep 12, 2:arbores,
Plin. 17, 26, 39, § 248:plantas,
Pall. Febr. 20, 2.— Inf. pass.:circumfodi,
Pall. Mart. 10, 19.— Part. perf. pass.:circumfosso stipite,
Plin. 17, 27, 43, § 252. -
49 platanus
plătănus, i ( nom. plur. platanūs, Verg. Cul. 123), f., = platanos, the platane or Oriental plane-tree: sub platano umbriferā, Cic. poēt. Div. 2, 30, 63; id. de Or. 1, 7, 28; Plin. 12, 1, 3, § 6:steriles platani,
Verg. G. 2, 70:caelebs (because it did not, like the elm, serve to support vines),
Hor. C. 2, 15, 4; 2, 11, 13; Juv. 1, 12. -
50 pratum
prātum, i, n. (collat. form prātus, m., Gromat. Vet. p. 322, 5) [root prat-; Sanscr. prath, to spread out; cf. Gr. platus, platanos], a meadow (class.).I.Lit.:II.pratum irriguum, aut siccum,
Cato, R. R. 8, 1:stercorare,
id. ib. 8, 50:irrigua facere,
id. ib. 8, 9; Varr. R. R. 2 prooem.:pratorum viriditas,
Cic. Sen. 16, 57:irrigare,
id. Q. Fr. 3, 1, 2:cratire, secare, caedere, sicilire,
Plin. 18, 28, 67, § 258; 18, 3, 4, § 20:cultus prati,
Col. 2, 17, 1:siccaneum, aut riguum,
id. 2, 17, 3; Inscr. Grut. 204.—Transf.A.Meadow-grass ( poet.):B.condita prata in patinis proferre,
Plaut. Ps. 3, 2, 22; Ov. A. A. 1, 299.— -
51 pratus
prātum, i, n. (collat. form prātus, m., Gromat. Vet. p. 322, 5) [root prat-; Sanscr. prath, to spread out; cf. Gr. platus, platanos], a meadow (class.).I.Lit.:II.pratum irriguum, aut siccum,
Cato, R. R. 8, 1:stercorare,
id. ib. 8, 50:irrigua facere,
id. ib. 8, 9; Varr. R. R. 2 prooem.:pratorum viriditas,
Cic. Sen. 16, 57:irrigare,
id. Q. Fr. 3, 1, 2:cratire, secare, caedere, sicilire,
Plin. 18, 28, 67, § 258; 18, 3, 4, § 20:cultus prati,
Col. 2, 17, 1:siccaneum, aut riguum,
id. 2, 17, 3; Inscr. Grut. 204.—Transf.A.Meadow-grass ( poet.):B.condita prata in patinis proferre,
Plaut. Ps. 3, 2, 22; Ov. A. A. 1, 299.— -
52 platāna
▪ Terminilv agron.ru платанla [lang name="Latin"] Platanus L.Zin73▪ EuroTermBank terminiMežRru платанETB▪ Skaidrojumilv Izcelsme - latīņu platanus \< sengrieķu platanos \< platys ‘plats’lv Liels vasarzaļš koks ar staraini daivainām lapām un ziediem galviņāslv Izplatīts ap Vidusjūru, Centrālāzijas un Ziemeļamerikas mērenajā joslā un subtroposJum99▪ Sinonīmilietv. platānas koksplatānas koks lietv. - platānaT09 -
53 agaspias
Agaspias, a mondos, a residuos de las frutas, yo me recuerdo que en un tiempo donde fui a la escuela pública, y los niños más pudientes llevaban manzanas o naranjas o plátanos, en el recreo yo les he pedido que me dejasen las gaspies y los pezones de las frutas.Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > agaspias
См. также в других словарях:
Plátanos — Saltar a navegación, búsqueda Plátanos Escudo … Wikipedia Español
Platanos, Aetolia-Acarnania — Platanos Πλάτανος Location … Wikipedia
Platanos (Samos) — Platanos Πλάτανος … Deutsch Wikipedia
Plátanos — bezeichnet: in spanischer Sprache Bananen, insbesondere die Kochbanane den Ort Plátanos (Buenos Aires), Argentinien den Ort Plátanos (Chiapas), Mexiko den Ort Plátanos (Durango), Mexiko den Ort Plátanos (Peru) den Ort Plátanos (Venezuela) die… … Deutsch Wikipedia
Platanos — ist Platanos (Phönizien), eine antike Stadt in Phönizien, beim heutigen Aramun im Libanon der Name mehrerer griechischer Gemeinden, siehe: Platanos (Achaia) Platanos (Ätolien Akarnanien) Platanos (Samos) auf der griechischen Insel Samos Platanos… … Deutsch Wikipedia
Platanos, Achaea — Platanos (Greek: Πλάτανος) is a Greek village in the Achaia prefecture. Pteri located about 25 km east of Aigio, about 60 km east of Patras, east of Diakopto and west of Akrata and Corinth. Platanos is also in the municipality of Akrata and had a … Wikipedia
Platanos — may refer to:*Plantain, or the related fruit banana *Platanos, Achaea, a village in Greece *Platanos, Aetolia Acarnania, a town in Greece *Platanos, Crete, a village in Chania, Greece … Wikipedia
Platanos in the castle — (Янина,Греция) Категория отеля: Адрес: 11, Andronikou Palaiologou street, Ян … Каталог отелей
Platanos Studios — (Sellía,Греция) Категория отеля: Адрес: Sellia, Plakias, Sellía, 74060, Греция … Каталог отелей
Plátanos Pícaros — Saltar a navegación, búsqueda Los plátanos pícaros en la gastronomía son plátanos amarillos que se cocinan con agua y azúcar, al punto que se doren y se consiga hacer melao que los envuelva. Se sirven normalmente como acompañante de los platos… … Wikipedia Español
Plátanos rellenos — is a typical dish of the Amazonas Region in Peru. To prepare this dish, it is preferred to use the bananas. PreparationCut the banana along, by the middle of it. Fill it with a stuffing of minced meat with peanut.Beat the eggs energetically (one… … Wikipedia